M’agrada Eivissa

divendres, 30/04/2010 (Joan Morales)

144_Dobles.jpg

Dimarts passat, dia 27, vaig anar a Eivissa a presentar el nĂșmero d’aquest mes (144) del Descobrir, que hi dedica tot el dossier central. Anar i tornar, llĂ stima. Confesso que vaig sovint a Eivissa, perĂČ la majoria de vegades de pas (camĂ­ de Formentera). Aquest cop, tot i que va ser una visita molt breu, vaig tenir l’oportunitat de fer-hi una petita ruta amb cotxe per gentilesa del fotĂČgraf Jordi Serapio: de Vila a Sant Antoni de Portmany passant per Sant Rafel de Forca; i de Sant Antoni —on vaig dinar, al restaurant Es Ventall, molt recomanable— a Vila una altra vegada passant per Sant Josep de sa Talaia. El seu paisatge m’encisa. I Ă©s que quan comparem les dues illes PitiĂŒses sembla que tots els castanyots se’ls hagi d’endur Eivissa, perĂČ Ă©s just reconĂšixer que no hi ha panorĂ miques, ni pinedes, ni badies que s’hi puguin comparar, a Formentera. Ep, que no s’enfadi ningĂș! A cadascĂș el que Ă©s seu. I com que d’Eivissa no Ă©s tan habitual parlar-ne bĂ©, vull deixar clar que Ă©s un indret magnĂ­fic apte per a tots els pĂșblics: per als mĂ©s tranquils i per als mĂ©s inquiets; per als qui volen descobrir el paĂ­s i per als qui vibren amb la multiculturalitat, per als qui busquen patrimoni cultural i per als qui necessiten sol i platja. Amb mesura. Dels excessos, en parlarem un altre dia.

Els secrets d’en Xavier Solà

dimecres, 28/04/2010 (Joan Morales)

Fa alguns mesos vaig rebre una trucada d’en Xavier SolĂ . Tots el deveu conĂšixer, Ă©s un dels periodistes mĂ©s carismĂ tics de Catalunya RĂ dio i indubtablement del paĂ­s. Director i conductor del programa El Suplement durant una vintena d’anys, aquesta temporada ha iniciat una nova etapa a l’emissora pĂșblica catalana —desprĂ©s d’un parĂšntesi en quĂš va estar a punt d’abandonar-la— amb un espai propi a El secret, de SĂ­lvia Coppulo.

Doncs bĂ©, la trucada tenia a veure amb uns altres secrets: els relatius a Barcelona, que descobrĂ­em en el nĂșmero de gener (140). A en Xavier li va fer molta grĂ cia que li arribĂ©s un exemplar d’aquesta revista, oimĂ©s quan la seva secciĂł Ă©s molt semblant a les nostres antigues «Petjades». “Aquestes casualitats sempre volen dir alguna cosa, i jo hi crec molt”, em va comentar. Dit i fet, vam decidir que coordinarĂ­em la nostra secciĂł editorial amb la seva secciĂł radiofĂČnica. I el resultat el podeu comprovar en el nĂșmero que acaba de sortir al quiosc (144, amb portada sobre Eivissa; les «Vides secretes» dedicades aquesta vegada al meteorĂČleg Josep Pascual sĂłn a les pĂ gines 26 i 27).

L’empatia cap a la gent, l’originalitat, l’estima pel nostre territori, la feina rigorosa i ben feta sĂłn les claus de l’ùxit professional d’en Xavier. I Ă©s tot un luxe —que volia compartir amb vosaltres— poder-ne gaudir cada mes amb tots els lectors del Descobrir. Que duri!

El llarg hivern de la Cerdanya

divendres, 23/04/2010 (Joan Morales)

Fa pocs dies vaig pujar a PuigcerdĂ  a fer-hi la presentaciĂł de la revista d’aquest mes (per a mĂ©s informaciĂł, visiteu el perfil del Descobrir al Facebook). La primavera encara no ha arribat a la Cerdanya. PerĂČ no Ă©s aixĂČ el que em va deixar glaçat, sinĂł la conversa posterior amb alguns dels col·laboradors d’aquest nĂșmero. Pel que em van dir, l’actual crisi no s’estĂ  aprofitant, com passa a altres indrets, per edificar una proposta turĂ­stica mĂ©s potent, que posi en valor els incomptables actius de la Cerdanya.

Ben al contrari, mentre deixem passar una nova oportunitat d’engreixar un projecte coherent i respectuĂłs, esperem ingĂšnuament que les prĂ ctiques turĂ­stiques de les darreres dĂšcades —i les consegĂŒents planificacions urbanĂ­stiques— recuperin el pols. I tot, amb l’acceptaciĂł tĂ cita o explĂ­cita de les formacions polĂ­tiques de la comarca.

Costa d’entendre que una vall amb tants racons de bellesa extraordinĂ ria, amb una natura tan exuberant i singular com la cerdana, no sigui capaç de construir alguna cosa mĂ©s que la neu —que estĂ  molt bĂ©, perĂČ Ă©s insuficient— i les segones residĂšncies. Ho deixo aquĂ­.

I com que lamento que el meu primer post no sigui gaire engrescador (prometo compensar-ho aviat), vull acabar explicant que a la presentaciĂł hi van assisitir cerdans d’una banda i d’una altra. Justament, aquesta normalitat Ă©s un dels elements del dossier del Descobrir que va ser mĂ©s ben valorat. No haurĂ­em pogut fer-ho d’una altra manera: la geografia mana…

Som-hi!

dimarts , 20/04/2010 (Joan Morales)

A partir d’avui, i de manera regular, em faig el propĂČsit d’actualitzar aquest blog. Ha costat mĂ©s del previst, perĂČ el web Descobrir.cat, el portal d’una gran comunitat articulada al voltant de l’anomenat turisme de proximitat, ja Ă©s en marxa. En aquest espai, explicarĂ© tot allĂČ que em sembli d’interĂšs sobre les mil i una possibilitats que el nostre paĂ­s ofereix per gaudir-lo. Em farĂ© ressĂČ de l’actualitat, present i futura, del principal sector de l’economia catalana. RevelarĂ© anĂšcdotes i curiositats que arriben diĂ riament al privilegiat mirador de la revista que dirigeixo. I, com no, us farĂ© partĂ­cips de l’elaboraciĂł dels reportatges, seccions i articles del Descobrir.

No Ă©s poca cosa, perĂČ us garanteixo bones dosis d’il·lusiĂł i d’honestedat. A canvi, us prego que m’acompanyeu i que m’ajudeu a encertar el camĂ­. Al capdavall, ens uneix la mateixa estima pel paĂ­s, pels seus paisatges i pobles, pels seus boscos i cales, pel seu patrimoni i cultura… per la seva gent. Us convido a començar plegats una nova etapa; un trajecte que desitjo que sigui llarg i amĂš. No en va, a nosaltres, habitants d’aquest territori pirinenc i mediterrani que ha madurat durant segles a sol i serena, ens Ă©s fĂ cil experimentar la joia de viure. En som uns especialistes. Vegem-ho.