Arxiu de la categoria ‘Descobrir’

Adéu al periodisme de viatges?

dilluns, 22/04/2013

Canvio les referències per no delatar ningú, però la conversa va ser, textualment, tal com la transcric. Es va produir aquest divendres passat en el marc del Saló Internacional de Turisme de Catalunya:

—Hola, Carles, un any més aquí al SITC. M’alegro de veure’t, com va? —vaig començar jo.

—Hola, Joan! Bé, anem fent. No és per tirar coets, però som aquí, que ja és molt —primera resposta del meu interlocutor, responsable d’una oficina de turisme local, que es trobava darrere el taulell de la marca turística que li correspon.

—Escolta —vaig continuar—, saps que aviat publicarem un reportatge de… [posem la Marina Alta]? Aquesta vegada no serà del teu poble, de totes maneres. Parlarem de la vall de Pop [m’ho torno a inventar].

—Ah, sí? I això qui ho paga…?

—…No el fem perquè ens paguin, ja saps com treballem, nosaltres.

—Òndia, és cert, però és tan estrany que me n’havia oblidat.

Imatges dels pavellons de Catalunya i les Balears a la darrera edició del SITC.

La conversa no mereix gaires comentaris. És un símptoma de la mala salut del periodisme, això sí. Perquè avui és del tot habitual que les revistes del segment de viatges només publiquin articles dels territoris i productes dels seus clients. Adéu prescripció, adéu feina periodística. Jo et pago, tu parles de mi (perquè la publicitat convencional no m’interessa); i perquè diguis de mi el que jo vull, et puc donar les imatges i els textos que necessites, fets i pastats. T’estalviaràs despeses editorials, què més vols?

Si aquest és el futur del periodisme de viatges, no m’estranya que les xarxes socials li hagin arrabassat en molt poc temps bona part del públic i del prestigi de què gaudien. Precisament perquè tenim problemes per abastar tots els canals per on circula la informació (paper, e-reader, web, aplicacions, etc.), convé oferir continguts diferencials i de qualitat. En sortiran beneficiats els mateixos viatgers i, també, les destinacions i serveis turístics, tot i que (ai!) molts creuen que ja no necessiten els mitjans per a res.

Un repte més a afegir al sac.

52 tresors del turisme rural

dilluns, 11/06/2012

GTR_FormaCoberta-1.jpgPer fi. Després d’un procés lent que s’ha dilatat ben bé un any, el llibre Tresors rurals arriba ara (durant la setmana, vegeu-ne la notícia) a les llibreries. És, de fet, el primer llibre DESCOBRIR que publiquem i hem intentat que el resultat estigués a l’alçada de la revista. Per això ha costat tant d’editar. Fa temps que la idea ens ballava pel cap, però a mitjan 2011 ens hi vam posar. Haig de dir que sense la diligència dels autors (i d’una manera molt especial d’en Joan Portell, ja que és el responsable de la immensa majoria de visites), segurament encara hi seríem. Perquè el llibre és, en conjunt, un gran reportatge on recollim les impressions que ens han causat cinquanta-dos dels millors allotjaments rurals del país (una quarantena de Catalunya i la resta de les Balears i el País Valencià). I per poder parlar amb coneixement de causa, ha calgut allotjar-s’hi i parlar, sovint conviure, amb els seus propietaris.

Entendreu, per tant, que n’estigui satisfet. L’hem mimat i ara el llibre ens torna tota l’estima amb una informació completa i engrescadora: profusió de fotografies (de l’exterior de les cases, de les habitacions i estances, de l’entorn…), textos viscuts i suggeridors, una guia pràctica exhaustiva (tipologia de la casa, preus, capacitat, serveis, etc.) i propostes de passejades per les immediacions dels allotjaments.

I si l’aspecte més utilitari del llibre salta a la vista, sobre els motius que ens han dut a fer-lo ara en parlo a la presentació:

“El turisme rural és una activitat tan important per al conjunt del país com modesta en les seves dimensions absolutes. És per això que sovint no té el reconeixement ni el suport que li caldria per consolidar-se. A Catalunya —de tots els Països Catalans, el territori on està més implantat—, el nombre de places de turisme rural (16.428, segons dades del 2011) no arriba al 3% de l’oferta total de llits, i aporta encara un percentatge menor de pernoctacions en el conjunt del nostre sector turístic.

Que l’activitat dels allotjaments de turisme rural sigui poc important en termes quantitatius no vol pas dir que sigui irrellevant. Ans al contrari. Quants pobles no serien morts sense l’existència d’una casa rural? Qui substituiria la funció de gestors del territori que fan els amos de les finques on s’ubiquen els masos, atès que sovint fan del turisme un complement a les tradicionals activitats agroramaderes? No, el paper del turisme rural en àmplies regions del nostre país no és subsidiari. Tan sols cal repassar les biografies dels impulsors dels cinquanta-dos projectes que segueixen, perquè gairebé sempre les cases rurals representen una opció de vida: són la culminació d’una manera d’entendre la nostra relació amb l’entorn. Són també la mostra palpable de l’estima per una terra i per tota la cultura que porta associada, inclòs un meravellós patrimoni arquitectònic, llegat de segles i segles, que el progrés mal entès ha posat seriosament en perill de desaparició.

La doble pàgina dedicada a Casa Leonardo, un allotjament pirinenc imprescindible de Senterada (Pallars Jussà).

Tot plegat és un bon motiu per fer-se usuari del turisme rural. Però no cal ser militant de res per enganxar-s’hi. O més ben dit, potser sí… Sou adeptes de la bona vida? Doncs això, i no res més, és el que el turisme rural ofereix a doll. Sembla poc i ho és tot: tranquil·litat desbordant, contacte íntim amb la natura, gastronomia de producte i mil i una opcions de lleure per fer de l’estada una experiència inoblidable. Què més es pot demanar a un allotjament? Com afirma Joan Portell, responsable de la major part de les visites —i dels textos— que han servit per donar forma a aquest llibre, en el turisme rural hi ha un valor intangible “que mesura el temps en estones, carregat de ganes de contribuir a fer-nos la vida més plaent mercès a la descoberta del detall, com ara la calaixera de l’àvia restaurada que decora l’habitació, la llar de foc encesa que atreu mirades i secrets, el pastís de llimona acabat de coure del matí o l’explicació precisa del sender que ens durà a un gorg”.

El cas és que aquest univers de sensacions el tenim a l’abast de la mà. I si el territori mereix una oportunitat (perquè tenim un país que és un privilegi en la seva immensa diversitat), us convidem a gaudir de la tria que us hem preparat d’alguns dels millors tresors rurals de les nostres comarques. N’hi ha molts més. Qui sap si la il·lusió per compartir i les ganes de fruir d’uns i altres, propietaris i amants del turisme rural, no ens permetrà d’ampliar la selecció en el futur. De moment, ja en tenim un petit catàleg. Gràcies per creure que a la vida, pel cap baix, la qualitat és tan bàsica com la quantitat.”

Crec que no us decebrà. El preu de venda al públic en llibreries són 17,95 euros i els subscriptors tindran un preu especial. En aquest enllaç podeu comprar el llibre amb un 5% de descompte. Ja em direu!

Biniatram, situat als afores de Ciutadella, és l’agroturisme més veterà de Menorca.

 

Quines portades del ‘Descobrir’ us interessen més?

dimecres, 1/02/2012

L’element clau en la planificació d’un número de la revista és el tema principal de portada. No tan sols perquè, en el conjunt d’un exemplar del Descobrir, el dossier central ocupa un espai destacat (més de cinquanta pàgines), sinó sobretot perquè de l’encert a l’hora de tractar-lo, en depèn el comportament al quiosc. Per sort, no solem experimentar una gran oscil·lació al punt de venda d’un mes a un altre (els nostres lectors són, sou, molts fidels, i us agraïm sincerament la confiança), però dos mil o tres mil exemplars són la diferència que separa l’èxit del fracàs. I avui en dia encara més.

Explico això perquè el debat sobre el territori i la tesi que defensarem a la portada durant un mes sencer és intens, a la redacció. Ha esdevingut, de fet, el principal maldecap del procés editorial, ja que un cop definit aquest fil argumental que ha de trenar tot el dossier, els articles es descabdellen amb relativa facilitat. En aquest sentit, jo com a director intento fer equilibris entre aquesta funció comercial de la portada i la necessitat d’aprofundir en el concepte del Descobrir; allò tan ben trobat al lema de la capçalera: “El teu país com mai no l’has vist”.

Modestament, he pensat que ens podríeu ajudar a conèixer les motivacions del vostre comportament a quiosc —o simplement la vostra opinió si sou subscriptors. Què us interessa més? Una zona poc coneguda que us aporti noves idees (Llevant de Mallorca) o un territori consolidat com a destinació turística (Terra de volcans-Garrotxa, per exemple)? Conceptes treballats i inèdits (com el País d’arròs o el Garraf romàntic), paisatges diguem-ne clàssics (Montseny) o territoris coneguts vistos des d’una perspectiva diferent (Platges de l’Ebre)? Portades urbanes (Sagrada Família) o ambients rurals (Lluçanès ‘slow’)? I encara, què us funciona i què us falla en aquestes portades: fotografia, titulars, disseny? Perquè us inspireu, teniu les portades a continuació. Una petita pluja d’idees sobre quins d’aquests números us han cridat més l’atenció en un quiosc i per què ens anirà molt bé. Agraït per endavant!

304683_271566579536227_111703595522527_1104942_2048206_n.jpg 206550_214364441923108_111703595522527_837203_3342693_n.jpg

314403_286265901399628_111703595522527_1162504_1541595015_n.jpg 378614_339309512761933_111703595522527_1332156_346550950_n.jpg

398520_363578660335018_111703595522527_1411056_1670725628_n.jpg 249857_224109910948561_111703595522527_911736_663975_n.jpg

311346_319482528077965_111703595522527_1281163_1025397378_n.jpg 269515_240267382666147_111703595522527_973700_4763668_n.jpg

Fer una revista, o la punta de l’iceberg

dimarts, 10/01/2012

“Que bé t’ho deus passar, amunt i avall cada dia”, m’etziben sovint persones que no coneixen com es fa una revista. “Quina enveja, un tancament al mes!”, expressen de tant en tant alguns col·legues periodistes que treballen en diaris o setmanaris d’informació general. I sí, no els manca raó: em considero (sóc, vaja) una persona afortunada per poder fer la feina que faig. Ara bé, uns i altres ignoren que treballar avui en un mitjà de comunicació especialitzat en viatges significa tenir un peu a cada banda de dos mons en radical transformació. No cal que m’hi estengui, és ben sabut que el panorama informatiu actual, pel cap baix, és convuls: la revolució digital, els interrogants sobre el paper del periodisme en les societats democràtiques modernes, el declivi dels canals de venda tradicionals —sobretot els quioscs—, la crisi de valors de les empreses periodístiques, etc. I d’altra banda, un sector turístic que es reinventa cada dia en totes les seves àrees, bé sigui la planificació, la gestió, la promoció, la comercialització.

Imatge impossible: ordinador —per molt que sigui portàtil— i aire lliure. Vet aquí la metàfora de la meva contradicció: com trepitjaré el territori amb la feinada que tinc a la redacció? (Foto: Shutterstock.)

En conseqüència, la feina que jo feia fa una mica més de cinc anys, quan vaig entrar al Descobrir, i la que faig ara s’assemblen com un ou a una castanya. És cert que en essència, l’objectiu és el mateix (i es pot resumir molt bé en el lema de la capçalera: conèixer i gaudir “el teu país com mai no l’has vist”). Però el dia a dia està notablement modificat i accelerat, ni que sigui perquè s’han multiplicat les plataformes i els canals en els quals hem de ser presents per donar servei als nostres lectors / usuaris.

Una primera conseqüència: aquest 2012 publicarem dotze números de la revista, com és preceptiu, la Guia de vacances (al juny) i el suplement Nadal amb nens (desembre). I a més, preneu-ne nota en primícia, quatre especials de rutes de temporada (primavera, estiu, tardor i hivern). Ja són divuit tancaments, no dotze…

A banda —més exclusives—, preparem l’edició d’un llibre amb una selecció de les millors cases de turisme rural; podria ser el primer d’una col·lecció de títols. Per descomptat, continuarem millorant i ampliant els continguts de Descobrir.cat, amb canvis importants destinats a fer del nostre web una eina imprescindible per a l’organització dels vostres viatges pel país. Serem actius i receptius a les xarxes socials (ara que escric aquestes ratlles a Facebook tenim 7.718 amistats i a Twitter, 4.387 seguidors). També continuarem organitzant, com a mínim un cop al mes, les sortides del Club Descobrir, això si no hi ha algun acord que ens permeti fer moltes activitats més que no les que oferim ara (estem parlant-ne amb qui ens pot ajudar). L’experiència dels cursos de fotografia amb l’acadèmia GrisArt i de la mà dels nostres fotògrafs col·laboradors tindrà continuïtat. I encara tenim en ment un parell de projectes sobre els quals haig de mantenir discreció per no engegar-los a rodar, però que em faria una especial il·lusió de veure’ls néixer. Us en dono la clau: el Descobrir no pot ser només una companyia de sofà o d’escriptori. Hem de ser allà on és la comunitat Descobrir dels amants del turisme interior. Moure’ns amb ella.

Ah, per cert, intentaré actualitzar regularment aquest blog, com fins ara. Al cap i a la fi, de temes no me’n faltaran. És innegable que tinc distraccions de sobres per passar-m’ho bé!

Presentar la revista: una altra manera de ‘Descobrir’

dimarts, 3/01/2012

No en parlo gaires vegades, però ja fa gairebé quatre anys que solc presentar mensualment el Descobrir. Ho faig al territori que protagonitza la portada del moment. Quan ens vam llançar a fer-ho, pensàvem que valia la pena l’esforç per dos motius principals:

1) Per trencar la hipotètica barrera entre el mitjà fet i editat a Barcelona (un matís: a Badalona) i les comarques del país. En una revista de geografia i viatges com la nostra, era i és fonamental explicar que treballem colze a colze amb el territori. Som, de fet, l’única publicació del sector en el nostre entorn que avui en dia pensa, planifica i encarrega els reportatges per presentar uns continguts inèdits i coherents amb els valors que volem transmetre. I per fer-ho, treballem quan podem —que és quasi bé sempre— amb gent del territori. Per proximitat i per implicació. És important que la gent no ens vegi com una mena d’extraterrestres metropolitans que aterren i se’n van, sinó com uns còmplices que brinden la seva plataforma editorial per a la promoció del territori.

La magnífica sala de ball del Museu Can Papiol va ser l’escenari de la presentació del dossier sobre el Garraf romàntic. Hi va venir molta gent i l’organització de l’acte va ser impecable. A Vilanova saben que tenen un patrimoni molt interessant i tenen ganes de difondre’l.

2) Perquè conèixer el territori és bàsic per explicar-lo. I, per què no, per estimar-lo. Un producte com el nostre, que mima els detalls, que prova de ser tan divulgatiu com rigorós, que traspua orgull pel propi país, que busca el bo i millor de cada contrada sense defugir, si convé, la crítica… necessita el contacte amb el territori. D’aquí surten, també, noves idees, esmenes i suggeriments. Fas contactes i, finalment, amics. És a dir, consolides uns fonaments que permeten construir el que et proposes. I en darrer terme, que és el primer que compta, fas feliços els teus lectors i usuaris.

Tot això em va rondar pel cap fa pocs dies en tornar de la presentació del número de gener a Vilanova i la Geltrú. Quin luxe poder intervenir en un acte sobre el Garraf romàntic al Museu Can Papiol. Si encara no el coneixeu, us el recomano. És una autèntica delícia. Una sorpresa d’aquelles que fan honor al nom de Descobrir. I després, prendre una copa de cava amb responsables de l’Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer i de l’Ajuntament de Vilanova, de Sitges, d’Olivella. I amb gent de la comarca, amb els actors d’un dels articles del dossier, amb guies culturals, tècnics turístics… Quan tornava, dic, pensava que ens queda molta feina per fer, però que tenim un país immens de possibilitats i molta gent disposada a situar-lo al lloc que toca.

Modestament (modest és el nostre granet de sorra), si el Descobrir no existís, l’hauríem d’inventar. Però per sort, amb el vostre suport, el podem fer, el teniu cada mes al quiosc i cada dia al web. Bon any 2012!

Un altre instant de la presentació. En els parlaments m’acompanyaren la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Maria Josep Riba (a la meva dreta) i la directora del Museu Romàntic Can Papiol, Mireia Rosich.

I una curiositat. La vilanovina Anna Llevadias, que va posar per a la portada, es va fotografiar davant la reproducció que vam dur per a l’acte de presentació. Per mi, és la imatge d’un Descobrir viu i arrelat al territori.

 

El luxe d’aprendre d’un ‘fotògraf Descobrir’

dijous, 13/10/2011

Potser ja sabeu que al Descobrir fa anys que no fem només revistes en paper. Us podeu subscriure a la revista en format digital, tenim el Club Descobrir, hem muntat exposicions, som molt actius al web i a les xarxes socials i moltes altres coses que us anirem avançant. Un altre dia m’hi estendré, però ara volia explicar que ja fa alguns mesos que ens hem posat a organitzar cursos de fotografia de la mà dels nostres fotògrafs col·laboradors i l’escola superior de fotografia GrisArt. No en va, la fotografia és segurament la disciplina en què excel·lim d’una manera més rotunda.

Les dues primeres experiències han estat més que satisfactòries. Places exhaurides, temaris interessants, bon nivell dels participants i el privilegi de gaudir del mestratge d’en Jordi Bas (premi Pica d’Estats 2009 per un reportatge al Descobrir sobre la brama del cérvol a la serra de Boumort), que va conduir tres sessions de fotografia de natura, i de l’Alfons Rodríguez (recent premi Godó de fotoperiodisme), en el curs de fotografia de carrer. Falta poc més d’una setmana per al següent curs i no vull deixar passar l’oportunitat de destacar el luxe de comptar amb l’Òscar Rodbag de professor. Els dies 21, 22 i 28 d’octubre ell impartirà tres classes magistrals —que inclouen una sessió pràctica— sobre retrats. Els que sigueu lectors habituals del Descobrir és probable que recordeu alguns dels seus treballs antològics: el dossier de «Formentera» (DC133), «Secrets de Barcelona» (DC140) o «Lluçanès ‘slow’» (DC158), per citar tres dels últims. Per a tota la resta, us diré que l’Òscar és un dels fotògrafs més meravellosos que conec. La seva imaginació és desbordant; el seu domini de la llum és precís; la capacitat tècnica, aclaparadora. Però sobretot el que fa de l’Òscar un fora de sèrie és la passió per la seva feina, que combina amb una bonhomia encomanadissa. Si un personatge no es troba còmode davant la càmera, estigueu segurs que l’Òscar serà capaç d’arrencar-li un somriure. I així, paradoxalment, els seus retrats traspuen naturalitat i espontaneïtat, tot i ser fruit d’una meticulosa planificació.

Disculpeu el panegíric però m’ha semblat adient remarcar, a través de la figura de l’Òscar Rodbag, que treballem amb els millors fotògrafs de viatges del país. I ara que encara queden places al seu curs de retrats, he pensat que era la meva obligació de fer-vos-ho saber. Abans que algú m’ho retregui.

L’Òscar Rodbag és col·laborador habitual del ‘Descobrir’ des de fa cinc anys. Ben avait publicarem un reportatge seu sobre la Sagrada Família de Barcelona que no deixarà ningú indiferent.

El cartell del curs. Us hi podeu inscriure al mateix web.

Tot a punt per al primer Dia Descobrir

divendres, 23/09/2011

Porto uns dies de silenci. Ho sé. Però el tancament de la revista del mes d’octubre (dedicada al «País d’arròs», ja a la venda) i sobretot l’organització del primer Dia Descobrir a Manlleu aquest 24 de setembre m’han impedit actualitzar el blog. Ara ja és tot a punt. No sabem com anirà, és una incògnita saber quanta gent vindrà a veure’ns i a fruir de les activitats que hem preparat. Només puc dir que hi hem posat tota la il·lusió i que penso que els qui decidiu acostar-vos-hi passareu una bona diada.

Deixeu-me només afegir com un recordatori que tindrem (tindreu) el privilegi de fer una sessió fotogràfica per Manlleu amb el nostre col·laborador Oriol Clavera; que el biòleg Marc Ordeix farà una sortida per descobrir en família la sorprenent natura del Ter; que hi haurà visites teatralitzades al Museu Industrial del Ter; que podrem fer una visita guiada per l’interessant nucli antic de la ciutat i una altra per la colònia Rusiñol, una de les més interessants indústries tèxtils de la riba del Ter; que hi haurà moltes i variades demostracions gastronòmiques conduïdes pels millors cuiners de la comarca d’Osona en el marc de la Festa del Porc i la Cervesa que se celebrarà aquest cap de setmana, i en la qual hem integrat aquest Dia Descobrir. I que a la tarda podrem escoltar una conferència sobre la industrialització a Catalunya, a càrrec de la persona que més en sap, en Llorenç Ferrer; que també podrem sentir les assenyades opinions d’en Rafael López-Monné sobre els camins (drets de pas, xarxes de transport en el medi rural, infraestructures turístiques i culturals de primer ordre); i que en acabat ens posarem a disposició dels nostres lectors per explicar-los com fem la revista i saber en directe què en pensen i com podem oferir-los un servei cada vegada més precís en la bonica tasca de conèixer, gaudir i estimar el nostre país.

És la culminació de gairebé tres anys de Club Descobrir. De compartir amb centenars de lectors i amics desenes de propostes per tot el territori —fins i tot per mar. Continuarem fent les sortides mensuals, però ara pensem que és el moment de fer un salt endavant i instituir una jornada anual pensada per a la comunitat Descobrir: la dels amants del turisme pels Països Catalans. Amb els millors desitjos, ens veiem a Manlleu!

294087.jpg

Instantània d’una de les últimes sortides del Club Descobrir: uns quants lectors fan un tomb pel litoral barceloní a bord del pailebot ‘Santa Eulàlia’. Volem gaudir del país amb vosaltres!

Festa Porc i Cervesa nit.jpg

Imatge general d’una edició anterior de la Festa del Porc i la Cervesa de Manlleu, en el marc del qual hem organitzat les activitats de natura i patrimoni del primer Dia Descobrir. El producte gastronòmic, artesà i de màxima qualitat, és el principal atractiu de la fira.

Arriben els cursos Descobrir de fotografia

dimarts, 31/05/2011

L’èxit d’una revista de divulgació rau en una pila de detalls, que cal pensar i executar amb cura. Des del plantejament d’un article als encàrrecs passant per l’edició i la producció. Però al capdavall, tot es resumeix en una màxima: si entra pels ulls, funciona. En el cas d’una revista de territori, per tant, una bona fotografia convida a entrar en el que anomenem segon nivell de lectura (peus de fotos, entradetes, destacats…) i d’aquí, a l’article o reportatge pròpiament.

No vull pecar d’immodest, però el Descobrir ha estat una referència en el món de la fotografia al nostre país des del seu naixement. Fins i tot, no és agosarat afirmar que alguns dels noms importants de la fotografia de paisatge s’han bregat treballant per a les nostres pàgines. Avui, el Descobrir és apreciat pel sector com un exemple de professionalitat, sensibilitat i estima cap a la fotografia. I sobretot, és seguit per milers de lectors i usuaris per la seva capacitat de suggerir i d’emocionar a través de les imatges.

Ho corroboren, doncs, els resultats, els comentaris i els premis. Un dels fotògrafs que n’ha guanyat més amb la revista, en Jordi Bas (recordeu el ja mític reportatge sobre la brama del cérvol a la serra del Boumort, del núm. 124, premi Pica d’Estats 2009?), ens acompanya en una nova experiència que volem que tingui continuïtat. Es tracta de l’organització de cursos de fotografia en col·laboració amb el centre d’ensenyament GrisArt, un dels més prestigiosos en la matèria a Barcelona. Concretament, en Jordi Bas impartirà tres sessions (dotze hores, durant la primera quinzena de juliol) dedicades a la fotografia de fauna, una de les seves especialitats. Els alumnes tindran l’oportunitat d’adquirir coneixements teòrics i pràctics, inclosa una sortida naturalística amb el fotògraf, i també d’aprendre a postproduir les imatges, un aspecte desconegut però cabdal per a la qualitat fotogràfica.

Crec de debò que és una sensacional oportunitat per als amants amateurs de la fotografia, que són molts. La inscripció (l’enllaç, aquí) és oberta i les places, limitades a quinze persones. Qui sap si després d’això vosaltres també us podreu convertir en uns fotògrafs Descobrir!

AnunciCursDC.jpg

Ja som Premi de Promoció Turística de Catalunya

dimecres, 3/11/2010

Hem guanyat el Premi de Promoció Turística 2010. Aquests premis, concedits per l’Agència Catalana de Turisme i que enguany han arribat a la novena edició, són el millor reconeixement que el Descobrir podia endur-se ara, just quan celebrem l’aparició del núm. 150. El jurat (del qual formaven part periodistes com Salvador Alsius o Enric Frigola) va acordar unànimement concedir-nos el guardó “per la qualitat dels reportatges d’aquesta publicació que número rere número mostra als lectors la riquesa turística del país. Uns atractius propers però en molts casos desconeguts pels propis catalans” i “per la constància d’una revista que ha sabut mantenir un nivell excepcional durant tots els anys de la seva publicació”.

T059.10_026.JPG

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet, em lliura el guardó que ens acredita com a Premi de Promoció Turística 2010. (Foto: Chopo.)

T059.10_044.JPG

Els guardonats i les autoritats de Turisme de Catalunya. D’esquerra a dreta, Max Stich (ADAC), Ferran Adrià, el conseller Josep Huguet, el director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, jo i el director de l’ACT, Ignasi de Delàs. (Foto: Chopo.)

L’acte de lliurament, que es va desenvolupar a la Llotja de Mar de Barcelona, em va brindar una fantàstica oportunitat de fer balanç de l’estat actual del turisme al nostre país. Deixant de banda que compartir dinar amb en Ferran Adrià és un autèntic luxe (quin bé de déu d’idees que li passen a aquest home pel cap!), vaig tenir l’oportunitat de parlar amb el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet; amb el director general de Turisme, Joan Carles Vilalta; amb el director de l’Agència Catalana de Turisme, Ignasi de Delàs; amb la directora del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, Dolors Batallé; amb el comissionat de Turisme de la Diputació de Barcelona, Francesc Vila; amb la directora de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT, Maria Abellanet; amb el vicepresident de Turisme de l’Automòbil Club Alemany (ADAC), Max Stich…

En la taula rodona que va seguir el lliurament, vaig apuntar algunes qüestions que penso que són les claus de l’èxit de les destinacions turístiques del futur i de la nostra en particular:

• Les destinacions, avui, han de saber què són i quin lloc volen ocupar en el concert turístic nacional (cada cop viatgem més a una regió/ciutat i no tant a un país) i internacional, absolutament globalitzats. D’una banda, per tant, tenim destinacions cada vegada més pròximes i accessibles i com a conseqüència, una creixent necessitat de diferenciar l’oferta. Això obliga, en molts casos, a reinventar-se.

• Deixem enrere amb decisió l’època en què l’oferta turística d’una destinació era un calaix de sastre on hi cabia tot. Aquesta idea va generar moltes contradiccions dins del mateix territori —i d’això en podem parlar molt als Països Catalans— que s’hauran d’esbandir progressivament.

• Cal una assumpció urgent del que podríem anomenar turisme 2.0. Ja no n’hi ha prou de demanar al turista que vingui perquè hi viurà no sé quines experiències. Com més va més, el turista vol participar de la destinació abans fins i tot d’anar-hi. Els seus gustos condicionen el punt de partida, no són un filtre que suma o resta en el punt d’arribada. I la seva opinió és fonamental en la cadena de promoció. El turisme és, per tant, un sector que es mou ja en múltiples direccions.

• En aquest sentit, una clau d’èxit pot ser la integració de diverses ofertes —que abans s’ignoraven mútuament— en una sola proposta turística coherent amb els principis que vol oferir la destinació. Això obliga a la col·laboració i, també, a la reconversió de les opcions que quedin fora d’aquesta definició futura.

• En el cas català, genèricament, tenim un sector que encara aprofita poc les immenses potencialitats d’un territori que va molt més enllà del litoral (del sol-i-platja). I també caldria pensar molt més en el turista de proximitat. Sovint ens deixem dur per les grans xifres, ens fixem en allò que ve de fora. Però especialment en temps de crisi, s’ha vist que és el visitant autòcton el qui aguanta l’envestida. Cal contemplar el país per al gaudi turístic dels seus propis habitants. Si ens agraden, agradarem.

• Per tant, des del meu punt de vista, toca repensar el país amb criteris territorials molt més equilibrats per tal de bastir una oferta turística que tregui el màxim partit dels nostres actius —que són moltíssims.

• Aquesta nova Catalunya turística, a més, tan sols reeixirà si parteix de l’autenticitat. És a dir, si s’impulsa des del valor de la sostenibilitat social, que vol dir cultural i ambiental. Hem de cuidar el nostre patrimoni, els nostres espais naturals —no només els protegits—, la nostra gastronomia, les nostres festes… Si en som capaços, la nostra proposta serà creïble i permetrà fer créixer tot el país en el seu conjunt.

Fem el 150! (i 2)

dijous, 23/09/2010
Banderola EXPO2_red.jpg

La banderola de l’exposició, que romandrà al Palau Robert de Barcelona entre el 16 de desembre i el 27 de febrer.

Fa uns dies us comentava que estem preparant, a banda de la revista especial, una sorpresa per commemorar el número 150 del Descobrir. Doncs bé, ara que la cosa ja està ben encarrilada i avançada, us puc informar que preparem una exposició al Palau Robert de Barcelona que es podrà visitar entre el 16 de desembre i el 27 de febrer del 2011. Gairebé dos mesos i mig en una de les cruïlles més importants de la ciutat i del país: la del Cinc d’Oros (passeig de Gràcia amb Diagonal).

El títol que hem posat a l’exposició és El país de les emocions, un lema que pensem que descriu bé l’estima que tenim per la nostra terra i l’afany per descobrir-ne tots els racons. En aquest sentit, no serà un repàs cronològic a la història de la revista —o no només, perquè el visitant hi podrà tafanejar el centenar i mig de portades i hi tindrà una mostra d’alguns dels reportatges més interessants apareguts a la publicació durant aquests tretze anys. Com deia, en realitat, ens ha interessat molt més explicar la nostra manera de fer periodisme de divulgació i, sobretot, els valors que mouen la nostra feina (passió i rigor).

Perquè us en feu una idea, hem dividit l’exposició en nou àmbits de noms prou eloqüents: «Un país fotogènic» (sobre l’aposta per la imatge), «La construcció de la mirada» (la perspectiva que s’amaga darrere de cada treball), «Un viatge complet» (què vol dir ser una revista de país), «Amunt i avall» (les millors veus als millors espais)…

I com que entenem que Descobrir no seria res sense els seus lectors i usuaris, hem reservat una àrea de l’exposició per a les seves (les vostres) opinions, comentaris, etc. Si creieu que teniu alguna cosa a dir-hi, si us hem ajudat a recórrer, conèixer i valorar alguna contrada desconeguda per a vosaltres fins en aquell moment, si la revista us ha permès viure alguna anècdota impagable… feu-nos-ho saber com més aviat millor a l’adreça electrònica redaccio@descobrir.cat.

I no cal dir que us esperem al Palau Robert.