Praga ja fa olor de Nadal

Avui em prenc la llibertat de convidar-vos a viatjar fora del país. El pont de la Puríssima és un dels més atractius per viatjar per Europa sense haver de patir aglomeracions ni preus excessius, ja que ni el 6 ni el 8 de desembre són dies festius a la resta del continent. Una de les destinacions estrella serà Praga, que per Sant Nicolau (Mikuláš, en txec) es disfressa de ciutat màgica. Ja en té un aire la resta de l’any, amb el seu reguitzell de palaus de colors pastel i els titelles més inversemblants penjats en portalades i botigues, però per celebrar que el Nadal s’acosta i que Sant Nicolau arriba per repartir regals, les places s’omplen de llums de colors i de parades d’artesania i productes tradicionals. Malgrat el fred intens, l’ambient és càlid.

Praga1.jpg

El barri de Malá Strana està coronat pel castell gòtic més gran del món. © ÒM

Equipats amb abric, guants i bufanda, una de les activitats més interessants que es poden fer a Praga en aquestes dates és menjar al carrer, com fan molts dels seus habitants: una salsitxa típica a la plaça Wenceslau tot admirant la fira d’artesans, un deliciosós trdlo (dolç circular amb caramel i sucre) a la plaça Vella mentre passegem entre els quiosquets d’articles nadalencs, o un vi calent amb canyella i clau (svařené víno) que podem comprar en qualsevol de les taules que emergeixen com bolets per la ciutat vella (Staré Město). La descoberta d’una ciutat tan freda sempre és més grata amb un got de vi calent entre les mans.

Praga.jpg

A l’esquerra, l’església de Sant Nicolau envoltada de parades de Nadal. A la dreta, una noia prepara el tradicional ‘trdlo’ a la plaça Vella. © ÒM

Praga.jpg

Un gran arbre de Nadal s’instal·la cada any a la plaça Vella.

Però el més fascinant, a Praga, és col·leccionar estampes inèdites. Instal·lada en el posat decadent de les ciutats que intenten aferrar-se a les ruïnes de la seva esplendor, Praga té un bon farcit de racons inesperats. Vaig col·leccionar-ne un grapat, i aprofito per mostrar-vos-en un que em sembla especialment poètic. Cada tarda, a la riba occidental del Moldava, no gaire lluny del pont de Carles IV, una parella d’edat avançada baixava fins al riu per donar menjar als cignes. Semblava que es coneguessin de tota la vida, amb aquells nedadors blancs. Vaig preguntar-me quants anys feia que durava aquell ritual i quants anys més podria durar. No sé si encara baixen fins al riu cada tarda o si el pes de l’edat els ha fet renunciar als passejos vora l’aigua. Si els veieu, saludeu-vos de part meva.

Praga2.jpg

La parella que donava menjar als cignes a la riba del Moldava. © ÒM

Comparteix

    Etiquetes: ,

    Comentaris

    • Carles Teixidó

      03/12/2010 - 14:15

      He tornat a Praha.
      Sí, perquè em venia de gust; perquè la ciutat m’enamora, m’encisa, em tracta com si jo no fós d’on sóc, d’un lloc massa europeitzat, massa ple de tot allò que no m’agrada.
      Potser ara en faria una llista massa llarga.
      Per tot això he tornat a Praha.
      I per moltes més coses. Però sobretot per tot allò que m’hauria agradat ser i encara estic a temps d’aconseguir. O potser no. El temps s’escapa a la meva terra i em sento vell d’esperit.
      Però a Praha no. Allí tot es renova dintre meu. La vella, orgullosa, testimonial presència d’una ciutat que ens desarrela de tot allò que duem dins. Aquell antic despertar de quan ets jove, ple d’incògnites i il.lusions. Aquell desig d’abastar tot el que entra pels nostres ulls i que no fugi. Tot això i molt més només ho puc trobar aquí.
      (Fragment del llibret Retorn a Praha, de Carles Teixidó)

    • EVA LOPEZ

      06/12/2010 - 11:42

      Jo vaig passar un nada i el cap d’any i és una ciutat encantadora per passejar, tastar el menjar i beure cerveza negra

    • Txec

      09/12/2010 - 8:28

      Teniu sort de no viure-hi. Si fos així, de ben segur que no parlaríeu amb aquest entusiasme. Heu pensat també que és un país que no s’acaba a Praga? Sabeu quina era una de les llengües més parlades a Praga durant el pont? Ja us ho podeu imaginar… quin encant…Teniu sort de no viure-hi.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús