Arxiu del mes: agost 2017

El circ de Colomers

dimecres, 30/08/2017

A l’Àvia Pikler li hagués agradat remullar el seu cos a l’Hotel Banhs de Tredòs per en acabat sotmetre’l a un massatge relaxant. Sempre havia somiat arribar-hi sobre un trineu tirat per gossos siberians i quedar-s’hi aïllada durant un període de temps indefinit fins que el cap de la seva feina la trobés a faltar. A l’estiu però, el pàrquing de Pont de Banhs era més aviat una muntanya de pols fruit del vaivé de vehicles provinents dels pobles de l’Aran. Per tal d’estalviar-se la monòtona pista que resseguia la vall de Tredós fins a un petit aparcament reservat als guardes del refugi de Colomers, havien decidit agafar un taxi. A l’estiu, furgonetes de nou places recorrien el trajecte plenes de turistes disposats a explorar un dels el circs glacials més imponents del Pirineu.

Situat al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a la Val d’Aran, el circ de Colomers està format per un conjunt de cims força abruptes que s’aixequen per sobre dels 2.500 metres i que es disposen en forma de cercle. Per descobrir-lo us haureu de calçar les botes i seguir alguna de les rutes circulars senyalitzades amb marques de pintura groga i vermella. El recorregut vermell, més exigent,  avança per la cinquantena de llacs glacials que formen el circ de Colomers. Amb la ruta circular groga, la que us proposem aquí,  fareu un tastet de la immensitat del circ glacial.

El circ de Colomers és un dels indrets més bells i concorreguts de la Val d’Aran  © Bernat Calbetó

El sender ascendia obrint-se pas entre grans blocs de granit. La Queralt s’hi arrapava amb els seus braços menuts mentre la seva àvia l’impulsava amb la mà sobre el cul. L’avet i el pi negre es mostraven orgullosos de ser els únics arbres capaços de sobreviure a dos mil metres d’alçada entre acònits i rododendres que florien espaterrants sobre els prats alpins. La Queralt feia equilibris en la passarel·la de fusta que travessava un ampli planell sobre l’Estanh dera Llosa, el primer de la desena dels llacs que els esperaven. Més amunt, una imponent muralla en forma de presa emmagatzemava desenes de milers de litres d’aigua cristal·lina on s’emmirallaven l’antic i l’actual refugi de Colomers, emplaçats ambdós a la riba occidental de l’estany.

El 2008 el nou refugi de Colomers substituí l’antic, ambdós emplaçats al marge de l’estany © Bernat Calbetó

Mentre que l’àvia Pikler tenia predilecció per dormir al pis inferior de lliteres, la Queralt preferia enfilar-se al capdamunt, des d’on es dedicava a escrutar amb la mirada innocent el que serien els seus companys d’habitació aquella nit. A mitjan agost, les desenes d’excursionistes de la travessa Carros de Foc convertien Colomers en una espècie de torre de Babel: anglès, francès, català, castellà, holandès o euskera eren algunes de les llengües que s’escoltaven a taula entre plat i plat. L’àvia Pikler tenia com a costum estirar les cames abans d’enfundar-se al sac de dormir. Solia buscar el millor emplaçament en forma de roca des d’on albirar el darrer espectacle del dia: la posta de sol. A fora, els darrers raigs de sòl il·luminaven tènuement la muralla de muntanyes que circumdaven el gran circ glacial de Colomers.

Els darrers raigs de sol sobre la presa de Colomers © Bernat Calbetó

Una imponent muralla de granit encercla l’estany de Colomers © Bernat Calbetó

Àvia i néta seguien els senyals grogs pintats sobre blocs de granit al marge del camí. El cel, d’un blau que podria ser el de qualsevol dibuix d’un nen, garantia unes hores de bonança. El sol tímid escalfava unes muntanyes que la gèlida nit havia refredat sense pietat. Era la millor hora per encarar el tram més costerut de la jornada: una breu però pronunciada pujada que els conduiria fina A l’Estanh de Mòrt. Allí gaudiren de la sol·licitud amb què es premia als més matiners. Soles, buscaren el millor indret per contemplar el mirall perfecte que formaven les aigües immòbils de l’estany.

Les aigües immòbils de l’estany Mort formen un mirall perfecte © Bernat Calbetó

El sender avança enmig de prats alpins i estanys d’una bellesa extraordinària © Bernat Calbetó

L’Estanh des Cabidornats, un llac ovalat amb una enigmàtica petita illa al mig, era el millor bàlsam per a uns peus encarcarats que reclamaven a crits sortir de les rígides botes. La Queralt s’hi havia ficat decidida, mentre la seva àvia, més prudent, l’observava des del marge de l’estany amb els peus en remull. Aquella era sens dubte la millor piscina del món! A l’Estanh Long, dinaren sota l’ombra generosa d’un pi negre mentre contemplaven els excursionistes més agosarats com es capbussaven en les aigües gèlides de l’estany. De nou a la presa de Colomers tancaren al cercle, el cercle d’un dels circs més bells del Pirineu.

L’Estanh des Cabidornats amb la seva enigmàtica illa és un dels més bells del circ de Colomers          © Bernat Calbetó

Muntanyes imponents al circ de Colomers © Bernat Calbetó