Turisme? Quin turisme?

Avui torno a fer un apunt crític sobre la política turística al nostre país. Intentaré esmenar-me en els pròxims posts, però em pensava que el model turístic del futur —com a recepta contra la crisi i oportunitat de construcció d’una proposta per a tot el territori— no podia ser el mateix que hem explotat fins avui. Anava errat. Hi ha qui deu pensar: “Si ens ha anat bé fins ara, per què havíem de canviar?”.

Fa uns dies em vaig fer ressò en aquest post de la invisibilitat del turisme català a Catalunya per als màxims responsables institucionals del sector. També explicava que el turista autòcton és desestacionalitzat i es mou més per tot el país que l’estranger, malgrat que les nostres autoritats atribueixen als visitants foranis el mèrit únic dels bons resultats globals de la indústria turística d’aquest any. Doncs bé. Pocs dies després que la Generalitat fes públic el balanç de la temporada (recordem-ho: augment del nombre de turistes estrangers al Principat i increment de la seva despesa per càpita), el sector turístic de les terres de Ponent i el Pirineu occidental reclamava una estratègia concreta per rellançar-se al mercat i poder fer front a la forta competència del Pirineu aragonès. Dos són els tocs d’alerta que feia Juan Antonio Serrano, president de la Federació d’Hostaleria de Lleida.

1) A l’estiu, els resultats s’havien saldat amb un creixement d’entre el 6 i el 10% a la costa catalana i Barcelona, mentre que a Lleida al juliol havien perdut 4 punts i a l’agost tot just s’havien mantingut respecte el curs anterior. Serrano es planyia que l’Administració catalana prioritza el turisme de sol i platja i a la ciutat de Barcelona.

2) De cara a l’inici de la temporada d’hivern, la Federació d’Hostaleria de Lleida revelava que només setanta esquiadors a la setmana aniran a les pistes del Pirineu occidental (Baqueira Beret) via l’aeroport d’Alguaire, dels 23.000 que és previst que hi aterrin en vols xàrter —i que tenen paquets turístics amb Andorra.

‘Crisis? What crisis?’, deien els Supertramp l’any 1975. El mateix diuen les nostres autoritats turístiques avui.

Però a mi em va frapar molt més una anècdota. El president del sector lleidatà explicava que fins i tot la senyalització dels atractius turístics propis és deficient. En eixos tan importants com l’AP-2, denunciava, hi ha una indicació de “Torreciudad” (on hi ha el santuari de sant Josemaría Escrivá de Balaguer), situada a 90 km de la capital del Segrià, i s’hi obvien, en canvi, el Parc Nacional d’Aigüestortes o el conjunt romànic de la vall de Boí, Patrimoni de la Humanitat. Ni turisme cultural, ni turisme rural, ni ecoturisme. Encara som aquí perquè venint de Barcelona no vegem res més que la llum inspiradora del fundador de l’Opus Dei i un territori difús a mig camí d’Aragó?

Tan sols em va faltar saber la setmana passada pel diari Ara que el pròxim objectiu, la principal esperança, llegiu prioritat, del sector turístic i del Govern (la gallina americana dels ous d’or que suposadament traurà el país del sotrac econòmic, ocupant un 45% dels aturats de Catalunya) és que el multimilionari Sheldon Adelson inverteixi 18.800 milions d’euros en la construcció d’un macrocomplex d’oci i joc estil Las Vegas. A fer punyetes tants anys de feina sorda i feixuga en la consolidació d’un model que situï els valors propis del territori en primer terme, que primi qualitat a quantitat, que reequilibri el país turísticament d’una vegada, que intenti la sostenibilitat social i ambiental. A la primera tirada, tornem al punt de partida. Pilotada i amunt!

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , ,

    Comentaris

    • Pep

      13/11/2011 - 11:44

      Bona article i bones reflexions. Per cert, Torreciudad, Montserrat i Lourdes han creat una ruta de devoció mariana excel·lent: història, devoció, paisatgisme, art, música, tot gatuit, unint forces amb acords de tots és un bon exemple en aquest moments de crispació aparent.

    • Cèsar Pasadas

      13/11/2011 - 20:39

      Fa anys que la cultura ha deixat de ser-ho i, la mal anomenada oferta turística s’ha convertit en el llast que ens hauria de salvar de tots els mals, a costa això sí, del territori; que tot just ara tots els nostres futurs representants s’omplen la boca i treuen pit dient que ens treuran d’una crisi, bàsicament provocada per la manca de gestió i estima dels nostres racons d’una manera sostinguda.

    • Sandra

      14/11/2011 - 10:55

      I que passa quan des dels propis territoris els agents o tècnics no fan absolutament res per promocionar el seu propi territori? les oficines de turisme (al menys a nivell local) estan plenes d’escalfa-cadires que no promocionen ni les activitats que tenen lloc al seu municipi o espai turístic.

      I per últim, dir que a Catalunya només importa Barcelona, res més, i això no és nou, i vosaltres des del Descobrir sou els primers que escriviu els articles des de i per a la gent de Barcelona, sino veieu els apartats, “com arribar” (sempre des de Barcelona) i la majoria dels punts de vista també, caram que hi ha molta més gent a Catalunya que us llegeix…

    • Joan Morales

      14/11/2011 - 11:48

      Sandra, tens raó a mitges. És veritat que en les indicacions de “com arribar-hi” prioritzem la informació per a aquells que vénen de Barcelona i rodalia. No sempre, com dius, però sí la major part de vegades, atesa la manca d’espai. El 70% dels nostres lectors provenen de la regió metropolitana, així que lamentablement no tenim alternativa. Pel que fa als continguts, en canvi, que és on mostrem la nostra vocació territorial, tenim molta cura de parlar de tot el país (de tots els Països Catalans). Normalment, a més, els articles els escriu gent de la zona. Solem fer presentacions dels dossiers en cada comarca, fins i tot. Si una cosa tenim clara és que el Descobrir Catalunya és una eina de coneixement del propi país per al conjunt dels catalans.

    • Sandra

      14/11/2011 - 19:09

      Gràcies per contestar! No dic que no es facin articles variats i acurats, ni que no es toqui tot el territori, tinc totes les revistes des del número 1, però si que sempre es fa de cara a la gent de Barcelona, i el 30% restant que? passa el mateix amb tot…si es fa com arribar des de Barcelona, també s’hauria de fer des de la resta de capitals catalanes (com a mínim) o es que com sempre els que no son de Barcelona són catalans de segona? crec que la vostra revista s’ha de dirigir a tots els catalans, no només als barcelonins.
      …I el mateix passa amb el turisme…

    • Núria MA

      17/11/2011 - 09:41

      Totalment d’acord amb l’escrit tot i que torno a reivindicar la “inexistència” de la Plana de Lleida i la resta de comarques centrals. D’altra banda, tenim un exemple de país que prioritza el turisme intern i que hi posa totes les facilitats: pels francesos, el públic més important és el propi: primer atenen les necessitats i demandes dels mateixos francesos i després miren més enllà de les seves fronteres… Novament, son un exemple a seguir en quan al turisme i a la protecció del patrimoni.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús