El naixement del riu Ter

Tot i els seus cinquanta-cinc anys l’àvia Pikler es mantenia en forma per carregar els deu quilos de la Queralt encabida en una motxilla portanadons. A mitjan estiu nombrosos vehicles restaven esparsos al marge de la carretera que enfilava fins a les pistes de Vallter. Era fàcil intuir on podien ser els seus ocupants: de camí al Bastiments, al Pic de la Dona o fent nit al refugi d’Ulldeter. Des d’una de les corbes, s’enfilava un sender fressat al marge de les aigües incipients del Ter. Com si d’un joc de pistes es tractés cada pocs metres hi havia pintades  en l’escorça tosca d’un pi negre o en un dels rocs del camí les marques vermelles i blanques del GR 11. L’àvia Pikler progressava amb un parell de pals telescòpics que l’ajudaven a mantenir el ritme constant per no defallir durant el primer tram força exigent. En vint minuts s’havien plantat al refugi d’Ulldeter. La Queralt havia quedat ben adormida recolzant les seves galtones rosades sobre un dels laterals encoixinats de la motxilla.

P1070480-min

Camí del refugi d’Ulldeter seguint els marges del riu Ter

 

P1070529-min

L’actual refugi d’Ulldeter , del Centre Excursionista de Catalunya, substituí el 1959 l’antic refugi d’estil   Noucentista

El traçat de les pistes d’esquí havia malmès un immens prat alpí encerclat d’est a oest pel Pic de la Dona, el Bastiments i el Gra de Fajol. Els arbres havien deixat pas a les pilones que sostenien cables d’acer quilomètrics que dibuixaven línies paral·leles al sòl. A l’hivern hi penjaven  perxes i cadires que transportaven a velocitat uniforme els amants de la neu. L’àvia Pikler hi havia lliscat per primera vegada a la dècada dels 70, quan els seus pares passaven les festes de Nadal a l’hotel Camprodon. De mare hi havia esquiat amb les seves filles i ara esperava amb ànsia que la Queralt fes els tres anys per calçar-li els seus primers esquís. Les pistes de Vallter, si les llevantades eren abundants i amb el beneplàcit del torb,  eren  idònies per iniciar-se en aquest esport d’origen nòrdic.

La Queralt seguia immersa en el seu somni profund acomodada en la seva trona reial. Tot i que a l’àvia Pikler li sabia greu que la seva néta s’estigués perdent l’espectacle que oferia el circ de muntanyes no gosava trencar el seu son.  Els excursionistes amb qui es creuaven les saludaven amb un bon dia de cortesia o un bonjour que els recordava que el país veí era a tocarRere un pendent pronunciat delimitat per canons de neu emergien les restes de l’antic refugi d’Ulldeter, un bon moment per detenir la marxa, despertar la Queralt i fer el mos.

P1070499-min

Vaques pasturant a la capçalera del riu Ter

 

P1070502-min

El Bastiments i el coll de la Geganta resguarden les aigües incipients del riu Ter

El primer refugi d’Ulldeter inaugurat el 1909 es trobava emplaçat molt a prop del naixement del riu Ter a la carena del Puig dels Lladres, en un lloc privilegiat amb vistes a la vall del Ter. Aquell edifici noucentista dissenyat per Jeroni Martorell i endegat pel Centre Excursionista de Catalunya, tenia tot allò que la burgesia catalana, promotora de ciència i cultura d’aleshores, cregué necessari.  Disposava d’estació colombòfila, menjador, dormitoris, cuina, cambra fosca, observatori científic i lavabos. Els problemes amb els material per una banda i la situació històrica del moment van accelerar el procés de degradació del refugi. La Guerra Civil del 1936 al 1939, l’ocupació del refugi per les milícies alpines i el posterior abandonament van suposar el final del refugi que de manera imparable es va anar ensorrant.

P1070501-min

Restes de l’antic refugi d’Ulldeter a la carena del Puig dels lladres

A 2.400 metres d’altitud un cartell informatiu indicava el punt exacte del naixement del riu Ter, situat entre els trams superiors de les pistes d’alpí de El Xalet i Bac Barquins. L’àvia Pikler hi havia arribat menys sencera del que hagués desitjat, però encara tenia esma per llegir-hi el contingut sobre la Ruta del Ter, un recorregut promogut i gestionat pel consorci del Ter, que permetia enllaçar a peu i en bicicleta Ulldeter amb la desembocadura, a la Gola del Ter.

La Queralt ja feia estona que anhelava que els seus diminuts peus entressin en contacte amb el sòl, acomodar les natges a terra per jugar a “botigues” amb el miler de pedretes disperses per la superfície o potinejar amb la sorra per fer les millors croquetes del món. D’altra banda, l’àvia Pikler necessitava airejar la seva esquena amarada de suor i alliberar-se de la càrrega d’una criatura fornida de dos anys. Abans de dinar, es descalçaren les botes i s’assegueren en un banc de rocs calcaris que circumdava la surgència d’aigua. Un bon moment per delectar-se amb el paisatge mentre remullaven els peus bullents a les aigües gèlides del Ter.  Dos-cents quilòmetres avall, després del gir sobtat en arribar a la Plana de Vic, el Ter desembocava a la Mare Nostrum.

P1070511-min

Naixement del riu Ter, un bon lloc on descalçar-se les botes i remullar-hi els peus després d’una bona caminada

 

Be Sociable, Share!

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

Normes d'ús