Turisme a Badalona, i tant que sí

Dimarts passat vaig participar en una taula rodona organitzada pel nounat Fòrum de Turisme de Badalona. Més de cinquanta persones del teixit social badaloní s’hi van aplegar amb l’objectiu de començar a construir un discurs turístic per a la ciutat que, de pas, ajudi a llevar l’estigma que arrossega la ciutat. Un estigma de conflictivitat i misèria creat pel partidisme més barroer que amaga una realitat en conjunt molt diferent. Durant les intervencions (una de meva i una altra de José Antonio Donaire, director de l’INSETUR, Institut Superior d’Estudis Turístics de la Universitat de Girona), però també durant el debat posterior, van sorgir moltes idees amb un denominador comú: l’actual conjuntura representa una oportunitat per a la ciutat i cal apostar-hi sense dilacions si volem fer visible el nom de Badalona (aquí l’entrada de la Viquipèdia) en el mapa de les destinacions turístiques catalanes.

Passo a relacionar quatre apunts que vaig prendre durant l’acte, quasi tots manllevats d’en Donaire, un dels principals experts en matèria de turisme del nostre país:

1. El turisme és una bona manera d’atreure altres sectors econòmics. Ja fa temps que capitals com Londres es van adonar que el turisme és una de les millors peces en la construcció d’una imatge positiva, a banda que la seva pròpia activitat tiba de pràcticament tots els àmbits. Barcelona ha sabut aprofitar la tirada de la seva marca per fer créixer les escoles universitàries i de negocis o el sector de la salut, per exemple. El turisme és, doncs, una via excel·lent per fer ciutat —o per fer territori!

2. En la segona fase de consolidació de les destinacions metropolitanes, el turisme s’eixampla fora de les ciutats que l’han atret en primera instància. “I ara que ja coneixem Barcelona —per continuar amb l’exemple—, què podem veure?”. En aquest sentit, hi ha una nova tendència turística que és la d’aquells visitants (turistes, en realitat) que no volen ser identificats com a tals; que volen sortir dels circuits habituals. Que no volen anar on va tothom. Us recomano que entreu al web Spotted by Locals, que es pot traduir si fa no fa com ‘guiats per la gent del lloc’, per comprovar-ho: una de les quaranta-una ciutats amb prescriptors locals és Barcelona…

El Pont del Petroli de Badalona, un antic pantalà en desús situat al costat de la fàbrica modernista de l’Anís del Mono, és un entrant al mar que regala vistes insòlites del litoral entre Barcelona i el Maresme. (Foto: Shutterstock.)

3. Tots els territoris i ciutats poden tenir perfil turístic. Però cal creure-s’ho i articular un producte que parteixi dels valors que els fan singulars. L’autenticitat és un factor a l’alça permanentment avaluat per les comunitats del turisme 2.0. Una informació inexacta, o encara pitjor falsa, i ja no diguem un mal servei, més que un error són una temeritat que serà jutjada severament.

4. Al capdavall, el turisme està canviant i en la construcció d’un discurs turístic cal: a) Triar: qui té de tot no té res; b) Homologar-se a un mínim de sector: oficines de turisme, web, senyalització, etc.; c) Invertir en promoció, tant la convencional (mitjans de comunicació) com en les xarxes socials; i d) Importantíssim: enfocar aquest procés des del consens i amb constància, perquè el turisme és un fet col·lectiu que demana maduració lenta.

Deia més amunt que Badalona té una oportunitat. La necessita, com a ciutat, però el context d’aquests moments és favorable. Jo que hi visc —que hi he aterrat per circumstàncies, per tant no hi busqueu el biaix interessat— puc donar fe que té molts arguments per treure el cap en aquest terreny. Un patrimoni romà a l’alçada del de Barcelona, i molt ben museïtzat (no us penedireu de visitar les termes i el Decumanus, un dels conjunts arqueològics més extraordinaris d’aquesta època als Països Catalans). Una façana litoral magnífica, escenari d’una activitat marítima —i marinera, encara— intensa durant tot l’any. Un nucli antic, Dalt la Vila, de carrers estrets i racons encisadors: sorprenent i corprenedor. Un monestir medieval del calibre de Sant Jeroni de la Murtra, situat a més als contraforts de la Serralada Litoral, que comença al municipi. Modernisme, arts escèniques, comerç. I per damunt de tot, una societat civil que és capaç d’impulsar una intensa vida cultural: des del festival internacional de curtmetratges Filmets fins a les Festes de Maig, passant per tota mena d’entitats i una icona, la Penya.

Turisme a Badalona, i tant que sí.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , , , , ,

    Comentaris

    • Salomó Coma

      09/02/2012 - 22:07

      Turisme a Badalona? No em facis riure Morales. I a santa Coloma de Gramanet, i a Sant Adrià del Besos. Me parto, me parto.

    • Joan Morales

      09/02/2012 - 22:55

      No faig broma. És evident que no coneixeu Badalona…

    • Gattopardo

      10/02/2012 - 10:28

      Doncs jo estic d’acord amb el post. Jo he començat a conèixer Badalona perquè la meva nòvia és d’allà i realment és sorprenent. Des de l’autopista es veu molt lleig, però quina ciutat no es veu lletja des d’una autopista? Cal entrar-hi i perdre-s’hi: el Museu de les Termes és sensacional, la Casa dels Dofins, també, un passeig amb un bon sopar a Dalt la Vila és un bon pla per a una vetllada romàntica i els vermuts a la Rambla, davant del mar, no tenen preu (de Sant Jeroni de la Murtra no puc dir res perquè encara no hi he anat, però ho tinc pendent). Però trobo que la gent de Badalona, tot i que estan molt orgullosos de ser-hi de tota la vida, no es creuen massa que la seva ciutat pugui atraure turistes. Els falta autoestima en aquest sentit. I els sobra el PP, que no ajuda massa…

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús