El delta del Llobregat, una grata sorpresa

Heu practicat mai l’holeriturisme? Sabeu què és? Jo tampoc no ho sabia fins que, fa uns dies, vaig tenir l’oportunitat de visitar Can Comas, la seu del Parc Agrari del Baix Llobregat. L’holeriturisme és, ras i curt, el turisme de l’horta, igual com hi ha l’enoturisme o l’oliturisme. Però no cal que aneu gaire lluny per posar-lo en pràctica. De fet, si us deixeu sorprendre, tindreu dues recompenses. La primera, la pròpia descoberta de l’activitat que organitzen al Parc, i que condueix amb solvència la cuinera de l’hotel Can Rafel de Cervelló, Cristina Roig. En una mateixa sessió —que adapten segons el públic, bé sigui infantil, adult o ambdues coses— expliquen la informació bàsica sobre un producte, en revelen algunes curiositats, mostren diverses maneres de cuinar-lo i fan un recorregut pels camps que envolten la masia per veure in situ, i de la mà d’un pagès, com és el seu conreu.

CanComas.JPG

Davant de la masia de Can Comas, seu del Parc Agrari del Baix Llobregat, hi ha un arborètum d’espècies fruiteres autòctones del Delta, com els presseguers florits de la dreta de la imatge.

De moment, perquè no descarten ampliar l’oferta d’activitats, parlem de la carxofa Prat en temporada d’hivern i fins a l’abril, de les cireres del Baix Llobregat als mesos de maig i juny (aviat arribaran!) i de les bledes i les hortalisses de fulla a la tardor: fruits tots aplegats sota l’etiqueta “Producte fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat”. Jo encara vaig agafar, de resquitllada, el taller de l’escarxofa (com diuen popularment aquí) i m’ho vaig passar pipa. Us el recomano sense embuts. Ara sé que la carxofa també és bona crua, vaig aprendre a fer-ne un carpaccio deliciós, he vist com és de prolífica la seva planta i conec els immensos beneficis que aporta a la nostra salut, singularment al fetge.

Però la major satisfacció va ser passar tot un matí envoltat de natura, en ple delta del Llobregat, gaudint d’un entorn rural sorprenentment ben conservat i viu… Com tothom que resideix a la conurbació de Barcelona, havia passat infinitat de vegades per l’autovia de Castelldefels, anant cap al Garraf o camí de l’aeroport del Prat, sense parar esment en la immensa superfície agrícola que s’estenia a banda i banda. Una plana molt fèrtil gràcies a l’al·luvió que hi ha dipositat el riu durant anys i panys.

Confesso que després d’aquesta experiència, he redescobert els valors naturals del territori litoral de la comarca, un dels paisatges vinculats a la meva memòria d’infantesa. Potser per això, amb la família, el cap de setmana passat em vaig deixar caure per un dels espais protegits del Parc del Delta del Llobregat, el tram final del riu, que ja coneixia però que tenia mig oblidat; ara a la primavera és una delícia fer-hi cap i és tot just un passeig des del centre del Prat.

Tan a prop i tan lluny. Quina gran sorpresa, el delta del Llobregat…

CalTet.jpg

La maresma de Cal Tet, a la desembocadura del Llobregat, és un oasi de natura molt poc conegut. Al centre de la imatge, un aguait per observar els ocells. (Foto: CENDLL.)

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús