Per fi. Després d’un procés lent que s’ha dilatat ben bé un any, el llibre Tresors rurals arriba ara (durant la setmana, vegeu-ne la notícia) a les llibreries. És, de fet, el primer llibre DESCOBRIR que publiquem i hem intentat que el resultat estigués a l’alçada de la revista. Per això ha costat tant d’editar. Fa temps que la idea ens ballava pel cap, però a mitjan 2011 ens hi vam posar. Haig de dir que sense la diligència dels autors (i d’una manera molt especial d’en Joan Portell, ja que és el responsable de la immensa majoria de visites), segurament encara hi seríem. Perquè el llibre és, en conjunt, un gran reportatge on recollim les impressions que ens han causat cinquanta-dos dels millors allotjaments rurals del país (una quarantena de Catalunya i la resta de les Balears i el País Valencià). I per poder parlar amb coneixement de causa, ha calgut allotjar-s’hi i parlar, sovint conviure, amb els seus propietaris.

Entendreu, per tant, que n’estigui satisfet. L’hem mimat i ara el llibre ens torna tota l’estima amb una informació completa i engrescadora: profusió de fotografies (de l’exterior de les cases, de les habitacions i estances, de l’entorn…), textos viscuts i suggeridors, una guia pràctica exhaustiva (tipologia de la casa, preus, capacitat, serveis, etc.) i propostes de passejades per les immediacions dels allotjaments.

I si l’aspecte més utilitari del llibre salta a la vista, sobre els motius que ens han dut a fer-lo ara en parlo a la presentació:

“El turisme rural és una activitat tan important per al conjunt del país com modesta en les seves dimensions absolutes. És per això que sovint no té el reconeixement ni el suport que li caldria per consolidar-se. A Catalunya —de tots els Països Catalans, el territori on està més implantat—, el nombre de places de turisme rural (16.428, segons dades del 2011) no arriba al 3% de l’oferta total de llits, i aporta encara un percentatge menor de pernoctacions en el conjunt del nostre sector turístic.

Que l’activitat dels allotjaments de turisme rural sigui poc important en termes quantitatius no vol pas dir que sigui irrellevant. Ans al contrari. Quants pobles no serien morts sense l’existència d’una casa rural? Qui substituiria la funció de gestors del territori que fan els amos de les finques on s’ubiquen els masos, atès que sovint fan del turisme un complement a les tradicionals activitats agroramaderes? No, el paper del turisme rural en àmplies regions del nostre país no és subsidiari. Tan sols cal repassar les biografies dels impulsors dels cinquanta-dos projectes que segueixen, perquè gairebé sempre les cases rurals representen una opció de vida: són la culminació d’una manera d’entendre la nostra relació amb l’entorn. Són també la mostra palpable de l’estima per una terra i per tota la cultura que porta associada, inclòs un meravellós patrimoni arquitectònic, llegat de segles i segles, que el progrés mal entès ha posat seriosament en perill de desaparició.

La doble pàgina dedicada a Casa Leonardo, un allotjament pirinenc imprescindible de Senterada (Pallars Jussà).

Tot plegat és un bon motiu per fer-se usuari del turisme rural. Però no cal ser militant de res per enganxar-s’hi. O més ben dit, potser sí… Sou adeptes de la bona vida? Doncs això, i no res més, és el que el turisme rural ofereix a doll. Sembla poc i ho és tot: tranquil·litat desbordant, contacte íntim amb la natura, gastronomia de producte i mil i una opcions de lleure per fer de l’estada una experiència inoblidable. Què més es pot demanar a un allotjament? Com afirma Joan Portell, responsable de la major part de les visites —i dels textos— que han servit per donar forma a aquest llibre, en el turisme rural hi ha un valor intangible “que mesura el temps en estones, carregat de ganes de contribuir a fer-nos la vida més plaent mercès a la descoberta del detall, com ara la calaixera de l’àvia restaurada que decora l’habitació, la llar de foc encesa que atreu mirades i secrets, el pastís de llimona acabat de coure del matí o l’explicació precisa del sender que ens durà a un gorg”.

El cas és que aquest univers de sensacions el tenim a l’abast de la mà. I si el territori mereix una oportunitat (perquè tenim un país que és un privilegi en la seva immensa diversitat), us convidem a gaudir de la tria que us hem preparat d’alguns dels millors tresors rurals de les nostres comarques. N’hi ha molts més. Qui sap si la il·lusió per compartir i les ganes de fruir d’uns i altres, propietaris i amants del turisme rural, no ens permetrà d’ampliar la selecció en el futur. De moment, ja en tenim un petit catàleg. Gràcies per creure que a la vida, pel cap baix, la qualitat és tan bàsica com la quantitat.”

Crec que no us decebrà. El preu de venda al públic en llibreries són 17,95 euros i els subscriptors tindran un preu especial. En aquest enllaç podeu comprar el llibre amb un 5% de descompte. Ja em direu!

Biniatram, situat als afores de Ciutadella, és l’agroturisme més veterà de Menorca.