Surto de Badalona, agafo la C-32 en direcció a Barcelona, segueixo per la ronda del Litoral fins al nus de la Trinitat, enllaço amb la C-58 (direcció Terrassa – Manresa), i després amb la B-30, que em porta a l’AP-7. Abans d’arribar al peatge de Martorell, em desvio per l’A-2 i continuo cap a Igualada i Lleida durant uns setanta quilòmetres. Uns centenars de metres abans de la sortida 523 trobo la primera i única referència a la meva destinació: “Cervera (sud)”.

Increïble. Cervera no és una població insignificant, és capital de comarca. Però es veu que la Segarra no mereix més atenció. Qui i per què hi hauria d’anar? En la presentació de la revista d’aquest mes de juny (núm. 145), que es va fer al paranimf de la Universitat de Cervera, aquest tema va ser comentat de manera recurrent en els parlaments i per part dels assistents. El problema és que a la comarca hi viu molt poca gent. Si traiem la capital i Guissona, amb prou feines hi viuen quatre mil persones en dinou municipis (el total de la Segarra és de 15.000 habitants).

Imatge de la presentació de la revista al paranimf de la Universitat de Cervera. D’esquerra a dreta, el director, Joan Morales; el president del Consell Comarcal, Xavier Casoliva; el paer en cap, Joan Valldaura; i el president de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Albert Turull.

Des del Descobrir intentem ajudar a la visibilitat d’aquesta comarca. Però no per caritat, sinó perquè és una gran desconeguda. No sabem què ens perdem. Té paisatges meravellosos i molt canviants en funció de l’època de l’any (la primavera la tenyeix d’un verd llampant), que alternen boscos, camps de cereals i pobles recollits. Precisament, el patrimoni històric arquitectònic que atresora la Segarra és impressionant, sobretot medieval, i en especial  de fortificacions (observeu el meravellós castell de les Sitges a la portada), però també barroc, un període poc reconegut al nostre país. Si hi sumem un substrat agrari dominant, sinònim de tranquil·litat i bona gastronomia, tenim tots els elements per gaudir d’un paradís del turisme rural. Ells s’ho han de creure, i nosaltres ho hem de saber.

Portada del núm. 145 del Descobrir, dedicat a la Segarra. A la foto, el castell de les Sitges, al municipi de Torrefeta i Florejacs.