Entrades amb l'etiqueta ‘gastronomia’

Tines i barraques: monuments de pedra seca a la vall del Flequer

dilluns, 3/02/2014

No és el primer cop —i no garanteixo que en sigui l’últim— que parlo del patrimoni de pedra seca del nostre país. Ja em perdonareu, però em té el cor robat. Els marges, les espones, els camins de bast, les barraques… m’emocionen. M’imagino fa cent cinquanta anys aquells pagesos, pencant de sol a sol al tros i treballant-ho tot amb les mans. Observant pacientment la natura, com s’havia fet generació rere generació, adaptant-se al territori i al clima per obtenir el millor resultat. I fruit de tot aquest coneixement adquirit després de centenars de proves i errors, un patrimoni agrícola únic, mimetitzat amb l’entorn perquè només en aquell entorn era productiu.

Des d’aquest punt de vista, la pedra seca té un valor incalculable. És una mostra sostinguda en el temps de l’activitat humana sobre el territori i, per tant, una manifestació històrica concreta i perdurable. Més encara si sabem donar-li vida un cop més. Per exemple, a través d’una renovada activitat agrària, ni que sigui testimonial. O fent-la interessant de cara al turisme.

Tines del Bleda

Encarades al torrent del Flequer, les tines del Bleda és un conjunt de quatre cups amb les respectives barraques típic d’aquesta vall, on van proliferar a la segona meitat del segle XIX. En aquesta època, el Bages era la comarca del país que més hectàrees de vinya tenia i que més hectolitres de vi produïa.

Aquests dos elements conflueixen feliçment en una experiència al Mas Arboset (Rocafort, comarca del Bages), una finca amb vinyes velles que la passada temporada va ser testimoni de la recuperació d’una antiga tina per a l’elaboració de vi. La idea de tot plegat fou d’en Valentí Roqueta, propietari del celler Abadal, amatent a les noves tendències en el món de la viticultura que passen per remarcar els trets identitaris (les notes d’autenticitat) dels vins d’un territori.

Des de la seva fundació ara fa tres dècades, Abadal ha volgut remarcar sempre el compromís amb el territori del Bages. La casa de la família és a Santa Maria d’Horta d’Avinyó i els terrenys pròxims són el punt de partida d’una producció que beu de més de vuit segles d’història i tradició en el cultiu del raïm. A la comarca, les vinyes solen estar rodejades de bosc, i la finca del Mas Arboset conserva un petit tresor que la fa singular; és, fet i fet, l’única parcel·la de la vall del Flequer que llueix al bell mig de la vinya una tina de pedra seca —a la zona, aquests cups són de dimensions monumentals, absolutament espectaculars. I és amb aquesta original construcció que es va dur a terme la fermentació del vi.

Verema al Mas Arboset

Una imatge de les tasques de verema al Mas Arboset de Rocafort a l’octubre del 2013. De la finca destaca la tina de pedra seca al bell mig de les vinyes velles.

Així, el projecte vitivinícola, ja realitat, del Mas Arboset es fonamenta en diversos pilars:

1) L’aprofitament d’un vinyar de més de setanta anys multivarietal (hi ha peus de sumoll, punxó fort, garnatxot, pansera i unes quantes varietats encara desconegudes). Antigament es plantaven ceps barrejats perquè el cupatge del vi es feia a la mateixa vinya. Les varietats blanques i negres s’introduïen a la tina alhora i es vinificaven conjuntament, tota manera que hi dominava una varietat i les altres treballaven com a reforç quantitatiu. A més, de les vinyes de Rocafort destaca el fet que produïen un vi amb un grau més que la resta, conseqüència d’un terreny pobre i una orografia abrupta.

2) Com hem dit, les vinyes del Mas Arboset —i, en general, les de tot el Bages— es troben encerclades pel bosc. No sempre ha estat així. És ben fàcil intuir-hi la presència de la vinya fins al capdamunt dels turons que l’envolten, com delaten les espones de pedra que encara coronen el terreny completament abancalat. L’avantatge d’aquest abandonament productiu és que els pins, el romanins, les farigoles o els fonolls afegeixen una intensa riquesa aromàtica a les propietats innates del raïm d’aquestes terres. Al qual cal sumar-hi les aportacions d’un altre cultiu que ha acompanyat tradicionalment la vinya al nostre país: l’olivera. A la finca n’hi ha exemplars de més de tres-cents anys, també de diverses varietats: corbelles, veres i verdals.

3) Les tines de pedra seca de la vall del Flequer són un patrimoni rural històric únic a Europa. Integració en el paisatge i economia de recursos són valors en què aquestes construccions excel·leixen. Sense por d’exagerar, com milers d’anys abans altres humans havien fet en coves i balmes a través de les pintures rupestres, podem afirmar que aquests cups són autèntiques obres d’art, tan simples com belles.

Fruit de tot això, a les acaballes del 2013 Abadal va presentar un primer vi de tina. Apadrinat per Josep Roca (sommelier del Celler de Can Roca, que va saludar la iniciativa i l’esforç per treure partit de les especificitats de la DO Pla de Bages tot respectant els orígens de llur cultura vitivinícola), l’experiment de Valentí Roqueta i l’enòleg del celler Abadal, Miquel Palau, tindrà continuïtat.

Descubat del vi de tina Abadal

El sommelier Josep Roca, l’enòleg Miquel Palau i el propietari del celler Abadal, Valentí Roqueta, el dia del descubat del vi de tina del Mas Arboset. De producció molt limitada, aquest vi permet fer-se una idea força precisa de la qualitat de la producció dels viticultors catalans fa cent cinquanta anys.

La mateixa continuïtat que tindran, esperem, les tines de la vall del Flequer. Tornant a l’inici, deixeu-me que insisteixi en l’interès d’aquestes construccions on fermenta el most. Només als termes de Mura, Talamanca i Rocafort es conserven més d’un centenar de cups de pedra en sec que són testimoni de l’època d’esplendor de la vinya i el vi del Bages (especialment entre els anys 1860 i 1890, quan a Europa la fil·loxera ja feia estralls i al Bages encara no havia arribat). Gairebé la meitat d’aquestes tines —formant conjunts impressionants— es concentren a la vall del Flequer. El relleu accidentat i les difícils comunicacions per l’aïllament d’aquestes terres van determinar la feina dels pagesos locals, que plantaren ceps als vessants més inhòspits de les muntanyes i se les hagueren d’empescar per resoldre el problema del transport de la verema. En un moment de gran demanda, les tines i l’obtenció del vi a peu mateix de vinya van ser la solució.

Quant a les seves característiques, l’estructura dels cups de pedra seca sol ser de forma cilíndrica, feta amb pedra i morter de calç, revestida per dins amb rajoles o cairons de ceràmica envernissats. La capacitat oscil·lava entre els 5.000 i els 31.000 litres (la mitjana era d’uns 10.500). El raïm, una vegada s’havia collit, es transportava a les tines on s’aixafava sobre les posts o brescat. Una persona o més trepitjaven el raïm agafats d’una corda que es penjava del sostre de la construcció. El most s’escolava a través del brescat i, quan la tina començava a omplir-se, s’iniciava la fermentació alcohòlica. El que quedava del gra de raïm, la brisa, es podia abocar al dipòsit —o no—; d’una manera o d’una altra, s’aconseguien vins blancs, rosats o negres. En acabat, un cop el most havia esdevingut vi (tres setmanes després si fa no fa), les tines es buidaven per baix a través de la boixa.

Si voleu veure-les, hi ha una ruta senyalitzada [consulteu la pàgina d’itineraris del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac] que us ajudarà a localitzar-ne algunes i a interpretar-les. És un món fascinant.

Tines de Talamanca

Les tines dels Tres Salts o de Talamanca són un conjunt de set cups circulars perfectament conservats. Se’n pot observar l’estructura sencera perquè les barraques adossades a cada construcció, llevat d’una, van ser enderrocades.

Les sorpreses del Maresme (tomàquets inclosos)

divendres, 22/07/2011

Que aixequi el braç aquell que no té problemes per trobar tomàquets com cal. Per això un producte tan habitual i tan escàs alhora, en la seva versió menjívola, havia de tenir unes jornades gastronòmiques que li fessin justícia. Perquè tot i ser un producte originari d’Amèrica, qui s’imagina avui la cuina catalana sense el tomàquet?

Tant és així que al Maresme en conreen algunes varietats considerades autòctones, com el tomàquet de pometa i el de Montserrat. De fet, aquesta comarca eminentment litoral té un extens catàleg de productes hortofrutícoles aprofitant els regadius que la fertilitzen: pèsols, maduixes, cols, cireres. I no oblidem el vi d’Alella, o el peix d’Arenys… L’estiu és el moment del tomàquet i prop de cinquanta restaurants de nou municipis maresmencs ofereixen fins el 28 d’agost menús especials amb aquest producte com a protagonista.

Una iniciativa, la de les Jornades Gastronòmiques del Tomàquet, que vincula productors, restauradors i sector turístic. Si, com diuen, la cuina és el paisatge al plat, descobrireu que el Maresme és un territori que amaga bones sorpreses.

*Article publicat el 15 de juliol del 2011 al diari ‘Ara’.

TomaquetMontserrat.JPG

El tomàquet de Montserrat es caracteritza per tenir poca polpa però un gust dolcet, gens àcid i refrescant que el fa ideal per a les amanides. És una de les estrelles de les Jornades.

Fulleto.jpg

El cartell de les Jornades.

Tastar la mar a Sant Carles de la Ràpita

divendres, 3/06/2011

Gastronomia, natura, lleure, esport i un bon proveïment de sensacions són els ingredients del cap de setmana que es prepara a Sant Carles de la Ràpita. I és que des d’avui, i fins diumenge, en aquesta població del Montsià se celebra Tastamar, un gran paraigua d’activitats amb la mar com a protagonista.

D’una banda, aquest vespre començaran les activitats gastronòmiques amb la inauguració de la Ruta del Tast, un recorregut amb animació teatralitzada sobre la història i rondalles de la Ràpita que portarà —aquest cap de setmana i el següent—a la degustació de diverses tapes en restaurants de la població. És l’inici de les propostes que tindran el producte local com a centre. Demà, el Palau Firal acollirà la diada Tastamar, una nova ocasió d’assaborir les delicadeses culinàries rapitenques, per bé que el súmmum vindrà de la mà de les Jornades del Gust, en què vint restaurants oferiran —fins el 19 de juny— exquisits menús degustació al preu tancat de 35 euros.

Paral·lelament, l’Estació Nàutica de Sant Carles organitza desenes d’activitats: sortides amb velers clàssics, bateigs de kitesurf (surf d’estel), construcció de vaixells, modalitats de pesca. I demà també, la primera Travessia Badia dels Alfacs, una sortida marítima popular fins a la punta de la Banya que vol conscienciar sobre el valor del delta de l’Ebre i la necessitat de protegir-lo.

*Article publicat avui, 3 de juny, al diari ‘Ara’.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El surf d’estel (en la seva denominació anglesa, ‘kitesurf’) és una modalitat de navegació en què l’esportista és arrossegat per un estel de tracció. A la Festa del Mar de Sant Carles se’n faran bateigs per als no iniciats.

CAIAC.JPG

El caiac és també una especialitat nàutica ideal per recórrer el litoral. El delta de l’Ebre (al fons de la foto, la serra del Montsià) es veu diferent des del mar.

Experiències al voltant del vi

dijous, 26/05/2011

Heu sopat mai amb els ulls embenats mentre els cambrers juguen amb els vostres sentits? Heu elaborat alguna vegada un brandi al vostre gust combinant diverses collites? Heu tingut l’oportunitat de comprovar que el maridatge de formatges i vins és tot un encert? Què us suggereix la possibilitat de gaudir d’un bon vi tot escoltant en directe un duet de música clàssica?

Com sabeu, l’enoturisme és una opció que arreplega cada cop més adeptes. Molts catalans el van descobrir amb l’estrena de la pel·lícula Entre copas, però el cert és que al nostre país fa anys i panys que alguns cellers i una colla de dinamitzadors turístics hi treballen. Convé saber que els pioners d’aquestes activitats a casa nostra són al Penedès. Tan sols cal visitar el web d’Enoturisme Penedès per comprovar la quantitat i qualitat de propostes que s’hi poden fer. I és que aquesta comarca no deixa de ser un dels principals territoris vitivinícoles del país, és molt pròxim a Barcelona i té unes condicions ideals per a la pràctica de l’enoturisme per la seva diversitat geogràfica (des de ran de mar fins a serralades mitjanes que ronden els cinc-cents metres d’altitud).

La principal expressió de tot plegat és Bodegas Torres, una de les empreses vitivinícoles més importants del món. Torres té en propietat a Europa i Amèrica vora dues mil cinc-centes hectàrees de vinya, d’on surt el 30% de la seva producció (la dels vins de finca). Tot aquest raïm és conreat seguint un gran respecte pel medi, atès que l’empresa té entre les seves prioritats l’harmonia amb la natura. Per aquest motiu, practiquen una viticultura integrada, depuren totes les aigües residuals i participen activament en la conservació i la replantació de boscos, així com en la preservació, per exemple, de l’àguila cuabarrada, a més d’invertir en energies renovables i estudiar l’aprofitament de la biomassa de la vinya. Tot plegat fa, del passeig per les seves finques (al nostre país en tenen cinc, la majoria al Penedès, però també al Priorat i a la Conca de Barberà, on destaca la de Milmanda) una autèntica experiència d’aproximació a la natura i a la cultura vitivinícola.

Eurocore HiScan PM3

El Centre de Visites de Torres es troba a Pacs del Penedès, a la finca Mas la Plana, d’on surt un dels vins negres més prestigiosos de la marca.

Fa uns dies vaig poder gaudir d’una mostra del Vip Tour Torres Experience i dono fe que és una sorpresa. Al seu Centre de Visites de Pacs del Penedès, Torres convida a viure sensacions que fusionen diversos sentits. Una de les propostes porta per nom «Aromes de música», l’apuntava al principi d’aquest post. Es tracta de la degustació en espais diferents (un jardí, el petit museu de la Fundació Torres, etc.) de tres vins distints amenitzada per músics, que interpreten composicions que concorden amb el caràcter dels vins. Una altra és la pròpia visita en trenet turístic a la finca Mas la Plana, que inclou el passi d’un vídeo de presentació, l’accés al celler, a la zona de descàrrega de raïm, a la planta d’embotellament i l’entrada al Túnel de les Estacions, una activitat que resumeix ens uns pocs minuts tot el cicle de la vinya a través d’imatges, sons i olors.

Hi ha moltes més propostes i tallers, que serien llargs d’explicar, per tant suggereixo a tots aquells que us sedueix l’enoturisme que entreu directament al web i remeneu per organitzar-vos la visita a la vostra mida. I ja m’ho explicareu!

IMG_6099.JPG

El ‘blind dinner’ és una experiència sensorial. Sopar amb els ulls embenats intensifica les flaires i els gustos.

IMG_6094.JPG

Torres ofereix també la possibilitat de crear un brandi personal a partir de la selecció de conyacs diferents.

1_7_88842_FOT_300.jpg

El celler Waltraud va ser inaugurat fa tres anys seguint criteris biodinàmics per tal de minimitzar l’impacte de l’activitat vitivinícola de Torres al Penedès.

110509_MasRabell2.jpg

El jardí de varitetats del Mas Rabell de Fontenac, una altra de les propietats de Torres al Penedès (Sant Martí Sarroca), acull 250 varietats de raïm, una de les representacions més importants del món.