L’important és el camí (1)

Excursionismo. Senderismo. Monta–a.

Fa algunes setmanes discutíem a la redacció sobre el concepte de ruta. El número de juliol el dedicarem a diversos itineraris senderistes i cicloturístics i ens van assaltar alguns dubtes. D’entrada, una simple cerca a Internet dóna resultats espectaculars. De possibilitats —sembla— n’hi ha un fotimer, començant per la pionera, la Carros de Foc (i la seva versió per a BTT, la Pedals de Foc). Però quan hi grates una mica, comproves que les rutes que funcionen com a productes turístics amb cara i ulls són una minoria.

A parer de la gent que fem el Descobrir, només mereixen ser considerades propostes serioses aquelles que, en primer lloc, tenen una organització que les gestiona. És a dir, que manté el seu traçat i, molt més important, que es preocupa per la integritat de les persones que decideixen recórrer-la. Hi ha d’haver uns punts de suport —o de control, com en vulgueu dir— que t’acompanyin al llarg del trajecte; telèfons d’emergència i d’informació que t’ajudin a resoldre qualsevol incidència; allotjaments associats que permetin el descans d’una etapa a una altra… És clar, perquè això passi, el traçat i la planificació han d’haver estat fets pensant en el públic que pretenen atreure. No és el mateix una ruta de perfil competitiu que un itinerari adreçat a famílies. Hi ha moltes variables que cal tenir en compte: desnivells, distàncies, clima…

Això en primer lloc, però n’hi ha més. Com qualsevol producte turístic, les rutes han de tenir un objectiu definit i evident: busquem donar a conèixer uns paisatges?, recórrer escenaris històrics?, divulgar patrimoni?, oferir una proposta esportiva en plena natura? Són pensades per fer a peu, amb bici, amb cotxe…? La intencionalitat condiciona radicalment el desenvolupament d’aquestes rutes.

Lamentablement, aquesta reflexió (prèvia) no és gaire habitual. Abunda molt més la idea de senyalitzar un itinerari amb una imatge corporativa pròpia que indiqui que la institució de torn s’ha preocupat de fer bullir l’olla en aquell territori. Serà per senyalètiques! Però mentre els camins se’ns omplen de rètols, estaques, plaques i marques de colors, poques vegades pensem en la satisfacció dels usuaris. És veritat que cada cop és més difícil perdre’s, però… anem enlloc?

Comparteix

    Etiquetes: ,

    Comentaris

    • Mikako

      12/05/2010 - 09:48

      Ja tinc ganes de veure aqust numero de rutes i senders, segur que sera molt interesant!
      Feu molt bona feina

    • Carles Rué

      03/06/2010 - 14:32

      Certament, els que ens agrada caminar, el proper pot ser una benedicció.
      Moltes gràcies!!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús