Montserrat: cultura i espiritualitat a una muntanya màgica!

dijous, 16/11/2017 (Jordi Cirach)

Montserrat enganxa. És la muntanya? És l’espiritualitat? És la cultura? Segurament, aquesta mateixa pregunta, es deuen fer el milió i mig de visitants que cada any rep la muntanya sagrada de Catalunya.

Vista del Monestir de Monestir | © Jordi Cirach

Tal i com us vaig anunciar el passat 19 d’octubre, he sigut escollit per Cremallera i Funiculars de Montserrat (Grup FGC) per convertir-me en l’ambaixador de Montserrat.

Justament per aquest motiu, el cap de setmana del 21 i 22 d’octubre, vaig marxar a viure l’experiència #DescobreixMontserrat.

A primera hora del matí, arribem al monestir amb el cremallera de Montserrat. La boira, atrinxerada entre les roques de la muntanya, ens dóna una de les vistes més impressionants de la vall del riu Llobregat.

La primera parada és a l’Espai Audiovisual, situat davant de la parada del cremallera. L’exposició gira sobre tres eixos fonamentals: muntanya, monestir i santuari. A través d’un itinerari, vaig poder descobrir com és la vida monàstica en l’actualitat, la importància cultural del monestir des de temps immemorials i com la muntanya és un símbol per la societat catalana.

Visitant el Monestir de Montserrat | © Jordi Cirach

El recorregut va continuar a l’impressionant Museu de Montserrat, on el visitant encuriosit pot trobar obres de Caravaggio, El Greco, Monet, Picasso i els pintors catalans més importants: Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Marià Fortuny, entre d’altres. Realment és sorprenent veure totes aquestes obres pictòriques de gran valor en un museu no gaire conegut. Una experiència altament recomanable per aquells amants de l’art.

La visita guiada va acabar a la plaça de la basílica, on el so de les campanes va ser un bàlsam per les nostres ànimes.

A la tarda vaig fer baixar el dinar visitant la creu de Sant Miquel, un recorregut fàcil a pocs quilòmetres del Monestir. Just a sota de la creu, pots gaudir d’una de les vistes més impressionants de Montserrat. A més podràs identificar algunes de les muntanyes més curioses, com per exemple la mòmia, el mico o l’elefant.

Vista des de la creu de Sant Miquel | © Jordi Cirach

Basílica de Montserrat | © Jordi Cirach

I vaig acabar la jornada assistint a “Vespres”, l’última cerimònia de la jornada. És el moment perfecte, ja que han marxat tots els pelegrins i només una mínima comitiva compareix aquest moment de pau interior amb els monjos de la comunitat de Montserrat.

Diumenge vaig començar l’aventura des del pla de les Taràntules (972 metres d’alçada). Aquest recorregut també es pot fer a peu o còmodament amb el funicular de Sant Joan, on podràs gaudir d’una vista panoràmica impressionant del monestir.

 

A més, podràs visitar l’Espai “Aula Natura” on descobrir la fauna, la flora i el passat curiós de la singular muntanya de Montserrat. Des d’allà podràs fer una petita excursió fins a Sant Jeroni, el punt més elevat de Montserrat, situat a 1.200 metres d’alçada.

Vista des de Sant Jeroni | © Jordi Cirach

La Santa Cova | © Jordi Cirach

I finalment vaig acabar el recorregut visitant la Santa Cova, on gràcies al funicular podràs visitar un dels llocs de culte de la muntanya, és la cova on va ser trobada la Mare de Déu de Montserrat. Coneixes la llegenda que explica que uns pastors van veure com una misteriosa llum va il·luminar la muntanya de Montserrat?

Vista del Monestir de Monestir | © Jordi Cirach

De ben segur que Montserrat és molt més de tot el que vaig viure gràcies a l’experiència #DescobreixMontserrat. Però us puc assegurar que només pujar al cremallera que et transporta fins el monestir, s’apodera de tu una sensació de pau interior i benestar. Segurament és la màgia de la muntanya de Montserrat!

Moltes gràcies a tot l’equip de Cremallera i Funiculars de Montserrat (Grup FGC) per oferir-me viure aquesta autèntica experiència!

Per més informació pots visitar els següents enllaços:

www.cremallerademontserrat.cat
facebook.com/cremallerademontserrat
twitter.com/FGC_Montserrat 
instagram.com/fgc_montserrat

Acompanyeu-me a descobrir els secrets de la muntanya de Montserrat!

dijous, 19/10/2017 (Jordi Cirach)

Aquest proper cap de setmana, dissabte 21 i diumenge 22, no serà un cap de setmana qualsevol. Vaig de pelegrinatge a un dels símbols de la geografia catalana. És un indret misteriós, cultural i espiritual. Exacte, no podria ser cap altre, marxo a viure una autèntica experiència a la muntanya de Montserrat!

Em fa molta il·lusió explicar-vos que he estat escollit per Cremallera i Funiculars de Montserrat (Grup FGC) per convertir-me en l’ambaixador de Montserrat. I és que visitar Montserrat sempre és una alternativa excel·lent per a un dia d’oci ben a prop de la Ciutat Comtal (a poc més d’una hora de Barcelona!).

Vista del monestir de Montserrat des de la creu de Sant Miquel – Thinkstock

Durant el cap de setmana, us retransmetré en directe (a través del meu perfil d’Instagram i Twitter) la meva experiència: em submergiré en l’espiritualitat i la cultura de la muntanya sagrada més important de Catalunya. I això és tota una responsabilitat!

Dissabte, a primera hora del matí, arribaré amb el cremallera a l’estació Monistrol-Vila, on em faran entrega dels bitllets “Tot Montserrat”. Aquests bitllets inclouen el combinat de transports del cremallera i els funiculars, l’entrada al museu, el dinar self-service i l’entrada a l’espai audiovisual.

A les 10 h començaré la visita guiada “Descobreix Montserrat: mil anys d’espiritualitat, història i art”, que m’introduirà en aquest símbol de la cultura, la religió i la història de Catalunya, visitant, a més, el museu d’art i la basílica. Per començar a obrir boca, farem un tast de licors i, en acabar, dinarem al self-service de Montserrat.

A la tarda pujaré amb el funicular de Sant Joan a l’aula natura, situada a 1.000 metres, on coneixeré la flora i la fauna, la climatologia i els paisatges naturals de la muntanya. Després arribarà el moment de recolliment espiritual a la basílica per assistir a la misa dels “Vespres”. I justament serà al vespre quan soparé i dormiré a l’Hotel Abat Cisneros.

Vistes de Montserrat des de l’Aula Natura – Grup FGC

Diumenge 22 descobriré la cripta on va ser trobada la Mare de Déu de Montserrat amb el funicular de la Santa Cova. I al migdia anirem a la basílica per escoltar el “Salve” i la famosa Escolania de Montserrat. Sabíeu que és una de les institucions musicals més prestigioses d’Europa i la més antiga, i que existeix des de l’edat mitjana?

M’encantarà que m’acompanyeu en aquesta experiència. Us recomano que no us perdeu els meus Instagram Stories per descobrir més anècdotes, curiositats i interioritats durant la meva estada!

Vull agrair a Cremallera i Funiculars de Montserrat (Grup FGC) que m’hagi escollit per viure aquest cap de setmana d’espiritualitat i cultura. Per més informació, pots visitar aquest post del blog corporatiu de FGC.

M’acompanyes en el meu viatge?

 

Perfils Socials – Cremallera i Funiculars de Montserrat

facebook.com/cremallerademontserrat
twitter.com/FGC_Montserrat
instagram.com/fgc_montserrat

Perfils Socials on seguir el cap de setmana de Jordi Cirach

facebook.com/jordicirach
twitter.com/jordicirach
instagram.com/jordicirach

Disseny i gastronomia es donen la mà al Museu del Disseny de Barcelona

dijous, 18/05/2017 (Jordi Cirach)

Aquesta no és una exposició sobre tapes. És, en realitat, una exposició sobre tot l’univers que envolta el món de les tapes, des de el gastronòmic fins a l’arquitectura, passant per l’interiorisme i pel disseny industrial i gràfic. En paraules de Juli Capella (comissari de “Tapas. Spanish Design for Food“): si bé una poma es pot collir de l’arbre i menjar sense més,  cal un ganivet per pelar-la, mentre que si es vol fregir cal una paella i un plat per poder-la degustar”.

Juli Capella (comissari de “Tapas. Spanish Design for Food”) © Jordi Cirach

Taula de menjador convertida en un futbolí © Jordi Cirach

La interacció entre disseny i gastronomia es presenta com el tema a debat en aquesta exposició que recull més de 250 peces dissenyades majoritàriament durant els últims 25 anys. El visitant es trobarà en un recorregut dividit en tres àmbits: la “Cuina”, és a dir, el laboratori on s’elabora el menjar, la “Taula”, l’escenari on es fa la degustació, i el “Menjar”, on es mostra des dels aliments més tradicionals a aquells amb un disseny més atrevit. Si aquest és el menú principal de l’exposició, els postres els protagonitzen dues instal·lacions de l’artista Antoni Miralda –Embedded Drinks– i de l’ex-designer Martí Guixé –Food Photocall-. 

Imatge de detall de l’inici de l’exposició © Jordi Cirach

Imatge de detall d’una de les peces © Jordi Cirach

L’exposició, apadrinada per Ferran Adrià, es pot visitar al Museu del Disseny de Barcelona després d’estar tres anys en itinerància pel món i alimentant les ments de tretze ciutats, entre les quals hi ha Tòquio, Miami, Washington, Seül o Toronto. Tot un recorregut internacional que ha portat  per mig món l’enginy dels dissenyadors espanyols, mostrant objectes tan peculiars com ara una taula per tallar el pa que recull les molles en un tub que arriba fins al carrer per alimentar els animals o bosses de té  lligades  a “vaixells” flotants.

Imatge de detall d’una de les peces © Jordi Cirach

Participants de la convocatòria © Jordi Cirach

“Tapas. Spanish Design for Food”, que està organitzada per Acció Cultural Espanyola, es pot visitar fins el 21 de maig, i inclou una sèrie de tallers, conferències i activitats complementàries que faran de la visita una experiència única.

No dubteu més i gaudiu amb els cinc sentits aquesta vivència inoblidable!

https://twitter.com/JordiCirach/status/857664456935034880

.

https://twitter.com/JordiCirach/status/857650744157233152

.

https://twitter.com/JordiCirach/status/857645828550381569

 

Tapas. Spanish Design for Food
Museu del Disseny de Barcelona
Edificio Disseny Hub Barcelona
Entrada general 4,40€ i reducida 3€
#spanishdesignforfood | @museudeldisseny

11 Recomanacions Literàries per Sant Jordi per a Gent Curiosa

divendres, 21/04/2017 (Jordi Cirach)

Quin llibre regalaràs aquest Sant Jordi? Encara no ho saps? Com escollir un bon llibre sempre és difícil, pren nota de les nostres recomanacions literàries per a gent curiosa.


Mitja Vida
Care Santos
Columna
20,50€
Premi Nadal 2017

En ple estiu del 1950 cinc noies adolescents internes en un col·legi de monges juguen MITJA VIDA juntes per última vegada a «Acció o Veritat» o, com elles en diuen, el joc de les penyores. Dues, les bessones Viñó, estan a punt de començar una nova vida, plena d’interrogants, lluny d’allà. L’ocasió és especial i ho saben, però cap d’elles espera que aquesta nit es converteixi en un punt d’inflexió per a algú més i que sense ni tan sols imaginar-ho acabi marcant el seu camí per sempre.


Nosaltres dos
Xavier Bosch
Columna
21€

El Kim i la Laura es coneixen a la universitat. Vénen de mons molt diferents. Ell, seductor i despreocupat, és fill d’un hoteler del passeig de Gràcia de Barcelona. Ella, de Banyoles, és senzilla, idealista i sap que la vida es basa en els detalls. Junts riuen, es diverteixen i, units pel vincle de l’amistat, superen els esculls del destí. Malgrat els seus camins divergents, saben que sempre hi són per ajudar-se. Tant se val la distància. Tant se val que triguin molt temps a retrobar-se. Són dos amics, com n’hi ha pocs, a prova de tot. És possible l’amistat entre un home i una dona?


Rosa de Cendra
Pilar Rahola
Columna
21,50€
Premi Ramon Llull

L’Albert Corner i Espiga fa temps que va deixar enrere la guerra de Cuba. L’àvia Mariona li havia demanat que tornés viu i va complir la promesa. Però ja mai més no seria aquell soldat de lleva rebregat per la pobresa i la dissort, sinó un home nou, un supervivent. I amb l’instint de la supervivència va aconseguir acumular una fortuna, relacionar-se amb l’alta burgesia catalana i formar una família altiva i benestant. Són moments efervescents i les guspires comencen a saltar. La Lliga Regionalista guanya les eleccions del 1901 sota el lideratge de Cambó i Prat de la Riba. Els monàrquics i els lerrouxistes s’organitzen i l’estat activa la reacció. Catalunya viu moments de pors i d’incerteses, però també de grans il·lusions i esperances. I la família de l’Albert viu les violentes contradiccions d’una època convulsa que desemboca en la Setmana Tràgica del 1909.


D’on trec el temps
Màrius Serra
Empúries
16,90€

Dividit en 4 parts, aquest llibre interessant i útil ens ajudarà a pensar com usem el temps, per on se’ns escapa, com el podem aprofi tar de la millor manera. Màrius Serra ens explica la seva experiència amb el temps, i ens posa davant dels ulls un llibre que ens servirà de mirall.

.
.

.


La gran teranyina
Roger Vinton
Edicions del Periscopi
19€


La gran teranyina revela l’estructura opaca des d’on determinats agents exerceixen el poder a través del qual controlen fets i situacions que afecten diàriament la nostra societat. Aquest llibre ens permet, en paraules del seu autor, obrir els ulls i ser conscients de l’immens poder de l’individu, alhora que ens convida a reflexionar i fer memòria per alimentar l’esperit crític i bastir una opinió pròpia.

.


L’aquari
David Vann
Edicions del Periscopi
18,90€

La Caitlin és una nena de dotze anys amant dels peixos que viu amb la seva mare en un suburbi de Seattle. Cada tarda, després de l’escola, visita l’aquari de la ciutat, endinsant-se en un món íntim que l’allibera. Quan un dia comença a compartir la seva afició amb un home gran provoca, sense voler-ho, un tifó emocional i incontenible que l’arrossegarà violentament cap a un passat familiar desconegut.
Amb aquesta novel·la apassionant i elèctrica Vann ens regala una nova mostra del seu extraordinari talent literari. Brillant i amb un punt d’esperança, L’aquari és un relat enèrgic sobre una nena valenta i única que ens ensenya que el dolor més profund pot ser l’origen d’una nova existència.


Allò que va passar a Cardós
Ramon Solsona
Proa
20€

Un guàrdia civil és assassinat a la vall de Cardós una nit de neu del 1965. Les causes i les conseqüències del crim travessen un territori sacsejat per les obres d’un gran complex hidroelèctric. Milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles des de l’exterior. La vida dels habitants de la vall es transforma. S’hi respiren aires nous, la guerra queda lluny, arriben la televisió, el sis-cents, el turisme, el twist i el biquini.

.


Los Ritos del Agua
Eva García Sáez de Urturi
Editorial Planeta
19,50€

Ana Belén Liaño, la primera novia de Kraken, aparece asesinada. La mujer estaba embarazada y fue ejecutada según un ritual de hace 2600 años: quemada, colgada y sumergida en un caldero de la Edad del Bronce.
1992. Unai y sus tres mejores amigos trabajan en la reconstrucción de un poblado cántabro. Allí conocen a una enigmática dibujante de cómics, a la que los cuatro consideran su primer amor.
2016. Kraken debe detener a un asesino que imita los Ritos del Agua en lugares sagrados del País Vasco y Cantabria cuyas víctimas son personas que esperan un hijo. La subcomisaria Díaz de Salvatierra está embarazada, pero sobre la paternidad se cierne una duda de terribles consecuencias. Si Kraken es el padre, se convertirá en uno más de la lista de amenazados por los Ritos del Agua.


El asesinato de Sócrates
Marcos Chicot
Editorial Planeta
21,90€

El asesinato de Sócrates recrea magistralmente la época más extraordinaria de nuestra historia. Madres que luchan por sus hijos, amores imposibles y soldados tratando de sobrevivir se entrelazan de un modo fascinante con los gobernantes, artistas y pensadores que convirtieron Grecia en la cuna de nuestra civi-lización. A lo largo de las páginas de esta absorbente novela, brilla con luz propia la figura inigualable de Sócrates, el hombre cuya vida y muerte nos inspiran desde hace siglos, el filósofo que marca un antes y un después en la historia de la humanidad.


Todo esto te daré
Dolores Redondo
Editorial Planeta
21,90€
Premio Planeta 2016

En el escenario majestuoso de la Ribeira Sacra, Álvaro sufre un accidente que acabará con su vida. Cuando Manuel, su marido, llega a Galicia para reconocer el cadáver, descubre que la investigación sobre el caso se ha cerrado con demasiada rapidez. El rechazo de su poderosa familia política, los Muñiz de Dávila, le impulsa a huir pero le retiene el alegato contra la impunidad que Nogueira, un guardia civil jubilado, esgrime contra la familia de Álvaro, nobles mecidos en sus privilegios, y la sospecha de que ésa no es la primera muerte de su entorno que se ha enmascarado como accidental. Lucas, un sacerdote amigo de la infancia de Álvaro, se une a Manuel y a Nogueira en la reconstrucción de la vida secreta de quien creían conocer bien.


Las ventanas del cielo
Gonzalo Giner
Editorial Planeta
22,50€

Siglo xv, Hugo de Covarrubias decide renunciar al destino que su padre, un mercader de lanas, le ha marcado. Su decisión hace que abandone Burgos, pero también a Berenguela, su íntima amiga, y a su ambicioso hermanastro Damián, que ansía hacerse con la empresa familiar. Pero todo cambia al descubrir que su padre está siendo traicionado. Se ve obligado a huir para salvar la vida embarcándose en un ballenero vasco, en el que conoce a Azerwan, un fascinante hombre que se define como contador de leyendas y con quien compartirá en África un prometedor negocio de venta de sal.

Suara Store: Moda, música electrònica i gats a Barcelona

dijous, 30/03/2017 (Jordi Cirach)

Com combinar moda, música electrònica i gats en un mateix espai? Això és el que fa Suara Store, botiga única a Europa que ha estat recentment inaugurada a Barcelona.

Es tracta d’un nou espai que busca replantejar el concepte de botiga tradicional, creant un ambient polivalent en el que es comprar, visitar exposicions, o assistir a conferències i tallers.

Suara-Store-Barcelona

Interior de la botiga Suara Store

L’impulsor d’aquest establiment avantguardista és el DJ i productor Iván Ramos, que ha trobat la fórmula per fusionar les seves tres passions. En primer lloc trobem Suara Music, segell discogràfic de música electrònica reconegut internacionalment. En segon lloc, tenim la botiga de moda urbana Suara Store, que ofereix productes ecològics i orgànics. I, per si tot això fos poc, també s’hi troba Suara Foundation, organització sense ànim de lucre que ajuda als gats del carrer a tenir una vida millor.

Suara-Foundation-Barcelona

Suara Foundation es troba en el pis superior de la botiga

Suara Store està ubicada al número 6 del carrer Fusina, a prop del recent renovat Mercat del Born, i disposa d’un total de 185 metres quadrats. A la primera planta s’hi pot comprar roba d’elaboració pròpia, vinils del seu segell discogràfic, i gaudir d’un seguit d’activitats culturals vinculades el món de l’art. La planta superior, en canvi, és la seu de Suara Foundation, i és l’espai dedicat a l’adaptació i adopció de gats. Tot aquest procés, val a dir, està estrictament vigilat per veterinaris experts que vetllaran pel benestar dels gats.

Suara-Store-Barcelona

Tal i com afirma Iván Ramos, aquest nou espai dedicat a la música electrònica, a la moda i als gats, té la finalitat de fer créixer la seva marca fins a arribar a aquella gent a qui no li interessa cap d’aquestes tres coses. D’aquesta manera, Suara Store s’insinua a una ciutat cosmopolita i oberta a noves experiències urbanes. Seguint els consells del seu ideòleg, cal visitar aquest laboratori d’idees per tal de descobrir els secrets que ens té preparats.

Suara-Store-Barcelona

Els gats són els protagonistes de tot el concepte creatiu del món Suara

Suara Store
Carrer de la Fusina, 6
www.suara-store.com
@SuaraStore

Art i Cinema a la nova exposició del CaixaForum

dijous, 9/03/2017 (Jordi Cirach)

El CaixaForum de Barcelona acull l’exposició “Art i cinema. 120 anys d’intercanvis”.

“El cinema és un invent sense cap futur”. Aquest va ser l’atrevit pronòstic dels germans Lumière, considerats com els inventors del setè art. Ho van afirmar poc després de la presentació de la seva primera pel·lícula –La sortida dels obrers de la fàbrica-, l’any 1895. No només es van equivocar amb la sentència, sinó que a més, no s’imaginaven la importància i influència que tindria el seu invent en l’evolució de les arts visuals a partir d’aquell moment. De fet, cinema i art s’han alimentat, nodrit i estimulat mútuament des de que es van conèixer a principis del segle XX. Això és el que explica, de manera precisa i intel·ligible “Art i cinema. 120 anys d’intercanvis” al CaixaForum de Barcelona.

art-i-cinema-caixaforum

Entrada a l’exposició © Jordi Cirach

L’exposició busca –i troba- connexions insospitades entre noms com Dalí, Chaplin, Hitchcock, Andy Warhol o Yves Klein –la llista continua-, i crea un tràveling magistral que ens porta des del cinema primitiu fins al digital. I és que el cinema ha estat testimoni i protagonista del segle XX, documentant i narrant la successió d’esdeveniments que ens han portat fins al nostre present i inspirant pel camí a tot tipus d’artistes. Les Guerres Mundials, els moviments d’avantguarda dels anys 20, la influència de la Nouvelle Vague, la misèria de les postguerres, o el Hollywood més radicalment contemporani són denominadors comuns d’aquest recorregut.

art-i-cinema-caixaforum-barcelona

Fotografia que mostra la composició d’una escena © Jordi Cirach

El veritable repte de la mostra és, precisament, demostrar que el cinema es pot exposar. I ho fa a partir d’un recorregut cronològic que estableix un diàleg entre els artistes d’avantguardes històriques i els cineastes més reconeguts des de finals del segle XIX fins al XXI. El visitant hi trobarà un total de 100 noms i 349 peces –la gran majoria part de la rica col·lecció de La Cinématique française-, complementades per 56 pel·lícules o fragments i 10 videoprojeccions o videoinstal·lacions. Altres ingredients suculents de l’exposició són 203 pintures, dibuixos, gravats i fotografies, 52 cartells, i diversos programes, vestits o llibres d’artista que alimenten l’imaginari col·lectiu cinematogràfic.

art-cinema-caixaforum-barcelona

Cartell de Salvador Dalí © Jordi Cirach

Art i cinema. 120 anys d’intercanvis”, que està comissariada pel crític de cinema Dominique Païni i produïda per l’Obra Social “la Caixa” en col·laboració amb La Cinémathèque franáise, es pot visitar fins al 26 de març del 2017 al CaixaForum de Barcelona.

art-i-cinema-caixa-forum-barcelona

Final de l’exposició © Jordi Cirach

A més, el visitant hi trobarà un ampli i divers programa d’activitats complementàries -com ara conferències, projeccions, cicles o cafès tertúlia-que l’ajudaran a assimilar molt millor 120 anys d’intercanvis, relacions i influències entre art i cinema.

Art i cinema. 120 anys d’intercanvis
CaixaForum de Barcelona
Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8
Entrada Gratuïta pels clients de “laCaixa”
@CaixaForum_CAT | #ArteyCineCXF
www.obrasocial.lacaixa.es

La fotografia més íntima de Peter Hujar s’instal·la a la Fundació MAPFRE

dijous, 23/02/2017 (Jordi Cirach)

La Fundació Mapfre acull “Peter Hujar: A la velocitat de la vida”.

L’exposició és un testimoni vital sobre un dels fotògrafs més importants de finals del segle XX. Durant 30 anys, Hujar va capturar imatges de la comunitat creativa del “downtown” de Nova York, sent temes recurrents en la seva obra els moviments d’alliberació homosexual i les mostres de cultura urbana i alternativa.

peter-hujar-barcelona

Fotografies de la primera planta de l’exposició © Jordi Cirach

Hujar és recordat especialment per la intimitat de les seves fotografies. Es diu que podia passar hores en cada sessió, gastant un carret rere l’altre, ja que volia establir una relació directa amb allò fotografiat. En altres paraules, despullar de tota vergonya l’objecte en qüestió per aconseguir unes instantànies úniques i plenes de naturalitat. Així es com treballava amb algunes de les personalitats més importants de la època, com ara els escriptors Susan Sontag o William S. Burroughs.

peter-hujar-bcn

Fotografies de Peter Hujar © Jordi Cirach

Poc reconegut com a fotògraf en vida, Hujar només va publicar un llibre (“Retrats de vida i mort”), on va combinar imatges del seu cercle d’amics de Nova York amb retrats que havia fet anys abans a les catacumbes de Palerm, a Itàlia. L’exposició, que recull un total de 160 fotografies íntimes i evocadores, s’inspira principalment en aquest llibre.

peter-hujar-fundacio-mapfre

Fotografies de Peter Hujar © Jordi Cirach

De fet, el recorregut de l’exposició combina retrats de persones, manifestacions culturals, animals, imatges del riu Hudson, cossos nus i les catacumbes que va visitar a Palerm. Tot i l’aparent incoherència d’aquesta combinació, l’espectador descobreix poc a poc els punts de connexió, fins a arribar a comprendre per complet el transcurs personal de l’artista i la seva evolució com a fotògraf.

casa-garriga-i-nogues

Interior de la Casa Garriga i Nogués © Jordi Cirach

Hujar va morir l’any 1987 víctima del SIDA. És a dir, va morir de la mateixa manera que tanta gent a la que ell havia fotografiat durant anys en una Nova York en decadència social i cultural, on la comunitat homosexual reclamava els seus drets. De fet, la mort va ser un dels temes més recurrents en la seva última etapa com a fotògraf, destacant la instantània de l’actriu transsexual Candy Darling en el seu llit de mort (1973).

casa-garriga-i-nogues

Cúpula interior de la Casa Garriga i Nogués de Barcelona © Jordi Cirach

Ara, trenta anys després de la seva mort, la Nova York que ell retratava ha canviat completament, mentre que la seva importància com a fotògraf s’ha reconegut internacionalment. L’exposició “Peter Hujar: A la velocitat de la vida”, organitzada per la Fundació MAPFRE Barcelona i The Morgan  Library & Museum de Nova York, es pot visitar fins el 30 d’abril.  L’entrada, que té un cost de 3€, dóna accés al recorregut principal de l’exposició així com una sèrie d’activitats complementàries que ajuden al visitant a entendre el llegat d’uns dels fotògrafs més rellevants  i únics dels últims temps.   

Peter Hujar: A la velocitat de la vida
Sala Fundación MAPFRE – Casa Garriga i Nogués
Carrer Diputació, 250
Preu: 3€
www.fundacionmapfre.org
@fmapfre | #expo_peterhujar

Així és per dins el Museu de Cultures del Món de Barcelona

dijous, 16/02/2017 (Jordi Cirach)

El museu dóna al visitant l’oportunitat de viatjar pels 5 continents sense moure’s de Barcelona.

Si busquéssim un lloc a Barcelona on poder viatjar pels cinc continents a través de la diversitat artística dels seus pobles, aquest seria ni més ni menys que el Museu de Cultures del Món de Barcelona. Lluny de ser un aparador on exhibir objectes que venen de molt lluny, el museu busca ser un espai participatiu de diàleg i coneixement on es doni a conèixer el patrimoni cultural i artístic no occidental.

museu-cultures-mon

museu-cultures-mon-barcelona-montcada

Un element clau per preservar i difondre tot aquest patrimoni és l’exposició permanent del Museu de Cultures del Món. Aquesta exposició, que consta de més de 550 peces d’orígens molt diversos, consisteix en un recorregut al llarg de tres plantes de l’edifici en el que el visitant es trobarà immers en un viatge pels pobles i cultures més representatius d’Àfrica, Oceania, Amèrica i Àsia.  

museu-cultures-mon-barcelona

museu-cultures-mon-bcn

Darrerament s’ha establert una nova col·laboració amb el Museum of Archeology and Antrophology  de la Universitat de Cambridge per a l’exhibició de deu peces provinents de la Polinèsia. Així doncs, a la sala número 10 de l’exposició permanent, el visitant podrà trobar un conjunt d’obres de Nova Zelanda, les illes Marqueses, Tonga, l’Illa de Pasqua, Hawai, les illes Australs i les illes Fiji.

bcn-museu-cultures-mon

barcelona-museu-cultures-mon

En poques paraules, viatjar per tot el món i empapar-se de la diversitat artística de tots els racons del planeta és possible sense sortir de Barcelona. Només cal anar al carrer Montcada, entrar al Museu de Cultures del Món i deixar-se endur per tot el que ens ofereix la seva exposició permanent!

Museu de Cultures del Món de Barcelona
Carrer Montcada, 12
Entrada general 5€ i reduïda 3,50€
www.museuculturesmon.bcn.cat
@mculturesmon | #mculturesmón

La Barcelona sense tòpics al Museu Etnològic de Montjuïc

dijous, 9/02/2017 (Jordi Cirach)

L’exposició pretén donar una visió allunyada de tòpics que s’associen amb Barcelona.

les-cares-de-barcelona-montjuic

Foto: Elements quotidians del paisatge urbà d’una ciutat © Jordi Cirach

La renovada quarta planta del Museu Etnològic de Barcelona acull l’exposició Les cares de Barcelona, la qual pretén donar una visió realista, compromesa i allunyada de tòpics que s’associen fàcilment amb nostra ciutat. Es tracta d’una exposició única en la seva espècie, que pretén que es repensi la ciutat a partir d’objectes urbans que ajudin a analitzar l’entorn en el que vivim des de diferents perspectives.

les-cares-de-barcelona

Foto: El carro de ferralla també està present en l’exposició © Jordi Cirach

Es tracta d’una exposició estructurada en 6 àmbits o recorreguts possibles (el carrer, la ciutat missatge, gent de Barcelona, les cultures del món a Barcelona, la ciutat icònica i gent de pas), farcits d’objectes integrats en el nostre paisatge urbà i que, sovint, passen desapercebuts davant del nostre ritme de vida. Cartells publicitaris, senyals, prohibicions, graffitis i altres mostres d’espai urbà que volen ensenyar les diferents cares d’una ciutat submergida en un procés de transformació continuat.

les-cares-barcelona

Foto: Les institucions també han col·laborat en la imatge de Barcelona de disseny de l’actualitat © Jordi Cirach

També és un experiment d’antropologia social que vol entendre la ciutat des de la seva complexitat,  posant èmfasi en els barcelonins, aquells que d’alguna manera contribueixen en la formació de la personalitat d’aquesta ciutat. Barcelonins autòctons o al·lòctons, ciutadans o turistes, que comparteixen un mateix espai i una mateixa cultura. La riquesa de la ciutat, tal i com s’entén a la exposició, és el resultat de contraposar les diferents cultures que conviuen a Barcelona.

Destaquen, amb el permís dels altres objectes que expliquen la ciutat, els souvenirs que els visitants de la Exposició Internacional de 1929 s’enduien com a record. Pancartes, obrecartes,  cendrers o nines amb l’uniforme de l’Exposició Internacional, contrasten amb les bufandes del Barça, les tasses amb el “trencadís” de Gaudí o els imants que es venen avui als top manta. La rigorosa actualitat barcelonina.

adria-pujol-les-cares-de-barcelona

Foto: Adrià Pujol, el comissari de “Les Cares de Barcelona” el dia de la presentació als mitjans de comunicació. © Jordi Cirach

Tot això sota la coordinació d’Adrià Pujol, comissari de l’exposició, que segons ell, la finalitat de Les cares de Barcelona és mostrar la ciutat “però amb una mirada diferent”. Així doncs, el visitant que s’acosti al Museu Etnològic reconeixerà, sens dubte, elements urbans que el faran repensar com és la ciutat on viu.

Les Cares de Barcelona
Museu Etnològic de Barcelona
Passeig de Santa Madrona, 16-22
Entrada general 5€ i reduïda 3,50€
www.barcelona.cat/museuetnologic
#LesCaresdeBarcelona | @museuetnologic

Visitem el Temple d’August, un tast de la Barcino romana

dijous, 26/01/2017 (Jordi Cirach)

Hi ha un racó de Barcelona on encara es respira un ambient que combina poder polític i religiós, urbanisme, i majestuositat. Aquest lloc és, ni més ni menys que el Temple d’August, la construcció del qual va ser iniciada durant l’època de Tiberi amb la principal funció d’homenatjar l’emperador August. No és coincidència, doncs, que es construís a Barcino, ja que va ser amb el consentiment d’August que es va fundar aquesta colònia romana que avui dóna nom a la nostra ciutat.

El Temple d’August va ser l’element principal del Fòrum romà de Barcelona, situat al cim del mont Tàber. El Temple es trobava a l’eix d’aquest Fòrum, damunt d’un podi de tres metres, i va presidir la plaça central durant més de 400 anys. Aquesta posició privilegiada, doncs, ressaltava la seva importància religiosa per sobre de la civil o comercial.

barcino-romana-temple-august

temple-august-barcelona

columnes-romanes-barcelona

Amb el temps, el Temple d’August va anar perdent importància fins a ser enderrocat definitivament durant el creixement de la ciutat medieval. Però no va caure en l’oblit gràcies a que, a finals del segle XIX, se’n van trobar tres columnes a les obres de la construcció de la seu del Centre Excursionista de Catalunya. La quarta columna es trobava a la Plaça del Rei de la Ciutat Comtal, i va ser incorporada al conjunt.

temple-august-barcino

barcelona-romana-temple-august

barcelona-romana

Actualment tenim el privilegi de poder visitar-les de forma gratuïta al carrer Paradís, número 10. El visitant, doncs, podrà apreciar les quatre columnes de 9 metres d’alçària amb uns fusts acanalats i capitells d’ordre corinti, l’arquitrau que les unia i una part del podi que encara es conserva. Un bocí de Barcino que ha sobreviscut a les inclemències del temps i que se’ns presenta dos mil anys després perquè els barcelonins mantinguem vius els orígens de la nostra ciutat.

MUHBA Temple d’August
Carrer Paradís, número 10
Entrada Gratuïta
www.museuhistoria.bcn.cat