Els arbres de l’estany de Sils, a la primavera

Per arribar a l’estany de Sils teniu dues opcions: anar-hi amb tren i baixar a l’estació de Sils (línia Girona-Portbou) o arribar-hi amb cotxe i deixar-lo a l’aparcament de l’estació de tren. Des d’aquest punt cal continuar a peu fins l’estany. Aquest se situa a uns centenars de metres de l’estació; el  recorregut per arribar-hi està molt ben indicat.

Us recomano fer la volta a tot l’estany, fet que us permetrà observar la seva fauna i mentre camineu aturar-vos per gaudir de l’enorme varietat d’arbres que hi ha al peu mateix del camí.

Visitar l’estany de Sils a la primavera és la millor opció ja que els arbres que creixen al seu voltant ja han tret les seves tendres fulles i la meteorologia us pot obsequiar amb un dia de temperatures suaus i cels nets de núvols. Els principals arbres que hi podreu observar al costat mateix del camí són el freixe de fulla estreta, el salze blanc, l’om i algun roure. D’altra part, també cal ressenyar l’existència de plantacions de  pollancres envoltant bona part de l’estany.

Salze blanc

L’estany de Sils és un paisatge  molt peculiar ja que ha evolucionat de forma paral·lela als canvis que ha viscut la nostra societat al llarg de la història. Com a zona humida i des de temps medievals ha estat considerat un lloc insalubre ja que era un focus de malalties derivades de l’estancament de l’aigua, com el paludisme. Aquesta realitat va generar que s’intentés dessecar en diverses ocasions. Finalment, el 1851, amb la construcció de la sèquia de Sils i d’un mur paral·lel a la riera de santa Coloma que tenia com objectiu impedir l’entrada de les aigües de les revingudes de la riera,  es va aconseguir drenar, de forma efectiva, l’aigua. Amb l’ajuda dels pagesos del voltant es van acabar d’abocar terres i es va aconseguir que  la zona humida es convertís en un conjunt de camps de conreu, els quals es van quedar els pagesos que hi van treballar.

Els usos agrícoles tradicionals d’aquestes terres es van mantenir fins la dècada dels setanta. A partir d’aquest moment, algunes parcel·les es van abandonar i d’altres es van convertir en plantacions de pollancres i plàtans.

La darrera etapa de la història d’aquest paisatge té lloc a finals de la dècada dels noranta quan, gràcies sobretot a l’acció de l’Ajuntament de Sils i de la Fundació Natura, s’aconsegueix redactar i aprovar un Pla Especial de Protecció de les terres de l’estany, comprar finques privades i amb diners d’un projecte LIFE europeu, executar un el projecte de recuperació de l’estany de Sils.

Freixe

Comparteix

    Comentaris