Persones de Linyola

Dia 19: Juneda – Linyola
Distància: 20 km
Ruta: Camins de carro, Canal auxiliar d’Urgell

Després de gaudir de Juneda, del dia de descans, de la banyera d’aigua calenta, de la companyia de l’Antoni i l’Ana Luz, del menjar calent i bo, de l’esmorzar amb melmelada,… Sembla que enyori de ser a casa, oi? Això sempre passa després de tornar a provar la vida comfortable… Quan preparem un dels nostres viatges a Terrakia, sempre pensem en aquests moments, quan arribes a un hotel on hi trobes un llit gran i còmode. No en sortiries, encara que a fora hi hagi el gran festival del Songkran a Tailàndia, o alguna de les festes de les màscares al Ladakh, a l’Índia… Però saps que el que realment serà interessant per a tu és tornar a la vida al carrer, a conèixer una nova manera de pensar, de viure.
Així que és hora de tirar cap a Linyola! Això sí, l’Ana Luz com a últim gran favor s’ofereix a portar-me la motxilla fins a destí. Com puc dir que no?! Amb el sol que cau, tot i que el camí sigui completament pla, ja som al Pla d’Urgell, el pes que em trec de sobre és molt gran.

El Canal d'Urgell

Des de Juneda camino per la carretera fins a Torregrossa i d’allà segueixo el camí que voreja el Canal d’Urgell fins a uns quilòmetres de Linyola. Caminar sota el sol per aquestes terres deu ser lo més semblant a creuar un desert. Camines tot recte, sense veure el final amb un mocador al cap… No m’imagino fent-ho el mes d’agost. No hi ha ni un sol arbre. Bé sí, només un, en el que m’hi assec una bona estona a gaudir de l’airet que ara noto. I a més a més, camines pel costat del Canal, però no hi ha ni una font ni una bassa on refrescar-se una mica. Tot un exercici d’autocontrol aquest… No fa calor, no fa calor, Ooooooommm….

paisatge Pla d'Urgell

I finalment Linyola! Allí m’hi espera el Robert Pérez, que em rep a casa seva, al seu taller on pinta els seus retrats espectaculars. Em fa una primera visita ràpida del seu taller i em mostra part de la seva obra. Té moltes ganes d’explicar tot el que fa, com ho ha aconseguit i el canvi de vida que ha viscut un antic pagès que a partir d’una lesió d’esquena va haver de deixar la terra i va començar a dibuixar retrats. Ha pintat a molta gent i ha aconseguit donar-se a conèixer a molts llocs del món. Li agrada retratar personatges famosos i regalar-los-hi l’obra, i també li agrada conèixer-los perquè amés a més, aquesta és la seva manera de fer els seus contactes! I aquesta vida a prop de les estrelles també li agrada!

Em convida a dinar al bar de la plaça i xerrem durant hores abans d’anar a cal Cava. És la casa del Josep, un caminador de mena, que ha caminat per etapes, fins a Roma. I les històries de les seves sortides són molt variades. En Josep també ha obert un alberg per als peregrins del camí de Sant Jaume, i s’ha fet conegut a internet, fins al punt que la setmana passada tenia dos japonesos que s’hi estaven… En una de les seves sortides, el Josep no va poder tornar a casa i va anar buscant racons on dormir fins a que una persona li va oferir el seu corral. Llavors es va adonar que ell havia d’oferir aixopluc a les persones necessitades que caminaven pel món, i que passaven en un moment donat per Linyola… Una molt bona obra.

El dia ha passat volant, des de que he arribat a Linyola no he parat de conèixer gent i de sentir històries interessants. Estic esgotat però molt content de poder conèixer aquestes persones i les seves històries. Tornem al taller del Robert, on ara sí, tenim temps de parlar a fons de la seva obra, esperant a que arribi la meva cosina Ester per a anar cap a Ivars a passar el vespre i la nit. Quan arriba sé que és el moment de descansar. És el primer cop que veuré casa seva, ja fa 10 anys que es va casar i encara no hi havia estat! Allí passem la tarda amb el Josep, el seu home, el Roger el seu nen, i la Trini, sa mare. Ja hi som tots i xerrem mentre el Roger corre per la casa amunt i avall. Ah i me n’oblidava! Abans que res em van insistir per a que gaudís d’un bon bany ala banyera… tot un regal de benvinguda cosineta!

Preparats...

Ja!

Al vespre la Trini ha preparat un gran sopar, una truita de patates que m’entra molt i molt be! I de postres un préssec en almívar casolà, del que en carregaré una bona mostra a la motxilla durant uns dies…
M’agrada passar una nit a casa la família. No ens veiem gaire però sempre ens hem entès molt bé, des de que anava a comprar “un litro de llet i un kilo de madalenes” per a esmorzar a la botiga de sa padrina a Santalinya, quan em portaven de festa a Mollerussa ben abans de tenir l’edat per a que hi pogués entrar “legalment”, i altres històries que pots fer amb els cosins… Així que veure l’Ester, el Josep, el Roger, i ara la Trini a casa seva, veient-los tan bé, m’ha fet molta il·lusió.

Comparteix

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

Normes d'ús