Abans-d’ahir vaig assistir al dinar conferència de premsa que anualment organitza Turisme de Barcelona per fer balanç de la campanya anterior i previsió de la que es troba en curs. Em va sorprendre el caràcter triomfalista que van mostrar el president del consorci, Joan Gaspart, i el primer tinent d’alcalde i regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, Jordi William Carnes. Algunes dades que van aportar:

• El nombre de turistes que han visitat la ciutat durant el primer quadrimestre ha augmentat un 10% respecte el mateix període de l’any passat. La previsió que en fa Turisme de Barcelona oscil·la entre el 12 i el 15% d’increment a desembre del 2010.

• Els grups d’edat de 35 a 54 anys es consoliden com a principals clients turístics de la capital catalana (un 65% del total), desplaçant les franges més joves, entre 18 i 34 anys, que sumen el 22,8%.

• En relació amb aquesta dada, els responsables turístics de Barcelona afirmen que el 42,9% dels visitants vénen a Barcelona en parella, per davant del 24,2% que ho fan sols i a una gran distància del 9,7% que ho fan amb un grup d’amics.

• La despesa mitjana dels turistes que ens visiten és de 400 euros (per 2,8 dies d’estada). Turisme de Barcelona va afegir que el total de la despesa del turisme internacional s’incrementa considerablement, amb percentatges de dispendi que assoleixen el 57% de creixement en el cas dels ciutadans d’estats emergents com el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina.

Totes aquestes dades, a parer de Turisme de Barcelona, desmunten alguns mites sobre el fet turístic que s’han instal·lat en l’opinió de milers de barcelonins. Açò és, que la capital catalana atreu un turisme majoritàriament jove, sorollós, que ve de gresca i que s’hi deixa molt pocs diners. Però alguns símptomes van evidenciar que no tot són flors i violes:

• Les preguntes dels periodistes van ser força incisives i van incomodar molt aviat els responsables turístics de la ciutat. Es palesava un distanciament —larvat de fa temps— entre el discurs oficial i la interpretació que en fan els mitjans, molt menys falaguera. Els temes recurrents eren els robatoris (“l’èxit de Barcelona crida els lladres”, es va defensar Carnes), el model turístic de la ciutat i la política de preus, en especial del sector hoteler.

• Sobre aquesta qüestió, Gaspart va sorprendre tothom —sobretot els seus acompanyants a la mesa— amb aquesta afirmació: “És dolent ser una ciutat cara; és pitjor ser considerada una ciutat barata”. Posant-se en camisa d’onze vares, segurament traït per la seva condició de propietari de la cadena Husa, el president executiu de Turisme de Barcelona (un organisme centrat en la promoció de la ciutat) va indicar que el preu de les habitacions a la capital catalana se situa avui entre un 15 i un 20% per sota del del 2007.

• En aquest punt, malgrat l’augment del nombre de pernoctacions, adquireix rellevància la davallada de l’ocupació mitjana als hotels, maquillada per l’increment continuat del nombre de places hoteleres: ja n’hi ha 61.000. L’evolució de l’ocupació és 79% (2007), 76,3% (2008), 72,4% (2009). En conseqüència, de les paraules de Gaspart, podem extreure’n alguns interrogants. Cal continuar engreixant aquesta capacitat hotelera? Mantenim com a sector i com a país l’aposta per la quantitat de turistes, que porta a la baixada de preus, o provem d’invertir en la qualitat dels qui ens visiten?

• En Pere Duran, el director general de Turisme de Barcelona, també present a l’acte, va explicar que aquest any havien incorporat un nou programa als ja existents (Barcelona Convention Bureau, Barcelona Shopping Line, Barcelona Beach, Barcelona Sports, Barcelona Gastronomia…). L’han batejat amb el nom de «Cultura i lleure» i es dedicarà a dinamitzar específicament els equipaments culturals. Per tant, la reflexió sobre el model de turisme a la ciutat és ben present en la planificació dels gestors públics. Alguna cosa fem malament quan només el 3,1% dels visitants assenyalen que la riquesa cultural de Barcelona és el que més els ha agradat de la ciutat (un 37,4% diuen que és “tot”, el que més els ha agradat; i un 14,1%, per exemple, afirmen que és l’ambient o un 7,2% el clima). Una informació que contrasta amb el fet que, en el moment d’arribar, els turistes situen la cultura com a segona opció del seu rànquing d’expectatives.

Etiquetes: Barcelona, model turístic

Entrada publicada a Turisme el dijous, 10/06/2010 a les 14:11.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.