L’alzina de can Valls

A l’àvia Pikler sempre l’havien captivat els arbres centenaris on calien tres persones pel cap baix per encerclar la seva gegantina soca. Se n’havia fet un fart d’enfilar-se tronc amunt, de branca en branca i de convertir la soca buida dels faigs del Brull en improvisades cabanes per protegir-se del llop ferotge. Ja feia dies que li rondava pel cap transmetre la seva dèria pels arbres centenaris a la seva néta. Començarien per l’alzina de can Valls, una alzina immensa que es podia distingir, entre la massa boscosa, des del balcó de casa de la Queralt i que comptava amb l’honor d’ésser la més gruixuda del Montseny.

P1080501-min

Amb 5,40 metres de volta de soca l’alzina de can Valls és la més gruixuda del Montseny

Un pet en forma de xocolatina, com els que deixava anar el tió per Nadal, amagada en els diminuts orificis del tronc era l’excusa perfecta per motivar la Queralt. “Anem a buscar un pet, anem a buscar un pet” exclamava mentre la seva àvia acabava d’enllestir la motxilla. El cotxe avançava sobre una pista que els dies sense pluja havien convertit en un mar de pols. A banda i banda, la munió de pins i alzines suplicaven una mica d’aigua per a les seves arrels profundes arrelades al vessant sud-oest del massís del Montseny. Havien aparcat a Sant Cristòfol de Monteugues, una ermita d’origen romànic situada en un collet boscós i que segons la llegenda el rei dels francs i fill de Carlemany, Lluís I el Pietós, havia manat construir en memòria de la seva victòria contra als sarraïns prop del turó de Sant Cristòfol.

P1080511-min-min

Sota l’ombra d’aquesta immensa alzina es contempla la plana vallesana, la Mola, Collserola i el mar

La Queralt s’havia escarxofat ràpidament a la motxilla. Tot i que amb gairebé tres anys ja gaudia de les capacitats motrius per caminar una estona, quan el camí feia pendent li apareixien tots els mals. L’àvia era conscient que en breu ja no la podria carretejar a la motxilla i que llavors començaria una etapa difícil en què el pes dels infants és excessiu per dur-los a l’esquena i, a la vegada, encara no caminen suficient com per emprendre excursions de certa distància. En un quart d’hora s’havien plantat a l’esplanada que albergava amb tots els honors l’alzina centenària. Estaven soles. És el que tenia sortir a voltar els dilluns; poder gaudir en exclusiva d’aquells petits tresors que oferia la naturalesa. La Queralt trepava tronc amunt sota l’esguard i les indicacions de la seva àvia que, en cada moviment de la seva néta, rememorava la seva infantesa a la casa de pagès del Brull. La Queralt havia convertit aquell  tronc tosc en un fantàstic tobogan.  Un pet, un pet! Acabava de trobar una moneda de xocolata en un dels orificis de la soca.

P1080506-min

Enfilar-se pel seu extens tronc o convertir la seva soca gegant en un tobogan són algunes de les opcions que ofereixen els arbres centenaris.

A l’àvia Pikler li agradava recitar de memòria el nom de cadascuna de les muntanyes, serralades o pobles quan obtenia una bona panoràmica. Ho havia fet amb les seves filles i com una persona de costums ho seguiria fent amb la seva néta:  “Veus Queralt, això és la plana vallesana i més enllà hi ha la serralada Litoral amb Collserola i el Garraf. I allà hi ha casa teva”. Ajagudes sobre el prat ressec aprofitaven cadascun dels raigs de sol que s’escolaven entre l’espès brancatge de l’alzina per escalfar les seves galtes rosades. Havia arribat el moment de treure l’embolcall de la moneda de xocolata i embrutir de xocolata aquells morros innocents. Abans d’iniciar el descens l’àvia Pikler formularia la pregunta de rigor, aquella que sempre dibuixava un somriure d’orella a orella a la cara de la seva néta: Què vols, que baixem pel camí més planer o per la baixada bèstia? La resposta sempre era la mateixa: “La bèstia!” I les dues, agafades de la mà, corrien pendent avall mentre les seves goles deixaven anar el crit de: bestiaaaa!

P1080513-min

Moment de solitud sota l’ombra allargada de l’alzina de can Valls

Be Sociable, Share!

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

Normes d'ús