Arxiu de la categoria ‘Propostes’

  2. 1
  3. 2

Festival MIMA: els encants submarins de les illes Medes

dissabte, 18/06/2011

Les illes Medes són un model. Un model de gestió d’un espai natural protegit i un exemple de com es pot compatibilitzar aquesta protecció amb l’activitat humana. No en va, els bons resultats ambientals i, de retruc, econòmics que ha comportat la seva preservació han permès la recent creació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

El Festival MIMA (Medes, Imatge i Medi Ambient) ha fet de tot plegat un gran esdeveniment turístic. Prenent com a eixos la fotografia submarina i el documental, l’Estartit serà aquest cap de setmana un aparador dels valors del respecte a la natura i l’estima pel mar. Una mostra internacional de cinema i vídeo submarí, premis de dibuix i fotografia —en especial, l’Open Fotosub 2011, al qual s’han inscrit vint-i-cinc equips, la majoria catalans—, activitats d’educació ambiental, exposicions i una fira d’artesania mediterrània seran el complement ideal a l’autèntic objectiu de la cita: que el gran públic gaudeixi del patrimoni litoral empordanès tot fent pedagogia de la importància de mantenir-lo en bones condicions.

*Article publicat el 10 de juny del 2011 al diari ‘Ara’.

Ms-06-_MG_0010.JPG

Fotografia guanyadora del concurs Open Fotosub Internacional MIMA 2010, obra de Francesc Fontanals.

MIMA2010JAVIERGASCON.jpg

Una altra de les imatges participants en el concurs del 2010, obra de Javier Gascón. Les illes Medes són un decorat immillorable per a la fotografia submarina (en primer terme, unes branques de coral vermell).

Etiquetes: , , , , , ,
Publicat a Propostes | Deixa-hi un comentari »

Tastar la mar a Sant Carles de la Ràpita

divendres, 3/06/2011

Gastronomia, natura, lleure, esport i un bon proveïment de sensacions són els ingredients del cap de setmana que es prepara a Sant Carles de la Ràpita. I és que des d’avui, i fins diumenge, en aquesta població del Montsià se celebra Tastamar, un gran paraigua d’activitats amb la mar com a protagonista.

D’una banda, aquest vespre començaran les activitats gastronòmiques amb la inauguració de la Ruta del Tast, un recorregut amb animació teatralitzada sobre la història i rondalles de la Ràpita que portarà —aquest cap de setmana i el següent—a la degustació de diverses tapes en restaurants de la població. És l’inici de les propostes que tindran el producte local com a centre. Demà, el Palau Firal acollirà la diada Tastamar, una nova ocasió d’assaborir les delicadeses culinàries rapitenques, per bé que el súmmum vindrà de la mà de les Jornades del Gust, en què vint restaurants oferiran —fins el 19 de juny— exquisits menús degustació al preu tancat de 35 euros.

Paral·lelament, l’Estació Nàutica de Sant Carles organitza desenes d’activitats: sortides amb velers clàssics, bateigs de kitesurf (surf d’estel), construcció de vaixells, modalitats de pesca. I demà també, la primera Travessia Badia dels Alfacs, una sortida marítima popular fins a la punta de la Banya que vol conscienciar sobre el valor del delta de l’Ebre i la necessitat de protegir-lo.

*Article publicat avui, 3 de juny, al diari ‘Ara’.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El surf d’estel (en la seva denominació anglesa, ‘kitesurf’) és una modalitat de navegació en què l’esportista és arrossegat per un estel de tracció. A la Festa del Mar de Sant Carles se’n faran bateigs per als no iniciats.

CAIAC.JPG

El caiac és també una especialitat nàutica ideal per recórrer el litoral. El delta de l’Ebre (al fons de la foto, la serra del Montsià) es veu diferent des del mar.

Etiquetes: , , , , , , ,
Publicat a Propostes | 1 comentari »

Experiències al voltant del vi

dijous, 26/05/2011

Heu sopat mai amb els ulls embenats mentre els cambrers juguen amb els vostres sentits? Heu elaborat alguna vegada un brandi al vostre gust combinant diverses collites? Heu tingut l’oportunitat de comprovar que el maridatge de formatges i vins és tot un encert? Què us suggereix la possibilitat de gaudir d’un bon vi tot escoltant en directe un duet de música clàssica?

Com sabeu, l’enoturisme és una opció que arreplega cada cop més adeptes. Molts catalans el van descobrir amb l’estrena de la pel·lícula Entre copas, però el cert és que al nostre país fa anys i panys que alguns cellers i una colla de dinamitzadors turístics hi treballen. Convé saber que els pioners d’aquestes activitats a casa nostra són al Penedès. Tan sols cal visitar el web d’Enoturisme Penedès per comprovar la quantitat i qualitat de propostes que s’hi poden fer. I és que aquesta comarca no deixa de ser un dels principals territoris vitivinícoles del país, és molt pròxim a Barcelona i té unes condicions ideals per a la pràctica de l’enoturisme per la seva diversitat geogràfica (des de ran de mar fins a serralades mitjanes que ronden els cinc-cents metres d’altitud).

La principal expressió de tot plegat és Bodegas Torres, una de les empreses vitivinícoles més importants del món. Torres té en propietat a Europa i Amèrica vora dues mil cinc-centes hectàrees de vinya, d’on surt el 30% de la seva producció (la dels vins de finca). Tot aquest raïm és conreat seguint un gran respecte pel medi, atès que l’empresa té entre les seves prioritats l’harmonia amb la natura. Per aquest motiu, practiquen una viticultura integrada, depuren totes les aigües residuals i participen activament en la conservació i la replantació de boscos, així com en la preservació, per exemple, de l’àguila cuabarrada, a més d’invertir en energies renovables i estudiar l’aprofitament de la biomassa de la vinya. Tot plegat fa, del passeig per les seves finques (al nostre país en tenen cinc, la majoria al Penedès, però també al Priorat i a la Conca de Barberà, on destaca la de Milmanda) una autèntica experiència d’aproximació a la natura i a la cultura vitivinícola.

Eurocore HiScan PM3

El Centre de Visites de Torres es troba a Pacs del Penedès, a la finca Mas la Plana, d’on surt un dels vins negres més prestigiosos de la marca.

Fa uns dies vaig poder gaudir d’una mostra del Vip Tour Torres Experience i dono fe que és una sorpresa. Al seu Centre de Visites de Pacs del Penedès, Torres convida a viure sensacions que fusionen diversos sentits. Una de les propostes porta per nom «Aromes de música», l’apuntava al principi d’aquest post. Es tracta de la degustació en espais diferents (un jardí, el petit museu de la Fundació Torres, etc.) de tres vins distints amenitzada per músics, que interpreten composicions que concorden amb el caràcter dels vins. Una altra és la pròpia visita en trenet turístic a la finca Mas la Plana, que inclou el passi d’un vídeo de presentació, l’accés al celler, a la zona de descàrrega de raïm, a la planta d’embotellament i l’entrada al Túnel de les Estacions, una activitat que resumeix ens uns pocs minuts tot el cicle de la vinya a través d’imatges, sons i olors.

Hi ha moltes més propostes i tallers, que serien llargs d’explicar, per tant suggereixo a tots aquells que us sedueix l’enoturisme que entreu directament al web i remeneu per organitzar-vos la visita a la vostra mida. I ja m’ho explicareu!

IMG_6099.JPG

El ‘blind dinner’ és una experiència sensorial. Sopar amb els ulls embenats intensifica les flaires i els gustos.

IMG_6094.JPG

Torres ofereix també la possibilitat de crear un brandi personal a partir de la selecció de conyacs diferents.

1_7_88842_FOT_300.jpg

El celler Waltraud va ser inaugurat fa tres anys seguint criteris biodinàmics per tal de minimitzar l’impacte de l’activitat vitivinícola de Torres al Penedès.

110509_MasRabell2.jpg

El jardí de varitetats del Mas Rabell de Fontenac, una altra de les propietats de Torres al Penedès (Sant Martí Sarroca), acull 250 varietats de raïm, una de les representacions més importants del món.

Etiquetes: , , , , , ,
Publicat a Propostes | Deixa-hi un comentari »

Refugi Rosta + PyrenMuseu = un establiment amb ànima

dimecres, 11/05/2011

Sovint tenim una imatge estereotipada de la Vall d’Aran, i no ens manca raó. El domini abassegador de la marca Baqueira Beret condiciona el perfil turístic del nostre particular territori occità. D’uns anys ençà, els esports d’hivern —i els seus practicants més mediàtics i benestants— s’enduen el protagonisme tant als mitjans de comunicació com al propi sector turístic local. I tanmateix, la Vall d’Aran és molt més que quilòmetres de pistes d’esquí.

Només cal contemplar l’església romànica de Santa Maria d’Arties, amb el seu fantàstic retaule gòtic i els sorprenents murals renaixentistes que la decoren. O deixar-se caure per la crema deth Haro de Les, una festa que transporta a l’arrel profunda de la cultura pirinenca. O visitar Ço de Perejoan (a Escunhau, terme de Vielha e Mijaran), una impressionant casa senyorial del segle XIV, mostra de la singular arquitectura civil aranesa. I podríem ampliar indefinidament la llista amb la descoberta de la gastronomia de la zona, del patrimoni arqueològic industrial, dels petits pobles d’alta muntanya, de les seves llegendes i tradicions…

shutterstock_40216909.jpg

La natura és el principal valor turístic de la Vall d’Aran. (Foto: Shutterstock.)

Però sobretot, l’Aran destaca per l’exuberància de la natura. Per la simfonia de colors que hi dibuixen les estacions: des del verd rutilant fins al blanc enlluernador, passant per tota la gamma d’ocres que la paleta de la tardor és capaç d’imaginar. Aquests paisatges alpins són des de fa molt de temps un punt d’atracció irresistible per als excursionistes de banda i banda dels Pirineus. (Cal recordar que l’Aran és l’única vall atlàntica del nostre país i que mira, per tant, cap al nord.)

El Refugi Rosta de Salardú (Naut Aran) és un dels establiments més veterans de la Vall d’Aran. De fet, va ser la base d’operacions dels primers pirineistes, gent que a les acaballes del segle XIX fruïa recorrent la serralada amb una vocació a mig camí del treball de camp científic i el repte esportiu. Cent cinquanta anys després, el Refugi Rosta continua allà, al peu de la carretera d’Esterri a Vielha, acollint amants de la muntanya, perquè l’esperit pirineista l’impregna completament. Dormitoris per a grups amb sacs de dormir; parets de pedra i paraments de fusta, sostres, escales i terra inclosos; fogons casolans i reconstituents; taules compartides per desfermar complicitats… La senzillesa de la casa (indistintament un refugi de muntanya situat al nucli vell de Salardú, o una fonda de poble a tocar del bosc de Mont-romies, vet aquí el secret) és la seva autenticitat.

La il·lusió del Manel, l’Àngels i la resta de la família garanteix la continuïtat del Rosta. I el fa créixer, mantenint-ne l’ànima original. Des de fa uns mesos, la fonda exhibeix una interessant col·lecció permanent de material relacionat amb el pirineisme: des de botes de trescar, piolets i grampons antics fins a mapes, fotos i documents de l’època en què el Pirineu era un immens continent per explorar. És el PyrenMuseu, una modesta contribució al coneixement dels inicis de l’excursionisme català que projecta els valors del refugi portes enllà. Encara més, els incombustibles dinamitzadors es veuen amb cor d’assenyalar noves fites (com la recent organització de les jornades Pyrenades) i, doncs, d’escampar per tot el país els valors culturals i naturals de l’alta muntanya pirinenca. Aquest és, crec jo, el veritable perfil turístic de la Vall d’Aran.

PanoramafilkaI.jpg

La sala menjador del Refugi Rosta, folrada de material utilitzat pels primers excursionistes a la Vall d’Aran. A la foto, una de les xerrades de les jornades Pyrenades.

Póster_A3.jpg

El cartell de les jornades Pyrenades, organitzades pel Refugi Rosta - PyrenMuseu durant la passada Setmana Santa.

Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , ,
Publicat a Propostes, Territori | Deixa-hi un comentari »

Traieu-vos el Passaport Berguedà!

dilluns, 15/11/2010

Fa algunes setmanes parlava en aquest post de la Ruta Ramadera pel baix Berguedà. Avui, us presento un nou producte turístic que pretén dinamitzar la meitat nord de la comarca. Parlo del Passaport Berguedà. Es tracta d’una idea senzilla, però ben treballada i executada, que promou el coneixement de la zona a partir de la visita a disset miradors (un per cada municipi de l’alt Berguedà). En cadascun d’aquests punts hi ha un petit monument d’acer amb text i una figura al·lusiva d’allò que hom vol ensenyar: la llegenda de l’enforcadura del Pedraforca a Saldes, davant la muntanya; l’esplendor romànica de Sant Jaume de Frontanyà; les mines de carbó de Fumanya, avui un dels jaciments paleontològics —amb nombroses petjades de dinosaures!— més singulars d’Europa…

DSC_0017.jpg

El monument del mirador del Pedraforca explica que fa molts anys la muntanya tenia un sol cim. Dalt de tot hi havia el castell d’un senyor que es va vendre l’ànima al diable. Els habitants de Saldes van demanar ajuda als àngels del cel, que hi van acudir provocant una lluita que va durar tres dies. Quan la polseguera del combat va desaparèixer, la muntanya estava partida pel mig dibuixant la forca del diable. (Foto: José Luis Rivera.)

Cada monument té una grapadora per segellar el passaport, i com més visites, més punts. D’altra banda, si feu despesa en algunes empreses col·laboradores (n’hi ha més de vuitanta: restaurants, allotjaments, comerços, etc.), en sumareu més i al final de l’estada podreu bescanviar-los per regals que van des de clauers o vals d’oci actiu fins a degustacions gastronòmiques i nits d’hotel. Tan fàcil com engrescador.

Em sembla una iniciativa excel·lent. Ja fa temps que els francesos posen en pràctica el que ells anomenen cadena de valor. És a dir, identifiquen els principals atractius turístics d’una regió i agreguen al seu voltant paquets d’ofertes amb l’objectiu que els visitants passin d’estar dues hores en una visita a un castell càtar, per exemple, a romandre-hi dos dies (practicant senderisme, degustant gastronomia, contemplant art…). Des d’aquest punt de vista, l’alt Berguedà és avui una de les destinacions turístiques més avançades del país.

DSC_0020.JPG

El monument del mirador de Fumanya dibuixa la silueta d’un gran dinosaure. No en va, en aquest jaciment paleontològic es poden observar centenars de petjades de sauròpodes que van viure a la zona fa milions d’anys. (Foto: José Luis Rivera.)

Etiquetes: , , , , , ,
Publicat a Propostes | 1 comentari »

L’important és el camí (i 3)

dimecres, 2/06/2010
Shepherd and sheps in Catalonia, Pyrenees, Spain.

Un pastor amb les ovelles pels camins de la Ruta Ramadera del Berguedà. (Foto: Iñaki Relanzón.)

De casos del que he comentat n’hi ha molts. En negatiu i en positiu. Un dels que m’ha sorprès darrerament de manera més agradable és el de la Ruta Ramadera, que em va fer avinent fa pocs dies en Jordi Boixader, una de les persones que hi ha treballat per encàrrec dels ajuntaments de la zona. Es tracta d’un itinerari de 32 km que ressegueix antics camins de transhumància pels termes d’Avià, l’Espunyola, Olvan i Sagàs (Berguedà). Una de les gràcies és que ha nascut per fer-se indistintament a peu, amb bicicleta o a cavall, polivalència permesa per un traçat accessible i modificable. Així, la ruta consta d’un camí principal i, a cada municipi, una xarxa de vies secundàries (subrutes) que permeten aprofundir en el territori i adaptar, en definitiva, l’activitat a les nostres expectatives. I tot, amb una doble finalitat. D’una banda, gaudir dels paisatges agraris (cereals, farratge, pastures i boscos) i de l’abundant presència de l’aigua en aquesta zona del Berguedà central, rica en matisos i en colors en funció de l’època de l’any. D’una altra, protegir un patrimoni, el de les masies, molins, corrals i ponts, avui amenaçat per l’agonia del sector primari.

Malgrat la modèstia de la proposta, penso que és un model a seguir. No debades, crec que el sector turístic català ha de planificar el futur posant en valor tot allò que parteix de la nostra tradició cultural (paisatgística, gastronòmica, festiva, arquitectònica…) que ens caracteritza i ens singularitza davant del món. En aquest sentit, la Ruta Ramadera ha declinat grans transformacions. Transcric del fulletó promocional: “La Ruta Ramadera vol ser respectuosa amb el medi. Per això, el camí no és ple de senyalitzacions que ho envaeixen tot. Ben al contrari, en alguns trams, serveixen les franges grogues de pintura, les marques del GR 1 (blanques i vermelles) o les del PR-C 144 (blanques i grogues). Així, s’ha integrat tota la ruta principal en la Xarxa de Senders del Berguedà, en implantació del Mapa comarcal de mobilitat lenta. Només s’ha col·locat una marca verda amb el logotip als principals nusos de la Ruta.”

Com deia en l’anterior post, cal ser coherent entre allò que pretenem i allò que oferim. Una obvietat gens corrent. I l’objectiu de la Ruta Ramadera era (és) recuperar les vies dels pastors de l’edat mitjana. “Fa tres dècades o quatre, els camins de la transhumància van començar a caure en desús. Recuperar els del Berguedà no ha estat fàcil, ja que alguns trams havien desaparegut per l’ampliació de camps de conreu i d’altres s’han hagut de desbrossar perquè estaven completament embardissats. També n’hi ha que han estat substituïts per pistes forestals o, fins i tot, per carreteres, i s’hi han hagut d’arranjar els vorals i habilitar-los per al senderisme.” Els promotors han entès que cal inventar menys; que el país fa segles que està ben comunicat per desplaçar-nos-hi a poc a poc, i que donar un nou ús als camins històrics és la millor manera de salvaguardar aquest patrimoni cultural.

L’última sorpresa de la Ruta és que ha estat dissenyada pensant en l’aprofitament de les últimes tecnologies. Tota la informació de l’itinerari (recorregut, punts d’interès, serveis, restaurants i allotjaments) es pot descarregar al telèfon mòbil via Bluetooth en quatre punts a peu de camí, un a cada municipi que integra la Ruta, i també a través d’Internet, als webs dels ajuntaments esmentats. A més, els tracks es poden descarregar en GPS per aplicar-los a mapes. I, finalment, han publicat una versió en paper de la Ruta disponible als ajuntaments i a les oficines de turisme del Berguedà.

Un exemple.

Etiquetes: , , , , , , ,
Publicat a Propostes | 4 comentaris »

  2. 1
  3. 2