Presentar la revista: una altra manera de ‘Descobrir’

No en parlo gaires vegades, però ja fa gairebé quatre anys que solc presentar mensualment el Descobrir. Ho faig al territori que protagonitza la portada del moment. Quan ens vam llançar a fer-ho, pensàvem que valia la pena l’esforç per dos motius principals:

1) Per trencar la hipotètica barrera entre el mitjà fet i editat a Barcelona (un matís: a Badalona) i les comarques del país. En una revista de geografia i viatges com la nostra, era i és fonamental explicar que treballem colze a colze amb el territori. Som, de fet, l’única publicació del sector en el nostre entorn que avui en dia pensa, planifica i encarrega els reportatges per presentar uns continguts inèdits i coherents amb els valors que volem transmetre. I per fer-ho, treballem quan podem —que és quasi bé sempre— amb gent del territori. Per proximitat i per implicació. És important que la gent no ens vegi com una mena d’extraterrestres metropolitans que aterren i se’n van, sinó com uns còmplices que brinden la seva plataforma editorial per a la promoció del territori.

La magnífica sala de ball del Museu Can Papiol va ser l’escenari de la presentació del dossier sobre el Garraf romàntic. Hi va venir molta gent i l’organització de l’acte va ser impecable. A Vilanova saben que tenen un patrimoni molt interessant i tenen ganes de difondre’l.

2) Perquè conèixer el territori és bàsic per explicar-lo. I, per què no, per estimar-lo. Un producte com el nostre, que mima els detalls, que prova de ser tan divulgatiu com rigorós, que traspua orgull pel propi país, que busca el bo i millor de cada contrada sense defugir, si convé, la crítica… necessita el contacte amb el territori. D’aquí surten, també, noves idees, esmenes i suggeriments. Fas contactes i, finalment, amics. És a dir, consolides uns fonaments que permeten construir el que et proposes. I en darrer terme, que és el primer que compta, fas feliços els teus lectors i usuaris.

Tot això em va rondar pel cap fa pocs dies en tornar de la presentació del número de gener a Vilanova i la Geltrú. Quin luxe poder intervenir en un acte sobre el Garraf romàntic al Museu Can Papiol. Si encara no el coneixeu, us el recomano. És una autèntica delícia. Una sorpresa d’aquelles que fan honor al nom de Descobrir. I després, prendre una copa de cava amb responsables de l’Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer i de l’Ajuntament de Vilanova, de Sitges, d’Olivella. I amb gent de la comarca, amb els actors d’un dels articles del dossier, amb guies culturals, tècnics turístics… Quan tornava, dic, pensava que ens queda molta feina per fer, però que tenim un país immens de possibilitats i molta gent disposada a situar-lo al lloc que toca.

Modestament (modest és el nostre granet de sorra), si el Descobrir no existís, l’hauríem d’inventar. Però per sort, amb el vostre suport, el podem fer, el teniu cada mes al quiosc i cada dia al web. Bon any 2012!

Un altre instant de la presentació. En els parlaments m’acompanyaren la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Maria Josep Riba (a la meva dreta) i la directora del Museu Romàntic Can Papiol, Mireia Rosich.

I una curiositat. La vilanovina Anna Llevadias, que va posar per a la portada, es va fotografiar davant la reproducció que vam dur per a l’acte de presentació. Per mi, és la imatge d’un Descobrir viu i arrelat al territori.

 

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús