Pels boscos de Poblet.

El paratge natural de Poblet situat sobre les obagues de les serres Alta, Llarga i la de la Mina, atresora una de les grans masses forestals de les terres de Tarragona. De les moltes possibilitats de passejar per entre aquests boscos, us proposo l’itinerari de l’alzinar de la Pena.

Els boscos de la serra de la Pena

Per arribar-hi cal que deixeu el cotxe al gran aparcament que hi ha davant del monestir. Seguiu a peu pel costat de la carretera que va cap a Les Masies. Al cap d’uns centenars de metres trobareu l’entrada al barranc de la Pena o de sant Bernat. A l’inici del barranc hi ha una caseta de fusta que funciona com a centre d’informació. Si està obert, demaneu el fulletó explicatiu de l’itinerari a peu núm1, és el dedicat a l’alzinar de la Pena.

En el seu inici, el recorregut va resseguint el fons del barranc on hi creixen els arbres de ribera, com les albes o els freixes. El sender senyalitzat ens portarà a creuar el barranc i s’enfila cap  a l’antiga pedrera de l’Escolta i, tot seguit, s’endinsa dins de l’alzinar.

Per entendre aquests tipus de boscos cal conèixer la història dels seus darrers decennis. D’una part, cal recordar que després de la desamortització del monestir i les seves possessions es van dur a terme saquejos sobre el cenobi i importants tales als boscos. D’altra part, l’alzinar, fins els anys seixanta, va ser un bosc carbonejat, és a dir, que les seves branques i troncs s’utilitzaven per fer carbó vegetal. Josep Pla escriu l’any 1960 sobre aquestes terres : “A mi, m’ha semblat que la comarca és una mica trista, perquè ha estat desvirtuada. Ha estat desvirtuada per les tales d’arbres. Aquest país fou de boscos, de grans boscos

Avui en dia el bosc de Poblet ha recuperat el seu esplendor i a les cotes baixes hi trobem l’alzinar litoral que es caracteritza per la presència d’un dens sotabosc format per un gran nombre d’arbustos i lianes. Quan es guanya alçada, apareix l’alzinar muntanyenc que presenta un sotabosc més pobre en arbustos i lianes. Entremig de les alzines és fàcil veure, sobretot a l’obaga, algun roure martinenc , així com pins blancs, pins pinyoners o pinastres.

 

Si teniu ganes de caminar us proposo que us arribeu fins al mirador de la Pena. El recorregut és d’uns set quilometres i es tarden unes dues hores i mitja a fer-lo sencer. Des de dalt d’aquesta talaia gaudireu d’unes magnífiques vistes sobre la vall de Poblet.

Recordem que, des de l’any 2011, la junta rectora del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet va escollir com a president el pare Lluís Torcal que és el prior del Monestir Cistercenc de santa Maria de Poblet, fet que té una importància cabdal ja que és el primer prior al qual han concedit  aquest càrrec .

Cal també tenir present que des del 2009 el monestir promou una veritable conversió  ecològica amb l’objectiu d’arribar, entre d’altres, a l’autarquia energètica (www.poblet.cat ). Si us llegiu la declaració de la congregació de la corona d’Aragó de l’ordre cistercenc sobre la relació dels monestirs amb l’entorn natural que trobareu dins del web: “Els nostres Monestirs no posseeixen gairebé cap bosc, tot i que alguns n’estan envoltats. Creiem que la nostra tasca, allà on hi hagi les condicions necessàries per fer-ho, és la d’afavorir el diàleg amb l’Administració pública i amb els propietaris forestals, per tal que els boscos del nostre entorn siguin gestionats d’una forma correcta, conservadora i protectora. Ens disposem a oferir el nostre ajut, fruit de la nostra experiència multisecular, a les autoritats pertinents, fent especial èmfasi a introduir en la protecció de la naturalesa els valors espirituals i culturals, simbòlics i religiosos, que des les èpoques mes pretèrites l’acompanyen. Creiem que així podrem protegir efectivament la qualitat del paisatge rural i forestal de l’entorn dels Monestirs, millorant-ne la integritat ecològica, el silenci i la bellesa”.

Per tant, si voleu, també us podeu prendre aquesta passejada com un espai de silenci i de comunió amb la natura, tal com fa el mateix prior de Poblet que passa cada any dues setmanes a la casa del bosc i surt a passejar-hi en silenci un cop per setmana.

 

Comparteix

    Comentaris