Tots els segons diumenges de febrer, des de 1924, davant de la tomba del poeta Joan Maragall, al cementiri de Sant Gervasi, s’hi celebra la festa de l’ametller florit. Per tant, el proper 10 de Febrer, si us hi acosteu, podreu gaudir d’una celebració senzilla i emotiva en la qual les persones recorden el poeta recitant els seus versos. (http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/ILC/Documents/programa_ametller_2013.pdf )
Un dels moments especials que té aquesta trobada es produeix quan, en el decurs del recitat del poema “L’ametller”, el qual es fa al costat mateix de l’ametller plantat en una de les cantonades de la tomba del poeta, s’uneixen els versos de Maragall amb la realitat: l’arbre, normalment, està traient les seves primeres flors, només que el bon temps li hagi permès despuntar un xic, i les paraules de Maragall cobren un sentit molt més ampli.
En aquest instant, és fàcil repensar en com els versos del poeta permeten comunicar els tres mons, m’explico:l’arbre, amb les seves arrels subterrànies, s’endinsa en el subsòl on reposen les despulles del poeta per, tot seguit , possibilitar que el seu tronc emergeixi sobre el terra on, finalment, la capçada i, sobretot, les seves flors et fan mirar cap al cel on situem l’anima del gran poeta.
Conseqüentment, l’ametller, al qual dotem de tot el simbolisme que li cal per complir aquest menester, esdevé el pal de paller i ens recorda i connecta aquests tres mons. Hi pensem, resseguim aquest camí cap a la immensitat i gaudim dels versos del poeta com mai.
Si voleu avançar-vos-hi una mica i començar a experimentar les sensacions d’aquesta celebració, podeu llegir l’homenatge que Maragall va dedicar a l’ametller l’any 1901:
L’ametller
23 de gener:
Avui, per la primera i dolça volta,
m’ha sorprès la blancor dels ametllers
traient el cap per sobre dels recers
de l’hort blanc de les monges caputxines:
semblaven esfereïts de sentir-se tan florits
tots sols entre les boirines.
6 de febrer:
Avui semblaven valents
i semblava que cantaven
afrontant a tots els vents
i a les neus que els vents portaven.
Sota les neus imminents
cantaven de l’alegria
d’haver florit innocents
abans de l’hora i del dia:
des del fons dels jorns vinents,
plorant, la Primavera els beneïa.
15 de febrer:
Avui ha caigut neu damunt les flors
i damunt de les coses primerenques:
un matí de blancor que el sol ha fos.
A migdia poncelles vermellenques
han tret el cap florit entre la neu
i han resplendit en mig de la blancura:
els ametllers han dat gràcies a Déu
agitant llur rosada vestidura.
Josep Gordi (Mollet del Vallès, 1959) és professor de Geografia a la Universitat de Girona i un enamorat dels arbres, els boscos i els paisatges. Sobre aquestes temàtiques ha publicat nombrosos articles i llibres.
