Els xipresos de Sant Joan del Codolar

El punt d’inici d’aquesta passejada és el poble de Cornudella de Montsant al Priorat. Si veniu de Barcelona, Lleida o Tarragona cal agafar la carretera C-242.Us recomano deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha darrera del celler cooperatiu modernista de Cornudella, el qual va ser dissenyat per l’arquitecte Cèsar Martinell en el 1919. Si quan hi passeu està obert, també us aconsello comprar avellanes que us aniran molt bé per recuperar forces al final de la caminada. El camí de l’ermita de sant Joan del Codolar el trobareu a la sortida del poble clarament indicat. Es tracta d’uns quatre quilometres d’ascensió suau que us permetran admirar tranquil·lament la majestuositat de la serra del Montsant.

sant joan del codolar

A uns centenars de metres abans d’arribar a l’ermita, ja podreu observar els primers xipresos situats a prop del camí. Un cop enfileu el camí d’entrada de l’ermita us trobareu dues fileres de xipresos que us donen la benvinguda i si continueu vorejant l’edifici contigu a l’ermita gaudireu de l’exemplar més espectacular. Segons l’ermitana de sant Joan del Codolar, M. Montserrat, aquest monumental xiprer té més de cinc-cents anys i el conjunt de xipresos que hi ha al voltant de l’ermita són per a ella els vigilants de l’edifici sagrat.

Els vigilants

Les primeres referències simbòliques del xiprer ens apareixen a la mitologia grega. La història del xiprer va lligada a Ciparissus, que era un jove que habitava a l’illa de Ceos al mar Egeu. Vivia feliç amb un cérvol que sempre l’acompanyava. Un dia va sortir a caçar i veié, enmig dels arbres, un cos d’animal que es movia, disparà el seu arc i ferí mortalment l’animal. Quan s’hi va acostar, s’adonà que havia mort el seu cérvol estimat. Plorant amargament va decidir morir també ell. El déu Apol·lo es va compadir del pobre jove Ciparissus i quan aquest li va demanar que li fos permès plorar sempre, el va convertir en un xiprer. Per aquest motiu, el xiprer, simbolitza, entre d’altres atributs, la tristesa.

 

El xiprer és un arbre que trobem rferenciat a la Bíblia. Vegem dos passatges bíblics que il·lustren el valor positiu d’aquest arbre: “En lloc d’espines creixerà el xiprer, en lloc d’ortigues, la murtra. L’anomenada del Senyor serà gran, un senyal perpetu, indestructible” (Is 55,13) o “com una olivera carregada de fruit i com un xiprer que s’enlaira fins als núvols” (Sir 50,10).

 

Ara bé el xiprer és un arbre que pren valor espiritual en època més moderna producte, sobretot, de la seva esveltesa que fa que es converteixi en una escala simbòlica per trobar-se amb la divinitat. És per aquest motiu que ens el trobem en els claustres i jardins monàstics, en cementiris i al costat d’esglésies i ermites.

 

D’altra part, el xiprer ha tingut, dins del folklore català, una altra simbologia que ens acostava a l’inici de les possibilitats de supervivència. Joan Amades explica que, segons la llegenda, sant Francesc d’Assís hauria passat per Sant Joan Despí, i demanà acolliment a can Codina. Nodrit i descansat, el sant beneí la casa i pronosticà, que als seus estadants, mai no els mancaria el pa. Per tant, el llegendari s’esforça a fer-nos creure que els pobres havien de ser ajudats i recollits i que fer-ho donaria beneficis o evitaria problemes als més ben aposentats. I és en aquest punt que ens interessa parlar del tema dels xiprers, perquè aquests es constituïen en símbol indicador del que el desafavorit podia esperar en el moment de presentar-se a la porta del més ric. Si hi havia un xiprer davant la casa es tenia dret a un petit àpat, el pa i trago, és a dir, vi, pa i una mica d’embotit. Si n’hi havia dos, llavors es podia esperar tot un àpat complet. Tres xiprers volia dir que, a més, es tenia el dret de passar-hi la nit.

 

Finalment, el xiprer, com un dels integrants més característic del paisatge mediterrani, pot arribar a esdevenir, en algunes contrades, un símbol d’identitat del paisatge. Sobre aquest tema, són molt interessant,  de llegir les paraules de l’escriptor Santiago Rusiñol en un article anomenat “La guerra dels xiprers” on ens adonarem, a través d eles magnífiques paraules de l’autor, dels valors d’aquest arbre dins el paisatge pel literat:

Aquest bell arbre conscient, que és escultura i arquitectura, que sap lo que es fa i del modo que creix, que necessita per arrelar-se el prestigi i la noblesa de moltes generacions; que dóna silueta al paisatge i sobirania als jardins, que és campanar dels arbres i la majestat de la plana; aquest arbre que sols s’aixeca en la calma i la solitud”.

Són campanars de vellut fosc, són fantasmes immensos del jardí, són obeliscos de verdor, són monstres de simetria, de proporció i d’ampla bellesa… els troncs pugen llisos com columnes, i els capitells són la verdor que puja pariona als núvols, sense un dubte i sense una arruga; són arbres de voluntat, d’energia i consciència”.

El gran xiprer

Comparteix

    Comentaris

    • gemma

      13/01/2013 - 09:30

      L’ermita de Sant Joan del Codolar, amb els xipresos que l’envolten, és un racó preciós. Nosaltres el vam descobrir ja fa anys, anant a escalar a les parets de sobre…
      El Montsant és un paradís ple de racons amagats per descobrir!