Entrades amb l'etiqueta ‘Berguedà’

Traieu-vos el Passaport Berguedà!

dilluns, 15/11/2010

Fa algunes setmanes parlava en aquest post de la Ruta Ramadera pel baix Berguedà. Avui, us presento un nou producte turístic que pretén dinamitzar la meitat nord de la comarca. Parlo del Passaport Berguedà. Es tracta d’una idea senzilla, però ben treballada i executada, que promou el coneixement de la zona a partir de la visita a disset miradors (un per cada municipi de l’alt Berguedà). En cadascun d’aquests punts hi ha un petit monument d’acer amb text i una figura al·lusiva d’allò que hom vol ensenyar: la llegenda de l’enforcadura del Pedraforca a Saldes, davant la muntanya; l’esplendor romànica de Sant Jaume de Frontanyà; les mines de carbó de Fumanya, avui un dels jaciments paleontològics —amb nombroses petjades de dinosaures!— més singulars d’Europa…

DSC_0017.jpg

El monument del mirador del Pedraforca explica que fa molts anys la muntanya tenia un sol cim. Dalt de tot hi havia el castell d’un senyor que es va vendre l’ànima al diable. Els habitants de Saldes van demanar ajuda als àngels del cel, que hi van acudir provocant una lluita que va durar tres dies. Quan la polseguera del combat va desaparèixer, la muntanya estava partida pel mig dibuixant la forca del diable. (Foto: José Luis Rivera.)

Cada monument té una grapadora per segellar el passaport, i com més visites, més punts. D’altra banda, si feu despesa en algunes empreses col·laboradores (n’hi ha més de vuitanta: restaurants, allotjaments, comerços, etc.), en sumareu més i al final de l’estada podreu bescanviar-los per regals que van des de clauers o vals d’oci actiu fins a degustacions gastronòmiques i nits d’hotel. Tan fàcil com engrescador.

Em sembla una iniciativa excel·lent. Ja fa temps que els francesos posen en pràctica el que ells anomenen cadena de valor. És a dir, identifiquen els principals atractius turístics d’una regió i agreguen al seu voltant paquets d’ofertes amb l’objectiu que els visitants passin d’estar dues hores en una visita a un castell càtar, per exemple, a romandre-hi dos dies (practicant senderisme, degustant gastronomia, contemplant art…). Des d’aquest punt de vista, l’alt Berguedà és avui una de les destinacions turístiques més avançades del país.

DSC_0020.JPG

El monument del mirador de Fumanya dibuixa la silueta d’un gran dinosaure. No en va, en aquest jaciment paleontològic es poden observar centenars de petjades de sauròpodes que van viure a la zona fa milions d’anys. (Foto: José Luis Rivera.)

L’important és el camí (i 3)

dimecres, 2/06/2010
Shepherd and sheps in Catalonia, Pyrenees, Spain.

Un pastor amb les ovelles pels camins de la Ruta Ramadera del Berguedà. (Foto: Iñaki Relanzón.)

De casos del que he comentat n’hi ha molts. En negatiu i en positiu. Un dels que m’ha sorprès darrerament de manera més agradable és el de la Ruta Ramadera, que em va fer avinent fa pocs dies en Jordi Boixader, una de les persones que hi ha treballat per encàrrec dels ajuntaments de la zona. Es tracta d’un itinerari de 32 km que ressegueix antics camins de transhumància pels termes d’Avià, l’Espunyola, Olvan i Sagàs (Berguedà). Una de les gràcies és que ha nascut per fer-se indistintament a peu, amb bicicleta o a cavall, polivalència permesa per un traçat accessible i modificable. Així, la ruta consta d’un camí principal i, a cada municipi, una xarxa de vies secundàries (subrutes) que permeten aprofundir en el territori i adaptar, en definitiva, l’activitat a les nostres expectatives. I tot, amb una doble finalitat. D’una banda, gaudir dels paisatges agraris (cereals, farratge, pastures i boscos) i de l’abundant presència de l’aigua en aquesta zona del Berguedà central, rica en matisos i en colors en funció de l’època de l’any. D’una altra, protegir un patrimoni, el de les masies, molins, corrals i ponts, avui amenaçat per l’agonia del sector primari.

Malgrat la modèstia de la proposta, penso que és un model a seguir. No debades, crec que el sector turístic català ha de planificar el futur posant en valor tot allò que parteix de la nostra tradició cultural (paisatgística, gastronòmica, festiva, arquitectònica…) que ens caracteritza i ens singularitza davant del món. En aquest sentit, la Ruta Ramadera ha declinat grans transformacions. Transcric del fulletó promocional: “La Ruta Ramadera vol ser respectuosa amb el medi. Per això, el camí no és ple de senyalitzacions que ho envaeixen tot. Ben al contrari, en alguns trams, serveixen les franges grogues de pintura, les marques del GR 1 (blanques i vermelles) o les del PR-C 144 (blanques i grogues). Així, s’ha integrat tota la ruta principal en la Xarxa de Senders del Berguedà, en implantació del Mapa comarcal de mobilitat lenta. Només s’ha col·locat una marca verda amb el logotip als principals nusos de la Ruta.”

Com deia en l’anterior post, cal ser coherent entre allò que pretenem i allò que oferim. Una obvietat gens corrent. I l’objectiu de la Ruta Ramadera era (és) recuperar les vies dels pastors de l’edat mitjana. “Fa tres dècades o quatre, els camins de la transhumància van començar a caure en desús. Recuperar els del Berguedà no ha estat fàcil, ja que alguns trams havien desaparegut per l’ampliació de camps de conreu i d’altres s’han hagut de desbrossar perquè estaven completament embardissats. També n’hi ha que han estat substituïts per pistes forestals o, fins i tot, per carreteres, i s’hi han hagut d’arranjar els vorals i habilitar-los per al senderisme.” Els promotors han entès que cal inventar menys; que el país fa segles que està ben comunicat per desplaçar-nos-hi a poc a poc, i que donar un nou ús als camins històrics és la millor manera de salvaguardar aquest patrimoni cultural.

L’última sorpresa de la Ruta és que ha estat dissenyada pensant en l’aprofitament de les últimes tecnologies. Tota la informació de l’itinerari (recorregut, punts d’interès, serveis, restaurants i allotjaments) es pot descarregar al telèfon mòbil via Bluetooth en quatre punts a peu de camí, un a cada municipi que integra la Ruta, i també a través d’Internet, als webs dels ajuntaments esmentats. A més, els tracks es poden descarregar en GPS per aplicar-los a mapes. I, finalment, han publicat una versió en paper de la Ruta disponible als ajuntaments i a les oficines de turisme del Berguedà.

Un exemple.