Arxiu de la categoria ‘Allotjaments’

5 refugis per iniciar els més petits en la muntanya

dimarts, 12/07/2016

Som molts els aficionats a la muntanya que en tenir fills es pregunten si podran seguir gaudint d’aquest medi amb els seus fills. Personalment crec que la resposta és afirmativa. Ara bé, és obvi que caldrà adaptar les activitats que hi fèiem abans a l’edat dels infants i a les seves necessitats. Sovint haurem de buscar algun asqué, quelcom que els motivi, ja sigui un petit joc de pistes o una història fantàstica ambientada en la zona que visitem. Recordem que, a diferència dels adults, els nens no caminen per caminar. Una bona manera d’iniciar-nos en família a la muntanya és començar a pernoctar en  refugis de muntanya. Per escollir quin són els més adequats haurem de tenir en compte alguns aspectes com, l’accessibilitat al refugi o els serveis que ofereixen. També haurem de tenir present el son dels nostres fills ja que en els refugis compartirem habitació amb d’altres persones.

A continuació, us oferim un recull de 5 refugis (podrien haver estat molts més). Tots ells han estat pensats per pernoctar-hi a l’estiu, quan les temperatures són benignes i no trobem presència de neu al llarg del camí. Aquests s’han escollit tenint en compte tres criteris: l’accés proper en vehicle, els serveis de què disposa i la seva ubicació en el Pirineu (hem procurat abastir diferents zones de la serralada).

Refugi d’Ulldeter

Inaugurat el 1959, l’actual refugi d’Ulldeter es va construir en substitució de l’anterior (1909) d’estil noucentista i endegat pel Centre Excursionista de Catalunya. El refugi d’Ulldeter s’ubica al terme municipal de Setcases, a la província de Girona. El refugi es troba situat a la falda del Gra de Fajol, a 2.221 metres, a prop del naixement del riu Ter. Un cop a Setcases heu de seguir per l’única carretera que hi ha i que està indicada a l’estació de Vallter 2000, són 12 Km de pujada. Un cop passat el primer pàrquing del telecadira  trobareu una indicació del Refugi d’Ulldeter i ja podeu aparcar, no cal que arribeu a l’estació de Vallter 2000. El camí surt des d’una corba i  hi ha un indicador. Des d’allí són 30 minuts de pujada fins el refugi seguint les marques de GR.

El refugi compte amb habitacions de 6 places en lliteres. És necessari portar sac de dormir o llençols. Hi ha flassades i coixins, així com calçat de recanvi per utilitzar únicament a l’interior del refugi.Ofereix servei de mitja pensió, menú de migdia i servei de bar. Té dutxes d’aigua calenta i lavabos. Des de juny fins a mitjan setembre és obert cada dia. La resta de mesos el refugi guardat només obre els caps de setmana i festius. S’ha de reservar.

Recomanem sortir ben d’hora a fer un volt per l’entorn del refugi per sentir els xiscles de les marmotes. Amb una mica de sort en podreu veure alguna.

P1070529-min

Refugi de Rebost

Situat dins del Parc natural Cadí-Moixeró, al terme municipal de Bagà (el Berguedà), el refugi Rebost es va inaugurar el 1955 després que la Unió Excursionista de Catalunya rehabilités una antiga casa de pagès per acollir els amants de l’excursionisme. Es troba a 1.640m. Per accedir-hi haureu d’anar fins a Bagà i agafar la Carretera de Coll de Pal (BV4024). Passat el km 13 a uns 200 metres hi ha una esplanada on s’ha de deixar el cotxe. Aquí és on comença un corriol de poc més d’ 1km que et porta fins al refugi.

Té capacitat per a 50 persones que es distribueixen en dues sales grans de 22 i 28 places amb lliteres de tres pisos. Ofereix servei de bar i menjador i mitja pensió. Hi ha flassades i coixins, així com calçat de recanvi per utilitzar únicament a l’interior del refugi. Està obert tots els dies des de principis de juny fins a finals de setembre. La resta de l’any és obert els caps de setmana i festius. S’ha de reservar. Per a més informació podeu consultar la seva web: www.refugirebost.cat

Recomanem les vistes sobre el Pedraforca i els macarrons de l’àpat del sopar.

El Rebost

Refugi de Juclar

Es troba situat a 2310m d’alçada al costat dels estanys de Juclar, al final de la vall d’Incles, a la parròquia de Canillo, Andorra. Entre el poble de Soldeu i El Tarter neix la carretera que puja per la Vall d’Incles. Entre Juliol i Setembre de 10h a 18h, la Vall es tanca al trànsit de vehicles, posant en marxa un transport alternatiu: un autobús que puja des del peu de la Vall. Per accedir-hi haureu de caminar més que els altres refugis que us proposem: 1hora i mitja i 470 metres de desnivell. L’esforç però, valdrà la pena ja que el contrast entre aquest paratge natural i el bullici d’Andorra la Vella és immens. Des de l’aparcament del Pont de la Baladosa, al final de la Vall d’Incles, comença el camí remuntant el riu de Juclar en direcció Est per una pista forestal que porta fins a l’encreuament de camins ben senyalitzat amb un cartell, entre el Siscaró i Juclar. Seguint en direcció est cap a Juclar i, tot seguint una variant del GR10 i GRP, es troba una petita àrea recreativa on emplenar les cantimplores. Tot seguit el camí comença a enfilar més dret i avança fins prop de la presa del Primer Estany de Juclar. Uns metres cap a la dreta es troba el Refugi de Juclar.

El refugi està guardat durant els mesos d’estiu, de l’1 de juny al 30 de setembre. Disposa de 43 places, dutxa solar, wc ecològic, servei de menjars i begudes i zona de cuina lliure. Per a més informació podeu consultar la seva web: www.refugidejuclar.com

Recomanem passejar pel contorn del llac de Juclar (el més gran d’Andorra) en caure el dia. 

Refugi de Juclar

 

Refugi Colomina

El refugi Colomina es troba al sector meridional del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici a 2.395 metres d’altitud. Fou construït a la ribera de l’estany Colomina el 1917. Inicialment hi vivia l’enginyer suís Keller que dirigia el que va significar la primera gran obra hidroelèctrica de l’Estat. Acabades les obres de la zona lacustre de la Vall Fosca, la companyia FECSA va cedir la gestió del refugi a la FEEC, que l’inaugurà com a allotjament muntanyenc l’any 1973. Per accedir-hi cal anar fins a la Torre de Capdella i des d’allí fins al pantà de Sallente. A l’estiu un telefèric s’enfila des del pantà de Sallente fins a l’estany Gento. A partir d’aquest punt haureu de caminar 45 minuts fins al refugi.

El refugi té una capacitat de 40 persones i ofereix servei de menjars, begudes, wc, dutxes d’aigua calenta, calefacció i Internet. És un dels 9 refugis per on passa  la popular travessa Carros de Foc. Per a més informació podeu consultar la web: www.feec.cat/refugi/refugi-colomina.

Recomanem agafar el telefèric que s’enlaira fins l’estany Gento. Els més petits gaudiran d’una experiència inoblidable.

refugi Colomina

Refugi dera Honeria

A la vall de Toran, a la Val d’Aran, hi trobem el Refugi dera Honeria, a 1.015 metres d’altitud. Per arribar-hi haureu d’agafar la N-230 fins a Pontaut ( població entre Les i la frontera amb França) i en la cruïlla agafar direcció Canejan i continuar fins al trencat al poble de Sant Joan de Toran. Una vegada arribat en aquest punt heu  de continuar 8 km més per la carretera asfaltada. S’arriba en cotxe fins al mateix refugi.

El refugi compte amb 30 places. Ofereix servei de bar, menjars, cuina lliure, wc i dutxa d’aigua calenta. Per a més informació podeu consultar la web: www.refugiohoneria.com

Recomanem deixar-vos aconsellar pel guarda per tal de planificar les excursions per l’entorn del refugi.

Refugi dera Honeria

 

Mas Franc

dimarts, 17/05/2016

Feia dies que l’àvia Pikler rumiava la millor opció per dormir a quelcom semblant a un refugi de muntanya. Enyorava l’època en què s’enduia les seves filles al Pirineu i els refugis d’Amitges, Ulldeter o Restanca es convertien per uns dies en la seva casa d’estiueig. Tenia ganes de començar a fer el mateix amb la seva néta, però la Queralt, amb dos anys, encara es desvetllava algunes nits i això podia provocar algun que d’altre mal de cap als excursionistes amb qui havien de compartir habitació.  Trobar un emplaçament al Pirineu a certa altitud i amb una habitació per a elles dues no era una tasca senzilla. En pocs dies però, va arribar la solució.

IMG_0075-min

Façana principal de Mas Franc en un dia solejat © Bernat Calbetó

Situada a 1.600 metres d’altitud als afores del municipi d’Enveig (La Cerdanya francesa), la casa rural i granja eqüestre Mas Franc és un autèntic recés de pau per als amants de la naturalesa, el senderisme, l’equitació i els bolets. És lloc de pas obligat per als excursionistes que fan la volta del Carlit, el bucle del GR10, la volta del Capcir o la volta de la Cerdanya. Actualment disposa de 3 habitacions rurals amb una capacitat per a 12 persones. A l’estiu,  podreu fer nit en una iurta mongola i un tipi indi, una experiència única que no oblidareu fàcilment.

IMG_0072-min

A 1.600 metres d’altitud podreu gaudir d’aquest “refugi” al bell mig de la Cerdanya.       © Bernat Calbetó

Feia estona que la Valérie les estava esperant. S’havien entretingut a l’estany de Puigcerdà. Sempre que anava a la Cerdanya, a l’àvia Pikler li agradava fer un recés en aquest indret paradisíac que, a parer seu, lluïa els seu millor aspecte els capvespres d’hivern.  Només baixar del vehicle, els primers animals els van donar la benvinguda: un parell de cavalls que voltaven fora de l’estable i en Misto, un gat a qui li agradava esmunyir-se entre les cames dels hostes. Aquella mateixa tarda van construir castells a la sorrera. Al fons, al massís del Moixeró els esquiadors feien les darreres baixades de la temporada  a les pistes  de la Masella.

IMG_0105-min

La sorrera és un espai de joc idoni per fomentar el joc autònom dels infants.               © Bernat Calbetó

A quarts de vuit, estaven citades per sopar. S’entaularen amb la Valérie i la seva filla en una taula allargassada que finalitzava a la llar de foc on,a  mitjan d’abril, els tions encara cremaven amb delit. Els serviren una amanida d’hortalisses ecològiques  i un cuscús amb carn picada  que la Queralt  va cruspir-se sense fer escarafalls. De postres, l’assortiment de formatges donava el tret de sortida a la sobretaula on l’àvia Pikler posava en pràctica les nocions de francès que havia après de menuda a l’escola.

IMG_0217-min (1)

De bon matí és l’hora de donar de menjar als cavalls i ponis que habiten a Mas Franc.  © Bernat Calbetó

La Queralt s’havia llevat en sortir el sol. Calia anar per feina i peixar la mitja dotzena de ponis que pasturaven rere el mas. Atansar la mà repleta de palla fins a la boca de la bèstia era la millor teràpia per treballar la por als animals. Amb la feina feta, l’àvia Pikler farcia les magdalenes  amb la melmelada de nabius de la Valèrie mentre la Queralt s’entretenia remullant  les galetes de mantega al bol de llet amb cacau. Després d’esmorzar, la sorrera i els cavalls l’esperaven a fora. S’hi hagués quedat tota la vida en aquest racó de món! L’àvia Pikler li havia promès que hi tornarien a l’estiu. Aquesta vegada però,  dormirien en un tipi,  com els dels indis dels contes que li explicava la seva àvia abans d’anar a dormir.

IMG_0074-min

El massís del Moixeró amb les pistes d’esquí de la Masella des de Mas Franc © Bernat Calbetó