Dies 33 i 34: Can Blanc de Vilacireres, els Masovers del segle XXI

Dia 33: Sant Llorenç de Morunys – Can Blanc
Distància: 20 km
Ruta: GR-1 entre Sant Llorenç de Morunys i el Cap de Balç, corriols i pista cap a Feners

Dia 34: Can Blanc – Gósol
Distància: 13 km
Ruta: camins de carro

Surto de Sant Llorenç de Morunys direcció Gósol, al peu del Pedraforca. No hi he estat mai i em fa molta il·lusió només de veure’l. Després, quan hi sigui ja veuré si el pujo penso en sortir al matí de casa… Per a aprofitar el llit i acumular unes bones hores de son, he sortit força de tard del poble, i ja comença a fer calor. Pujo cap a Sant Lleïr i d’allà cap al cap de Balç i després vaig passant colls, pastures i masos.

Les pastures

Cap a les 2, quan fa més calor, encara sóc massa lluny de Gósol com per continuar. Quan camino a les tardes es fa molt més dura la jornada següent perquè no tinc prou temps per a descansar i recuperar forces… Normalment la meva rutina és la següent:

06:00 – Despertador / llum del dia
06:15 – Surto del sac
06:40 – Tinc el sac, funda i roba guardats (sóc força lent…, també em rento les dents…)
06:40 – 07:10 – M’assec, tanco els ulls i començo el dia tranquil. Meditació
07:15 – 07:40 – Esmorzar
07:45 – Sortida, comença la marxa
09:45 – 10:15 – Primer descans
12:00 – 12:30 – Segon descans
Entre 14:00 i 15:00 – Fi de la jornada laboral, tot i que molts dies s’ha allargat una mica més…

La cuina

15:00 – 16:00 – Dinar
16:00 – 17:00 – Res
17: 00 – 19:00 – Escriure, pensar,…
19:00 – 19:30 – Meditació
19:30 – 21:00 – Preparar i menjar el Sopar

Però aquest dia a Sant Llorenç tot va anar amb alguna hora de retard…
Així que quan ja pensava en trobar un lloc per seure i descansar em trobo amb un cartell on hi diu “Can Blanc, Aquí podeu menjar, beure i reposar”. Aquest és el meu lloc avui! Hi vaig entrar però la casa era buida, així que pacientment vaig esperar a l’era de l’entrada. Al cap d’una estona sento el cotxe que arriba i una família que en surt. Em presento mentre se’m miren sorpresos, esperant que els expliqui què faig allà. L’Stéphane i la Monika llavors em conviden a passar, a dinar i quedar-me amb ells a passar la nit a casa seva. Són una parella que es van conèixer a la muntanya. Ell hi vivia, al principi en coves, després en pallers abandonats i també en cases fent feines per als propietaris. I ella quan venia de vacances amb unes amigues des de Llagostera.

Can Blanc de Vilacireres

I finalment es van ajuntar i ara són els masovers de Can Blanc! Mantenen la casa i a canvi hi poden viure. Els amos viuen a Berga i ja fa anys que van deixar córrer la vida de muntanya. Can Blanc era no fa gaire anys una de les finques més grans del Solsonès i poc a poc amb es va anar apagant fins a quedar abandonada. Ara La Monika i l’Stéphane, i les sevee dues filles encantadores, la Lucía i la Júlia, estan renovant la casa per a poder-la fer casa de turisme rural, i poder continuar vivint de la muntanya.
Els Masovers

Aquesta parella són una nova generació de masovers, els del segle XXI, que enlloc de treballar la terra, viuran del turisme. Us deixo el seu contacte per si voleu fer una visita! monicaconk25@hotmail.com

L’endemà arribo a Gósol, al peu del Pedraforca. La vista de la muntanya des del poble és impressionant.

Descans al coll

Gósol

El dibuix de Picasso

Passo el dia descansant i passejant pel poble fins a que arriba Mossèn Ramon Maria, qui m’han dit que acull tothom qui ho necessiti a la seva rectoria. Efectivament, la porta és oberta, nit i dia per a qui hagi d’entrar-hi. Em convida a passar i em diu que ja m’esperava, “tu ets el que fa la volta a Catalunya?” em pregunta, “ja et vaig veure al diari l’altre dia, passarà per casa aquest vaig pensar, ja t’esperava!”
Allà hi viu amb la seva germana i el seu cunyat i tots tres em conviden a sopar amb ells mentre parlen del dia i de la vida a la parròquia, abans de deixar-me el manjador per a que m’hi instal•li a passar la nit.

Comparteix

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

Normes d'ús