Hem guanyat el Premi de Promoció Turística 2010. Aquests premis, concedits per l’Agència Catalana de Turisme i que enguany han arribat a la novena edició, són el millor reconeixement que el Descobrir podia endur-se ara, just quan celebrem l’aparició del núm. 150. El jurat (del qual formaven part periodistes com Salvador Alsius o Enric Frigola) va acordar unànimement concedir-nos el guardó “per la qualitat dels reportatges d’aquesta publicació que número rere número mostra als lectors la riquesa turística del país. Uns atractius propers però en molts casos desconeguts pels propis catalans” i “per la constància d’una revista que ha sabut mantenir un nivell excepcional durant tots els anys de la seva publicació”.

L’acte de lliurament, que es va desenvolupar a la Llotja de Mar de Barcelona, em va brindar una fantàstica oportunitat de fer balanç de l’estat actual del turisme al nostre país. Deixant de banda que compartir dinar amb en Ferran Adrià és un autèntic luxe (quin bé de déu d’idees que li passen a aquest home pel cap!), vaig tenir l’oportunitat de parlar amb el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet; amb el director general de Turisme, Joan Carles Vilalta; amb el director de l’Agència Catalana de Turisme, Ignasi de Delàs; amb la directora del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, Dolors Batallé; amb el comissionat de Turisme de la Diputació de Barcelona, Francesc Vila; amb la directora de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT, Maria Abellanet; amb el vicepresident de Turisme de l’Automòbil Club Alemany (ADAC), Max Stich…

En la taula rodona que va seguir el lliurament, vaig apuntar algunes qüestions que penso que són les claus de l’èxit de les destinacions turístiques del futur i de la nostra en particular:

• Les destinacions, avui, han de saber què són i quin lloc volen ocupar en el concert turístic nacional (cada cop viatgem més a una regió/ciutat i no tant a un país) i internacional, absolutament globalitzats. D’una banda, per tant, tenim destinacions cada vegada més pròximes i accessibles i com a conseqüència, una creixent necessitat de diferenciar l’oferta. Això obliga, en molts casos, a reinventar-se.

• Deixem enrere amb decisió l’època en què l’oferta turística d’una destinació era un calaix de sastre on hi cabia tot. Aquesta idea va generar moltes contradiccions dins del mateix territori —i d’això en podem parlar molt als Països Catalans— que s’hauran d’esbandir progressivament.

• Cal una assumpció urgent del que podríem anomenar turisme 2.0. Ja no n’hi ha prou de demanar al turista que vingui perquè hi viurà no sé quines experiències. Com més va més, el turista vol participar de la destinació abans fins i tot d’anar-hi. Els seus gustos condicionen el punt de partida, no són un filtre que suma o resta en el punt d’arribada. I la seva opinió és fonamental en la cadena de promoció. El turisme és, per tant, un sector que es mou ja en múltiples direccions.

• En aquest sentit, una clau d’èxit pot ser la integració de diverses ofertes —que abans s’ignoraven mútuament— en una sola proposta turística coherent amb els principis que vol oferir la destinació. Això obliga a la col·laboració i, també, a la reconversió de les opcions que quedin fora d’aquesta definició futura.

• En el cas català, genèricament, tenim un sector que encara aprofita poc les immenses potencialitats d’un territori que va molt més enllà del litoral (del sol-i-platja). I també caldria pensar molt més en el turista de proximitat. Sovint ens deixem dur per les grans xifres, ens fixem en allò que ve de fora. Però especialment en temps de crisi, s’ha vist que és el visitant autòcton el qui aguanta l’envestida. Cal contemplar el país per al gaudi turístic dels seus propis habitants. Si ens agraden, agradarem.

• Per tant, des del meu punt de vista, toca repensar el país amb criteris territorials molt més equilibrats per tal de bastir una oferta turística que tregui el màxim partit dels nostres actius —que són moltíssims.

• Aquesta nova Catalunya turística, a més, tan sols reeixirà si parteix de l’autenticitat. És a dir, si s’impulsa des del valor de la sostenibilitat social, que vol dir cultural i ambiental. Hem de cuidar el nostre patrimoni, els nostres espais naturals —no només els protegits—, la nostra gastronomia, les nostres festes… Si en som capaços, la nostra proposta serà creïble i permetrà fer créixer tot el país en el seu conjunt.

Etiquetes: Descobrir Catalunya, model turístic

Entrada publicada a Descobrir el dimecres, 3/11/2010 a les 14:03.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.