Entrades amb l'etiqueta ‘Descobrir Catalunya’

Els secrets d’en Xavier Solà

dimecres, 28/04/2010

Fa alguns mesos vaig rebre una trucada d’en Xavier Solà. Tots el deveu conèixer, és un dels periodistes més carismàtics de Catalunya Ràdio i indubtablement del país. Director i conductor del programa El Suplement durant una vintena d’anys, aquesta temporada ha iniciat una nova etapa a l’emissora pública catalana —després d’un parèntesi en què va estar a punt d’abandonar-la— amb un espai propi a El secret, de Sílvia Coppulo.

Doncs bé, la trucada tenia a veure amb uns altres secrets: els relatius a Barcelona, que descobríem en el número de gener (140). A en Xavier li va fer molta gràcia que li arribés un exemplar d’aquesta revista, oimés quan la seva secció és molt semblant a les nostres antigues «Petjades». “Aquestes casualitats sempre volen dir alguna cosa, i jo hi crec molt”, em va comentar. Dit i fet, vam decidir que coordinaríem la nostra secció editorial amb la seva secció radiofònica. I el resultat el podeu comprovar en el número que acaba de sortir al quiosc (144, amb portada sobre Eivissa; les «Vides secretes» dedicades aquesta vegada al meteoròleg Josep Pascual són a les pàgines 26 i 27).

L’empatia cap a la gent, l’originalitat, l’estima pel nostre territori, la feina rigorosa i ben feta són les claus de l’èxit professional d’en Xavier. I és tot un luxe —que volia compartir amb vosaltres— poder-ne gaudir cada mes amb tots els lectors del Descobrir. Que duri!

El llarg hivern de la Cerdanya

divendres, 23/04/2010

Fa pocs dies vaig pujar a Puigcerdà a fer-hi la presentació de la revista d’aquest mes (per a més informació, visiteu el perfil del Descobrir al Facebook). La primavera encara no ha arribat a la Cerdanya. Però no és això el que em va deixar glaçat, sinó la conversa posterior amb alguns dels col·laboradors d’aquest número. Pel que em van dir, l’actual crisi no s’està aprofitant, com passa a altres indrets, per edificar una proposta turística més potent, que posi en valor els incomptables actius de la Cerdanya.

Ben al contrari, mentre deixem passar una nova oportunitat d’engreixar un projecte coherent i respectuós, esperem ingènuament que les pràctiques turístiques de les darreres dècades —i les consegüents planificacions urbanístiques— recuperin el pols. I tot, amb l’acceptació tàcita o explícita de les formacions polítiques de la comarca.

Costa d’entendre que una vall amb tants racons de bellesa extraordinària, amb una natura tan exuberant i singular com la cerdana, no sigui capaç de construir alguna cosa més que la neu —que està molt bé, però és insuficient— i les segones residències. Ho deixo aquí.

I com que lamento que el meu primer post no sigui gaire engrescador (prometo compensar-ho aviat), vull acabar explicant que a la presentació hi van assisitir cerdans d’una banda i d’una altra. Justament, aquesta normalitat és un dels elements del dossier del Descobrir que va ser més ben valorat. No hauríem pogut fer-ho d’una altra manera: la geografia mana…

Som-hi!

dimarts, 20/04/2010

A partir d’avui, i de manera regular, em faig el propòsit d’actualitzar aquest blog. Ha costat més del previst, però el web Descobrir.cat, el portal d’una gran comunitat articulada al voltant de l’anomenat turisme de proximitat, ja és en marxa. En aquest espai, explicaré tot allò que em sembli d’interès sobre les mil i una possibilitats que el nostre país ofereix per gaudir-lo. Em faré ressò de l’actualitat, present i futura, del principal sector de l’economia catalana. Revelaré anècdotes i curiositats que arriben diàriament al privilegiat mirador de la revista que dirigeixo. I, com no, us faré partícips de l’elaboració dels reportatges, seccions i articles del Descobrir.

No és poca cosa, però us garanteixo bones dosis d’il·lusió i d’honestedat. A canvi, us prego que m’acompanyeu i que m’ajudeu a encertar el camí. Al capdavall, ens uneix la mateixa estima pel país, pels seus paisatges i pobles, pels seus boscos i cales, pel seu patrimoni i cultura… per la seva gent. Us convido a començar plegats una nova etapa; un trajecte que desitjo que sigui llarg i amè. No en va, a nosaltres, habitants d’aquest territori pirinenc i mediterrani que ha madurat durant segles a sol i serena, ens és fàcil experimentar la joia de viure. En som uns especialistes. Vegem-ho.