La Fundació Mapfre acull “Peter Hujar: A la velocitat de la vida”.

L’exposició és un testimoni vital sobre un dels fotògrafs més importants de finals del segle XX. Durant 30 anys, Hujar va capturar imatges de la comunitat creativa del “downtown” de Nova York, sent temes recurrents en la seva obra els moviments d’alliberació homosexual i les mostres de cultura urbana i alternativa.

Fotografies de la primera planta de l’exposició © Jordi Cirach

Hujar és recordat especialment per la intimitat de les seves fotografies. Es diu que podia passar hores en cada sessió, gastant un carret rere l’altre, ja que volia establir una relació directa amb allò fotografiat. En altres paraules, despullar de tota vergonya l’objecte en qüestió per aconseguir unes instantànies úniques i plenes de naturalitat. Així es com treballava amb algunes de les personalitats més importants de la època, com ara els escriptors Susan Sontag o William S. Burroughs.

Fotografies de Peter Hujar © Jordi Cirach

Poc reconegut com a fotògraf en vida, Hujar només va publicar un llibre (“Retrats de vida i mort”), on va combinar imatges del seu cercle d’amics de Nova York amb retrats que havia fet anys abans a les catacumbes de Palerm, a Itàlia. L’exposició, que recull un total de 160 fotografies íntimes i evocadores, s’inspira principalment en aquest llibre.

Fotografies de Peter Hujar © Jordi Cirach

De fet, el recorregut de l’exposició combina retrats de persones, manifestacions culturals, animals, imatges del riu Hudson, cossos nus i les catacumbes que va visitar a Palerm. Tot i l’aparent incoherència d’aquesta combinació, l’espectador descobreix poc a poc els punts de connexió, fins a arribar a comprendre per complet el transcurs personal de l’artista i la seva evolució com a fotògraf.

Interior de la Casa Garriga i Nogués © Jordi Cirach

Hujar va morir l’any 1987 víctima del SIDA. És a dir, va morir de la mateixa manera que tanta gent a la que ell havia fotografiat durant anys en una Nova York en decadència social i cultural, on la comunitat homosexual reclamava els seus drets. De fet, la mort va ser un dels temes més recurrents en la seva última etapa com a fotògraf, destacant la instantània de l’actriu transsexual Candy Darling en el seu llit de mort (1973).

Cúpula interior de la Casa Garriga i Nogués de Barcelona © Jordi Cirach

Ara, trenta anys després de la seva mort, la Nova York que ell retratava ha canviat completament, mentre que la seva importància com a fotògraf s’ha reconegut internacionalment. L’exposició “Peter Hujar: A la velocitat de la vida”, organitzada per la Fundació MAPFRE Barcelona i The Morgan  Library & Museum de Nova York, es pot visitar fins el 30 d’abril.  L’entrada, que té un cost de 3€, dóna accés al recorregut principal de l’exposició així com una sèrie d’activitats complementàries que ajuden al visitant a entendre el llegat d’uns dels fotògrafs més rellevants  i únics dels últims temps.   

Peter Hujar: A la velocitat de la vida
Sala Fundación MAPFRE – Casa Garriga i Nogués
Carrer Diputació, 250
Preu: 3€
www.fundacionmapfre.org
@fmapfre | #expo_peterhujar

Diuen que darrere de tot gran home hi ha una gran dona. En el cas de Pierre-Auguste Renoir, podem afirmar que darrere d’aquest gran artista hi havia moltes dones, i això és el que pretén -i aconsegueix- explicar l’exposició Renoir entre mujeres. Del ideal moderno al ideal clásico. Es tracta, ni més ni menys, d’una exposició sobre el pintor francès a través d’un recorregut per totes les muses que van inspirar el seu pinzell, i de com aquestes van influenciar-lo en les diferents etapes de la seva complexa producció artística.

“Ball al Moulin de la Galette” – Pierre-Auguste Renoir

L’exposició entén Renoir no només com un pintor, sinó com un cronista del (seu) present, com un artista que transforma l’ideal clàssic de bellesa amb elements moderns i trencadors. Al llarg d’un recorregut de més de 60 obres, l’exposició fa especial èmfasi en els tres motius més importants en l’obra del pintor francès: el protagonisme de la parisenca moderna en les seves obres impressionistes, la visió intimista de la imatge maternal, i la bellesa atemporal del nu integrat en la naturalesa, molt present en els seus darrers anys.

Renoir, que va viure a cavall entre el segle XIX i el XX, és un pintor difícil de catalogar. Iniciat en el moviment impressionista, se’n va desmarcar ràpidament per trobar el seu propi estil, atrevint-se a mostrar sensualitat femenina integrant-la en la naturalesa. Per tal d’entendre millor els seus referents i inspiracions, l’exposició també inclou obres d’artistes com Vincent Van Gogh, Maurice Denis, o Pablo Picasso.

“Les banyistes” – Pierre-Auguste Renoir

Cal destacar, però, la gran protagonista de l’exposició: el “Bal du Moulin de la Galette” (1876), que rep al visitant amb les seves imponents dimensions –gairebé dos metres d’ample-, i el seu valor històric –està considerat com un dels icones del moviment impressionista-. De fet, l’exposició coincideix amb l’arribada a Barcelona d’aquesta obra per formar part d’una gran mostra d’art francès que es va celebrar a la capital catalana al 1917.

L’exposició, que es podrà visitar fins al 8 de gener a la Sala Garriga i Nogués de la Fundación Mapfre, és una oportunitat única per trobar les dues millors col·leccions de Renoir –la del Museu d’Orsay i la del Museu Orangerie-, en un mateix espai. És el moment, doncs, d’entendre com el pinzell de Renoir va redefinir el cànon de bellesa femení.

Renoir entre mujeres
Sala Garriga i Nogués, Fundación Mapfre
Carrer Diputació, 250
Entrada: 3€
www.fundacionmapfre.org
@fmafre | #renoirentremujeres