Suara Store: Moda, música electrònica i gats a Barcelona

dijous, 30/03/2017 (Jordi Cirach)

Com combinar moda, música electrònica i gats en un mateix espai? Això és el que fa Suara Store, botiga única a Europa que ha estat recentment inaugurada a Barcelona.

Es tracta d’un nou espai que busca replantejar el concepte de botiga tradicional, creant un ambient polivalent en el que es comprar, visitar exposicions, o assistir a conferències i tallers.

Suara-Store-Barcelona

Interior de la botiga Suara Store

L’impulsor d’aquest establiment avantguardista és el DJ i productor Iván Ramos, que ha trobat la fórmula per fusionar les seves tres passions. En primer lloc trobem Suara Music, segell discogràfic de música electrònica reconegut internacionalment. En segon lloc, tenim la botiga de moda urbana Suara Store, que ofereix productes ecològics i orgànics. I, per si tot això fos poc, també s’hi troba Suara Foundation, organització sense ànim de lucre que ajuda als gats del carrer a tenir una vida millor.

Suara-Foundation-Barcelona

Suara Foundation es troba en el pis superior de la botiga

Suara Store està ubicada al número 6 del carrer Fusina, a prop del recent renovat Mercat del Born, i disposa d’un total de 185 metres quadrats. A la primera planta s’hi pot comprar roba d’elaboració pròpia, vinils del seu segell discogràfic, i gaudir d’un seguit d’activitats culturals vinculades el món de l’art. La planta superior, en canvi, és la seu de Suara Foundation, i és l’espai dedicat a l’adaptació i adopció de gats. Tot aquest procés, val a dir, està estrictament vigilat per veterinaris experts que vetllaran pel benestar dels gats.

Suara-Store-Barcelona

Tal i com afirma Iván Ramos, aquest nou espai dedicat a la música electrònica, a la moda i als gats, té la finalitat de fer créixer la seva marca fins a arribar a aquella gent a qui no li interessa cap d’aquestes tres coses. D’aquesta manera, Suara Store s’insinua a una ciutat cosmopolita i oberta a noves experiències urbanes. Seguint els consells del seu ideòleg, cal visitar aquest laboratori d’idees per tal de descobrir els secrets que ens té preparats.

Suara-Store-Barcelona

Els gats són els protagonistes de tot el concepte creatiu del món Suara

Suara Store
Carrer de la Fusina, 6
www.suara-store.com
@SuaraStore

Art i Cinema a la nova exposició del CaixaForum

dijous, 9/03/2017 (Jordi Cirach)

El CaixaForum de Barcelona acull l’exposició “Art i cinema. 120 anys d’intercanvis”.

“El cinema és un invent sense cap futur”. Aquest va ser l’atrevit pronòstic dels germans Lumière, considerats com els inventors del setè art. Ho van afirmar poc després de la presentació de la seva primera pel·lícula –La sortida dels obrers de la fàbrica-, l’any 1895. No només es van equivocar amb la sentència, sinó que a més, no s’imaginaven la importància i influència que tindria el seu invent en l’evolució de les arts visuals a partir d’aquell moment. De fet, cinema i art s’han alimentat, nodrit i estimulat mútuament des de que es van conèixer a principis del segle XX. Això és el que explica, de manera precisa i intel·ligible “Art i cinema. 120 anys d’intercanvis” al CaixaForum de Barcelona.

art-i-cinema-caixaforum

Entrada a l’exposició © Jordi Cirach

L’exposició busca –i troba- connexions insospitades entre noms com Dalí, Chaplin, Hitchcock, Andy Warhol o Yves Klein –la llista continua-, i crea un tràveling magistral que ens porta des del cinema primitiu fins al digital. I és que el cinema ha estat testimoni i protagonista del segle XX, documentant i narrant la successió d’esdeveniments que ens han portat fins al nostre present i inspirant pel camí a tot tipus d’artistes. Les Guerres Mundials, els moviments d’avantguarda dels anys 20, la influència de la Nouvelle Vague, la misèria de les postguerres, o el Hollywood més radicalment contemporani són denominadors comuns d’aquest recorregut.

art-i-cinema-caixaforum-barcelona

Fotografia que mostra la composició d’una escena © Jordi Cirach

El veritable repte de la mostra és, precisament, demostrar que el cinema es pot exposar. I ho fa a partir d’un recorregut cronològic que estableix un diàleg entre els artistes d’avantguardes històriques i els cineastes més reconeguts des de finals del segle XIX fins al XXI. El visitant hi trobarà un total de 100 noms i 349 peces –la gran majoria part de la rica col·lecció de La Cinématique française-, complementades per 56 pel·lícules o fragments i 10 videoprojeccions o videoinstal·lacions. Altres ingredients suculents de l’exposició són 203 pintures, dibuixos, gravats i fotografies, 52 cartells, i diversos programes, vestits o llibres d’artista que alimenten l’imaginari col·lectiu cinematogràfic.

art-cinema-caixaforum-barcelona

Cartell de Salvador Dalí © Jordi Cirach

Art i cinema. 120 anys d’intercanvis”, que està comissariada pel crític de cinema Dominique Païni i produïda per l’Obra Social “la Caixa” en col·laboració amb La Cinémathèque franáise, es pot visitar fins al 26 de març del 2017 al CaixaForum de Barcelona.

art-i-cinema-caixa-forum-barcelona

Final de l’exposició © Jordi Cirach

A més, el visitant hi trobarà un ampli i divers programa d’activitats complementàries -com ara conferències, projeccions, cicles o cafès tertúlia-que l’ajudaran a assimilar molt millor 120 anys d’intercanvis, relacions i influències entre art i cinema.

Art i cinema. 120 anys d’intercanvis
CaixaForum de Barcelona
Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8
Entrada Gratuïta pels clients de “laCaixa”
@CaixaForum_CAT | #ArteyCineCXF
www.obrasocial.lacaixa.es

La fotografia més íntima de Peter Hujar s’instal·la a la Fundació MAPFRE

dijous, 23/02/2017 (Jordi Cirach)

La Fundació Mapfre acull “Peter Hujar: A la velocitat de la vida”.

L’exposició és un testimoni vital sobre un dels fotògrafs més importants de finals del segle XX. Durant 30 anys, Hujar va capturar imatges de la comunitat creativa del “downtown” de Nova York, sent temes recurrents en la seva obra els moviments d’alliberació homosexual i les mostres de cultura urbana i alternativa.

peter-hujar-barcelona

Fotografies de la primera planta de l’exposició © Jordi Cirach

Hujar és recordat especialment per la intimitat de les seves fotografies. Es diu que podia passar hores en cada sessió, gastant un carret rere l’altre, ja que volia establir una relació directa amb allò fotografiat. En altres paraules, despullar de tota vergonya l’objecte en qüestió per aconseguir unes instantànies úniques i plenes de naturalitat. Així es com treballava amb algunes de les personalitats més importants de la època, com ara els escriptors Susan Sontag o William S. Burroughs.

peter-hujar-bcn

Fotografies de Peter Hujar © Jordi Cirach

Poc reconegut com a fotògraf en vida, Hujar només va publicar un llibre (“Retrats de vida i mort”), on va combinar imatges del seu cercle d’amics de Nova York amb retrats que havia fet anys abans a les catacumbes de Palerm, a Itàlia. L’exposició, que recull un total de 160 fotografies íntimes i evocadores, s’inspira principalment en aquest llibre.

peter-hujar-fundacio-mapfre

Fotografies de Peter Hujar © Jordi Cirach

De fet, el recorregut de l’exposició combina retrats de persones, manifestacions culturals, animals, imatges del riu Hudson, cossos nus i les catacumbes que va visitar a Palerm. Tot i l’aparent incoherència d’aquesta combinació, l’espectador descobreix poc a poc els punts de connexió, fins a arribar a comprendre per complet el transcurs personal de l’artista i la seva evolució com a fotògraf.

casa-garriga-i-nogues

Interior de la Casa Garriga i Nogués © Jordi Cirach

Hujar va morir l’any 1987 víctima del SIDA. És a dir, va morir de la mateixa manera que tanta gent a la que ell havia fotografiat durant anys en una Nova York en decadència social i cultural, on la comunitat homosexual reclamava els seus drets. De fet, la mort va ser un dels temes més recurrents en la seva última etapa com a fotògraf, destacant la instantània de l’actriu transsexual Candy Darling en el seu llit de mort (1973).

casa-garriga-i-nogues

Cúpula interior de la Casa Garriga i Nogués de Barcelona © Jordi Cirach

Ara, trenta anys després de la seva mort, la Nova York que ell retratava ha canviat completament, mentre que la seva importància com a fotògraf s’ha reconegut internacionalment. L’exposició “Peter Hujar: A la velocitat de la vida”, organitzada per la Fundació MAPFRE Barcelona i The Morgan  Library & Museum de Nova York, es pot visitar fins el 30 d’abril.  L’entrada, que té un cost de 3€, dóna accés al recorregut principal de l’exposició així com una sèrie d’activitats complementàries que ajuden al visitant a entendre el llegat d’uns dels fotògrafs més rellevants  i únics dels últims temps.   

Peter Hujar: A la velocitat de la vida
Sala Fundación MAPFRE – Casa Garriga i Nogués
Carrer Diputació, 250
Preu: 3€
www.fundacionmapfre.org
@fmapfre | #expo_peterhujar

Així és per dins el Museu de Cultures del Món de Barcelona

dijous, 16/02/2017 (Jordi Cirach)

El museu dóna al visitant l’oportunitat de viatjar pels 5 continents sense moure’s de Barcelona.

Si busquéssim un lloc a Barcelona on poder viatjar pels cinc continents a través de la diversitat artística dels seus pobles, aquest seria ni més ni menys que el Museu de Cultures del Món de Barcelona. Lluny de ser un aparador on exhibir objectes que venen de molt lluny, el museu busca ser un espai participatiu de diàleg i coneixement on es doni a conèixer el patrimoni cultural i artístic no occidental.

museu-cultures-mon

museu-cultures-mon-barcelona-montcada

Un element clau per preservar i difondre tot aquest patrimoni és l’exposició permanent del Museu de Cultures del Món. Aquesta exposició, que consta de més de 550 peces d’orígens molt diversos, consisteix en un recorregut al llarg de tres plantes de l’edifici en el que el visitant es trobarà immers en un viatge pels pobles i cultures més representatius d’Àfrica, Oceania, Amèrica i Àsia.  

museu-cultures-mon-barcelona

museu-cultures-mon-bcn

Darrerament s’ha establert una nova col·laboració amb el Museum of Archeology and Antrophology  de la Universitat de Cambridge per a l’exhibició de deu peces provinents de la Polinèsia. Així doncs, a la sala número 10 de l’exposició permanent, el visitant podrà trobar un conjunt d’obres de Nova Zelanda, les illes Marqueses, Tonga, l’Illa de Pasqua, Hawai, les illes Australs i les illes Fiji.

bcn-museu-cultures-mon

barcelona-museu-cultures-mon

En poques paraules, viatjar per tot el món i empapar-se de la diversitat artística de tots els racons del planeta és possible sense sortir de Barcelona. Només cal anar al carrer Montcada, entrar al Museu de Cultures del Món i deixar-se endur per tot el que ens ofereix la seva exposició permanent!

Museu de Cultures del Món de Barcelona
Carrer Montcada, 12
Entrada general 5€ i reduïda 3,50€
www.museuculturesmon.bcn.cat
@mculturesmon | #mculturesmón

La Barcelona sense tòpics al Museu Etnològic de Montjuïc

dijous, 9/02/2017 (Jordi Cirach)

L’exposició pretén donar una visió allunyada de tòpics que s’associen amb Barcelona.

les-cares-de-barcelona-montjuic

Foto: Elements quotidians del paisatge urbà d’una ciutat © Jordi Cirach

La renovada quarta planta del Museu Etnològic de Barcelona acull l’exposició Les cares de Barcelona, la qual pretén donar una visió realista, compromesa i allunyada de tòpics que s’associen fàcilment amb nostra ciutat. Es tracta d’una exposició única en la seva espècie, que pretén que es repensi la ciutat a partir d’objectes urbans que ajudin a analitzar l’entorn en el que vivim des de diferents perspectives.

les-cares-de-barcelona

Foto: El carro de ferralla també està present en l’exposició © Jordi Cirach

Es tracta d’una exposició estructurada en 6 àmbits o recorreguts possibles (el carrer, la ciutat missatge, gent de Barcelona, les cultures del món a Barcelona, la ciutat icònica i gent de pas), farcits d’objectes integrats en el nostre paisatge urbà i que, sovint, passen desapercebuts davant del nostre ritme de vida. Cartells publicitaris, senyals, prohibicions, graffitis i altres mostres d’espai urbà que volen ensenyar les diferents cares d’una ciutat submergida en un procés de transformació continuat.

les-cares-barcelona

Foto: Les institucions també han col·laborat en la imatge de Barcelona de disseny de l’actualitat © Jordi Cirach

També és un experiment d’antropologia social que vol entendre la ciutat des de la seva complexitat,  posant èmfasi en els barcelonins, aquells que d’alguna manera contribueixen en la formació de la personalitat d’aquesta ciutat. Barcelonins autòctons o al·lòctons, ciutadans o turistes, que comparteixen un mateix espai i una mateixa cultura. La riquesa de la ciutat, tal i com s’entén a la exposició, és el resultat de contraposar les diferents cultures que conviuen a Barcelona.

Destaquen, amb el permís dels altres objectes que expliquen la ciutat, els souvenirs que els visitants de la Exposició Internacional de 1929 s’enduien com a record. Pancartes, obrecartes,  cendrers o nines amb l’uniforme de l’Exposició Internacional, contrasten amb les bufandes del Barça, les tasses amb el “trencadís” de Gaudí o els imants que es venen avui als top manta. La rigorosa actualitat barcelonina.

adria-pujol-les-cares-de-barcelona

Foto: Adrià Pujol, el comissari de “Les Cares de Barcelona” el dia de la presentació als mitjans de comunicació. © Jordi Cirach

Tot això sota la coordinació d’Adrià Pujol, comissari de l’exposició, que segons ell, la finalitat de Les cares de Barcelona és mostrar la ciutat “però amb una mirada diferent”. Així doncs, el visitant que s’acosti al Museu Etnològic reconeixerà, sens dubte, elements urbans que el faran repensar com és la ciutat on viu.

Les Cares de Barcelona
Museu Etnològic de Barcelona
Passeig de Santa Madrona, 16-22
Entrada general 5€ i reduïda 3,50€
www.barcelona.cat/museuetnologic
#LesCaresdeBarcelona | @museuetnologic

Visitem el Temple d’August, un tast de la Barcino romana

dijous, 26/01/2017 (Jordi Cirach)

Hi ha un racó de Barcelona on encara es respira un ambient que combina poder polític i religiós, urbanisme, i majestuositat. Aquest lloc és, ni més ni menys que el Temple d’August, la construcció del qual va ser iniciada durant l’època de Tiberi amb la principal funció d’homenatjar l’emperador August. No és coincidència, doncs, que es construís a Barcino, ja que va ser amb el consentiment d’August que es va fundar aquesta colònia romana que avui dóna nom a la nostra ciutat.

El Temple d’August va ser l’element principal del Fòrum romà de Barcelona, situat al cim del mont Tàber. El Temple es trobava a l’eix d’aquest Fòrum, damunt d’un podi de tres metres, i va presidir la plaça central durant més de 400 anys. Aquesta posició privilegiada, doncs, ressaltava la seva importància religiosa per sobre de la civil o comercial.

barcino-romana-temple-august

temple-august-barcelona

columnes-romanes-barcelona

Amb el temps, el Temple d’August va anar perdent importància fins a ser enderrocat definitivament durant el creixement de la ciutat medieval. Però no va caure en l’oblit gràcies a que, a finals del segle XIX, se’n van trobar tres columnes a les obres de la construcció de la seu del Centre Excursionista de Catalunya. La quarta columna es trobava a la Plaça del Rei de la Ciutat Comtal, i va ser incorporada al conjunt.

temple-august-barcino

barcelona-romana-temple-august

barcelona-romana

Actualment tenim el privilegi de poder visitar-les de forma gratuïta al carrer Paradís, número 10. El visitant, doncs, podrà apreciar les quatre columnes de 9 metres d’alçària amb uns fusts acanalats i capitells d’ordre corinti, l’arquitrau que les unia i una part del podi que encara es conserva. Un bocí de Barcino que ha sobreviscut a les inclemències del temps i que se’ns presenta dos mil anys després perquè els barcelonins mantinguem vius els orígens de la nostra ciutat.

MUHBA Temple d’August
Carrer Paradís, número 10
Entrada Gratuïta
www.museuhistoria.bcn.cat

Microcatalunya: Benvinguts a la Catalunya menys transitada!

dimecres, 4/01/2017 (Jordi Cirach)

portada_micropobles_final.aiViure amb més calma és possible. O això és el que demostren els autors de Microcatalunya. Un viatge pels pobles més petits després d’un viatge en furgoneta que els ha portat a visitar 50 pobles amb menys de 500 habitants del nostre país amb l’objectiu de descobrir com són i com viuen els seus habitants. A través de més de 300 pàgines plenes de mapes, textos i sons descobrim com la tradició i els costums dels micropobles han aprés a (con)viure amb els nous aires de modernitat del segle XXI.

Els responsables en són el periodista Marc Serena –autor de La volta als 25 i Això no és africà-, i el fotògraf Edu Bayer –col·laborador de mitjans com The New York Times o The Wall Street Journal-, que l’any 2012 van concebre aquest projecte local. Inspirats en Catalunya visió, un llibre de Josep Vallverdú i Ton Sirera, que als anys 70 van decidir retratar una Catalunya rural que poc a poc s’esvaïa, Serena i Bayer han aconseguit demostrar com aquesta Catalunya encara segueix viva.

Una parella de músics que viu i treballa a Ulldemolins, les princeses de Capafonts que viuen en una barraca al bosc per conviure amb plena harmonia amb la naturalesa, les polèmiques franquistes que encara es viuen a Caseres, o la remeiera de Sanaüja que, tot i la pèrdua de memòria, segueix mantenint viva les seves arts curatories. Són alguns dels exemples de la Catalunya desconeguda, màgica i poètica que podem visitar a través aquest llibre.

microcatalunya-micropobles-catalunya

microcatalunya-micropobles-llibre-catalunya

Estem parlant, però, d’un projecte polifacètic. A més de fer el viatge, iniciat al 2014, pels 50 pobles del nostre territori, en Marc i l’Edu han protagonitzat un espai a El Matí de Catalunya Ràdio en el que han anat explicant les seves experiències i aventures pels més de 14.000 km que han recorregut. Finalment, el 28 de novembre el llibre Microcatalunya, editat per Edicions Sidillià i guanyador del Premi Carles Rahola de comunicació local, va sortir a la venta.

En resum, es tracta d’un valuós testimoni de la Catalunya del passat que viu en el present, de petites grans històries que passen al voltant de casa nostra i d’una humanitat que es deshumanitza ràpidament. Una fidel fotografia dels secrets que s’amaguen als micropobles del nostre país.

Microcatalunya
Marc Serena i Edu Bayer
Edicions Sidillà
Preu: 23,50€
www.microcatalunya.cat

La millor fotografia s’instal·la al CCCB amb el World Press Photo 2016

dilluns, 5/12/2016 (Jordi Cirach)

Es pot capturar el món amb una fotografia? No, però el World Press Photo hi està molt a prop. És per això que, sota el lema “Veure i entendre”, es celebra aquesta exposició itinerant per 12è any consecutiu al CCCB de Barcelona. Aquest prestigiós concurs de fotografia intenta fer-nos pensar, sota el paraigües del periodisme, sobre l’actualitat més rellevant del darrer any. Així doncs, la fotografia no és la protagonista real, si no que serveix com a instrument per fer que l’espectador pensi, reflexioni, i interactuï amb les meravelles i atrocitats que tenen lloc al nostre planeta a través de les millors 155 fotografies.

world-press-photo-16-barcelona

Foto: © Jordi Cirach

La guanyadora d’aquest any ha estat “Esperança d’una nova vida”, de l’australià Warren Richardson, presa a l’agost de 2015. Aquesta fotografia, que immortalitza el moment en que un home passa un nadó a través d’una balla a la frontera entre Sèrbia i Hongria, és un cru retrat de la realitat dels refugiats sirians, que han estat el tema principal de l’actualitat del 2015, i que acaparen gran part del protagonisme del World Press Photo 2016.

Però, amb el permís del fenomen dels refugiats, altres temàtiques sorprenen la mirada dels espectadors, entre les quals cal destacar la naturalesa. Instantànies sobre els orangutans de Borneo (Tim Leman), el tràfic de marfil a Àfrica (Brent Stirton), una balena rodejada per submarinistes (Anuar Patjane Floriuk), o les esfereïdores conseqüències del terratrèmol de Nepal (Daniel Berehulak), ens recorden que els humans no som els amos i senyors del planeta en el que vivim.

world-press-photo-16-fotografia-barcelona

Foto: © Jordi Cirach

Organitzada per la fundació Photographic Social Vision, el World Press Photo és una exposició itinerant que cada any atrau a més visitants a Barcelona –l’edició del 2015 va batre el record amb 49.000 assistents-. A més, l’edició de Barcelona es diferencia de les celebrades en altres ciutats amb una sèrie d’activitats complementàries com ara classes magistrals, projeccions de llarmetratges, premis multimèdia, entrevistes als fotògrafs guanyadors, etc.

world-press-photo-16

Foto: © Jordi Cirach

Així doncs, teniu fins l’11 de desembre per acostar-vos al CCCB i gaudir d’aquesta original mirada al món. Aneu-hi, mireu, i enteneu. Sigueu partícips del que passa al planeta que tots habitem. És la millor manera de contribuir i engrandir la tasca d’aquells que, dia rere dia, intenten canviar el món disparant amb les seves càmeres.

World Press Photo
CCCB
C/ Montalegre, 5
Preu: 4 – 6€
www.cccb.org
@cececebe | #wpp16bcn

“La prosa de la vida”: la filosofia literària de Joan-Carles Mèrich

dijous, 17/11/2016 (Jordi Cirach)

la-prosa-de-la-vida-joan-carles-melichEl passat 25 d’octubre les llibreries es van tornat a omplir de filosofia amb la publicació de La prosa de la vida: fragments filosòfics II. El culpable ha tornat a ser el doctor en filosofia i lletres Joan-Carles Mèlich, una de les veus més incisives i valuoses del pensament català contemporani. Amb aquesta nova entrega, el filòsof reflexiona sobre la condició finita dels humans a través del que ha anomenat com filosofia literària: una filosofia que posa la llum en les imatges i figures de ficció en detriment dels conceptes i les categories de la metafísica.

Amb una prolífica i consolidada producció literària a les esquenes, Joan-Carles Mèlich va trobar amb La lectura com a pregària (2015) un nou terreny literari: l’apunt breu i fragmentari. Ara, amb La prosa de la vida consolida aquesta nova narrativa que serveix per combinar pensament, filosofia i tradició literària.

Mèlich, actualment professor titular de filosofia de l’educació a la Universitat Autònoma de Barcelona, fa 15 anys que es dedica a elaborar la filosofia antropològica de la finitud, posant especial atenció en el símbol, el cos, l’alteritat, la memòria, la contingència, el silenci i la mort. La prosa de la vida suposa la culminació d’aquesta tasca desxifrant els misteris de l’existència de l’individu contemporani.

Fragmenta Editorial publica aquesta obra mestra que convida al lector a llegir-lo, submergir-s’hi, i a entrar en un diàleg profund amb ell mateix. En definitiva, a emprendre un viatge filosòfic pel qual Mèlich ens guia a les arrels de la nostra existència.

Deixeu-vos endur, doncs, per aquest viatge de fragments literaris. Sabem quin és el punt de partida, però qui sap on ens durà.

La prosa de la vida: fragments filosòfics II
Joan-Carles Mèlich
Editorial Fragmenta
Preu: 12,90 €
www.fragmenta.cat

Renoir i les seves muses a la Fundación Mapfre de Barcelona

dijous, 3/11/2016 (Jordi Cirach)

Diuen que darrere de tot gran home hi ha una gran dona. En el cas de Pierre-Auguste Renoir, podem afirmar que darrere d’aquest gran artista hi havia moltes dones, i això és el que pretén -i aconsegueix- explicar l’exposició Renoir entre mujeres. Del ideal moderno al ideal clásico. Es tracta, ni més ni menys, d’una exposició sobre el pintor francès a través d’un recorregut per totes les muses que van inspirar el seu pinzell, i de com aquestes van influenciar-lo en les diferents etapes de la seva complexa producció artística.

renoir-entre-mujeres

“Ball al Moulin de la Galette” – Pierre-Auguste Renoir

L’exposició entén Renoir no només com un pintor, sinó com un cronista del (seu) present, com un artista que transforma l’ideal clàssic de bellesa amb elements moderns i trencadors. Al llarg d’un recorregut de més de 60 obres, l’exposició fa especial èmfasi en els tres motius més importants en l’obra del pintor francès: el protagonisme de la parisenca moderna en les seves obres impressionistes, la visió intimista de la imatge maternal, i la bellesa atemporal del nu integrat en la naturalesa, molt present en els seus darrers anys.

Renoir, que va viure a cavall entre el segle XIX i el XX, és un pintor difícil de catalogar. Iniciat en el moviment impressionista, se’n va desmarcar ràpidament per trobar el seu propi estil, atrevint-se a mostrar sensualitat femenina integrant-la en la naturalesa. Per tal d’entendre millor els seus referents i inspiracions, l’exposició també inclou obres d’artistes com Vincent Van Gogh, Maurice Denis, o Pablo Picasso.

renoir-les-baigneuses

“Les banyistes” – Pierre-Auguste Renoir

Cal destacar, però, la gran protagonista de l’exposició: el “Bal du Moulin de la Galette” (1876), que rep al visitant amb les seves imponents dimensions –gairebé dos metres d’ample-, i el seu valor històric –està considerat com un dels icones del moviment impressionista-. De fet, l’exposició coincideix amb l’arribada a Barcelona d’aquesta obra per formar part d’una gran mostra d’art francès que es va celebrar a la capital catalana al 1917.

L’exposició, que es podrà visitar fins al 8 de gener a la Sala Garriga i Nogués de la Fundación Mapfre, és una oportunitat única per trobar les dues millors col·leccions de Renoir –la del Museu d’Orsay i la del Museu Orangerie-, en un mateix espai. És el moment, doncs, d’entendre com el pinzell de Renoir va redefinir el cànon de bellesa femení.

Renoir entre mujeres
Sala Garriga i Nogués, Fundación Mapfre
Carrer Diputació, 250
Entrada: 3€
www.fundacionmapfre.org
@fmafre | #renoirentremujeres