Fer una revista, o la punta de l’iceberg

“Que bé t’ho deus passar, amunt i avall cada dia”, m’etziben sovint persones que no coneixen com es fa una revista. “Quina enveja, un tancament al mes!”, expressen de tant en tant alguns col·legues periodistes que treballen en diaris o setmanaris d’informació general. I sí, no els manca raó: em considero (sóc, vaja) una persona afortunada per poder fer la feina que faig. Ara bé, uns i altres ignoren que treballar avui en un mitjà de comunicació especialitzat en viatges significa tenir un peu a cada banda de dos mons en radical transformació. No cal que m’hi estengui, és ben sabut que el panorama informatiu actual, pel cap baix, és convuls: la revolució digital, els interrogants sobre el paper del periodisme en les societats democràtiques modernes, el declivi dels canals de venda tradicionals —sobretot els quioscs—, la crisi de valors de les empreses periodístiques, etc. I d’altra banda, un sector turístic que es reinventa cada dia en totes les seves àrees, bé sigui la planificació, la gestió, la promoció, la comercialització.

Imatge impossible: ordinador —per molt que sigui portàtil— i aire lliure. Vet aquí la metàfora de la meva contradicció: com trepitjaré el territori amb la feinada que tinc a la redacció? (Foto: Shutterstock.)

En conseqüència, la feina que jo feia fa una mica més de cinc anys, quan vaig entrar al Descobrir, i la que faig ara s’assemblen com un ou a una castanya. És cert que en essència, l’objectiu és el mateix (i es pot resumir molt bé en el lema de la capçalera: conèixer i gaudir “el teu país com mai no l’has vist”). Però el dia a dia està notablement modificat i accelerat, ni que sigui perquè s’han multiplicat les plataformes i els canals en els quals hem de ser presents per donar servei als nostres lectors / usuaris.

Una primera conseqüència: aquest 2012 publicarem dotze números de la revista, com és preceptiu, la Guia de vacances (al juny) i el suplement Nadal amb nens (desembre). I a més, preneu-ne nota en primícia, quatre especials de rutes de temporada (primavera, estiu, tardor i hivern). Ja són divuit tancaments, no dotze…

A banda —més exclusives—, preparem l’edició d’un llibre amb una selecció de les millors cases de turisme rural; podria ser el primer d’una col·lecció de títols. Per descomptat, continuarem millorant i ampliant els continguts de Descobrir.cat, amb canvis importants destinats a fer del nostre web una eina imprescindible per a l’organització dels vostres viatges pel país. Serem actius i receptius a les xarxes socials (ara que escric aquestes ratlles a Facebook tenim 7.718 amistats i a Twitter, 4.387 seguidors). També continuarem organitzant, com a mínim un cop al mes, les sortides del Club Descobrir, això si no hi ha algun acord que ens permeti fer moltes activitats més que no les que oferim ara (estem parlant-ne amb qui ens pot ajudar). L’experiència dels cursos de fotografia amb l’acadèmia GrisArt i de la mà dels nostres fotògrafs col·laboradors tindrà continuïtat. I encara tenim en ment un parell de projectes sobre els quals haig de mantenir discreció per no engegar-los a rodar, però que em faria una especial il·lusió de veure’ls néixer. Us en dono la clau: el Descobrir no pot ser només una companyia de sofà o d’escriptori. Hem de ser allà on és la comunitat Descobrir dels amants del turisme interior. Moure’ns amb ella.

Ah, per cert, intentaré actualitzar regularment aquest blog, com fins ara. Al cap i a la fi, de temes no me’n faltaran. És innegable que tinc distraccions de sobres per passar-m’ho bé!

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    • Salomó Coma

      27/01/2012 - 20:35

      Gran reflexió, Sr. Morales

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús