Arxiu del mes: octubre 2011

Turistes catalans, turistes invisibles

dijous, 20/10/2011

Seran considerats turistes algun dia els catalans que viatgen pel seu país? Aquest pensament em ve al cap de manera recurrent cada vegada que sento fer balanç del sector. Aquest estiu que es resisteix a deixar-nos, segons fonts del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya que dirigeix Francesc Xavier Mena, responsable de les competències en turisme, ha estat una autèntica benedicció per a la nostra malmesa economia. Fa pocs dies, els titulars facilitats per la Conselleria van penetrar a la densa xarxa informativa per insuflar una mica d’optimisme (aquí la notícia de La Vanguardia). Les dades eren espectaculars: el Principat ha rebut prop de deu milions de visitants estrangers durant els vuit primers mesos del 2011, un 3,9% més que en el mateix període de l’any passat. Aquesta xifra, amplificada per un augment de la despesa (que ha superat globalment els 8.000 milions d’euros), ha deixat ben satisfets els responsables turístics del país.

Escatir quin és el comportament turístic dels catalans al propi territori és una tasca molt més difícil. Fet i fet, de l’informe comentat tan sols ha transcendit que els visitants del país han crescut un 3,5%. Els estrangers, un 3,9% i els catalans, un 3,5%. Són, en termes relatius, comportaments molt semblants. Però així com tot allò que fa referència al turisme estranger que ens visita és escampat a bombo i plateret, els resultats del turisme interior rarament troben l’atenció que es mereixen. Tot plegat em suscita diversos comentaris:

Un grup de catalans, en plena visita guiada a Pujalt, a l’Anoia. El nostre país té un immens patrimoni turísticament infravalorat. (Foto: Maria Rosa Vila.)

• Deu milions de turistes estrangers són, en realitat, deu milions de visites perquè es calculen a partir de les pernoctacions, sense tenir en compte si algú ha visitat el país més d’una vegada en un any. Donant per bo que gairebé ningú no repeteix en una mateixa temporada, la seva presència és força estacional (especialment a l’estiu) i molt localitzada a Barcelona i el litoral (perquè valoren sobretot el clima i l’oferta de sol-i-platja).

• Els catalans, en canvi, tenen un comportament desestacionalitzat, molt més repartit al llarg de l’any, i a voltes difícil de detectar perquè sovint fan escapades d’un dia i dormen al seu propi domicili. Tanmateix, segons l’Observatori de Turisme (l’estudi, aquí), l’any 2010 els catalans van fer més de 16,5 milions de viatges (18 milions el 2009!) amb una estada mitjana de 3,2 dies per viatge. I un aspecte molt important, es mouen per tot el territori.

• Malgrat tot això, la Generalitat dedica un esforç ingent a atreure turisme estranger. Campanyes de promoció en mercats consolidats (com França o el Regne Unit), accions en països emergents (Rússia, Xina…) i múltiples gestions, subvencions i facilitats davant els turoperadors i les aerolínies. Ep, que consti, no tinc res contra el turisme estranger. Ben al contrari, penso que cal treballar per treure’l a passejar per la resta del país. Que descobreixin que som molt més que una llenca costanera cosida de platges amb capital a Barcelona.

• També crec que en àmbits com l’ecoturisme, la presència d’estrangers podria ajudar de manera determinant el turisme rural, avui un sector amb ocupació de cap de setmana. Els turistes que viatgen pel món per observar ocells, espais naturals o cels nocturns sense contaminació lumínica són gent amb alt nivell cultural i adquisitiu. I no obstant això, no es fa promoció de Catalunya com a destinació de natura, ni de turisme sostenible, per bé que un terç del territori és protegit i que els mercats internacionals estan incorporant aquesta dimensió de manera decidida.

• Però no entenc que la Generalitat no cuidi més el turista del propi país. Correntment, l’Agència Catalana de Turisme feia una única campanya de promoció del turisme interior, a l’estiu. Aquest any, ni això. Que no tenen dret, els catalans, a saber quins són els recursos turístics que tenen a prop de casa? Fins quan els turistes catalans seran invisibles als ulls de la seva Administració?

El luxe d’aprendre d’un ‘fotògraf Descobrir’

dijous, 13/10/2011

Potser ja sabeu que al Descobrir fa anys que no fem només revistes en paper. Us podeu subscriure a la revista en format digital, tenim el Club Descobrir, hem muntat exposicions, som molt actius al web i a les xarxes socials i moltes altres coses que us anirem avançant. Un altre dia m’hi estendré, però ara volia explicar que ja fa alguns mesos que ens hem posat a organitzar cursos de fotografia de la mà dels nostres fotògrafs col·laboradors i l’escola superior de fotografia GrisArt. No en va, la fotografia és segurament la disciplina en què excel·lim d’una manera més rotunda.

Les dues primeres experiències han estat més que satisfactòries. Places exhaurides, temaris interessants, bon nivell dels participants i el privilegi de gaudir del mestratge d’en Jordi Bas (premi Pica d’Estats 2009 per un reportatge al Descobrir sobre la brama del cérvol a la serra de Boumort), que va conduir tres sessions de fotografia de natura, i de l’Alfons Rodríguez (recent premi Godó de fotoperiodisme), en el curs de fotografia de carrer. Falta poc més d’una setmana per al següent curs i no vull deixar passar l’oportunitat de destacar el luxe de comptar amb l’Òscar Rodbag de professor. Els dies 21, 22 i 28 d’octubre ell impartirà tres classes magistrals —que inclouen una sessió pràctica— sobre retrats. Els que sigueu lectors habituals del Descobrir és probable que recordeu alguns dels seus treballs antològics: el dossier de «Formentera» (DC133), «Secrets de Barcelona» (DC140) o «Lluçanès ‘slow’» (DC158), per citar tres dels últims. Per a tota la resta, us diré que l’Òscar és un dels fotògrafs més meravellosos que conec. La seva imaginació és desbordant; el seu domini de la llum és precís; la capacitat tècnica, aclaparadora. Però sobretot el que fa de l’Òscar un fora de sèrie és la passió per la seva feina, que combina amb una bonhomia encomanadissa. Si un personatge no es troba còmode davant la càmera, estigueu segurs que l’Òscar serà capaç d’arrencar-li un somriure. I així, paradoxalment, els seus retrats traspuen naturalitat i espontaneïtat, tot i ser fruit d’una meticulosa planificació.

Disculpeu el panegíric però m’ha semblat adient remarcar, a través de la figura de l’Òscar Rodbag, que treballem amb els millors fotògrafs de viatges del país. I ara que encara queden places al seu curs de retrats, he pensat que era la meva obligació de fer-vos-ho saber. Abans que algú m’ho retregui.

L’Òscar Rodbag és col·laborador habitual del ‘Descobrir’ des de fa cinc anys. Ben avait publicarem un reportatge seu sobre la Sagrada Família de Barcelona que no deixarà ningú indiferent.

El cartell del curs. Us hi podeu inscriure al mateix web.