La nit a la fresca al Badorc

Dia 3: Montserrat – El Badorc
Distància: 30 km
Ruta: GR i camins

Faltava explicar com havia passat la primera nit al ras!
Doncs després de conèixer en Pere i les noies de l’Ajuntament de Piera vaig seguir caminant per a trobar un lloc on passar la nit. Seria la primera nit que passaria al ras, a la natura i volia trobar el lloc ideal. I quan no estàs acostumat a dormir a la natura en un sac de dormir, i a més veient com estava plovent els darrers dies, doncs sempre trobava alguna pega als raconets que anava veient.
Primer una bauma al costat de la riera, era gran i ben protegida encas devent o pluja però en entrar-hi me’n adono de com s’havia creat la bauma… estava tota enfangada i ja es veia que si es posava a ploure fort a algun lloc kilòmetres amunt em podia trobar nedant riera avall, intentant aferrar-me a les canyes i acomiadant-me de l’ordinador, la càmera, etc etc… Després, una cabana davant d’uns horts. Ja m’estava imaginant que seria el meu refugi ideal… però en quan m’hi apropo resulta que en surt el propietari… per poc que no em troba muntant el fogonet davant els seus tomàquets. I es clar intento dissimular i fer-li alguna pregunta traient ràpidament el mapa… però està clar que em va calar. Amb la cara que va fer, segur que al cap de 5 minuts de marxar amb el seu cotxe, va girar cua per assegurar-se que el barbut havia marxat.

Un barbut a l'hort

També vaig visitar un molí abandonat, n’hi uns quants per aquesta zona del Badorc, però estan tots en runes i crec que hi havia més vegetació a dins que fora de l’edifici. En sortir d’un d’aquests molins de cop em veig amenaçat per un pitbull que em comença a bordar i no em deixa avançar. Estic en un camí molt estret i el gós em tanca el pas. Què collons fot un pitbull amb aquesta mala llet en aquesta zona de la riera del Badorc?? Doncs mira… per aquí també hi ha quillets amb xandall i acomplexats que es compren gossos per a fer-los tenir una actitud que ells no són capaços de treure. Només cal un gos més gran per a que es desinflin pobres…

Bé, després d’això ja vaig veure que no havia de trigar a trobar un lloc per instal·lar-me. Al costat d’una casa vigilada amb un sistema d’alarmes que devien copiar de la casa blanca, hi havia una petita era amb un cobert i un racó amagat entre les arrels d’unes alzines del tros de dalt. Aquí sí. Ara només calia començar a fer el sopar i preparar-se per a la nit!

El campament de nit

El primer sopar a la fresca va anar molt be. Feia dies que carregava un sobre de fideus yakisoba, d’aquests instantanis… era el dia perfecte. De primer una amanida sense oli ni sal, i després els fideus amanits amb totes les espècies que porten ensobrades i quatre espàrrecs que vaig trobar allà. De conya. Ja penjaré el vídeo del sopar quan trobi un wifi pel camí, cosa no gens corrent…

La nit va passar força bé, a part de les ventades que semblaven que havien d’arrencar la pineda que hi havia uns metres més enllà, i del desnivell del terra on dormia que, tot i rascar de valent abans d’entrar al sac per mirar de fer-lo pla, va fer que hagués de vigilar de no caure fins a l’era…

I al matí l’esmorzar, mullar-me la cara a la font que hi havia allà mateix i a caminar cap a La Llacuna! A ca l’Eulàlia i el Josep Maria! I de camí vinyes i vinyes! I unes vistes molt boniques de tot el prelitoral… us en deixo 4 fotos.

Matagalls, La Mola, Montserrat

Les Vinyes

Comparteix

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

*

Normes d'ús