Darrerament s’han posat en marxa dues iniciatives molt similars al Pirineu. I amb dos noms molt similars: el PassaPorts de l’Alt Pirineu i Aran i el Passaport dels Museus d’Andorra. La mecà nica, de fet, és la mateixa. Es tracta d’uns carnets que permeten visitar les infraestructures museÃstiques que hi ha escampades pel territori amb un descompte considerable. Dit això, tenen algunes diferències.
En el cas andorrà , el passaport té una vigència d’un any a partir de la data de la venda i es pot adquirir a tots els museus i oficines turÃstiques del Principat. Perquè ens entenguem, el passaport andorrà és un tiquet de museus, ja que la seva adquisició dóna accés automà tic a tots els espais. I, en aquest sentit, el preu és molt reduït: 12€ el passaport individual, 10€ per barba en grups de dues a sis persones, 8€ per als integrants de grups de set persones o més, i gratuït per als menors de dotze anys. Si dic que és molt reduït és perquè la iniciativa inclou divuit espais culturals, entre els quals recomano especialment la Farga Rossell (centre d’interpretació del ferro a la Massana), la Casa d’Areny Plandolit (Ordino), la Casa Rull (Sispony), el Museu del Tabac (Sant Julià de Lòria), el Museu de l’Electricitat (Encamp), el Centre de Natura de la Cortinada i el Centre d’Interpretació de l’Aigua i de la Vall del Madriu (Escaldes-Engordany), Patrimoni de la Humanitat.

Demostració del funcionament mecà nic del martinet de la Farga Rossell, activat amb la força del riu Valira del Nord. (Foto: Farga Rossell)
Pel que fa a la iniciativa impulsada per l’Idapa (Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran), la compra del PassaPorts té una vigència de dos anys [el vÃdeo de presentació, molt ben fet i engrescador, el teniu aquÃ]. A diferència del seu homòleg andorrà , l’adquisició (5€) no permet accedir als equipaments culturals de manera gratuïta, però sà amb descomptes d’entre el 20 i el 50% sobre el preu de l’entrada. I vet aquà la principal diferència: si el turista visita sis o més d’aquests centres —i hi segella el seu PassaPorts, és clar—, podrà participar en una activitat exclusiva organitzada expressament per als titulars del carnet (us recomano que visiteu el web, tot hi és molt ben explicat). Els museus que participen d’aquesta iniciativa són catorze, dels cinquanta-cinc que integren la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran. Són aquests: l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri), el Centre del Romà nic de la Vall de Boà (Erill la Vall), el Museu dels Dinosaures (Coll de Nargó), el nou i flamant Espai Ermengol i el Museu Diocesà d’Urgell (tots dos a la Seu d’Urgell), el Museu de Gerri de la Sal, el Museu de la Conca Dellà (Isona), el Museu de les Trementinaires (Tuixén), el Museu Hidroelèctric de Capdella, el Museu dera Val d’Aran (Vielha), el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà , el Museu dels Raiers de la Noguera Pallaresa (el Pont de Claverol), el Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç (Salà s de Pallars) i el Museu de la Moto (Bassella).
Com veieu, hi ha de tot i molt. Qui pot dir que no hi ha vida cultural al Pirineu català ? Posats a demanar, m’agradaria que tots plegats donéssim un suport més decidit a l’ecoturisme i al turisme rural a l’alt Pirineu. També desitjo que el perill de mort per inanició que amenaça la iniciativa PirenÃssim (encarregada de donar a conèixer el formatge pirinenc i posar-lo en valor juntament amb els atractius de la zona), que tot just va néixer el 2010, no es consumi a causa de les retallades. I és que aquests exemples —i d’altres que ara seria llarg d’explicar— demostren que les comarques pirinenques avancen cap a un nou model turÃstic, culturalitzador i sostenible. En realitat, no tenen alternativa, però tots en podem sortir beneficiats. La gent del territori s’hi podrà quedar a viure perquè es guanyarà bé la vida. I els passavolants (turistes o no), podrem gaudir d’un territori bellÃssim i ple de possibilitats de lleure. Traguem-nos, doncs, el passaport pirinenc.

- L’Espai Ermengol de la Seu d’Urgell dedica una part important de la seva moderna proposta expositiva als formatges pirinencs i és, alhora, un museu d’història de la ciutat. (Foto: Espai Ermengol)
L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu mostra la vida tradicional al Pirineu grà cies a la museïtzació de la Casa Gassia d’Esterri. (Foto: Consorci TurÃstic de les Valls d’Àneu)

Les restes de dinousaures són l’element més destacat del Museu de la Conca Dellà . A la zona hi ha petjades visitables d’aquests animals ja extingits. (Foto: Museu de la Conca Dellà )
Etiquetes: Alt Pirineu, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Andorra, Bassella, Capdella, Centre de Natura de la Cortinada, Centre del Romà nic de la Val de BoÃ, Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç, Cerdanya, Coll de Nargó, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, ecoturisme, el Pont de Claverol, Encamp, Erill la Vall, Escaldes-Engordany, Espai Ermengol, Esterri d’Àneu, Farga Rossell, Gerri de la Sal, Isona, la Cortinada, la Massana, la Seu d’Urgell, Martinet, Museu Casa d’Areny Plandolit, Museu Casa Rull, Museu de la Conca Dellà , Museu de les Trementinaires, Museu de l’Electricitat, Museu del Tabac, Museu dels Raiers, Museu dera Val d’Aran, Museu Diocesà d’Urgell, Ordino, Pallars Jussà , Pallars Sobirà , Parc dels Búnquers de Martinet, PassaPorts, PirenÃssim, Salà s de Pallars, Sant Julià de Lòria, Sispony, Tuixén, turisme rural, Vall de BoÃ, vall del Madriu, Vall d’Aran, Vielha
Joan Morales i Morera (Barcelona, 1967) és director del DESCOBRIR d’ençà mitjan 2006. És un enamorat dels Països Catalans i des d’aquest blog comentarà aspectes de l’actualitat turÃstica i explicarà com gaudeix amb la descoberta dels nostres paisatges, tradicions, pobles, racons... i gent!















Robert Castells Ferrús
07/12/2011 - 15:41
La Serradora d’Àreu, construïda el segle passat inicialment de fusta, va ser modernitzada després de la guerra. L’eix del rodet i els braços articulats del mecanisme es realitzaren de ferro, aixà va funcionar fins a principis de la dècada dels 70. Les serradores són mà quines que, mogudes per la força de l’aigua, serren els troncs per transformarlos en taules, bigues o taulons.
Al poble pirinenc d’Àreu hi trobem, en un edifici de pedra de dues plantes i de dimensions reduïdes, la serradora a un cantó, un molà fariner a l’altre i, al mig, la roda de pales que produeix l’energia hidrà ulica necessà ria per a fer funcionar la serradora. El molà es mou per mitjà d’una roda horitzontal. El funcionament de la serradora, tal com es pot contemplar en les demostracions, és senzill. La fulla de serra puja i baixa mentre el roll, subjecte damunt un carro mòbil, avança horitzontalment. El molÃ, que va proveir de farina els veïns fins la dècada dels seixanta, ha estat restaurat amb els elements originals; es pot veure funcionar.
Joan Morales
08/12/2011 - 01:33
Dono fe de l’interès de la serradora d’Àreu, que és un dels espais museïtzats que s’aixopluguen sota el paraigua del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). La vaig visitar ara fa uns tres anys, aproximadament. Tot i que si no n’he parlat en aquest apunt és perquè no és al ventall d’opcions del PassaPorts i ni tan sols forma part de la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran. En desconec els motius…