El llarg hivern de la Cerdanya

Fa pocs dies vaig pujar a Puigcerdà a fer-hi la presentació de la revista d’aquest mes (per a més informació, visiteu el perfil del Descobrir al Facebook). La primavera encara no ha arribat a la Cerdanya. Però no és això el que em va deixar glaçat, sinó la conversa posterior amb alguns dels col·laboradors d’aquest número. Pel que em van dir, l’actual crisi no s’està aprofitant, com passa a altres indrets, per edificar una proposta turística més potent, que posi en valor els incomptables actius de la Cerdanya.

Ben al contrari, mentre deixem passar una nova oportunitat d’engreixar un projecte coherent i respectuós, esperem ingènuament que les pràctiques turístiques de les darreres dècades —i les consegüents planificacions urbanístiques— recuperin el pols. I tot, amb l’acceptació tàcita o explícita de les formacions polítiques de la comarca.

Costa d’entendre que una vall amb tants racons de bellesa extraordinària, amb una natura tan exuberant i singular com la cerdana, no sigui capaç de construir alguna cosa més que la neu —que està molt bé, però és insuficient— i les segones residències. Ho deixo aquí.

I com que lamento que el meu primer post no sigui gaire engrescador (prometo compensar-ho aviat), vull acabar explicant que a la presentació hi van assisitir cerdans d’una banda i d’una altra. Justament, aquesta normalitat és un dels elements del dossier del Descobrir que va ser més ben valorat. No hauríem pogut fer-ho d’una altra manera: la geografia mana…

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús