Ser o no ser (sobre el macrocomplex de joc i oci Eurovegas)

Per un reportatge d’El Periódico de Catalunya hem sabut que la Generalitat ja ha localitzat quatre possibles terrenys on ubicar el macrocomplex de joc i oci Eurovegas. Els terrenys que optarien a acollir-lo són al Prat de Llobregat, Gavà, Abrera i Montcada i Reixac. I sembla també que l’executiu català presentarà aviat els detalls de les finques a l’impulsor del projecte, el multimilionari nord-americà Sheldon Adelson.

Confesso que em costa donar crèdit a la possibilitat que aquesta idea esdevingui realitat algun dia. Però el que em costa més no és atènyer les dimensions financeres que afirmen que tindria (17.000 milions d’euros d’inversió), o les dificultats tècniques que hauria de salvar (comunicacions, accessos i edificabilitat per a sis casinos, dotze hotels, desenes de restaurants i un camp de golf, entre altres). Ni tan sols les excepcions fiscals i legals que exigeixen els seus promotors, com no pagar impostos, restar al marge de la legislació laboral en vigor i permetre fumar en els seus locals. Tot això m’és fàcil de pair si ho comparo amb la incredulitat que em genera el fet que els nostres governants s’estiguin escarrassant a portar aital disbarat al nostre país.

M’hi podria estendre molt i no ho faré. Crec que aquells que segueixen aquest blog coneixen de sobres quin és el model turístic que defensem i que provem de reflectir en el Descobrir mes rere mes. Valors com l’autenticitat, la sostenibilitat, el respecte per allò que som i que ens singularitza com a destinació arreu del món. No cal redundar-hi. En tot cas, llanço tres qüestions que em semblen clau per si algú es pren la molèstia d’intentar respondre-les.

La Generalitat aposta per implantar el model turístic de Las Vegas a prop de Barcelona. (Foto: Shutterstock.)

1. Què aportaria un projecte d’aquestes característiques a les marques “Barcelona” i “Catalunya”? O dit d’una altra manera… el futur són més turistes o són millors turistes? El refranyer diu que “qui tot ho vol, tot ho perd”…

2. Per què no dediquem, com a sector estratègic que som, el mateix esforç (amb la meitat em conformaria) en la construcció d’un model que reverteixi positivament en tot el territori? Ens podem permetre tenir bona part del país abocat a l’ostracisme? És un tema de voluntat: si podem maldar per importar un projecte com Eurovegas, és evident que podem posar el coll per projectes infinitament més modestos a les terres de Ponent, a la Catalunya Central, a l’Alt Pirineu. O no?

I 3. Quina credibilitat té la promesa de crear 260.000 llocs de treball a Eurovegas? Pastanagues semblants no es van mostrar en la fantasiosa Gran Scala dels Monegres o en un projecte ruïnós i inacabat com Marina d’Or? Què passaria si el pla de negoci no assolís els objectius fixats? Podem assegurar que el fonament empresarial d’aquest complex no seria l’especulació immobiliària?

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , , , , , , , ,

    Comentaris

    • Carles Puig

      02/03/2012 - 20:34

      Sr. Morales, perdoneu pero pixeu fora de test amb un article tant politicament correcte que es inocu. No aporta res. Si vosté no tingués feina com tanta altra gent, picaríeu de mans perquè aquest projecte fos una realitat. Com que té feina es pot permetre el luxe de ser el més purista. No. senyor Morales. Les coses son molt més fàcils.Sóc subscriptor del Descobrir i aturat, i aquesta vegda no puc estar més en desacord. Tan de bo en fecin 5 de projectes com aquest a Catalunya. Com a mínim no plantaríem mariguana per sobreviure. Ai, quina insolidaritat amb els aturats, Sr. Morales

    • Joan Morales

      05/03/2012 - 13:04

      Carles, espero que m’entengueu. Jo no estic en contra que es creïn llocs de treball, només faltaria. Però penso que el model turístic d’Eurovegas (que és, també, el de la bombolla immobiliària: tot a l’engròs) és el que ens ha dut a la situació de precarietat econòmica i laboral actual. Penso que l’antídot contra la crisi no pot partir de la recepta que l’ha provocat. I per això defenso una indústria turística que es fonamenti en allò que som i que tenim, en allò que ens singularitza, no pas en la importació de franquícies. El que ens arruïna és no creure en les possibilitats de la nostra pròpia marca.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús