L’important és el camí (i 3)

Shepherd and sheps in Catalonia, Pyrenees, Spain.

Un pastor amb les ovelles pels camins de la Ruta Ramadera del Berguedà. (Foto: Iñaki Relanzón.)

De casos del que he comentat n’hi ha molts. En negatiu i en positiu. Un dels que m’ha sorprès darrerament de manera més agradable és el de la Ruta Ramadera, que em va fer avinent fa pocs dies en Jordi Boixader, una de les persones que hi ha treballat per encàrrec dels ajuntaments de la zona. Es tracta d’un itinerari de 32 km que ressegueix antics camins de transhumància pels termes d’Avià, l’Espunyola, Olvan i Sagàs (Berguedà). Una de les gràcies és que ha nascut per fer-se indistintament a peu, amb bicicleta o a cavall, polivalència permesa per un traçat accessible i modificable. Així, la ruta consta d’un camí principal i, a cada municipi, una xarxa de vies secundàries (subrutes) que permeten aprofundir en el territori i adaptar, en definitiva, l’activitat a les nostres expectatives. I tot, amb una doble finalitat. D’una banda, gaudir dels paisatges agraris (cereals, farratge, pastures i boscos) i de l’abundant presència de l’aigua en aquesta zona del Berguedà central, rica en matisos i en colors en funció de l’època de l’any. D’una altra, protegir un patrimoni, el de les masies, molins, corrals i ponts, avui amenaçat per l’agonia del sector primari.

Malgrat la modèstia de la proposta, penso que és un model a seguir. No debades, crec que el sector turístic català ha de planificar el futur posant en valor tot allò que parteix de la nostra tradició cultural (paisatgística, gastronòmica, festiva, arquitectònica…) que ens caracteritza i ens singularitza davant del món. En aquest sentit, la Ruta Ramadera ha declinat grans transformacions. Transcric del fulletó promocional: “La Ruta Ramadera vol ser respectuosa amb el medi. Per això, el camí no és ple de senyalitzacions que ho envaeixen tot. Ben al contrari, en alguns trams, serveixen les franges grogues de pintura, les marques del GR 1 (blanques i vermelles) o les del PR-C 144 (blanques i grogues). Així, s’ha integrat tota la ruta principal en la Xarxa de Senders del Berguedà, en implantació del Mapa comarcal de mobilitat lenta. Només s’ha col·locat una marca verda amb el logotip als principals nusos de la Ruta.”

Com deia en l’anterior post, cal ser coherent entre allò que pretenem i allò que oferim. Una obvietat gens corrent. I l’objectiu de la Ruta Ramadera era (és) recuperar les vies dels pastors de l’edat mitjana. “Fa tres dècades o quatre, els camins de la transhumància van començar a caure en desús. Recuperar els del Berguedà no ha estat fàcil, ja que alguns trams havien desaparegut per l’ampliació de camps de conreu i d’altres s’han hagut de desbrossar perquè estaven completament embardissats. També n’hi ha que han estat substituïts per pistes forestals o, fins i tot, per carreteres, i s’hi han hagut d’arranjar els vorals i habilitar-los per al senderisme.” Els promotors han entès que cal inventar menys; que el país fa segles que està ben comunicat per desplaçar-nos-hi a poc a poc, i que donar un nou ús als camins històrics és la millor manera de salvaguardar aquest patrimoni cultural.

L’última sorpresa de la Ruta és que ha estat dissenyada pensant en l’aprofitament de les últimes tecnologies. Tota la informació de l’itinerari (recorregut, punts d’interès, serveis, restaurants i allotjaments) es pot descarregar al telèfon mòbil via Bluetooth en quatre punts a peu de camí, un a cada municipi que integra la Ruta, i també a través d’Internet, als webs dels ajuntaments esmentats. A més, els tracks es poden descarregar en GPS per aplicar-los a mapes. I, finalment, han publicat una versió en paper de la Ruta disponible als ajuntaments i a les oficines de turisme del Berguedà.

Un exemple.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , ,

    Comentaris

    • Tweets that mention L’important és el camí (i 3) – Descobrir.cat — Topsy.com

      02/06/2010 - 20:23

      […] This post was mentioned on Twitter by . said: […]

    • Carles Rué

      03/06/2010 - 14:30

      Molt interessant, Joan,
      També cal recordar la bona tasca que estan fent amb més ganes que recursos la gent del Grup de Treball de Transhumància de l’Associació Solc del Lluçanès (http://www.solcllucanes.cat/trans/). A veure si els feu un bon reportatge…

    • Maria del Agua

      07/06/2010 - 09:59

      Bon dia,
      gràcies pels comentaris de la Ruta ramadera. La intenció des del principi era recuperar un camí antic i fer la mínima senyalització en un camí que per si sol ja et porta, a més de donar-li contingut amb els elements hsitòrics de l’entorn i els del propi ús antic del camí (returades, dormides, abeurades dels ramats).
      Només una indicació, la idea i promoció de la ruta ha estat dels ajuntaments d’Avià, Olvan, Sagàs i l’Espunyola, amb impuls de les regidores de cultura dels dos primers ajuntaments que han treballat moltes hores per fer possible aquesta proposta de la que es dona difusió amb diferents mitjans: amb un díptic en paper, amb tracks descarregables per gps, amb una guia pas a pas, i amb un descarregable per telèfon mòbil via bluetooth que és el que es va encarregar als amics de la Maixerina. És a dir, que teniu a disposició diferents mitjans externs al propi camí per tal de poder gaudir de la ruta sense que l’excés de senyalització us faci perdre el nord. Espero que la gaudiu!!!!
      Regidora de cultura d’Avià

    • Traieu-vos el Passaport Berguedà! – Descobrir.cat

      15/11/2010 - 08:57

      […] algunes setmanes parlava en aquest post de la Ruta Ramadera pel baix Berguedà. Avui, us presento un nou producte turístic que pretén […]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús