Arxiu del mes: juny 2013

Pels boscos de Poblet.

diumenge, 30/06/2013

El paratge natural de Poblet situat sobre les obagues de les serres Alta, Llarga i la de la Mina, atresora una de les grans masses forestals de les terres de Tarragona. De les moltes possibilitats de passejar per entre aquests boscos, us proposo l’itinerari de l’alzinar de la Pena.

Els boscos de la serra de la Pena

Per arribar-hi cal que deixeu el cotxe al gran aparcament que hi ha davant del monestir. Seguiu a peu pel costat de la carretera que va cap a Les Masies. Al cap d’uns centenars de metres trobareu l’entrada al barranc de la Pena o de sant Bernat. A l’inici del barranc hi ha una caseta de fusta que funciona com a centre d’informació. Si està obert, demaneu el fulletó explicatiu de l’itinerari a peu núm1, és el dedicat a l’alzinar de la Pena.

En el seu inici, el recorregut va resseguint el fons del barranc on hi creixen els arbres de ribera, com les albes o els freixes. El sender senyalitzat ens portarà a creuar el barranc i s’enfila cap  a l’antiga pedrera de l’Escolta i, tot seguit, s’endinsa dins de l’alzinar.

Per entendre aquests tipus de boscos cal conèixer la història dels seus darrers decennis. D’una part, cal recordar que després de la desamortització del monestir i les seves possessions es van dur a terme saquejos sobre el cenobi i importants tales als boscos. D’altra part, l’alzinar, fins els anys seixanta, va ser un bosc carbonejat, és a dir, que les seves branques i troncs s’utilitzaven per fer carbó vegetal. Josep Pla escriu l’any 1960 sobre aquestes terres : “A mi, m’ha semblat que la comarca és una mica trista, perquè ha estat desvirtuada. Ha estat desvirtuada per les tales d’arbres. Aquest país fou de boscos, de grans boscos

Avui en dia el bosc de Poblet ha recuperat el seu esplendor i a les cotes baixes hi trobem l’alzinar litoral que es caracteritza per la presència d’un dens sotabosc format per un gran nombre d’arbustos i lianes. Quan es guanya alçada, apareix l’alzinar muntanyenc que presenta un sotabosc més pobre en arbustos i lianes. Entremig de les alzines és fàcil veure, sobretot a l’obaga, algun roure martinenc , així com pins blancs, pins pinyoners o pinastres.

 

Si teniu ganes de caminar us proposo que us arribeu fins al mirador de la Pena. El recorregut és d’uns set quilometres i es tarden unes dues hores i mitja a fer-lo sencer. Des de dalt d’aquesta talaia gaudireu d’unes magnífiques vistes sobre la vall de Poblet.

Recordem que, des de l’any 2011, la junta rectora del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet va escollir com a president el pare Lluís Torcal que és el prior del Monestir Cistercenc de santa Maria de Poblet, fet que té una importància cabdal ja que és el primer prior al qual han concedit  aquest càrrec .

Cal també tenir present que des del 2009 el monestir promou una veritable conversió  ecològica amb l’objectiu d’arribar, entre d’altres, a l’autarquia energètica (www.poblet.cat ). Si us llegiu la declaració de la congregació de la corona d’Aragó de l’ordre cistercenc sobre la relació dels monestirs amb l’entorn natural que trobareu dins del web: “Els nostres Monestirs no posseeixen gairebé cap bosc, tot i que alguns n’estan envoltats. Creiem que la nostra tasca, allà on hi hagi les condicions necessàries per fer-ho, és la d’afavorir el diàleg amb l’Administració pública i amb els propietaris forestals, per tal que els boscos del nostre entorn siguin gestionats d’una forma correcta, conservadora i protectora. Ens disposem a oferir el nostre ajut, fruit de la nostra experiència multisecular, a les autoritats pertinents, fent especial èmfasi a introduir en la protecció de la naturalesa els valors espirituals i culturals, simbòlics i religiosos, que des les èpoques mes pretèrites l’acompanyen. Creiem que així podrem protegir efectivament la qualitat del paisatge rural i forestal de l’entorn dels Monestirs, millorant-ne la integritat ecològica, el silenci i la bellesa”.

Per tant, si voleu, també us podeu prendre aquesta passejada com un espai de silenci i de comunió amb la natura, tal com fa el mateix prior de Poblet que passa cada any dues setmanes a la casa del bosc i surt a passejar-hi en silenci un cop per setmana.

 

Pels boscos de sant Llorenç del Munt

divendres, 14/06/2013

Aquesta passejada comença al coll d’Estenalles, al qual s’hi arriba per la carretera BV-1221 ja sigui venint de Terrassa o Navarcles. En aquest punt trobareu una zona d’aparcament així com un punt d’informació del parc natural.

El camí que seguirem neix en el mateix coll i us proposo una passejada d’anada i tornada fins la Mola (1.103 m) Es tracta d’un itinerari molt ben senyalitzat i sense grans desnivells. Aquest fet ens permetrà gaudir amb més calma dels arbres i boscos, sobretot, si fem, tota o una part, de la caminada en silenci i solitud. Penseu que el que és important no és arribar al cim de la Mola, sinó el sender i sentir que la nostra respiració va al compàs amb el nostre caminar i amb el desig de sentir-nos amb unió amb la muntanya, els boscos i els arbres.

La passejada transcorre entre alzinars a la solana i boscos mixtos d’alzines i roures a l’obaga. De tant en tant, ens toparem amb algun roure, com el roure d’en Palau, o alzina, com l’alzina Bonica, monumental. Quan aquest fet tingui lloc, us recomano que us atureu i us acosteu a la seva escorça i mireu endavant i enlaire per tal d’observar la seva pell i el seu cos. Davant d’un arbre monumental convé no tenir presa i saber apropar-nos-hi, talment com si fóssim davant d’un avi assegut a la porta de casa seva.

el roure d'en Palau

El roure d'en Palau

Un segon element que m’agradaria que observéssiu al llarg de la passejada és l’estructura del bosc. Majoritàriament, caminarem per dins d’un bosc baix o de rebrot, és a dir, arbres que des de la soca tenen dos o tres tanys. Aquesta tipologia forestal és resultat de que al llarg de segles aquests boscos es van aprofitar per fer llenya o carbó vegetal. En relació a aquest tipus de boscos podeu observar un altre element al llarg del camí: les places carboneres. Si de cop hi volta us apareix, enmig del bosc, un petit replà, de ben segur que es tracta d’un espai que dècades enrere s’utilitzava per fer de la llenya carbó vegetal.

Un tercer fet que convé tenir present al llarg de la ruta és que aquesta forma part de l’antic camí que unia tres monestirs: el de sant Cugat del Vallès, el sant Llorenç del Munt i el de Montserrat. Per tant, tingueu present que les vostres passes segueixen les que van fer monjos i pelegrins.

Tal com es deia, aquesta és una ruta d’anada i tornada. El punt de pausa el trobareu al cim de la Mola, on podreu admirar esplèndides panoràmiques sobre les terres vallesanes i les de la depressió central i, a la vegada, admirar el monestir de sant Llorenç del Munt. Tornar a fer un mateix camí té l’avantatge de tornar-vos a aturar-nos amb més calma amb aquell arbre o paisatge que potser hem observat massa ràpidament.

sota l'ombra d eles alzines