Arxiu del dilluns, 21/01/2013

L’alzina de la Rambla de Vallromanes

dilluns, 21/01/2013

Vallromanes és un municipi del Vallès situat en els primers pendents del vessant obac de la Serralada Litoral. Per tant, no és gens estrany que el seu nucli urbà estigui envoltat de boscos i com a conseqüència del creixement urbanístic, hi hagin quedat dins seu importants arbres monumentals.

La passejada que us proposem és pel mateix nucli urbà de Vallromanes. Primer de tot cal deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha darrere  de l’església. Davant mateix d’aquest aparcament trobarem, dins de l’avinguda Can Galvany, una filera d’alzines monumentals que el procés urbanitzador ha salvaguardat -encara que alguna d’elles resta una mida descalçada.  Un petit corriol fet amb antigues travesses de tren hi discorre per sota, i permet gaudir de l’esplendor de les capçades dels arbres i del diàmetre dels seus troncs. Enmig d’aquesta filera de vuit alzines hi ha dues escultures de ferro que volen imitar el ritme dels arbres. Es tracta d’un interessant exemple de simbiosi entre art i natura. A continuació ens podem dirigir a altre punt d’interès del nucli urbà: la Rambla, flanquejada per dues fileres de plàtans esplèndides. Val la pena fer el passeig en direcció sud, fins que a mà dreta trobem la denominada alzina de la Rambla. Es tracta d’un magnífic exemple d’integració d’un arbre monumental dins la trama urbana, ja que al voltant seu hi ha un espai prou ampli per poder-la observar; perquè els arbres també necessiten un espai per poder-ne gaudir  i apreciar-ne la seva globalitat.

alzines i art

L’alzina és un arbre bíblic. Com que té una gran longevitat i pot desenvolupar un robust tronc i una gran capçada no és gens estrany que simbolitzi la fermesa, la fortalesa i la fidelitat. A la vegada és també esmentada com un  lloc de trobada o reunió i, en darrer lloc, s’utilitza com un punt de referència o, fins i tot, com un espai per enterrar objectes o persones. Veient-ne alguns exemples.

 

Jahvè se li va aparèixer a l’alzina de Mambrè mentre ell s’estava assegut a l’entrada de la tenda en plena calor del dia” (Gn 18: 1)

 

I jo que havia destruït davant vostre l’amorreu, que tenia talla com la d’un cedre i era fort com una alzina!” (Am 2:9)

 

Immolem sobre els cims de les muntanyes i cremen perfums sobre els puigs, sota l’alzina, l’alba; el terebint s’està tan bé a la seva ombra! “ (Os 4:13)

 

L’Angel del Senyor va venir a asseure’s a sota l’alzina d’Ofrà” (Jt 6, 11)

 

Aleshores va morir Deborà, la dida de Rebeca, i la van enterra a sota Bet-El, sota l’alzina, que fou anomenada “Alzina dels plors” (Gn 35: 8)

alzina