Arxiu del mes: desembre 2011

Pireníssim, turisme a còpia de formatge

dimecres, 28/12/2011

Fa uns dies vaig dedicar aquest post a dues iniciatives que intenten dinamitzar el turisme al Pirineu a partir dels seus espais museïtzats: el PassaPorts i el Passaport dels Museus d’Andorra. Sense sortir de l’alta muntanya, ara em referiré a una altra proposta que trena el territori, per bé que en aquesta ocasió no ho fa mitjançant el patrimoni sinó la gastronomia —i més concretament els formatges. Es tracta de Pireníssim.

La cara nord de la serra de Cadí (a la foto, des del Querforadat, a l’Alt Urgell) és un dels símbols de l’alta muntanya catalana. Paisatge, cultura i agroalimentació es donen la mà en el projecte Pireníssim.

Aprofitant un programa d’ajuts a projectes innovadors (finançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu), fa un any i mig es va posar en marxa Nous Senders. Els objectius generals del projecte són generar activitat econòmica i ocupació al territori a través del turisme i els productes agroalimentaris i afavorir la desestacionalització. En aquest sentit, Nous Senders preveia quatre actuacions: 1) Definir un producte turístic (Pireníssim); 2) Constituir un equip per executar el projecte en el seu conjunt; 3) Qualificar els treballadors i les empreses del sector; i 4) Donar a conèixer els resultats del projecte.

Però les ajudes s’han acabat aquí. L’any 2010 la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea van atorgar una subvenció inicial de 260.000 euros, que al remat ha estat l’única, i a partir de l’1 de gener el programa continuarà sense suport directe. De fet, les quatre persones que l’han posat en marxa pleguen i d’ara endavant seran les àrees de promoció econòmica dels consells comarcals de l’Alt Pirineu (Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgell, Cerdanya) i el Conselh Generau d’Aran els encarregats de vetllar per la seva gestió. No és la millor manera de començar, és evident. Sovint des d’aquest blog he manifestat la meva idea que el turisme d’arrel cultural i l’ecoturisme són activitats estratègiques per a bona part del nostre país, sobretot per a les comarques d’interior i de muntanya. Crec que ens manca convenciment, creure en el territori i en les seves possibilitats, fixar-hi prioritats. I de l’absència de tot plegat se’n deriva una manca de recursos amb exemples com el que acabo de comentar: un dels projectes actuals més importants de desenvolupament turístic del Pirineu ha d’engegar sense una promoció que el consolidi.

Tanmateix, el producte és una realitat, està ben definit i és molt golafre. Pireníssim, segons la seva pròpia definició, és un “tour de formatge & emocions” que enllaça l’alt Pirineu amb una ruta oberta, és a dir que cada usuari s’organitza com vol, de productes agroalimentaris. L’adquisició del Forfet Pireníssim (disponible en els establiments adherits al projecte, en totes les oficines de turisme de les sis comarques participants i en el portal del projecte) permet endinsar-se en els obradors d’alguns productors de formatge, fer estades en allotjaments o menjar en restaurants que promocionen el producte local, concertar activitats de senderisme i visitar alguns museus col·laboradors, a més de comprar les més de vuitanta varietats de formatges locals en els comerços de la regió. A la pràctica, el Forfet Pireníssim és un talonari de descomptes d’entre el 10 i el 50% (2 x 1) que es pot utilitzar en més de dos-cents establiments de les comarques pirinenques. Un volum molt notable el directori del qual es troba al web, per a més facilitat.

Pireníssim combina en positiu els actius de qualitat d’aquest territori. És —penso— una eina excel·lent per entrar-hi, per conèixer-lo i per fruir-ne. El temps dirà si anava ben encaminat, no en va del seu èxit dependrà l’èxit d’iniciatives futures.

Ens esperen al paradís del formatge…

Forfet Pireníssim.jpg

A l’Alt Pirineu i Aran es produeixen desenes de varietats de formatges. El producte turístic Pireníssim pretén posar en relleu aquesta gran riquesa gastronòmica, tan valuosa com poc coneguda.

Noves espigues en el turisme rural català

dilluns, 19/12/2011

La setmana passada vaig assistir a l’últim acte de lliurament de diplomes de categorització (les conegudes espigues) als allotjaments de turisme rural de Catalunya. En la cerimònia, van rebre la corresponent identificació 388 establiments. És a dir, que a hores d’ara ja hi ha 498 cases amb el diploma acreditatiu, si fa no fa una quarta part de l’oferta d’allotjaments inscrita al Registre de Turisme de Catalunya.

No em vull repetir. Tan sols apuntaré, per si algú acaba d’aterrar en el món del turisme rural, que el sistema de categorització impulsat per la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya identifica i classifica per espigues els establiments d’acord amb la qualitat, nivell i estàndards de l’allotjament, l’entorn i els seus serveis. Com les estrelles dels hotels, però molt més exhaustiu. (Si algú té interès de saber-ne més, pot consultar aquesta sèrie d’apunts: post1, post2, post3, post4 i post5.)

L’últim acte d’acreditació dels establiments categoritzats es va celebrar a la Pedrera de Barcelona. La sala d’actes era plena de propietaris d’allotjaments de turisme rural que venien a rebre els corresponents diplomes

Això sí, vull destacar el que vaig veure. Un ambient de satisfacció indissimulada —de celebració, fins i tot— per un procés que ha costat molt d’engegar i que no hauria estat possible sense el diàleg entre l’Administració (aquí mereix una menció especial el subdirector d’Ordenació Turística, Joan Domènec Abad, que ha pilotat tot el procés) i les dues confederacions de turisme rural: Turalcat i Concatur. Superada la primera etapa, d’ara endavant podran incorporar-se al sistema aquells allotjaments no federats (fins ara no podien fer-ho). Caldrà veure quin és l’impuls de la categorització durant el 2012, que dependrà lògicament de la utilitat que li concedeixin els usuaris. Però és innegable que el balanç d’aquest 2011 és una bona base per tenir un sector certificat i competitiu tant a nivell nacional com internacional. En aquest sentit, celebro que la implantació de les espigues ja no sigui un assumpte pendent, oimés quan fa uns mesos que hi ha una campanya en marxa per homogeneïtzar la qualificació del turisme rural a tot l’Estat. El sector al nostre país té problemes i reptes que ha de resoldre amb celeritat. La categorització per si mateixa no els resol, tot i que contribueix a senyalitzar un camí propi, fet a mida, que reclama més pes en la planificació turística del territori i, també, més promoció (més presència) en els mercats intern i extern.

Tal com vaig fer en l’anterior tongada de categorització, us relaciono la llista dels nous establiments certificats. Exposar-se a una completa auditoria és, de cara als clients, garantia d’un servei professional i honest. No sé si són les millors cases del Principat, però només pel fet que hagin estat les primeres (aquestes, les 77 de la prova pilot que ja us vaig llistar i unes altres 23 que hi van arribar entremig), val la pena tenir-les en compte.

4 espigues – CATEGORIA SUPERIOR

Cal Magí del Pi (Alt Camp) / L’Hort de Sant Cebrià (Alt Empordà) / Masia Sapera (Alt Penedès) / Cal Paller (Alt Urgell) /Graner del Gol (Alt Urgell) / Pallera de la Gola (Alt Urgell) / Cal Ros (Anoia) / La Torre Blanca (Bages) / El Baluard (Berguedà) / La Tor de Montclar (Berguedà) / Cal Rei (Cerdanya) / Can Varilla (Garrotxa) / El Bosqueró (Garrotxa) / El Mirador del Bosqueró (Garrotxa) / Mas el Guitart (Garrotxa) / Mas les Comelles (Garrotxa) / Mas Salvanera (Garrotxa) / Can Cunill (Selva) / Can Jepet (Selva) / Mas Duc (Selva) / La Casagran (Osona) / Casa Churchill (Pallars Jussà) / El Llorer de Mas Teixidor (Pla de l’Estany) / Mas Alba (Pla de l’Estany) / Mas Fuselles (Pla de l’Estany) / Mas Ros (Pla de l’Estany) / Mas el Sunyer (Ripollès) / Mas el Tubert de Bolòs (Ripollès) / Mas Moreta (Ripollès) / Cal Martí – Roc Foradat (Solsonès) / Cal Martí – Vilamantells (Solsonès) / Casa Avellana (Solsonès) / La Salada (Solsonès) / Pla del Bosc (Urgell) / Can Caponet (Vallès Oriental)

3 espigues – CATEGORIA GRAN CONFORT

Mas Aixola (Alt Penedès) / Cal Conrad (Alt Camp) / La Caseta (Alt Camp) / Mas Corbella Graner (Alt Camp) / Mas Corbella Pairal (Alt Camp) / Mas la Torre (Alt Camp) / Cal Menut (Alt Empordà) / Can Furtià (Alt Empordà) / Can Garriga I (Alt Empordà) / Can Massot (Alt Empordà) / Can Palau (Alt Empordà) / Casa Pairal – Can Marisch (Alt Empordà) / El Casalot (Alt Empordà) / El Molí de Siurana (Alt Empordà) / Ermita de Santa Llúcia (Alt Empordà) / Les Arcades – Can Marisch (Alt Empordà) / Les Corts – Can Marisch (Alt Empordà) / Mas Gelamà (Alt Empordà) / Mas Jonquer (Alt Empordà) / Mas Peraquintana I (Alt Empordà) / Mas Peraquintana II (Alt Empordà) / Mas Roquet II (Alt Empordà) / Mas Roquet III (Alt Empordà) / Ca la Siona (Alt Penedès) / Ca l’Emili (Alt Penedès) / Cal Contra (Alt Penedès) / Cal Drac (Alt Penedès) / Cal Bitxac (Alt Penedès) / Can Japet (Alt Penedès) / Cal Maró (Alt Urgell) / Cal Moscardó (Alt Urgell) / Cal Pallerola – la Verneda (Alt Urgell) / Cal Serní (Alt Urgell) / Cal Tonet (Alt Urgell) / Cal Xico (Alt Urgell) / Casa Artigues I (Alt Urgell) / Casa Artigues II (Alt Urgell) / El Paller de Cal Gatnau (Alt Urgell) / El Paller del Moscardó (Alt Urgell) / L’Era de Cal Gol (Alt Urgell) / L’Era de Cal Gual (Alt Urgell) / Casa Agustí (Alta Ribagorça) / Casa Coll (Alta Ribagorça) / Casa Pubill 2 (Alta Ribagorça) / Casa Xanet (Alta Ribagorça) / L’Era de Ferro (Alta Ribagorça) / Cal Grau de la Llavinera (Anoia) / Cal Joan Pau (Anoia) / Casa del Vall (Anoia) / El Celler de Cal Prat (Anoia) / El Forn de Cal Prat (Anoia) / La Farraja (Anoia) / Rectoria de Clariana (Anoia) / Ca l’Asenegre (Bages) / Cal Cabreta A (Bages) / Cal Guardià (Bages) / Caselles (Bages) / El Mas (Bages) / Les Feixes de Coaner (Bages) / Magadins Nou (Bages) / Mas Vilarrasa (Bages) / Ca l’Anguila (Baix Empordà) / Can Barrull (Baix Empordà) / Can Massa (Baix Empordà) / Can Massanes (Baix Empordà) / Can Pujol I – la Forca (Baix Empordà) / Can Pujol II – el Jou (Baix Empordà) / Can Pujol III – el Sedàs (Baix Empordà) / Can Solés (Baix Empordà) / El Corral (Baix Empordà) / Mas Llop II (Baix Empordà) / Mas Pou I (Baix Empordà) / Mas Pou II (Baix Empordà) / Mas Pou III (Baix Empordà) / Mas Vermell I (Baix Empordà) / Mas Vermell II (Baix Empordà) / Mas Vermell III (Baix Empordà) / Ca la Florinda (Baix Penedès) / Les Orenetes (Baix Penedès) / Cal Seuba (Berguedà) / Cal Viudet Vell (Berguedà) / Casa Cabots 1 (Berguedà) / Casa Terradellas (Berguedà) / La Rovira (Berguedà) / Rústic Vilella (Berguedà) / Cal Francès (Cerdanya) / Cal Mateuet – el Paller (Cerdanya) / Cal Mateuet – la Morera (Cerdanya) / Cal Mateuet – el Badiu (Cerdanya) / Cal Reus (Cerdanya) / Cal Sams (Cerdanya) / Cal Sandic (Cerdanya) / Niu de Falcons (Cerdanya) / Cal Duquet (Conca de Barberà) / Can Canet (Gironès) / Can Cua (Gironès) / Bellver (Garrotxa) / Cal Carreter (Garrotxa) / Can Capsec (Garrotxa) / Can Maholà I “Cal Ferrer” (Garrotxa) / Can Maholà II “Cal Cisteller” (Garrotxa) / Can Mau (Garrotxa) / Can Patorra (Garrotxa) / Can Piqué (Garrotxa) / Manso Carles I (Garrotxa) / Manso Carles II (Garrotxa) / Mas Can Salavia (Garrotxa) / Mas el Ferres (Garrotxa) / Mas el Molí (Garrotxa) / Mas Garganta (Garrotxa) / Mas la Costa (Garrotxa) / Mas Molera (Garrotxa) / Mas Vallmajor Eqüestre (Garrotxa) / Masia Can Pei (Garrotxa) / Ca la Cecília (Noguera) / Cal Bonet (Noguera) / Cal Camats 1 (Noguera) / Cal Colomina (Noguera) / Casa Selmo (Noguera) / La Masuca d’en Monfà (Noguera) / Mas Serrallímpia (Noguera) / Masia Massanés (Noguera) / Cal Nadal 1 (Segarra) / Cal Nadal 2 (Segarra) / La Coma Vella – el Roure (Selva) / La Coma Vella – les Arces (Selva) / Mas la Talaia (Selva) / Cal Pastor (Garrigues) / Lo Molí (Garrigues) / El Segalàs – el Forn (Osona) / El Segalàs – la Païssa (Osona) / La Cabanya del Permanyer (Osona) / La Cirera (Osona) / Mas Font Ranó (Osona) / Casa Agulló (Pallars Jussà) / Casa Macianet (Pallars Jussà) / Casa Ramona (Pallars Jussà) / Casa Camp (Pallars Sobirà) / Casa Jan (Pallars Sobirà) / Casa Macià (Pallars Sobirà) / Casa Maciana (Pallars Sobirà) / Casa Rabassó (Pallars Sobirà) / Casa Xaupí 3 (Pallars Sobirà) / La Caseta (Pallars Sobirà) / Cal Duc – la Nana (Pla de l’Estany) / Cal Duc – la Nena (Pla de l’Estany) / Cal Duc – la Nina (Pla de l’Estany) / Cal Rajoler (Pla de l’Estany) / Can Carboner (Pla de l’Estany) / Can Lleter (Pla de l’Estany) / Can Masó (Pla de l’Estany) / Can Vicens (Pla de l’Estany) / El Pruner de Mas Teixidor (Pla de l’Estany) / El Til·ler de Mas Teixidor (Pla de l’Estany) / Hostal de Nou Crespià (Pla de l’Estany) / La Bassa de Mas Teixidor (Pla de l’Estany) / L’Era de Mas Teixidor (Pla de l’Estany) / La Canova (Pla de l’Estany) / La Canova II (Pla de l’Estany) / Mas Miquel (Pla de l’Estany) / Mas Miquel I (Pla de l’Estany) / Mas Roca (Pla de l’Estany) / Cal Puro (Pla d’Urgell) / Cal Sinto (Pla d’Urgell) / Can Salvadó 1 (Pla d’Urgell) / Casa Olivé (Pla d’Urgell) / Mas la Riera – el Corralet (Ripollès) / Mas la Riera – el Galliner (Ripollès) / Mas la Riera – l’Eixam (Ripollès) / Casa Espunyes 1 (Solsonès) / Casa Espunyes 2 (Solsonès) / Casanova de la Salada (Solsonès) / Cobert de la Casanova de la Salada (Solsonès) / El Call d’Odèn 1 (Solsonès) / El Call d’Odèn 2 (Solsonès) / El Call d’Odèn 3 (Solsonès) / El Pla de Montpol (Solsonès) / El Pla de Montpol 2 (Solsonès) / El Pla de Montpol 3 (Solsonès) / El Porxet de Sant Grau (Solsonès) / El Saüquer (Solsonès) / La Torre de Llobera 2 (Solsonès) / Sant Grau 1 (Solsonès) / Sant Grau 2 (Solsonès) / Sant Joan (Solsonès) / Ventoldrà (Solsonès) / Cal Caminer (Urgell) / Casa Arrufat (Urgell) / Cal Pinyater (Vallès Oriental) / Can Burguès 1 (Vallès Oriental) / Can Fàbregas del Bosc (Vallès Oriental) / Can Mestres (Vallès Oriental)

2 espigues – CATEGORIA CONFORT

Can Bicileta (Alt Penedès) / La Casa del Mas d’en Toni II (Alt Camp) / Mas de l’Andreu (Alt Camp) / Can Bosch (Alt Empordà) / Can Garriga II (Alt Empordà) / Can Quera – Alzina (Alt Empordà) / Can Quera – Castanyer (Alt Empordà) / Can Quera – Grèvol (Alt Empordà) / Can Quera – Roure (Alt Empordà) / Can Quera – Surera (Alt Empordà) / Mas Roca del Fluvià (Alt Empordà) / Cal Civis (Alt Urgell) / Cal Jan 1 – Cadí (Alt Urgell) / Cal Jan 2 – Cadinell (Alt Urgell) / Cal Jan 3 – Verd (Alt Urgell) / Cal Miqueló 1 (Alt Urgell) / Cal Miqueló 2 (Alt Urgell) / Cal Tonico (Alt Urgell) / El Paller de Ca l’Antonet (Alt Urgell) / Era de Cal Tomàs – el Gaial (Alt Urgell) / Era de Cal Tomàs – el Paller (Alt Urgell) / Era de Cal Tomàs – el Recer (Alt Urgell) / Molí del Pau (Alt Urgell) / Casa de Batlle 1 (Alta Ribagorça) / Casa de Batlle 2 (Alta Ribagorça) / Casa de Batlle 3 (Alta Ribagorça) / Casa Farré (Alta Ribagorça) / Casa Ferro 2 (Alta Ribagorça) / Casa Pernallé (Alta Ribagorça) / Casa Quintana (Alta Ribagorça) / El Paller del Garbot (Alta Ribagorça) / Cal Grau de Torremetzena – el Roure (Anoia) / Cal Grau de Torremetzena – l’Alzina (Anoia) / Can Bartomeu – el Graner (Anoia) / Can Bartomeu – la Pallera (Anoia) / Ca l’Arturo (Bages) / Cal Jan Bastardas (Bages) / Cal Pastor (Bages) / Cal Prat Barrina (Bages) / Cal Sabata (Bages) / Casa Sant Andreu (Bages) / El Graner de Vilarrasa (Bages) / Els Plans de Cornet (Bages) / La Caseta de l’Era (Bages) / La Tina de Betlem (Bages) / Les Corts de Biosca (Bages) / Mas Can Salvi (Baix Empordà) / Mas Llop I (Baix Empordà) / Cal Cisteller (Berguedà) / Mas Meya I (Cerdanya) / Mas Meya II (Cerdanya) / Mas Meya III (Cerdanya) / Mas Meya IV (Cerdanya) / Mas Borrell I (Gironès) / Mas Borrell II (Gironès) / Mas Borrell III (Gironès) / Can Bel (Garrotxa) / Can Felicià (Garrotxa) / Can Riera (Garrotxa) / Can Solà – el Corral (Garrotxa) / Can Solà – el Solà de Baix (Garrotxa) / Can Solà – el Solà de Dalt (Garrotxa) / El Graner de Mas Prat (Garrotxa) / El Molí d’en Solà – Golfes Est (Garrotxa) / El Paller de Mas Prat (Garrotxa) / La Badia (Garrotxa) / La Badia II (Garrotxa) / La Rovirota Sud (Garrotxa) / La Torre de Sant Pere des Puig (Garrotxa) / Les Cabanes de l’Oliva I (Garrotxa) / Les Cabanes de l’Oliva II (Garrotxa) / Les Cabanes de l’Oliva III (Garrotxa) / Mas el Contaller I (Garrotxa) / Mas el Contaller II (Garrotxa) / Mas la Casica (Garrotxa) / Mas Molera – Bassegoda (Garrotxa) / Mas Molera – Pic de les Bruixes (Garrotxa) / Masnou del Corb I (Garrotxa) / Masnou del Corb II (Garrotxa) / Masnou del Corb III (Garrotxa) / Casa Ros 2 (Noguera) / Masia Pedrolet (Noguera) / Cal Fustegueras (Segarra) / El Castell (Segarra) / Can Gabatx (Selva) / Mas Romeu (Selva) / Mas Romeu – el Mirador (Selva) / Mas Romeu – l’Alzina (Selva) / Cal Masover del Codinach (Osona) / Cal Terriscó (Osona) / Can Boix (Osona) / Can Pau (Osona) / Casa Nova del Codinach (Osona) / El Molí de Rexach (Osona) / El Teixell (Osona) / La Casa Xica del Codinach (Osona) / La Caseta del Coll de l’Arç 1 (Osona) / La Caseta del Coll de l’Arç 2 (Osona) / Mas d’en Vilà (Osona) / Mas la Vall (Osona) / Cal Joan (Pallars Jussà) / Casa Masover (Pallars Jussà) / Casa Perdiu (Pallars Jussà) / Casa Teulé 1 (Pallars Jussà) / Casa Teulé 2 (Pallars Jussà) / Casa Teixidó (Pallars Jussà) / Casa Toni (Pallars Jussà) / Cal Quimet (Pallars Sobirà) / Casa Coix 1 (Pallars Sobirà) / Casa Oficial (Pallars Sobirà) / Casa Ramonet 1 (Pallars Sobirà) / Casa Ramonet 2 (Pallars Sobirà) / Casa Rogel (Pallars Sobirà) / La Morera (Pallars Sobirà) / L’Era de Sansa (Pallars Sobirà) / L’Hort del Metge 1 (Pallars Sobirà) / L’Hort del Metge 2 (Pallars Sobirà) / Lo Paller de Cal Bosch 3 (Pallars Sobirà) / Can Solanas (Pla de l’Estany) / Mas Jampere (Ripollès) / Mas Jampere II (Ripollès) / Mas Mitjavila (Ripollès) / Casa Flotats 1 (Solsonès) / Casa Flotats 2 (Solsonès) / Casa Vilasaló 2 (Solsonès) / L’Era d’en Bella 1 (Solsonès) / L’Era d’en Bella 2 (Solsonès) / La Torre de Llobera 1 (Solsonès) / La Torre de Llobera 3 (Solsonès) / Ca la Carmen (Urgell) / Cal Modest 1 (Urgell) / Cal Modest 2 (Urgell) / Cal Xollador (Urgell) / Casa Jansu (Vall d’Aran) / Casa Matevet (Vall d’Aran) / Ramon de Baish 1 (Vall d’Aran) / Can Grau (Vallès Oriental) / Casa Batlles (Vallès Oriental)

1 espiga – CATEGORIA BÀSICA

Can Teulera (Alt Penedès) / Ca la Nuri (Alt Camp) / Cal Niuet (Alt Urgell) / Ca de Martí 1 (Alta Ribagorça) / Ca de Martí 2 (Alta Ribagorça) / Casa Carlà (Alta Ribagorça) / Casa Ferro I (Alta Ribagorça) / Casa Joan (Alta Ribagorça) / Casa Joanot (Alta Ribagorça) / Casa la Comella (Alta Ribagorça) / Casa la Comella 2 (Alta Ribagorça) / Casa Moneny (Alta Ribagorça) / Casa Moneny 2 (Alta Ribagorça) / Cal Mariano (Cerdanya) / Casa Mieres (Garrotxa) / Mas el Contaller III (Garrotxa) / Mas el Contaller IV (Garrotxa) / Casa Ros 1 (Noguera) / Caseta de Trullàs 1 (Solsonès) / Caseta de Trullàs 2 (Solsonès) / Cal Roca (Urgell) / Masia Cal Guim (Urgell) / Dera Hont (Vall d’Aran)

Què són les estacions nàutiques?

dilluns, 12/12/2011

La primera vegada que vaig sentir anomenar una estació nàutica em vaig imaginar, com és lògic, un club nàutic. Però no. És molt més que això… Fet i fet, ja fa una pila d’anys que existeixen estacions nàutiques (per exemple, la de l’Estartit-Illes Medes, la més antiga del país, es va constituir el 1998), tot i que l’esclat que les ha fet visibles és un fenomen recent.

El caiac en l’entorn protegit de les illes Medes és un dels valors del turisme nàutic a l’Estartit. (Foto: AENC)

Anem a pams. Què és, doncs, una estació nàutica? L’Associació d’Estacions Nàutiques de Catalunya (AENC) la defineix com “una destinació especialitzada en activitats aquàtiques que engloba la major part de l’oferta turística de la zona”. Parlem, per tant, d’una marca, d’una manera de presentar-se i de diferenciar-se en el mercat davant d’altres destinacions de costa etiquetades sota el paraigua del sol-i-platja. En aquest sentit, el que fa més interessant l’invent és que les estacions nàutiques funcionen com ens integradors i dinamitzadors del teixit empresarial de la destinació. D’una banda, contribueixen a la fixació dels tipus d’activitat (també a l’especialització) i dels estàndards de qualitat tot promovent la participació multisectorial. D’una altra, intervenen en l’orientació al client mitjançant la creació d’una plataforma de coordinació, promoció i comercialització (central de reserves) que facilita la planificació de l’estada al visitant i, en definitiva, millora l’eficiència de la destinació.

Si tot això us sembla molt teòric, posem-ne un cas concret. Tornant a l’EN de l’Estartit-Illes Medes (la seva gerent, la Sílvia Ferrer, té la culpa que el conegui de primera mà), aquesta marca-organització aixopluga actualment cent catorze socis, que representen tots els sectors econòmics del poble relacionats amb el turisme: empreses dedicades a les activitats aquàtiques, però també al turisme actiu terrestre (bicicleta, segway, perdó, patinet elèctric d’autobalanceig, etc.), allotjaments, restaurants, botigues, agències de viatges… I tant és així que l’estació nàutica és l’encarregada de crear paquets turístics, impulsar la formació de les empreses associades, captar subvencions, exercir d’interlocutora amb el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (per tal d’harmonitzar l’activitat turística amb la protecció ambiental) o organitzar esdeveniments (alguns de tan poc marítims com les Jornades Gastronòmiques de la Poma, les catifes de Corpus o els mercats d’ocasió).

Ajudats de monitors, el submarinisme és una altra de les activitats interessants de fer a les estacions nàutiques, si bé els paquets turístics que comercialitzen engloben tots els atractius i serveis de la zona. (Foto: AENC)

Segur que tenen les seves pegues —jo les desconec, ara mateix—, però de les estacions nàutiques valoro la idea de sumar esforços. I sobretot, l’intent d’articular una destinació de manera coherent a partir de tot allò que té. Amb modèstia, però també amb ambició.

Si voleu saber una mica millor de què us parlo, us relaciono la llista de les estacions nàutiques dels Països Catalans. Si bé el més assenyat serà que us llanceu a conèixer-les en pròpia pell. Ah, per cert, d’activitats nàutiques, a casa nostra se’n poden fer tot l’any. El mar, el mar…

EN Roses-Cap de Creus (972 15 44 12). La seva activitat estrella són els creuers pel Parc Natural del Cap de Creus i el lloguer d’embarcacions sense permís.

• EN L’Estartit-Illes Medes (972 75 06 99). No deixeu de provar de fer snorkelling (immersió lleugera, maleïts anglicismes!) o submarinisme a les illes Medes, és sensacional.

• EN Santa Susanna (93 767 92 50). Al Maresme, ben a prop de Barcelona, és ideal per practicar-hi catamarà o caiac de mar.

EN Vilanova i la Geltrú (93 815 45 17). Les activitats més sol·licitades són la vela lleugera, les excursions marítimes i els cursos de patró d’embarcació.

EN Costa Daurada (977 35 35 92). Ideal per anar amb catamarà o caiac i navegar amb creuer, entre moltes altres activitats.

EN Sant Carles de la Ràpita (977 10 10 10). Hi destaquen la pràctica del kitesurf (segons el Termcat, surf d’estel…), el windsurf (surf d’estel) i les visites als vivers d’ostres i mol·luscos del delta de l’Ebre.

EN Benicarló-Peníscola (964 46 52 06). Ofereixen tota mena d’esports aquàtics i activitats nàutiques de platja.

• EN Marina Alta (96 628 96 77). Gràcies a la Reserva Marina del cap de Sant Antoni i al Parc Natural del Penyal d’Ifac, les activitats més lluïdes són les immersions i el caiac.

EN Fornells (971 37 64 37). La badia natural d’aquest indret del nord de Menorca és idònia per a la pràctica dels esports de vela lleugera i windsurf.

EN Maó (902 92 90 15). L’estació té com a punt de partida el port de Maó i, en conseqüència, és un lloc ideal per a la navegació.

EN Ciutadella (971 38 26 93). Tenen una gran varietat d’embarcacions i escoles per a la pràctica dels esports nàutics.

EN Alcúdia-Mallorca (651 89 09 54). Sobretot, són interessants les activitats aquàtiques al cap de Formentor i la navegació de vela a la badia d’Alcúdia.

EN Sant Antoni-Sant Josep. Destinació eivissenca on s’alternen trams de penya-segats i cales de sorra o pedra. Per tant, ideal per practicar-hi submarinisme i esports de vela.

EN Santa Eulàlia (971 33 05 55). Caiac, windsurf, vela i immersions al fons del litoral sud d’Eivissa són les activitats marítimes més recomanables aquí.

Pirineu rima amb museu: els passaports de la cultura

dilluns, 5/12/2011

Darrerament s’han posat en marxa dues iniciatives molt similars al Pirineu. I amb dos noms molt similars: el PassaPorts de l’Alt Pirineu i Aran i el Passaport dels Museus d’Andorra. La mecànica, de fet, és la mateixa. Es tracta d’uns carnets que permeten visitar les infraestructures museístiques que hi ha escampades pel territori amb un descompte considerable. Dit això, tenen algunes diferències.

En el cas andorrà, el passaport té una vigència d’un any a partir de la data de la venda i es pot adquirir a tots els museus i oficines turístiques del Principat. Perquè ens entenguem, el passaport andorrà és un tiquet de museus, ja que la seva adquisició dóna accés automàtic a tots els espais. I, en aquest sentit, el preu és molt reduït: 12€ el passaport individual, 10€ per barba en grups de dues a sis persones, 8€ per als integrants de grups de set persones o més, i gratuït per als menors de dotze anys. Si dic que és molt reduït és perquè la iniciativa inclou divuit espais culturals, entre els quals recomano especialment la Farga Rossell (centre d’interpretació del ferro a la Massana), la Casa d’Areny Plandolit (Ordino), la Casa Rull (Sispony), el Museu del Tabac (Sant Julià de Lòria), el Museu de l’Electricitat (Encamp), el Centre de Natura de la Cortinada i el Centre d’Interpretació de l’Aigua i de la Vall del Madriu (Escaldes-Engordany), Patrimoni de la Humanitat.

Demostració del funcionament mecànic del martinet de la Farga Rossell, activat amb la força del riu Valira del Nord. (Foto: Farga Rossell)

Pel que fa a la iniciativa impulsada per l’Idapa (Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran), la compra del PassaPorts té una vigència de dos anys [el vídeo de presentació, molt ben fet i engrescador, el teniu aquí]. A diferència del seu homòleg andorrà, l’adquisició (5€) no permet accedir als equipaments culturals de manera gratuïta, però sí amb descomptes d’entre el 20 i el 50% sobre el preu de l’entrada. I vet aquí la principal diferència: si el turista visita sis o més d’aquests centres —i hi segella el seu PassaPorts, és clar—, podrà participar en una activitat exclusiva organitzada expressament per als titulars del carnet (us recomano que visiteu el web, tot hi és molt ben explicat). Els museus que participen d’aquesta iniciativa són catorze, dels cinquanta-cinc que integren la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran. Són aquests: l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri), el Centre del Romànic de la Vall de Boí (Erill la Vall), el Museu dels Dinosaures (Coll de Nargó), el nou i flamant Espai Ermengol i el Museu Diocesà d’Urgell (tots dos a la Seu d’Urgell), el Museu de Gerri de la Sal, el Museu de la Conca Dellà (Isona), el Museu de les Trementinaires (Tuixén), el Museu Hidroelèctric de Capdella, el Museu dera Val d’Aran (Vielha), el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà, el Museu dels Raiers de la Noguera Pallaresa (el Pont de Claverol), el Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç (Salàs de Pallars) i el Museu de la Moto (Bassella).

Com veieu, hi ha de tot i molt. Qui pot dir que no hi ha vida cultural al Pirineu català? Posats a demanar, m’agradaria que tots plegats donéssim un suport més decidit a l’ecoturisme i al turisme rural a l’alt Pirineu. També desitjo que el perill de mort per inanició que amenaça la iniciativa Pireníssim (encarregada de donar a conèixer el formatge pirinenc i posar-lo en valor juntament amb els atractius de la zona), que tot just va néixer el 2010, no es consumi a causa de les retallades. I és que aquests exemples —i d’altres que ara seria llarg d’explicar— demostren que les comarques pirinenques avancen cap a un nou model turístic, culturalitzador i sostenible. En realitat, no tenen alternativa, però tots en podem sortir beneficiats. La gent del territori s’hi podrà quedar a viure perquè es guanyarà bé la vida. I els passavolants (turistes o no), podrem gaudir d’un territori bellíssim i ple de possibilitats de lleure. Traguem-nos, doncs, el passaport pirinenc.