Entrades amb l'etiqueta ‘Formentera’

Formentera, l’excepció que confirma la regla

dimarts, 2/04/2013

Durant els darrers mesos he estat dues vegades a Formentera —una de les quals per presentar-hi el llibre 1.250 grams de Formentera [la fitxa i formulari de compra, aquí], un volum de fotos impressionants de l’illa obra del fotògraf col·laborador del Descobrir Òscar Rodbag. No pretenc glossar en aquestes ratlles les bondats de Formentera. Qui més qui menys tothom ha pogut gaudir en algun moment dels seus turqueses i de la bellesa aspra de la terra pagesa. Tan sols volia cridar l’atenció sobre el fet que aquesta illa pitiüsa és, valgui la redundància, una petita illa, un oasi de sensatesa enmig de la follia del tot-s’hi-val. I ho dic perquè he tingut l’oportunitat de parlar-ne amb el president del Consell Insular, en Jaume Ferrer, i amb les conselleres de Turisme i Cultura, Sandra Ferrer i Sònia Cardona, respectivament.

foto.JPG

Les salines de Formentera (en la imatge, amb la Savina al fons) és un dels espais naturals que mereixen més protecció de l’illa.

Formentera ha apostat per un model de desenvolupament turístic diferent al de la resta, com demostra que és l’única illa no governada pel PP; més encara, governada per un partit estrictament formenterer i amb gran sensibilitat territorial: Gent x Formentera. I això es nota en multitud de temes. Control de la pressió urbanitzadora, amb l’establiment de nous requisits per a la construcció —i la consegüent exigència en el seu compliment. Promoció del transport públic, especialment important en una illa menuda que rep milers de visitants i que fins ara no coneixia pràcticament alternativa al vehicle privat (de propietat o de lloguer). Implantació de la recollida selectiva de residus, amb nivells de recuperació molt reeixits, per cert.

Però anant a les qüestions directament turístiques, Formentera es vol destacar per una oferta que tregui partit dels valors que té; les platges, és clar, i molt més: un patrimoni cultural singular, una filosofia tranquil·la de viure i de gaudir, una natura bellíssima i, en definitiva, un espai on viure experiències gens convencionals. Hi ajuda, per començar, el fet que el gruix del sector turístic formenterer sigui en mans dels propis habitants de l’illa de manera absolutament transversal. No hi ha, doncs, grans cadenes hoteleres, ni grans turoperadors que en controlin el flux de viatgers. Això explica per què, encara avui, a Formentera només s’hi pot entrar per la Savina, malgrat els plans —importats des de fora i avortats des de dins— de fer un nou port a la zona més turística des Pujols. O per què el Consell de Formentera reclama al Govern Balear temporada rere temporada —fins al moment sense èxit— que reguli el fondeig de iots i altres embarcacions en el litoral formenterer i vetlli perquè no malmetin els fons marins que el fan únic, sobretot la posidònia, declarada Patrimoni de la Humanitat. O per què el mateix Consell estableix unes quotes d’ocupació de vehicles en alguns espais naturals protegits de l’illa i crea taxes que contribueixen a llur manteniment i protecció. Un sacrilegi…

En síntesi, l’objectiu de tot plegat és identificar Formentera com una destinació turística de qualitat, respectuosa amb el medi i amb la societat que hi viu. Una fita que no és aliena al debat sobre quin és el límit de visitants que l’illa pot absorbir sense perjudicar-la (és a dir, sense malmetre tot allò que la fa precisament una destinació atractiva). I d’aquesta idea, d’un determinat concepte d’illa, en deriven iniciatives com el festival Formentera Fotogràfica, que se celebrarà el cap de setmana del 3, 4 i 5 de maig; la RedBio de turisme ornitològic; o tot el reguitzell de cites esportives i lúdiques que recorren l’illa per terra, mar i aire.

El futur, més que possibilitar, exigeix un altre model turístic. I amb totes les seves mancances i contradiccions, l’excepció de Formentera demostra que si volem, podem.

foto2.JPG

El fondeig de iots damunt de les praderies de posidònia té un gran impacte ambiental. El Consell de Formentera exigeix la seva regulació, malgrat la passivitat del Govern Balear, de qui depèn la vigilància d’aquesta activitat.

 

M’agrada Eivissa

divendres, 30/04/2010

144_Dobles.jpg

Dimarts passat, dia 27, vaig anar a Eivissa a presentar el número d’aquest mes (144) del Descobrir, que hi dedica tot el dossier central. Anar i tornar, llàstima. Confesso que vaig sovint a Eivissa, però la majoria de vegades de pas (camí de Formentera). Aquest cop, tot i que va ser una visita molt breu, vaig tenir l’oportunitat de fer-hi una petita ruta amb cotxe per gentilesa del fotògraf Jordi Serapio: de Vila a Sant Antoni de Portmany passant per Sant Rafel de Forca; i de Sant Antoni —on vaig dinar, al restaurant Es Ventall, molt recomanable— a Vila una altra vegada passant per Sant Josep de sa Talaia. El seu paisatge m’encisa. I és que quan comparem les dues illes Pitiüses sembla que tots els castanyots se’ls hagi d’endur Eivissa, però és just reconèixer que no hi ha panoràmiques, ni pinedes, ni badies que s’hi puguin comparar, a Formentera. Ep, que no s’enfadi ningú! A cadascú el que és seu. I com que d’Eivissa no és tan habitual parlar-ne bé, vull deixar clar que és un indret magnífic apte per a tots els públics: per als més tranquils i per als més inquiets; per als qui volen descobrir el país i per als qui vibren amb la multiculturalitat, per als qui busquen patrimoni cultural i per als qui necessiten sol i platja. Amb mesura. Dels excessos, en parlarem un altre dia.