El roure de la Senyora o del Vilar

 

Aquest roure monumental se situa al municipi de sant Boi de Lluçanès. Per arribar podem anar-hi per la carretera BP-4654, que neix a sant Quirze de Besora i quan arribeu al collet de sant Agustí, preneu la BP-4653. Passat un quilòmetre la BV-4608. Us recomano que deixeu el cotxe a l’entrada del poble i aneu a peu fins al roure de la Senyora, el qual se situa molt a prop del nucli urbà. En concret cal prendre el primer carrer que hi ha a l’entrada del poble on trobareu l’indicador de sant Martí de Gallifa. Al cap d’uns centenars de metres us topareu amb la casa pairal del Vilar i després de traspassar-la ja albirareu el roure, el qual queda ubicat entre un camp de conreu i una petita serra. Us caldrà rodejar el camp per acostar-vos a aquest arbre excepcional.

El roure de la senyora o del Vilar  és un arbre catalogat com a monumental des del 30 d’Agost del 1988 ja que posseeix unes mides admirables: el seu tronc mesura més de 4 metres de perímetre, l’arbre supera els 15 m. d’alçada i la seva capçada té un diàmetre d’uns 30 m.  Es creu que pot tenir més de 500 anys.

Convé asseure’s una bona estona sota la capçada d’aquest impressionant roure i, de ben segur, que gaudireu de les seves notables magnituds i entendreu la simbologia que atresora.

La capçada

Durant l’antiguitat grecollatina va ser l’arbre consagrat a Zeus, el déu de tots els déus, i  també del llamp i del tro. Per tant, cal entendre que el roure era concebut pel déu suprem com el millor dels arbres i, en conseqüència, es creava una aliança perfecta entre la part celestial i la terrenal. En el temple de Dodona, al nord-est de la Grècia actual, hi havia un roure que se l’hi atribuïen propietats endevinatòries ja que la seva capçada moguda pels vents  era interpretada pels  sacerdots del temple i donava bons a mals averanys a les demandes que se li feien.

Els boscos de roures, densos i atapeïts, han inspirat poetes i lletraferits de tots els temps que han deixat versos, textos i llegendes que tenen com a protagonistes aquests imponents arbres. Alguns fan referència al seu caràcter resistent, que ha recollit la dita popular: “ser fort com un roure”; altres han imaginat que a la seva escorça s’hi podien amagar tresors o que també fos un camí d’entrada al món de les tenebres.

el roure de la senyora

La capçada

Comparteix

    Comentaris