—Les iniciatives per reforçar la conservació de l’ós al Pallars Sobirà i fer compatible la seva presència amb el mode de vida tradicional, inclosa la creació d’un centre d’interpretació a Isil.

—La gestió de la finca de l’Avenc de Tavertet, a Osona, que inclou un allotjament de turisme rural (el Mas de l’Avenc) i un reguitzell d’actuacions de conservació d’aquest altiplà preciós.

—Les estratègies de preservació de la fauna marina del Maresme, i molt especialment dels cetacis (dofins, balenes…) que hi arriben gràcies als profunds canyons d’aquest litoral.

—Les tasques de consolidació de l’hàbitat de ribera del meandre de Flix (Ribera d’Ebre) i la gestió de la reserva natural de Sebes, de gran valor pels aiguamolls i els oliverars que conté.

Com podeu comprovar, tots aquests acords de custòdia tenen també el seu vessant turístic (en alguna casos més explícit i en altres en potència), motiu pel qual els amics de la XCT em van demanar un text introductori. La meva idea és que allò que fa poc temps eren valors afegits, d’ara endavant seran eixos estratègics. Diferenciar l’oferta turística és, ja ara, apostar per allò que singularitza una destinació. I què hi ha de més genuí que un territori i una cultura? Si el turisme del futur és el de les emocions, quina sensació més intensa hi ha que l’autenticitat?

Aquest dijous 19 d’abril, a les 18.30 h, presentarem el llibre Viu la terra a la sala Àgora del Cosmocaixa de Barcelona. Els organitzadors enfoquen l’acte com un espai de trobada entre propietaris i entitats de custòdia, però també hi seran presents els autors del treball, en Xavier Basora (textos) i l’Oriol Clavera (fotografies). A més, s’hi exhibirà el documental Protagonistes de la custòdia i per reblar la celebració s’oferiran tastos d’alguns productes que es fan en els espais de custòdia. L’entrada és oberta al públic en general, però cal inscriure-s’hi prèviament. Si voleu, ens veiem allà!

Tal com vaig fer amb les primeres 77 cases categoritzades (vegeu l’apunt «La llista inèdita de les espigues del turisme rural català»), us relaciono la resta d’establiments certificats amb població, comarca i l’enllaç al web. En aquest apunt, les de quatre espigues. Desitjo que us faci servei.

4 espigues – CATEGORIA SUPERIOR

El Baluard. Olvan (Berguedà)

El Bosqueró. Les Planes d’Hostoles (Garrotxa)

Cal Magí del Pi. Nulles (Alt Camp)

Cal Martí – Roc Foradat. Guixers (Solsonès)

Cal Martí – Vilamantells. Guixers (Solsonès)

Cal Paller. Padrinàs, la Vansa i Fórnols (Alt Urgell)

Cal Rei. Llers (Cerdanya)

Cal Ros. Calonge de Segarra (Anoia)

Can Caponet. Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental)

Can Cunill. Riudarenes (Selva)

Can Jepet. La Cellera de Ter (Selva)

Can Varilla. Riudaura (Garrotxa)

Casa Avellana. Pinell de Solsonès (Solsonès)

Casa Churchill. Claverol, Conca de Dalt (Pallars Jussà)

La Casagran. Olost (Osona)

Graner del Gol. Aravell, Montferrer i Castellbò (Alt Urgell)

L’Hort de Sant Cebrià. Torroella de Fluvià (Alt Empordà)

El Llorer de Mas Teixidor. Crespià (Pla de l’Estany)

Mas Alba. Vilademuls (Pla de l’Estany)

Mas el Guitart. L’Hostalnou de Bianya, la Vall de Bianya (Garrotxa)

Mas les Comelles. Joanetes, la Vall d’en Bas (Garrotxa)

Mas Duc. Brunyola (Selva)

Mas Fuselles. Cornellà del Terri (Pla de l’Estany)

Mas Moreta. Les Llosses (Ripollès)

Mas Ros. Vilademuls (Pla de l’Estany)

Mas Salvanera. Beuda (Garrotxa)

Mas el Sunyer. Beget, Camprodon (Ripollès)

Mas el Tubert de Bolòs. Rocabruna, Camprodon (Ripollès)

Masia Sapera. Pontons (Alt Penedès)

El Mirador del Bosqueró. Les Planes d’Hostoles (Garrotxa)

Pallera de la Gola. Aravell, Montferrer i Castellbò (Alt Urgell)

Pla del Bosc. Bellpuig (Urgell)

La Salada. Lladurs (Solsonès)

La Tor de Montclar. Montclar (Berguedà)

La Torre Blanca. Cardona (Bages)

Confesso que em costa donar crèdit a la possibilitat que aquesta idea esdevingui realitat algun dia. Però el que em costa més no és atènyer les dimensions financeres que afirmen que tindria (17.000 milions d’euros d’inversió), o les dificultats tècniques que hauria de salvar (comunicacions, accessos i edificabilitat per a sis casinos, dotze hotels, desenes de restaurants i un camp de golf, entre altres). Ni tan sols les excepcions fiscals i legals que exigeixen els seus promotors, com no pagar impostos, restar al marge de la legislació laboral en vigor i permetre fumar en els seus locals. Tot això m’és fàcil de pair si ho comparo amb la incredulitat que em genera el fet que els nostres governants s’estiguin escarrassant a portar aital disbarat al nostre país.

M’hi podria estendre molt i no ho faré. Crec que aquells que segueixen aquest blog coneixen de sobres quin és el model turístic que defensem i que provem de reflectir en el Descobrir mes rere mes. Valors com l’autenticitat, la sostenibilitat, el respecte per allò que som i que ens singularitza com a destinació arreu del món. No cal redundar-hi. En tot cas, llanço tres qüestions que em semblen clau per si algú es pren la molèstia d’intentar respondre-les.

La Generalitat aposta per implantar el model turístic de Las Vegas a prop de Barcelona. (Foto: Shutterstock.)

1. Què aportaria un projecte d’aquestes característiques a les marques “Barcelona” i “Catalunya”? O dit d’una altra manera… el futur són més turistes o són millors turistes? El refranyer diu que “qui tot ho vol, tot ho perd”…

2. Per què no dediquem, com a sector estratègic que som, el mateix esforç (amb la meitat em conformaria) en la construcció d’un model que reverteixi positivament en tot el territori? Ens podem permetre tenir bona part del país abocat a l’ostracisme? És un tema de voluntat: si podem maldar per importar un projecte com Eurovegas, és evident que podem posar el coll per projectes infinitament més modestos a les terres de Ponent, a la Catalunya Central, a l’Alt Pirineu. O no?

I 3. Quina credibilitat té la promesa de crear 260.000 llocs de treball a Eurovegas? Pastanagues semblants no es van mostrar en la fantasiosa Gran Scala dels Monegres o en un projecte ruïnós i inacabat com Marina d’Or? Què passaria si el pla de negoci no assolís els objectius fixats? Podem assegurar que el fonament empresarial d’aquest complex no seria l’especulació immobiliària?

Passo a relacionar quatre apunts que vaig prendre durant l’acte, quasi tots manllevats d’en Donaire, un dels principals experts en matèria de turisme del nostre país:

1. El turisme és una bona manera d’atreure altres sectors econòmics. Ja fa temps que capitals com Londres es van adonar que el turisme és una de les millors peces en la construcció d’una imatge positiva, a banda que la seva pròpia activitat tiba de pràcticament tots els àmbits. Barcelona ha sabut aprofitar la tirada de la seva marca per fer créixer les escoles universitàries i de negocis o el sector de la salut, per exemple. El turisme és, doncs, una via excel·lent per fer ciutat —o per fer territori!

2. En la segona fase de consolidació de les destinacions metropolitanes, el turisme s’eixampla fora de les ciutats que l’han atret en primera instància. “I ara que ja coneixem Barcelona —per continuar amb l’exemple—, què podem veure?”. En aquest sentit, hi ha una nova tendència turística que és la d’aquells visitants (turistes, en realitat) que no volen ser identificats com a tals; que volen sortir dels circuits habituals. Que no volen anar on va tothom. Us recomano que entreu al web Spotted by Locals, que es pot traduir si fa no fa com ‘guiats per la gent del lloc’, per comprovar-ho: una de les quaranta-una ciutats amb prescriptors locals és Barcelona…

El Pont del Petroli de Badalona, un antic pantalà en desús situat al costat de la fàbrica modernista de l’Anís del Mono, és un entrant al mar que regala vistes insòlites del litoral entre Barcelona i el Maresme. (Foto: Shutterstock.)

3. Tots els territoris i ciutats poden tenir perfil turístic. Però cal creure-s’ho i articular un producte que parteixi dels valors que els fan singulars. L’autenticitat és un factor a l’alça permanentment avaluat per les comunitats del turisme 2.0. Una informació inexacta, o encara pitjor falsa, i ja no diguem un mal servei, més que un error són una temeritat que serà jutjada severament.

4. Al capdavall, el turisme està canviant i en la construcció d’un discurs turístic cal: a) Triar: qui té de tot no té res; b) Homologar-se a un mínim de sector: oficines de turisme, web, senyalització, etc.; c) Invertir en promoció, tant la convencional (mitjans de comunicació) com en les xarxes socials; i d) Importantíssim: enfocar aquest procés des del consens i amb constància, perquè el turisme és un fet col·lectiu que demana maduració lenta.

Deia més amunt que Badalona té una oportunitat. La necessita, com a ciutat, però el context d’aquests moments és favorable. Jo que hi visc —que hi he aterrat per circumstàncies, per tant no hi busqueu el biaix interessat— puc donar fe que té molts arguments per treure el cap en aquest terreny. Un patrimoni romà a l’alçada del de Barcelona, i molt ben museïtzat (no us penedireu de visitar les termes i el Decumanus, un dels conjunts arqueològics més extraordinaris d’aquesta època als Països Catalans). Una façana litoral magnífica, escenari d’una activitat marítima —i marinera, encara— intensa durant tot l’any. Un nucli antic, Dalt la Vila, de carrers estrets i racons encisadors: sorprenent i corprenedor. Un monestir medieval del calibre de Sant Jeroni de la Murtra, situat a més als contraforts de la Serralada Litoral, que comença al municipi. Modernisme, arts escèniques, comerç. I per damunt de tot, una societat civil que és capaç d’impulsar una intensa vida cultural: des del festival internacional de curtmetratges Filmets fins a les Festes de Maig, passant per tota mena d’entitats i una icona, la Penya.

Turisme a Badalona, i tant que sí.

Explico això perquè el debat sobre el territori i la tesi que defensarem a la portada durant un mes sencer és intens, a la redacció. Ha esdevingut, de fet, el principal maldecap del procés editorial, ja que un cop definit aquest fil argumental que ha de trenar tot el dossier, els articles es descabdellen amb relativa facilitat. En aquest sentit, jo com a director intento fer equilibris entre aquesta funció comercial de la portada i la necessitat d’aprofundir en el concepte del Descobrir; allò tan ben trobat al lema de la capçalera: “El teu país com mai no l’has vist”.

Modestament, he pensat que ens podríeu ajudar a conèixer les motivacions del vostre comportament a quiosc —o simplement la vostra opinió si sou subscriptors. Què us interessa més? Una zona poc coneguda que us aporti noves idees (Llevant de Mallorca) o un territori consolidat com a destinació turística (Terra de volcans-Garrotxa, per exemple)? Conceptes treballats i inèdits (com el País d’arròs o el Garraf romàntic), paisatges diguem-ne clàssics (Montseny) o territoris coneguts vistos des d’una perspectiva diferent (Platges de l’Ebre)? Portades urbanes (Sagrada Família) o ambients rurals (Lluçanès ‘slow’)? I encara, què us funciona i què us falla en aquestes portades: fotografia, titulars, disseny? Perquè us inspireu, teniu les portades a continuació. Una petita pluja d’idees sobre quins d’aquests números us han cridat més l’atenció en un quiosc i per què ens anirà molt bé. Agraït per endavant!

Tot aquest patrimoni sobreviu avui en un estat desigual de conservació. D’una banda, tenim exemples magnífics de ciutats fortificades: Morella, Peníscola, Sogorb, Sagunt o Alzira. D’una altra, tot l’enfilall de fortaleses imponents del riu Vinalopó (Banyeres de Mariola, Villena, Biar, Castalla, Saix, Petrer), que podeu contemplar en aquesta galeria d’imatges. I encara, ací i allà, mostres arquitectòniques destacables com els castells de Santa Bàrbara (Alacant), Guadalest, Xàtiva, Montesa, Cofrents, Benissanó, Onda, la Todolella o una rècula de construccions defensives a la costa de Dénia, Xàbia i Benicàssim i les torres de Serrans i de Quart a la ciutat de València.

Morella és, potser, l’exemple més paradigmàtic de ciutat fortificada. Les seves muralles tenen un perímetre de 2,5 km, amb catorze torres defensives i sis portes d’entrada. (Foto: Shutterstock.)

Peníscola va ser construïda sobre un istme que s’endinsa en la mar. La presència d’una deu d’aigua dolça al peu de les muralles li permetia suportar assetjaments i la feia inexpugnable. (Foto: José Manuel Almerich / Bromera.)

El castell de Xàtiva, compendi arquitectònic de tots els estils i èpoques, va ser també presó d’estat de la corona catalanoaragonesa. Hi van estar tancats Alfons X el Savi, el duc de Calàbria o Hug Roger III, darrer comte de Pallars, que hi va morir després de cinc anys de terrible captiveri. (Foto: Susana Márquez / Bromera.)

El castell de la Talaia de Villena destaca per la seva imponent torre de l’homenatge. El barri del Raval, als peus de la fortalesa, constitueix un dels conjunts medievals més interessants de la vall del Vinalopó. (Foto: Shutterstock.)

La torre del Gerro vigilava el cap de la Nau de les incursions pirates en contacte visual amb el castell de Dénia. El doble cos indica un reforçament de la base i tant la porta d’accés com el matacà n’augmentaven la capacitat defensiva en cas d’assalt. (Foto: José Manuel Almerich / Bromera.)

Paral·lelament, infinitat de fortificacions —algunes, modestes, i altres originàriament esplendoroses— pateixen el desgast dels anys sense que ningú no se n’ocupi. I això que els punts enlairats on van ser construïdes són talaies sobre el territori. Accedir-hi és la millor manera d’obtenir bones panoràmiques. Motiu de més. Trenca el cor assistir a la destrucció d’un monument. Fa uns quants anys, de la mà d’uns amics, vaig descobrir Santa Maria de la Murta. Situat al fons de l’estreta vall de la Murta (terme municipal d’Alzira), al sector occidental de la serra de Corbera, aquest monestir fou construït al segle XIV i va ser un estimable centre religiós i cultural —amb una biblioteca i una pinacoteca extraordinàries— fins el segle XIX. D’ençà la desamortització, s’ha anat enrunant progressivament i avui la seva bella silueta és tan sols un esbós del que va ser. Queda el paratge, per sort, verdíssim, humit —i protegit! Però les pedres del cenobi van perdent vigor davant la indiferència institucional.

No puc evitar de recordar el Canigó de Jacint Verdaguer, el dramàtic epíleg en què els campanars de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà (un incís: quan mossèn Cinto va escriure el poema, Cuixà tenia dues torres, avui només en queda una); en què els campanars, deia, recorden les glòries passades i es planyen per la seva imminent desaparició. I tanmateix, no està tot perdut. El turisme, tan sovint acusat de provocar la destrucció del territori —ni que sigui de manera indirecta—, en l’actualitat també és la principal esperança per a edificis històrics com el monestir de Santa Maria. Paradoxes dels nostres temps… Així que queda feta la recomanació: cap a la Murta falta gent!

La torre dels Coloms de Santa Maria de la Murta (el seu element arquitectònic més destacable) protegia el monestir en comunicació amb un punt de guaita a la Creu del Cardenal, un dels cims més significatius de la serra de Corbera. Des d’allà, la perspectiva sobre la franja costanera és diàfana.

Imatge impossible: ordinador —per molt que sigui portàtil— i aire lliure. Vet aquí la metàfora de la meva contradicció: com trepitjaré el territori amb la feinada que tinc a la redacció? (Foto: Shutterstock.)

En conseqüència, la feina que jo feia fa una mica més de cinc anys, quan vaig entrar al Descobrir, i la que faig ara s’assemblen com un ou a una castanya. És cert que en essència, l’objectiu és el mateix (i es pot resumir molt bé en el lema de la capçalera: conèixer i gaudir “el teu país com mai no l’has vist”). Però el dia a dia està notablement modificat i accelerat, ni que sigui perquè s’han multiplicat les plataformes i els canals en els quals hem de ser presents per donar servei als nostres lectors / usuaris.

Una primera conseqüència: aquest 2012 publicarem dotze números de la revista, com és preceptiu, la Guia de vacances (al juny) i el suplement Nadal amb nens (desembre). I a més, preneu-ne nota en primícia, quatre especials de rutes de temporada (primavera, estiu, tardor i hivern). Ja són divuit tancaments, no dotze…

A banda —més exclusives—, preparem l’edició d’un llibre amb una selecció de les millors cases de turisme rural; podria ser el primer d’una col·lecció de títols. Per descomptat, continuarem millorant i ampliant els continguts de Descobrir.cat, amb canvis importants destinats a fer del nostre web una eina imprescindible per a l’organització dels vostres viatges pel país. Serem actius i receptius a les xarxes socials (ara que escric aquestes ratlles a Facebook tenim 7.718 amistats i a Twitter, 4.387 seguidors). També continuarem organitzant, com a mínim un cop al mes, les sortides del Club Descobrir, això si no hi ha algun acord que ens permeti fer moltes activitats més que no les que oferim ara (estem parlant-ne amb qui ens pot ajudar). L’experiència dels cursos de fotografia amb l’acadèmia GrisArt i de la mà dels nostres fotògrafs col·laboradors tindrà continuïtat. I encara tenim en ment un parell de projectes sobre els quals haig de mantenir discreció per no engegar-los a rodar, però que em faria una especial il·lusió de veure’ls néixer. Us en dono la clau: el Descobrir no pot ser només una companyia de sofà o d’escriptori. Hem de ser allà on és la comunitat Descobrir dels amants del turisme interior. Moure’ns amb ella.

Ah, per cert, intentaré actualitzar regularment aquest blog, com fins ara. Al cap i a la fi, de temes no me’n faltaran. És innegable que tinc distraccions de sobres per passar-m’ho bé!

1) Per trencar la hipotètica barrera entre el mitjà fet i editat a Barcelona (un matís: a Badalona) i les comarques del país. En una revista de geografia i viatges com la nostra, era i és fonamental explicar que treballem colze a colze amb el territori. Som, de fet, l’única publicació del sector en el nostre entorn que avui en dia pensa, planifica i encarrega els reportatges per presentar uns continguts inèdits i coherents amb els valors que volem transmetre. I per fer-ho, treballem quan podem —que és quasi bé sempre— amb gent del territori. Per proximitat i per implicació. És important que la gent no ens vegi com una mena d’extraterrestres metropolitans que aterren i se’n van, sinó com uns còmplices que brinden la seva plataforma editorial per a la promoció del territori.

La magnífica sala de ball del Museu Can Papiol va ser l’escenari de la presentació del dossier sobre el Garraf romàntic. Hi va venir molta gent i l’organització de l’acte va ser impecable. A Vilanova saben que tenen un patrimoni molt interessant i tenen ganes de difondre’l.

2) Perquè conèixer el territori és bàsic per explicar-lo. I, per què no, per estimar-lo. Un producte com el nostre, que mima els detalls, que prova de ser tan divulgatiu com rigorós, que traspua orgull pel propi país, que busca el bo i millor de cada contrada sense defugir, si convé, la crítica… necessita el contacte amb el territori. D’aquí surten, també, noves idees, esmenes i suggeriments. Fas contactes i, finalment, amics. És a dir, consolides uns fonaments que permeten construir el que et proposes. I en darrer terme, que és el primer que compta, fas feliços els teus lectors i usuaris.

Tot això em va rondar pel cap fa pocs dies en tornar de la presentació del número de gener a Vilanova i la Geltrú. Quin luxe poder intervenir en un acte sobre el Garraf romàntic al Museu Can Papiol. Si encara no el coneixeu, us el recomano. És una autèntica delícia. Una sorpresa d’aquelles que fan honor al nom de Descobrir. I després, prendre una copa de cava amb responsables de l’Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer i de l’Ajuntament de Vilanova, de Sitges, d’Olivella. I amb gent de la comarca, amb els actors d’un dels articles del dossier, amb guies culturals, tècnics turístics… Quan tornava, dic, pensava que ens queda molta feina per fer, però que tenim un país immens de possibilitats i molta gent disposada a situar-lo al lloc que toca.

Modestament (modest és el nostre granet de sorra), si el Descobrir no existís, l’hauríem d’inventar. Però per sort, amb el vostre suport, el podem fer, el teniu cada mes al quiosc i cada dia al web. Bon any 2012!

Un altre instant de la presentació. En els parlaments m’acompanyaren la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Maria Josep Riba (a la meva dreta) i la directora del Museu Romàntic Can Papiol, Mireia Rosich.

I una curiositat. La vilanovina Anna Llevadias, que va posar per a la portada, es va fotografiar davant la reproducció que vam dur per a l’acte de presentació. Per mi, és la imatge d’un Descobrir viu i arrelat al territori.

La cara nord de la serra de Cadí (a la foto, des del Querforadat, a l’Alt Urgell) és un dels símbols de l’alta muntanya catalana. Paisatge, cultura i agroalimentació es donen la mà en el projecte Pireníssim.

Aprofitant un programa d’ajuts a projectes innovadors (finançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu), fa un any i mig es va posar en marxa Nous Senders. Els objectius generals del projecte són generar activitat econòmica i ocupació al territori a través del turisme i els productes agroalimentaris i afavorir la desestacionalització. En aquest sentit, Nous Senders preveia quatre actuacions: 1) Definir un producte turístic (Pireníssim); 2) Constituir un equip per executar el projecte en el seu conjunt; 3) Qualificar els treballadors i les empreses del sector; i 4) Donar a conèixer els resultats del projecte.

Però les ajudes s’han acabat aquí. L’any 2010 la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea van atorgar una subvenció inicial de 260.000 euros, que al remat ha estat l’única, i a partir de l’1 de gener el programa continuarà sense suport directe. De fet, les quatre persones que l’han posat en marxa pleguen i d’ara endavant seran les àrees de promoció econòmica dels consells comarcals de l’Alt Pirineu (Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgell, Cerdanya) i el Conselh Generau d’Aran els encarregats de vetllar per la seva gestió. No és la millor manera de començar, és evident. Sovint des d’aquest blog he manifestat la meva idea que el turisme d’arrel cultural i l’ecoturisme són activitats estratègiques per a bona part del nostre país, sobretot per a les comarques d’interior i de muntanya. Crec que ens manca convenciment, creure en el territori i en les seves possibilitats, fixar-hi prioritats. I de l’absència de tot plegat se’n deriva una manca de recursos amb exemples com el que acabo de comentar: un dels projectes actuals més importants de desenvolupament turístic del Pirineu ha d’engegar sense una promoció que el consolidi.

Tanmateix, el producte és una realitat, està ben definit i és molt golafre. Pireníssim, segons la seva pròpia definició, és un “tour de formatge & emocions” que enllaça l’alt Pirineu amb una ruta oberta, és a dir que cada usuari s’organitza com vol, de productes agroalimentaris. L’adquisició del Forfet Pireníssim (disponible en els establiments adherits al projecte, en totes les oficines de turisme de les sis comarques participants i en el portal del projecte) permet endinsar-se en els obradors d’alguns productors de formatge, fer estades en allotjaments o menjar en restaurants que promocionen el producte local, concertar activitats de senderisme i visitar alguns museus col·laboradors, a més de comprar les més de vuitanta varietats de formatges locals en els comerços de la regió. A la pràctica, el Forfet Pireníssim és un talonari de descomptes d’entre el 10 i el 50% (2 x 1) que es pot utilitzar en més de dos-cents establiments de les comarques pirinenques. Un volum molt notable el directori del qual es troba al web, per a més facilitat.

Pireníssim combina en positiu els actius de qualitat d’aquest territori. És —penso— una eina excel·lent per entrar-hi, per conèixer-lo i per fruir-ne. El temps dirà si anava ben encaminat, no en va del seu èxit dependrà l’èxit d’iniciatives futures.

Ens esperen al paradís del formatge…

A l’Alt Pirineu i Aran es produeixen desenes de varietats de formatges. El producte turístic Pireníssim pretén posar en relleu aquesta gran riquesa gastronòmica, tan valuosa com poc coneguda.

]]> http://blogs.descobrir.cat/asoliserena/2011/12/28/pirenissim-turisme-a-cop-de-formatge/feed/ 1 http://blogs.descobrir.cat/asoliserena/2011/12/19/noves-espigues-en-el-turisme-rural-catala/ http://blogs.descobrir.cat/asoliserena/2011/12/19/noves-espigues-en-el-turisme-rural-catala/#comments Mon, 19 Dec 2011 22:29:55 +0000 Joan Morales http://blogs.descobrir.cat/asoliserena/?p=779 La setmana passada vaig assistir a l’últim acte de lliurament de diplomes de categorització (les conegudes espigues) als allotjaments de turisme rural de Catalunya. En la cerimònia, van rebre la corresponent identificació 388 establiments. És a dir, que a hores d’ara ja hi ha 498 cases amb el diploma acreditatiu, si fa no fa una quarta part de l’oferta d’allotjaments inscrita al Registre de Turisme de Catalunya.

No em vull repetir. Tan sols apuntaré, per si algú acaba d’aterrar en el món del turisme rural, que el sistema de categorització impulsat per la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya identifica i classifica per espigues els establiments d’acord amb la qualitat, nivell i estàndards de l’allotjament, l’entorn i els seus serveis. Com les estrelles dels hotels, però molt més exhaustiu. (Si algú té interès de saber-ne més, pot consultar aquesta sèrie d’apunts: post1, post2, post3, post4 i post5.)

L’últim acte d’acreditació dels establiments categoritzats es va celebrar a la Pedrera de Barcelona. La sala d’actes era plena de propietaris d’allotjaments de turisme rural que venien a rebre els corresponents diplomes

Això sí, vull destacar el que vaig veure. Un ambient de satisfacció indissimulada —de celebració, fins i tot— per un procés que ha costat molt d’engegar i que no hauria estat possible sense el diàleg entre l’Administració (aquí mereix una menció especial el subdirector d’Ordenació Turística, Joan Domènec Abad, que ha pilotat tot el procés) i les dues confederacions de turisme rural: Turalcat i Concatur. Superada la primera etapa, d’ara endavant podran incorporar-se al sistema aquells allotjaments no federats (fins ara no podien fer-ho). Caldrà veure quin és l’impuls de la categorització durant el 2012, que dependrà lògicament de la utilitat que li concedeixin els usuaris. Però és innegable que el balanç d’aquest 2011 és una bona base per tenir un sector certificat i competitiu tant a nivell nacional com internacional. En aquest sentit, celebro que la implantació de les espigues ja no sigui un assumpte pendent, oimés quan fa uns mesos que hi ha una campanya en marxa per homogeneïtzar la qualificació del turisme rural a tot l’Estat. El sector al nostre país té problemes i reptes que ha de resoldre amb celeritat. La categorització per si mateixa no els resol, tot i que contribueix a senyalitzar un camí propi, fet a mida, que reclama més pes en la planificació turística del territori i, també, més promoció (més presència) en els mercats intern i extern.

Tal com vaig fer en l’anterior tongada de categorització, us relaciono la llista dels nous establiments certificats. Exposar-se a una completa auditoria és, de cara als clients, garantia d’un servei professional i honest. No sé si són les millors cases del Principat, però només pel fet que hagin estat les primeres (aquestes, les 77 de la prova pilot que ja us vaig llistar i unes altres 23 que hi van arribar entremig), val la pena tenir-les en compte.

4 espigues – CATEGORIA SUPERIOR

Cal Magí del Pi (Alt Camp) / L’Hort de Sant Cebrià (Alt Empordà) / Masia Sapera (Alt Penedès) / Cal Paller (Alt Urgell) /Graner del Gol (Alt Urgell) / Pallera de la Gola (Alt Urgell) / Cal Ros (Anoia) / La Torre Blanca (Bages) / El Baluard (Berguedà) / La Tor de Montclar (Berguedà) / Cal Rei (Cerdanya) / Can Varilla (Garrotxa) / El Bosqueró (Garrotxa) / El Mirador del Bosqueró (Garrotxa) / Mas el Guitart (Garrotxa) / Mas les Comelles (Garrotxa) / Mas Salvanera (Garrotxa) / Can Cunill (Selva) / Can Jepet (Selva) / Mas Duc (Selva) / La Casagran (Osona) / Casa Churchill (Pallars Jussà) / El Llorer de Mas Teixidor (Pla de l’Estany) / Mas Alba (Pla de l’Estany) / Mas Fuselles (Pla de l’Estany) / Mas Ros (Pla de l’Estany) / Mas el Sunyer (Ripollès) / Mas el Tubert de Bolòs (Ripollès) / Mas Moreta (Ripollès) / Cal Martí – Roc Foradat (Solsonès) / Cal Martí – Vilamantells (Solsonès) / Casa Avellana (Solsonès) / La Salada (Solsonès) / Pla del Bosc (Urgell) / Can Caponet (Vallès Oriental)

3 espigues – CATEGORIA GRAN CONFORT

Mas Aixola (Alt Penedès) / Cal Conrad (Alt Camp) / La Caseta (Alt Camp) / Mas Corbella Graner (Alt Camp) / Mas Corbella Pairal (Alt Camp) / Mas la Torre (Alt Camp) / Cal Menut (Alt Empordà) / Can Furtià (Alt Empordà) / Can Garriga I (Alt Empordà) / Can Massot (Alt Empordà) / Can Palau (Alt Empordà) / Casa Pairal – Can Marisch (Alt Empordà) / El Casalot (Alt Empordà) / El Molí de Siurana (Alt Empordà) / Ermita de Santa Llúcia (Alt Empordà) / Les Arcades – Can Marisch (Alt Empordà) / Les Corts – Can Marisch (Alt Empordà) / Mas Gelamà (Alt Empordà) / Mas Jonquer (Alt Empordà) / Mas Peraquintana I (Alt Empordà) / Mas Peraquintana II (Alt Empordà) / Mas Roquet II (Alt Empordà) / Mas Roquet III (Alt Empordà) / Ca la Siona (Alt Penedès) / Ca l’Emili (Alt Penedès) / Cal Contra (Alt Penedès) / Cal Drac (Alt Penedès) / Cal Bitxac (Alt Penedès) / Can Japet (Alt Penedès) / Cal Maró (Alt Urgell) / Cal Moscardó (Alt Urgell) / Cal Pallerola – la Verneda (Alt Urgell) / Cal Serní (Alt Urgell) / Cal Tonet (Alt Urgell) / Cal Xico (Alt Urgell) / Casa Artigues I (Alt Urgell) / Casa Artigues II (Alt Urgell) / El Paller de Cal Gatnau (Alt Urgell) / El Paller del Moscardó (Alt Urgell) / L’Era de Cal Gol (Alt Urgell) / L’Era de Cal Gual (Alt Urgell) / Casa Agustí (Alta Ribagorça) / Casa Coll (Alta Ribagorça) / Casa Pubill 2 (Alta Ribagorça) / Casa Xanet (Alta Ribagorça) / L’Era de Ferro (Alta Ribagorça) / Cal Grau de la Llavinera (Anoia) / Cal Joan Pau (Anoia) / Casa del Vall (Anoia) / El Celler de Cal Prat (Anoia) / El Forn de Cal Prat (Anoia) / La Farraja (Anoia) / Rectoria de Clariana (Anoia) / Ca l’Asenegre (Bages) / Cal Cabreta A (Bages) / Cal Guardià (Bages) / Caselles (Bages) / El Mas (Bages) / Les Feixes de Coaner (Bages) / Magadins Nou (Bages) / Mas Vilarrasa (Bages) / Ca l’Anguila (Baix Empordà) / Can Barrull (Baix Empordà) / Can Massa (Baix Empordà) / Can Massanes (Baix Empordà) / Can Pujol I – la Forca (Baix Empordà) / Can Pujol II – el Jou (Baix Empordà) / Can Pujol III – el Sedàs (Baix Empordà) / Can Solés (Baix Empordà) / El Corral (Baix Empordà) / Mas Llop II (Baix Empordà) / Mas Pou I (Baix Empordà) / Mas Pou II (Baix Empordà) / Mas Pou III (Baix Empordà) / Mas Vermell I (Baix Empordà) / Mas Vermell II (Baix Empordà) / Mas Vermell III (Baix Empordà) / Ca la Florinda (Baix Penedès) / Les Orenetes (Baix Penedès) / Cal Seuba (Berguedà) / Cal Viudet Vell (Berguedà) / Casa Cabots 1 (Berguedà) / Casa Terradellas (Berguedà) / La Rovira (Berguedà) / Rústic Vilella (Berguedà) / Cal Francès (Cerdanya) / Cal Mateuet – el Paller (Cerdanya) / Cal Mateuet – la Morera (Cerdanya) / Cal Mateuet – el Badiu (Cerdanya) / Cal Reus (Cerdanya) / Cal Sams (Cerdanya) / Cal Sandic (Cerdanya) / Niu de Falcons (Cerdanya) / Cal Duquet (Conca de Barberà) / Can Canet (Gironès) / Can Cua (Gironès) / Bellver (Garrotxa) / Cal Carreter (Garrotxa) / Can Capsec (Garrotxa) / Can Maholà I “Cal Ferrer” (Garrotxa) / Can Maholà II “Cal Cisteller” (Garrotxa) / Can Mau (Garrotxa) / Can Patorra (Garrotxa) / Can Piqué (Garrotxa) / Manso Carles I (Garrotxa) / Manso Carles II (Garrotxa) / Mas Can Salavia (Garrotxa) / Mas el Ferres (Garrotxa) / Mas el Molí (Garrotxa) / Mas Garganta (Garrotxa) / Mas la Costa (Garrotxa) / Mas Molera (Garrotxa) / Mas Vallmajor Eqüestre (Garrotxa) / Masia Can Pei (Garrotxa) / Ca la Cecília (Noguera) / Cal Bonet (Noguera) / Cal Camats 1 (Noguera) / Cal Colomina (Noguera) / Casa Selmo (Noguera) / La Masuca d’en Monfà (Noguera) / Mas Serrallímpia (Noguera) / Masia Massanés (Noguera) / Cal Nadal 1 (Segarra) / Cal Nadal 2 (Segarra) / La Coma Vella – el Roure (Selva) / La Coma Vella – les Arces (Selva) / Mas la Talaia (Selva) / Cal Pastor (Garrigues) / Lo Molí (Garrigues) / El Segalàs – el Forn (Osona) / El Segalàs – la Païssa (Osona) / La Cabanya del Permanyer (Osona) / La Cirera (Osona) / Mas Font Ranó (Osona) / Casa Agulló (Pallars Jussà) / Casa Macianet (Pallars Jussà) / Casa Ramona (Pallars Jussà) / Casa Camp (Pallars Sobirà) / Casa Jan (Pallars Sobirà) / Casa Macià (Pallars Sobirà) / Casa Maciana (Pallars Sobirà) / Casa Rabassó (Pallars Sobirà) / Casa Xaupí 3 (Pallars Sobirà) / La Caseta (Pallars Sobirà) / Cal Duc – la Nana (Pla de l’Estany) / Cal Duc – la Nena (Pla de l’Estany) / Cal Duc – la Nina (Pla de l’Estany) / Cal Rajoler (Pla de l’Estany) / Can Carboner (Pla de l’Estany) / Can Lleter (Pla de l’Estany) / Can Masó (Pla de l’Estany) / Can Vicens (Pla de l’Estany) / El Pruner de Mas Teixidor (Pla de l’Estany) / El Til·ler de Mas Teixidor (Pla de l’Estany) / Hostal de Nou Crespià (Pla de l’Estany) / La Bassa de Mas Teixidor (Pla de l’Estany) / L’Era de Mas Teixidor (Pla de l’Estany) / La Canova (Pla de l’Estany) / La Canova II (Pla de l’Estany) / Mas Miquel (Pla de l’Estany) / Mas Miquel I (Pla de l’Estany) / Mas Roca (Pla de l’Estany) / Cal Puro (Pla d’Urgell) / Cal Sinto (Pla d’Urgell) / Can Salvadó 1 (Pla d’Urgell) / Casa Olivé (Pla d’Urgell) / Mas la Riera – el Corralet (Ripollès) / Mas la Riera – el Galliner (Ripollès) / Mas la Riera – l’Eixam (Ripollès) / Casa Espunyes 1 (Solsonès) / Casa Espunyes 2 (Solsonès) / Casanova de la Salada (Solsonès) / Cobert de la Casanova de la Salada (Solsonès) / El Call d’Odèn 1 (Solsonès) / El Call d’Odèn 2 (Solsonès) / El Call d’Odèn 3 (Solsonès) / El Pla de Montpol (Solsonès) / El Pla de Montpol 2 (Solsonès) / El Pla de Montpol 3 (Solsonès) / El Porxet de Sant Grau (Solsonès) / El Saüquer (Solsonès) / La Torre de Llobera 2 (Solsonès) / Sant Grau 1 (Solsonès) / Sant Grau 2 (Solsonès) / Sant Joan (Solsonès) / Ventoldrà (Solsonès) / Cal Caminer (Urgell) / Casa Arrufat (Urgell) / Cal Pinyater (Vallès Oriental) / Can Burguès 1 (Vallès Oriental) / Can Fàbregas del Bosc (Vallès Oriental) / Can Mestres (Vallès Oriental)

2 espigues – CATEGORIA CONFORT

Can Bicileta (Alt Penedès) / La Casa del Mas d’en Toni II (Alt Camp) / Mas de l’Andreu (Alt Camp) / Can Bosch (Alt Empordà) / Can Garriga II (Alt Empordà) / Can Quera – Alzina (Alt Empordà) / Can Quera – Castanyer (Alt Empordà) / Can Quera – Grèvol (Alt Empordà) / Can Quera – Roure (Alt Empordà) / Can Quera – Surera (Alt Empordà) / Mas Roca del Fluvià (Alt Empordà) / Cal Civis (Alt Urgell) / Cal Jan 1 – Cadí (Alt Urgell) / Cal Jan 2 – Cadinell (Alt Urgell) / Cal Jan 3 – Verd (Alt Urgell) / Cal Miqueló 1 (Alt Urgell) / Cal Miqueló 2 (Alt Urgell) / Cal Tonico (Alt Urgell) / El Paller de Ca l’Antonet (Alt Urgell) / Era de Cal Tomàs – el Gaial (Alt Urgell) / Era de Cal Tomàs – el Paller (Alt Urgell) / Era de Cal Tomàs – el Recer (Alt Urgell) / Molí del Pau (Alt Urgell) / Casa de Batlle 1 (Alta Ribagorça) / Casa de Batlle 2 (Alta Ribagorça) / Casa de Batlle 3 (Alta Ribagorça) / Casa Farré (Alta Ribagorça) / Casa Ferro 2 (Alta Ribagorça) / Casa Pernallé (Alta Ribagorça) / Casa Quintana (Alta Ribagorça) / El Paller del Garbot (Alta Ribagorça) / Cal Grau de Torremetzena – el Roure (Anoia) / Cal Grau de Torremetzena – l’Alzina (Anoia) / Can Bartomeu – el Graner (Anoia) / Can Bartomeu – la Pallera (Anoia) / Ca l’Arturo (Bages) / Cal Jan Bastardas (Bages) / Cal Pastor (Bages) / Cal Prat Barrina (Bages) / Cal Sabata (Bages) / Casa Sant Andreu (Bages) / El Graner de Vilarrasa (Bages) / Els Plans de Cornet (Bages) / La Caseta de l’Era (Bages) / La Tina de Betlem (Bages) / Les Corts de Biosca (Bages) / Mas Can Salvi (Baix Empordà) / Mas Llop I (Baix Empordà) / Cal Cisteller (Berguedà) / Mas Meya I (Cerdanya) / Mas Meya II (Cerdanya) / Mas Meya III (Cerdanya) / Mas Meya IV (Cerdanya) / Mas Borrell I (Gironès) / Mas Borrell II (Gironès) / Mas Borrell III (Gironès) / Can Bel (Garrotxa) / Can Felicià (Garrotxa) / Can Riera (Garrotxa) / Can Solà – el Corral (Garrotxa) / Can Solà – el Solà de Baix (Garrotxa) / Can Solà – el Solà de Dalt (Garrotxa) / El Graner de Mas Prat (Garrotxa) / El Molí d’en Solà – Golfes Est (Garrotxa) / El Paller de Mas Prat (Garrotxa) / La Badia (Garrotxa) / La Badia II (Garrotxa) / La Rovirota Sud (Garrotxa) / La Torre de Sant Pere des Puig (Garrotxa) / Les Cabanes de l’Oliva I (Garrotxa) / Les Cabanes de l’Oliva II (Garrotxa) / Les Cabanes de l’Oliva III (Garrotxa) / Mas el Contaller I (Garrotxa) / Mas el Contaller II (Garrotxa) / Mas la Casica (Garrotxa) / Mas Molera – Bassegoda (Garrotxa) / Mas Molera – Pic de les Bruixes (Garrotxa) / Masnou del Corb I (Garrotxa) / Masnou del Corb II (Garrotxa) / Masnou del Corb III (Garrotxa) / Casa Ros 2 (Noguera) / Masia Pedrolet (Noguera) / Cal Fustegueras (Segarra) / El Castell (Segarra) / Can Gabatx (Selva) / Mas Romeu (Selva) / Mas Romeu – el Mirador (Selva) / Mas Romeu – l’Alzina (Selva) / Cal Masover del Codinach (Osona) / Cal Terriscó (Osona) / Can Boix (Osona) / Can Pau (Osona) / Casa Nova del Codinach (Osona) / El Molí de Rexach (Osona) / El Teixell (Osona) / La Casa Xica del Codinach (Osona) / La Caseta del Coll de l’Arç 1 (Osona) / La Caseta del Coll de l’Arç 2 (Osona) / Mas d’en Vilà (Osona) / Mas la Vall (Osona) / Cal Joan (Pallars Jussà) / Casa Masover (Pallars Jussà) / Casa Perdiu (Pallars Jussà) / Casa Teulé 1 (Pallars Jussà) / Casa Teulé 2 (Pallars Jussà) / Casa Teixidó (Pallars Jussà) / Casa Toni (Pallars Jussà) / Cal Quimet (Pallars Sobirà) / Casa Coix 1 (Pallars Sobirà) / Casa Oficial (Pallars Sobirà) / Casa Ramonet 1 (Pallars Sobirà) / Casa Ramonet 2 (Pallars Sobirà) / Casa Rogel (Pallars Sobirà) / La Morera (Pallars Sobirà) / L’Era de Sansa (Pallars Sobirà) / L’Hort del Metge 1 (Pallars Sobirà) / L’Hort del Metge 2 (Pallars Sobirà) / Lo Paller de Cal Bosch 3 (Pallars Sobirà) / Can Solanas (Pla de l’Estany) / Mas Jampere (Ripollès) / Mas Jampere II (Ripollès) / Mas Mitjavila (Ripollès) / Casa Flotats 1 (Solsonès) / Casa Flotats 2 (Solsonès) / Casa Vilasaló 2 (Solsonès) / L’Era d’en Bella 1 (Solsonès) / L’Era d’en Bella 2 (Solsonès) / La Torre de Llobera 1 (Solsonès) / La Torre de Llobera 3 (Solsonès) / Ca la Carmen (Urgell) / Cal Modest 1 (Urgell) / Cal Modest 2 (Urgell) / Cal Xollador (Urgell) / Casa Jansu (Vall d’Aran) / Casa Matevet (Vall d’Aran) / Ramon de Baish 1 (Vall d’Aran) / Can Grau (Vallès Oriental) / Casa Batlles (Vallès Oriental)

1 espiga – CATEGORIA BÀSICA

Can Teulera (Alt Penedès) / Ca la Nuri (Alt Camp) / Cal Niuet (Alt Urgell) / Ca de Martí 1 (Alta Ribagorça) / Ca de Martí 2 (Alta Ribagorça) / Casa Carlà (Alta Ribagorça) / Casa Ferro I (Alta Ribagorça) / Casa Joan (Alta Ribagorça) / Casa Joanot (Alta Ribagorça) / Casa la Comella (Alta Ribagorça) / Casa la Comella 2 (Alta Ribagorça) / Casa Moneny (Alta Ribagorça) / Casa Moneny 2 (Alta Ribagorça) / Cal Mariano (Cerdanya) / Casa Mieres (Garrotxa) / Mas el Contaller III (Garrotxa) / Mas el Contaller IV (Garrotxa) / Casa Ros 1 (Noguera) / Caseta de Trullàs 1 (Solsonès) / Caseta de Trullàs 2 (Solsonès) / Cal Roca (Urgell) / Masia Cal Guim (Urgell) / Dera Hont (Vall d’Aran)