Feia dies que l’àvia Pikler rumiava la millor opció per dormir a quelcom semblant a un refugi de muntanya. Enyorava l’època en què s’enduia les seves filles al Pirineu i els refugis d’Amitges, Ulldeter o Restanca es convertien per uns dies en la seva casa d’estiueig. Tenia ganes de començar a fer el mateix amb la seva néta, però la Queralt, amb dos anys, encara es desvetllava algunes nits i això podia provocar algun que d’altre mal de cap als excursionistes amb qui havien de compartir habitació.  Trobar un emplaçament al Pirineu a certa altitud i amb una habitació per a elles dues no era una tasca senzilla. En pocs dies però, va arribar la solució.

Situada a 1.600 metres d’altitud als afores del municipi d’Enveig (La Cerdanya francesa), la casa rural i granja eqüestre Mas Franc és un autèntic recés de pau per als amants de la naturalesa, el senderisme, l’equitació i els bolets. És lloc de pas obligat per als excursionistes que fan la volta del Carlit, el bucle del GR10, la volta del Capcir o la volta de la Cerdanya. Actualment disposa de 3 habitacions rurals amb una capacitat per a 12 persones. A l’estiu,  podreu fer nit en una iurta mongola i un tipi indi, una experiència única que no oblidareu fàcilment.

Feia estona que la Valérie les estava esperant. S’havien entretingut a l’estany de Puigcerdà. Sempre que anava a la Cerdanya, a l’àvia Pikler li agradava fer un recés en aquest indret paradisíac que, a parer seu, lluïa els seu millor aspecte els capvespres d’hivern.  Només baixar del vehicle, els primers animals els van donar la benvinguda: un parell de cavalls que voltaven fora de l’estable i en Misto, un gat a qui li agradava esmunyir-se entre les cames dels hostes. Aquella mateixa tarda van construir castells a la sorrera. Al fons, al massís del Moixeró els esquiadors feien les darreres baixades de la temporada  a les pistes  de la Masella.

A quarts de vuit, estaven citades per sopar. S’entaularen amb la Valérie i la seva filla en una taula allargassada que finalitzava a la llar de foc on,a  mitjan d’abril, els tions encara cremaven amb delit. Els serviren una amanida d’hortalisses ecològiques  i un cuscús amb carn picada  que la Queralt  va cruspir-se sense fer escarafalls. De postres, l’assortiment de formatges donava el tret de sortida a la sobretaula on l’àvia Pikler posava en pràctica les nocions de francès que havia après de menuda a l’escola.

La Queralt s’havia llevat en sortir el sol. Calia anar per feina i peixar la mitja dotzena de ponis que pasturaven rere el mas. Atansar la mà repleta de palla fins a la boca de la bèstia era la millor teràpia per treballar la por als animals. Amb la feina feta, l’àvia Pikler farcia les magdalenes  amb la melmelada de nabius de la Valèrie mentre la Queralt s’entretenia remullant  les galetes de mantega al bol de llet amb cacau. Després d’esmorzar, la sorrera i els cavalls l’esperaven a fora. S’hi hagués quedat tota la vida en aquest racó de món! L’àvia Pikler li havia promès que hi tornarien a l’estiu. Aquesta vegada però,  dormirien en un tipi,  com els dels indis dels contes que li explicava la seva àvia abans d’anar a dormir.

 

 

 

Entrada publicada a Allotjaments el dimarts, 17/05/2016 a les 20:31.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.