Turistes catalans, turistes invisibles

Seran considerats turistes algun dia els catalans que viatgen pel seu país? Aquest pensament em ve al cap de manera recurrent cada vegada que sento fer balanç del sector. Aquest estiu que es resisteix a deixar-nos, segons fonts del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya que dirigeix Francesc Xavier Mena, responsable de les competències en turisme, ha estat una autèntica benedicció per a la nostra malmesa economia. Fa pocs dies, els titulars facilitats per la Conselleria van penetrar a la densa xarxa informativa per insuflar una mica d’optimisme (aquí la notícia de La Vanguardia). Les dades eren espectaculars: el Principat ha rebut prop de deu milions de visitants estrangers durant els vuit primers mesos del 2011, un 3,9% més que en el mateix període de l’any passat. Aquesta xifra, amplificada per un augment de la despesa (que ha superat globalment els 8.000 milions d’euros), ha deixat ben satisfets els responsables turístics del país.

Escatir quin és el comportament turístic dels catalans al propi territori és una tasca molt més difícil. Fet i fet, de l’informe comentat tan sols ha transcendit que els visitants del país han crescut un 3,5%. Els estrangers, un 3,9% i els catalans, un 3,5%. Són, en termes relatius, comportaments molt semblants. Però així com tot allò que fa referència al turisme estranger que ens visita és escampat a bombo i plateret, els resultats del turisme interior rarament troben l’atenció que es mereixen. Tot plegat em suscita diversos comentaris:

Un grup de catalans, en plena visita guiada a Pujalt, a l’Anoia. El nostre país té un immens patrimoni turísticament infravalorat. (Foto: Maria Rosa Vila.)

• Deu milions de turistes estrangers són, en realitat, deu milions de visites perquè es calculen a partir de les pernoctacions, sense tenir en compte si algú ha visitat el país més d’una vegada en un any. Donant per bo que gairebé ningú no repeteix en una mateixa temporada, la seva presència és força estacional (especialment a l’estiu) i molt localitzada a Barcelona i el litoral (perquè valoren sobretot el clima i l’oferta de sol-i-platja).

• Els catalans, en canvi, tenen un comportament desestacionalitzat, molt més repartit al llarg de l’any, i a voltes difícil de detectar perquè sovint fan escapades d’un dia i dormen al seu propi domicili. Tanmateix, segons l’Observatori de Turisme (l’estudi, aquí), l’any 2010 els catalans van fer més de 16,5 milions de viatges (18 milions el 2009!) amb una estada mitjana de 3,2 dies per viatge. I un aspecte molt important, es mouen per tot el territori.

• Malgrat tot això, la Generalitat dedica un esforç ingent a atreure turisme estranger. Campanyes de promoció en mercats consolidats (com França o el Regne Unit), accions en països emergents (Rússia, Xina…) i múltiples gestions, subvencions i facilitats davant els turoperadors i les aerolínies. Ep, que consti, no tinc res contra el turisme estranger. Ben al contrari, penso que cal treballar per treure’l a passejar per la resta del país. Que descobreixin que som molt més que una llenca costanera cosida de platges amb capital a Barcelona.

• També crec que en àmbits com l’ecoturisme, la presència d’estrangers podria ajudar de manera determinant el turisme rural, avui un sector amb ocupació de cap de setmana. Els turistes que viatgen pel món per observar ocells, espais naturals o cels nocturns sense contaminació lumínica són gent amb alt nivell cultural i adquisitiu. I no obstant això, no es fa promoció de Catalunya com a destinació de natura, ni de turisme sostenible, per bé que un terç del territori és protegit i que els mercats internacionals estan incorporant aquesta dimensió de manera decidida.

• Però no entenc que la Generalitat no cuidi més el turista del propi país. Correntment, l’Agència Catalana de Turisme feia una única campanya de promoció del turisme interior, a l’estiu. Aquest any, ni això. Que no tenen dret, els catalans, a saber quins són els recursos turístics que tenen a prop de casa? Fins quan els turistes catalans seran invisibles als ulls de la seva Administració?

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    • Gildo Kaldorana

      22/10/2011 - 13:40

      Soy de Euskadi y aunque vivo en Barcelona (y Jakarta) cada año visito mi tierra. En Donosti siempre me encuentro con turistas catalanes, muchos, educados y solventes, me alegra que los catalanes visiten mi tierra.
      Saludos
      Euskadi y Catalunya for ever.

    • Salvador Bordes

      22/10/2011 - 19:54

      Sr. Morales toqueu el moll de l’os de la incompetència del govern dels millors. Després d’uns anys de polítiques turístiques racionals, aquesta colla comandada pel Sr. Mena tornaran a omplir de turistes de borratxera i de puteros les nostres costes. Quina pena. Felicitats per la revista, Sr. Morales. Continuï per aquest camí, i no es desmoralitzi a causa dels incompetents.

    • Fuet-i-Mate

      18/09/2015 - 23:17

      Totalment d’acord! Catalunya és un país precios i per descobrir. Jo que porto un temps fora de casa, algunes de les coses que més trobo a faltar és veure “pedres” medievals, racons naturals i el patrimoni cultural a un màxim de 2h de casa!
      Fuet-i-Mate

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús