Dies 21, 22 i 23: Camarasa – Santalinya
Distància: 18 km
Ruta: Camins de carro

Ja sóc a Santalinya! El meu poble. I a més de ser casa meva és el lloc d’on va començar aquesta idea de fer Catalunya caminant, de fer una volta si més no.
De tant en tant passo temporades a Santalinya, on només hi viuen unes 20 persones, per allunyar-me de la ciutat i viure a la muntanya. En un d’aquests moments vaig decidir sortir a caminar durant un parell de dies i fer nit al ras. Vaig trobar una cova al costat de l’ermita de Sant Pere i hi vaig fer nit.

L’endemà al matí vaig continuar camí fins a Sant Urbà, una altra ermita on cada any hi celebrem una festa per commemorar el dia. Veia que tenia ganes de continuar caminant i que d’allà encara podia anar fins a Àger més o menys fàcilment pels camins, i d’Àger ja em feia enfilant els Terradets… i d’allà al Pirineu en 4 dies hi podia ser! Així que perquè no caminar per tota Catalunya?! Va ser una escena molt semblant a la de Forrest Gump quan decideix començar a córrer, perquè és el que realment té ganes de fer…

Doncs vaig anar meditant la idea, durant un temps sense acabar de creure-m’ho,després vaig començar a entrenar una mica, només per si de cas… i finalment ja va estar decidit.
L’ajuda de la Míryam va ser fonamental per a que no em fes enrere uns mesos abans, quan se’m va fer molt difícil pensar en viure i preparar una experiència d’aquest estil. Ella, que m’escolta, m’entén en cada moment i m’ajuda a fer-me cada dia una mica millor persona, em va donar l’empenta final per arribar fins aquí, un altre cop, a l’inici, 400 quilòmetres i 21 dies després de sortir de Terrassa.

A uns quilòmetres del poble he rebut l’ajuda del Jordi de casa Miquelo, qui m’ha portat la motxilla i la barra de pa que havia comprat al forn de les Avellanes fins a casa. Que bé que es camina sense pes!! Sempre és fantàstic trobar-te algú que et porta l’equipatge, aquí i a la Xina Popular! 😉

I poc a poc, assaborint aquests quilòmetres de carretera he arribat a Santalinya. Com que no duia la càmera, doncs no tinc fotos de l’arribada… Però un altre dia us penjaré fotos de Santalinya, Sant Pere i Sant Urbà… queda pendent…

I poc després va arribar la Míryam amb els seus pares per compartir el moment! Ens vem trobar a l’entrada així que va ser la benvinguda oficial.
·Però sempre passa que quan marxo de viatge i ella es queda a casa ens costa unes hores sentir-nos còmodes. Som com nòvios per primer dia, una mica… Ja ens va passar per primer cop a Tailàndia, quan ens vam trobar uns dies després d’haver-nos conegut, a Barcelona quan ens vam retrobar, i també tornant dels altres viatges que he fet… i ara a Santalinya! Però aquesta sensació dura una estona i després aprofitem aquest primer dia al màxim.
Després de dinar va arribar ma mare, ma germana la Solange, i el tiet Paco, un dels valents del primer dia!

Vam passar un cap de setmana molt bo, menjant, rient i descansant. Vam fer una pujada al Castell, aem sopar una truita de patates i botifarra amb suquet, coca de semfàina, molta fruita… sempre quan et trobes a la mama, tens el plat ple! I més encara quan et veu tan prim!! Crec que al principi li va costar d’assimilar aquesta idea de marxar tants dies, per moltes raons, i poc a poc ho ha anat entenent. Ara, però després del cap de setmana ja no sé què en pensa! Ja m’ho dirà a la tornada… Sens dubte és gràcies a ella i a mon pare que jo tinc ganes de veure món, que tinc ganes de conèixer gent nova i diferent que m’obri nous punts de vista de la vida… Així que els estic molt agraïts, i tant que sí. I la Solange doncs crec que sentint les històries que m’han anat passant, i amb les ganes que sempre té per a noves aventures, potser algun dia d’aquests m’acompanyarà en alguna etapa! A veure si s’anima!

Docs així va passar el cap de setmana! Rodejat de gent que m’estimo i oblidant per uns dies que estic caminant tot sol.

Entrada publicada a catalunyacaraacara, Etapes, La Noguera, Persones el diumenge, 16/06/2013 a les 19:13.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.