Torno a estar connectat! Resum de La Serra La Llena i l’experiència amb l’ermitana del Montsant

Ja feia dies que no escrivia res! I és que no és fàcil trobar llocs amb cobertura per a internet als llocs on arribo a dormir… i aquesta setmana ha estat diferent, he trobat un nou ritme i estic entrant a la vida solitària amb la calma i l’aillament que requereix. També d’internet…

Jordi Concentrat

Des de que vaig sortir de Poblet han passat moltes coses i he estat en llocs ben diferents… En propers posts us faré una mica de resum de les etapes viscudes entre Poblet i Móra d’Ebre. I a partir d’ara procuraré escriure, i publicar, amb més freqüència.

Dia 10: Poblet – La Pobla de Cérvoles
Distància: 20 km
Ruta: camins de carro i pistes

Finalment vaig estar a Poblet fins a dimarts al matí. Van ser 3 dies molt interessants on vaig poder recuperar-me i reflexionar força sobre el meu viatge. Ja us parlaré en altres posts d’algunes experiències a Poblet que han estat molt interessants…
Bé doncs de Poblet vaig sortir amb la intenció de fer una etapa suau, sense gaires desnivells ni quilòmetres. Vaig decidir canviar el meu itinerari programat, que passava per les muntanyes de Prades en direcció el Montsant, i passar per Riudabella, que va ser durant secles la granja dels monjos de Poblet fins a la desamortització de Mendizábal al s.XIX, i que ara és un castell que mostra un aire d’antiga riquesa. Avui, al costat de les altes torres i l’entrada pomposa hi ha un vell Porsche rovellat i sense vidres, heures que pugen per les columnes del camí d’entrada i un gós que només observa sense bordar a l’única persona que deu haver passat per allà en dies…
Després el camí segueix fins a Vallclara i després al Vilosell, un bonic poble d’aspecte medieval, emmurallat i amb uns carrerons ben bonics.
Segeuixo fins a la Pobla de Cérvoles on paro a un restaurant a dinar. És la primera parada en restaurant, i és que crec que enyorava el menjarcalent i a taula del refector de Poblet… No em volia desenganxar tan ràpid. Així que un bon menú mentre llegia de cap a peus La Vanguardia d’uns dies enrere… Agafant forces per a començar a pujar la Serra La Llena per a trobar un lloc on fer nit. Vaig trobar aixpopluc en unes pedres al marge d’unes vinyes. Tapat de l’aire i amb unes molt bones vistes.

Les Vinyes

El meu campament

Dia 11: La Pobla de Cérvoles – Sant Joan del Codolar, Cornudella de Montsant
Distància: 30 km
Ruta: GR 174, carretera, GR65.5 i altres camins

M’aixeco mig congelat al matí amb la intenció de creuar ràpidament la Serra La Llena i arribar a Cornudella ambun tres i no res… Doncs la pujadeta fins al coll de les Marredetes és molt pitjor del que m’havien dit al poble, i sobretot el camí fins a Ulldemolins es fa etern. Primer un tram de carretera, després em perdo intentant trobar una drecera que m’estalvïi la volta… i és que al Priorat, les dreceres baixen un barranc de 300 metres o pugen una muntanya de 500 metres en molt pocs quilòmetres! I si busques dreceres pel Priorat, en un lloc en que et trobes en l’espai que no cobreix cap dels teus mapes, doncs corres el risc de fer l’idiota pujant i baixant… i el genoll se’t torna a inflar clar… clàssic…
Doncs finalment, després de voltar força arribo a Ulldemolins i d’allà ja tiro cap a Sant Joan del Codolar, una ermita a la Serra del Montsant. Allà hi viu la Montserrat, l’ermitana. Quan he dit a Poblet que anava al Montsant, em van dir que li podia fer una visita, i que potser em donaria algun remei per al meu genoll. De fet, el pare Paco, em va demanar que li encarregués una altra ampolla d’aquell oli que prepara per a posar-se al “genoll de l’artrosi, que és l’única cosa que li va bé”…
I quan arribo a l’ermita em rep una dona en xandall i bambes, que mira les fotos que li ha enviat un amic seu que acaba de pujar el Kanchenjunga (la tercera muntanya més alta del món, al Nepal) mentre es connecta al Facebook per a comentar al xat d’un programa de Catalunya Música… Tota un monja moderna, que viu sola, rodejada de llibres, de cultura i de natura.

Montserrat, ermitana de Sant Joan del Codolar

Mentre m’asseu a la seva taula, em prepara una infusió i ja comencem una conversa que durarà fins a les 12 de la nit! Parlem de natura, m’explica tota la varietat de plantes autòctones que hi ha al Montsant. També em parla de música i em recorda com sent dins el seu cap obres de música clàssica mentre observa escenes quotidianes de la natura. M’explica com era la seva vida de monja que corria amb moto per Olesa de Montserrat, mentre estudiava i treballava a la fàbrica fins al moment en que va “sentir la veu” que li va dir que havia de viure sola. Aquella seria la seva manera d’ajudar a les persones, vivint sola. No sap de quina manera està ajudant als demés, però sap que ho ha de fer estant sola.

El Montsant amb l'ermita al fons

Finalment, després de sopar, em convida a que em quedi a domrir a casa seva i em prepara un matalàs per a que m’hi posi, allà a la seva habitació. En aquesta petita casa hi ha lloc per a molt. M’explica que de vegades hi han dormit fins a 5 persones, quan venen la seva naboda i les seves amigues escaladores…
La Montserrat no sap ben be com es materialitza la seva ajuda, però de ben segur, que com a mínim a mi i els altres muntanyencs que la visiten regularment els dona companyia, refugi, consells i saviesa.

Comparteix

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

Normes d'ús