El Pi de les Tres Branques es localitza en el pla de Campllong dins del municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà. Per arribar-hi cal prendre la carretera BV-4243 que va de Berga cap als Rasos de Peguera. Al cap d’uns cinc quilòmetres trobareu un trencall a mà esquerra vers Castellar del Riu que cal prendre. Passat un quilòmetre arribareu al pla de Campllong. Un cop arribats al pla convé que us endinseu a peu per la pineda de pi roig que hi ha davant vostre, on fàcilment trobareu aquest arbre que és el símbol de la unitat dels Països Catalans: Catalunya, País Valencià i Illes Balears, ja que les tres branques surten d’una única soca.

Cal esmentar que actualment aquest arbre està mort. Quan era viu havia estat un pi roig que sobrepassava els 28 m d’alçada i que el 1985 va ser catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. Cal assenyalar que, a un centenar de metres del tradicional Pi de les Tres Branques, hi ha un altre pi roig que també té tres branques, amb unes dimensions importants ja que arriba als 19 m d’alçada i catalogat també com a arbre monumental i que amb el pas del temps s’acabarà convertint en el substitut simbòlic de l’anterior.

 

 La simbologia del Pi de les Tres Branques neix d’un poema de Jacint Verdaguer titulat: “El pi de les tres branques” i on es parla d’un somni que el jove rei Jaume I va tenir als peus del pi roig. En aquest somni  es convertia en rei de Catalunya, València i Mallorca. El poema acaba dient: “preguem que sia aqueix pi / l’arbre sagrat de la pàtria”.  A partir del 1904 es va celebrar, al voltant de l’arbre, la primera diada nacionalista i encara s’hi celebra.

Si voleu, us recomano que cerqueu un pi qualsevol del pla de Campllong que permeti observar el tradicional Pi de les Tres Branques i us hi assegueu recolzant-vos en el seu tronc i llegiu aquest fragment del poema de Verdaguer.

Lo Campllong té com un breç
dues serres per barana,
per coberta un bosc de pins
verds tot l’any com l’esmaragda.

Corona immensa de tots
és una hermosa Pinassa,
pinetells semblen los pins
entorn de llur sobirana,
geganta dels Pirineus
que per sang té rius de saba.
Com una torre és son tronc
que s’esbadia en tres branques
com tres titans rabassuts
que sobre els núvols s’abracen,
per sostenir en lo cel
una cúpula de rama
que fa ombra a tot lo pla
com una nova muntanya.

Don Jaume cau de genolls
i en son èxtasis exclama:
—Al Pare, Fill i Esperit
per tots los segles hosanna!
tres persones i un sol Déu
que aquí sa firma ha posada,
com en l’arbre de Mambré
on Abraham reposava.—
Fent la senyal de la creu
se recolza a la Pinassa,
i la son del paradís
a ses parpelles davalla.

Don Guillem de Mont-rodon,
que és son àngel de la guarda,
l’abriga amb son gran escut
on vermellegen les Barres.
Alça els ulls a l’Infinit
que obira en sa tenda blava
clavetejada d’estels
i al cim lluna minvanta.

En dolça contemplació
lo sorprèn lo bes de l’alba;
al bes de l’alba i al seu
don Jaume se desvetllava:
—He somniat que era gran
i d’un bell país monarca,
d’un bell país com aqueix
entre el mar i la muntanya.
Com eix Pi meravellós,
mon regne posà tres branques,
foren tres regnes en un,
ma corona els coronava.—

Esbrinant somni tan dolç
lo sol li dóna a la cara
i esporuguida a ponent
la mitja lluna s’amaga.
Lo somni del rei infant
lo vell templari l’acaba
en extàtica oració,
espill de visió més clara.
Veu Catalunya la gran
fer-se més gran i més ampla,
robant als moros València,
prenent-los l’Illa Daurada.
Unides veu a les tres
com les tres cordes d’una arpa,
les tres nimfes d’eixa mar,
d’aqueix jardí les tres Gràcies.
Mes al veure desvetllar
lo lligador d’eixa garba,
profeta, al Conqueridor
sols li diu eixa paraula:

—Preguem, que sols Déu és gran,
los homes són ombra vana;
preguem que sia aqueix Pi
l’arbre sagrat de la pàtria.—

Entrada publicada a General el divendres, 22/02/2013 a les 10:43.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.