Arxiu del mes: maig 2011

Arriben els cursos Descobrir de fotografia

dimarts , 31/05/2011

L’èxit d’una revista de divulgació rau en una pila de detalls, que cal pensar i executar amb cura. Des del plantejament d’un article als encàrrecs passant per l’edició i la producció. Però al capdavall, tot es resumeix en una màxima: si entra pels ulls, funciona. En el cas d’una revista de territori, per tant, una bona fotografia convida a entrar en el que anomenem segon nivell de lectura (peus de fotos, entradetes, destacats…) i d’aquí, a l’article o reportatge pròpiament.

No vull pecar d’immodest, però el Descobrir ha estat una referència en el món de la fotografia al nostre país des del seu naixement. Fins i tot, no és agosarat afirmar que alguns dels noms importants de la fotografia de paisatge s’han bregat treballant per a les nostres pàgines. Avui, el Descobrir és apreciat pel sector com un exemple de professionalitat, sensibilitat i estima cap a la fotografia. I sobretot, és seguit per milers de lectors i usuaris per la seva capacitat de suggerir i d’emocionar a través de les imatges.

Ho corroboren, doncs, els resultats, els comentaris i els premis. Un dels fotògrafs que n’ha guanyat més amb la revista, en Jordi Bas (recordeu el ja mític reportatge sobre la brama del cérvol a la serra del Boumort, del núm. 124, premi Pica d’Estats 2009?), ens acompanya en una nova experiència que volem que tingui continuïtat. Es tracta de l’organització de cursos de fotografia en col·laboració amb el centre d’ensenyament GrisArt, un dels més prestigiosos en la matèria a Barcelona. Concretament, en Jordi Bas impartirà tres sessions (dotze hores, durant la primera quinzena de juliol) dedicades a la fotografia de fauna, una de les seves especialitats. Els alumnes tindran l’oportunitat d’adquirir coneixements teòrics i pràctics, inclosa una sortida naturalística amb el fotògraf, i també d’aprendre a postproduir les imatges, un aspecte desconegut però cabdal per a la qualitat fotogràfica.

Crec de debò que és una sensacional oportunitat per als amants amateurs de la fotografia, que són molts. La inscripció (l’enllaç, aquí) és oberta i les places, limitades a quinze persones. Qui sap si després d’això vosaltres també us podreu convertir en uns fotògrafs Descobrir!

AnunciCursDC.jpg

La Festa de la Llana i Casament a Pagès de Ripoll

divendres, 27/05/2011

Fa quaranta-cinc anys, però podrien ser segles. La Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès, que se celebrarà aquest diumenge dia 29 a Ripoll, és una cita ja ineludible del nostre calendari. En primer lloc, per l’autenticitat. La Festa és una mostra fidedigna —i lúdica, de perfil familiar— de com era l’ofici dels pastors i les activitats que s’hi relacionaven. Per exemple, hi ha una exhibició de tosa (tall de la llana) de les ovelles, que finalitza amb un concurs d’esquiladors. I també s’ensenya com eren les feines de matalasser i de filadora, íntimament lligades a la llana.

D’altra banda, paral·lelament a les activitats relacionades amb el pastoreig, es recreen unes noces camperoles del segle XVIII, amb sortida de la comitiva dels nuvis cap al monestir —on hi ha jornada de portes obertes—, el casament, el convit i la celebració de balls tradicionals, amenitzats amb gegants i grallers. Una magnífica festa popular declarada d’Interès Turístic Nacional.

I si encara en voleu més, la visita a Ripoll serà l’excusa perfecta per visitar el renovat Museu Etnològic, que contextualitza de manera divulgativa i rigorosa la vida i els costums tradicionals a la comarca del Ripollès.

*Article publicat avui, 27 de maig, al diari ‘Ara’.

FestaLlana_023.jpg

La tosa amb tisores, a càrrec de pastors professionals, és un dels moments culminants de la Festa de la Llana.

Festes1.jpg

El Casament a Pagès recrea les noces ripolleses del segle XVIII. La núvia arriba muntada en una mula al monestir de Santa Maria de Ripoll, on s’oficiarà la cerimònia.

Experiències al voltant del vi

dijous, 26/05/2011

Heu sopat mai amb els ulls embenats mentre els cambrers juguen amb els vostres sentits? Heu elaborat alguna vegada un brandi al vostre gust combinant diverses collites? Heu tingut l’oportunitat de comprovar que el maridatge de formatges i vins és tot un encert? Què us suggereix la possibilitat de gaudir d’un bon vi tot escoltant en directe un duet de música clàssica?

Com sabeu, l’enoturisme és una opció que arreplega cada cop més adeptes. Molts catalans el van descobrir amb l’estrena de la pel·lícula Entre copas, però el cert és que al nostre país fa anys i panys que alguns cellers i una colla de dinamitzadors turístics hi treballen. Convé saber que els pioners d’aquestes activitats a casa nostra són al Penedès. Tan sols cal visitar el web d’Enoturisme Penedès per comprovar la quantitat i qualitat de propostes que s’hi poden fer. I és que aquesta comarca no deixa de ser un dels principals territoris vitivinícoles del país, és molt pròxim a Barcelona i té unes condicions ideals per a la pràctica de l’enoturisme per la seva diversitat geogràfica (des de ran de mar fins a serralades mitjanes que ronden els cinc-cents metres d’altitud).

La principal expressió de tot plegat és Bodegas Torres, una de les empreses vitivinícoles més importants del món. Torres té en propietat a Europa i Amèrica vora dues mil cinc-centes hectàrees de vinya, d’on surt el 30% de la seva producció (la dels vins de finca). Tot aquest raïm és conreat seguint un gran respecte pel medi, atès que l’empresa té entre les seves prioritats l’harmonia amb la natura. Per aquest motiu, practiquen una viticultura integrada, depuren totes les aigües residuals i participen activament en la conservació i la replantació de boscos, així com en la preservació, per exemple, de l’àguila cuabarrada, a més d’invertir en energies renovables i estudiar l’aprofitament de la biomassa de la vinya. Tot plegat fa, del passeig per les seves finques (al nostre país en tenen cinc, la majoria al Penedès, però també al Priorat i a la Conca de Barberà, on destaca la de Milmanda) una autèntica experiència d’aproximació a la natura i a la cultura vitivinícola.

Eurocore HiScan PM3

El Centre de Visites de Torres es troba a Pacs del Penedès, a la finca Mas la Plana, d’on surt un dels vins negres més prestigiosos de la marca.

Fa uns dies vaig poder gaudir d’una mostra del Vip Tour Torres Experience i dono fe que és una sorpresa. Al seu Centre de Visites de Pacs del Penedès, Torres convida a viure sensacions que fusionen diversos sentits. Una de les propostes porta per nom «Aromes de música», l’apuntava al principi d’aquest post. Es tracta de la degustació en espais diferents (un jardí, el petit museu de la Fundació Torres, etc.) de tres vins distints amenitzada per músics, que interpreten composicions que concorden amb el caràcter dels vins. Una altra és la pròpia visita en trenet turístic a la finca Mas la Plana, que inclou el passi d’un vídeo de presentació, l’accés al celler, a la zona de descàrrega de raïm, a la planta d’embotellament i l’entrada al Túnel de les Estacions, una activitat que resumeix ens uns pocs minuts tot el cicle de la vinya a través d’imatges, sons i olors.

Hi ha moltes més propostes i tallers, que serien llargs d’explicar, per tant suggereixo a tots aquells que us sedueix l’enoturisme que entreu directament al web i remeneu per organitzar-vos la visita a la vostra mida. I ja m’ho explicareu!

IMG_6099.JPG

El ‘blind dinner’ és una experiència sensorial. Sopar amb els ulls embenats intensifica les flaires i els gustos.

IMG_6094.JPG

Torres ofereix també la possibilitat de crear un brandi personal a partir de la selecció de conyacs diferents.

1_7_88842_FOT_300.jpg

El celler Waltraud va ser inaugurat fa tres anys seguint criteris biodinàmics per tal de minimitzar l’impacte de l’activitat vitivinícola de Torres al Penedès.

110509_MasRabell2.jpg

El jardí de varitetats del Mas Rabell de Fontenac, una altra de les propietats de Torres al Penedès (Sant Martí Sarroca), acull 250 varietats de raïm, una de les representacions més importants del món.

Sentir la primavera a Món Sant Benet

divendres, 20/05/2011

Si hi ha una estació de l’any que es pugui vincular als sentits, aquesta és la primavera. El desvetllar de la natura porta associat un reviscolament de les aromes del camp, dels gustos del menjar, dels refilets dels ocells al bosc… I al nostre país, si hi ha un complex turisticocultural “obert als sentits”, és a dir, a la gastronomia i a l’art en les seves múltiples manifestacions, aquest és Món Sant Benet. De la conjunció d’aquests dos elements (l’esclat de la primavera i l’activitat al voltant de l’antic monestir de Sant Benet de Bages, al terme de Sant Fruitós) n’ha sortit els Mercats de primavera.

Aquest cap de setmana s’hi despleguen un seguit de propostes ideals per gaudir en família. Per exemple, demà dissabte 21, «Juguem amb la primavera», una gimcana en què caldrà superar diverses proves per l’entorn del monestir mentre es descobreixen curiositats sobre la temporada. O «De l’hort al plat», diumenge 22, un taller impartit per un cuiner on el grup prepara algunes receptes a partir dels productes que ha collit prèviament a l’hort. L’animació amb contes i música del grup Bufanúvols, un tast de cerveses artesanals, un mercat de productes de la terra, i totes les visites al monestir i a la Fundació Alícia completen la temptadora oferta.

*Article publicat avui, 20 de maig, al diari ‘Ara’.

Mercats2.JPG

Les activitats de Món Sant Benet tenen sempre caràcter familiar. (Foto: MónStBenet.)

MercatsPrimavera4.jpg

La gastronomia (a la foto, un taller d’ous de Pasqua a les instal·lacions de la Fundació Alícia) té una presència destacada en els ‘Mercats de Primavera’. (Foto: MónStBenet.)

Refugi Rosta + PyrenMuseu = un establiment amb ànima

dimecres, 11/05/2011

Sovint tenim una imatge estereotipada de la Vall d’Aran, i no ens manca raó. El domini abassegador de la marca Baqueira Beret condiciona el perfil turístic del nostre particular territori occità. D’uns anys ençà, els esports d’hivern —i els seus practicants més mediàtics i benestants— s’enduen el protagonisme tant als mitjans de comunicació com al propi sector turístic local. I tanmateix, la Vall d’Aran és molt més que quilòmetres de pistes d’esquí.

Només cal contemplar l’església romànica de Santa Maria d’Arties, amb el seu fantàstic retaule gòtic i els sorprenents murals renaixentistes que la decoren. O deixar-se caure per la crema deth Haro de Les, una festa que transporta a l’arrel profunda de la cultura pirinenca. O visitar Ço de Perejoan (a Escunhau, terme de Vielha e Mijaran), una impressionant casa senyorial del segle XIV, mostra de la singular arquitectura civil aranesa. I podríem ampliar indefinidament la llista amb la descoberta de la gastronomia de la zona, del patrimoni arqueològic industrial, dels petits pobles d’alta muntanya, de les seves llegendes i tradicions…

shutterstock_40216909.jpg

La natura és el principal valor turístic de la Vall d’Aran. (Foto: Shutterstock.)

Però sobretot, l’Aran destaca per l’exuberància de la natura. Per la simfonia de colors que hi dibuixen les estacions: des del verd rutilant fins al blanc enlluernador, passant per tota la gamma d’ocres que la paleta de la tardor és capaç d’imaginar. Aquests paisatges alpins són des de fa molt de temps un punt d’atracció irresistible per als excursionistes de banda i banda dels Pirineus. (Cal recordar que l’Aran és l’única vall atlàntica del nostre país i que mira, per tant, cap al nord.)

El Refugi Rosta de Salardú (Naut Aran) és un dels establiments més veterans de la Vall d’Aran. De fet, va ser la base d’operacions dels primers pirineistes, gent que a les acaballes del segle XIX fruïa recorrent la serralada amb una vocació a mig camí del treball de camp científic i el repte esportiu. Cent cinquanta anys després, el Refugi Rosta continua allà, al peu de la carretera d’Esterri a Vielha, acollint amants de la muntanya, perquè l’esperit pirineista l’impregna completament. Dormitoris per a grups amb sacs de dormir; parets de pedra i paraments de fusta, sostres, escales i terra inclosos; fogons casolans i reconstituents; taules compartides per desfermar complicitats… La senzillesa de la casa (indistintament un refugi de muntanya situat al nucli vell de Salardú, o una fonda de poble a tocar del bosc de Mont-romies, vet aquí el secret) és la seva autenticitat.

La il·lusió del Manel, l’Àngels i la resta de la família garanteix la continuïtat del Rosta. I el fa créixer, mantenint-ne l’ànima original. Des de fa uns mesos, la fonda exhibeix una interessant col·lecció permanent de material relacionat amb el pirineisme: des de botes de trescar, piolets i grampons antics fins a mapes, fotos i documents de l’època en què el Pirineu era un immens continent per explorar. És el PyrenMuseu, una modesta contribució al coneixement dels inicis de l’excursionisme català que projecta els valors del refugi portes enllà. Encara més, els incombustibles dinamitzadors es veuen amb cor d’assenyalar noves fites (com la recent organització de les jornades Pyrenades) i, doncs, d’escampar per tot el país els valors culturals i naturals de l’alta muntanya pirinenca. Aquest és, crec jo, el veritable perfil turístic de la Vall d’Aran.

PanoramafilkaI.jpg

La sala menjador del Refugi Rosta, folrada de material utilitzat pels primers excursionistes a la Vall d’Aran. A la foto, una de les xerrades de les jornades Pyrenades.

Póster_A3.jpg

El cartell de les jornades Pyrenades, organitzades pel Refugi Rosta - PyrenMuseu durant la passada Setmana Santa.