Aquesta passejada comença al coll d’Estenalles, al qual s’hi arriba per la carretera BV-1221 ja sigui venint de Terrassa o Navarcles. En aquest punt trobareu una zona d’aparcament així com un punt d’informació del parc natural.

El camí que seguirem neix en el mateix coll i us proposo una passejada d’anada i tornada fins la Mola (1.103 m) Es tracta d’un itinerari molt ben senyalitzat i sense grans desnivells. Aquest fet ens permetrà gaudir amb més calma dels arbres i boscos, sobretot, si fem, tota o una part, de la caminada en silenci i solitud. Penseu que el que és important no és arribar al cim de la Mola, sinó el sender i sentir que la nostra respiració va al compàs amb el nostre caminar i amb el desig de sentir-nos amb unió amb la muntanya, els boscos i els arbres.

La passejada transcorre entre alzinars a la solana i boscos mixtos d’alzines i roures a l’obaga. De tant en tant, ens toparem amb algun roure, com el roure d’en Palau, o alzina, com l’alzina Bonica, monumental. Quan aquest fet tingui lloc, us recomano que us atureu i us acosteu a la seva escorça i mireu endavant i enlaire per tal d’observar la seva pell i el seu cos. Davant d’un arbre monumental convé no tenir presa i saber apropar-nos-hi, talment com si fóssim davant d’un avi assegut a la porta de casa seva.

El roure d'en Palau

Un segon element que m’agradaria que observéssiu al llarg de la passejada és l’estructura del bosc. Majoritàriament, caminarem per dins d’un bosc baix o de rebrot, és a dir, arbres que des de la soca tenen dos o tres tanys. Aquesta tipologia forestal és resultat de que al llarg de segles aquests boscos es van aprofitar per fer llenya o carbó vegetal. En relació a aquest tipus de boscos podeu observar un altre element al llarg del camí: les places carboneres. Si de cop hi volta us apareix, enmig del bosc, un petit replà, de ben segur que es tracta d’un espai que dècades enrere s’utilitzava per fer de la llenya carbó vegetal.

Un tercer fet que convé tenir present al llarg de la ruta és que aquesta forma part de l’antic camí que unia tres monestirs: el de sant Cugat del Vallès, el sant Llorenç del Munt i el de Montserrat. Per tant, tingueu present que les vostres passes segueixen les que van fer monjos i pelegrins.

Tal com es deia, aquesta és una ruta d’anada i tornada. El punt de pausa el trobareu al cim de la Mola, on podreu admirar esplèndides panoràmiques sobre les terres vallesanes i les de la depressió central i, a la vegada, admirar el monestir de sant Llorenç del Munt. Tornar a fer un mateix camí té l’avantatge de tornar-vos a aturar-nos amb més calma amb aquell arbre o paisatge que potser hem observat massa ràpidament.

sota l'ombra d eles alzines