Dormir en cabanes dalt dels arbres

Cabanes als arbres 1.JPG

Una cabana de luxe, al cor de les Guilleries. © Òscar Marín

Vaig desvetllar-me a mitjanit. El bosc cruixia, un mussol es lamentava. Tot era fosc i no vaig saber trobar cap interruptor. Aleshores vaig començar a recordar… M’havia adormit a la branca d’un avet, a la llum d’una filera d’espelmes que ja s’havien consumit. Hi havia arribat el dia anterior, després de recórrer els peus del Montseny i d’endinsar-me en les Guilleries. Passat el pla de les Arenes, vaig agafar un trencall. “Cabanes als arbres”, deia el cartell de fusta. Vaig arribar-hi quan el sol començava a ocultar-se. Tot havia estat idea de la Karin i en Manu: oferir als viatgers cansats del ritme de la ciutat una experiència única, reconfortant, plenament “slow”, dormir dalt d’un arbre, en una cabana de fusta, un somni d’infantesa fet realitat, una experiència de comunió amb la natura, lluny de la contaminació, sense electricitat ni aigua corrent ni cobertura telefònica, només l’arbre, nosaltres i el bosc al voltant. L’exemplar que m’havien assignat era un avet Douglas, alt i robust, i al bell mig, penjada a vuit metres damunt del terra, hi tenia una cabana de fusta. Malgrat l’alçada, no em va costar enfilar-m’hi. Una llarga passarel·la suspesa en l’aire connectava la cabana amb terra ferma.

Cabanes als arbres 2.JPG

Dues cabanes penjades d’avets Douglas i enllaçades amb passarel·les. © ÒM

El sol s’havia amagat i vaig encendre un grapat de petites espelmes. Tot el refugi era fet de fusta natural i l’olor de resina de l’avet impregnava l’estança. Natural i ecològic són dos adjectius que podia aplicar a tot el que m’envoltava: el mobiliari era fet amb fusta sense tractar; no hi havia cap bombeta ni endoll, ni aigua corrent, només una gerra plena d’aigua i un gibrell; la tassa del vàter havia estat substituïda per un cubell amb serradures instal·lat sota un seient de fusta… I fins i tot les deposicions es reciclaven. Aquests residus naturals els fan servir per abonar la plantació d’avets d’una explotació propera (les cabanes són a la vora d’Espinelves i aquí s’hi crien grans extensions d’avets de Nadal). “Des que es va posar en marxa la iniciativa, els arbres creixen més sans i frondosos”, m’havia assegurat l’Epe, l’encarregada de rebre els hostes.

Cabanes als arbres 3.JPG

La cabana Bosqueta és una de les més petites, ideal per a una parella. © ÒM

No hi havia televisió ni Internet ni cobertura de mòbil, com abans. Quin plaer, poder gaudir del propi temps, de l’abraçada del bosc envoltant la mirada, de la lectura pausada a la petita terrassa, dels salts precisos d’algun esquirol en una branca propera, del xiulet del vent… El vent, no patiu si us mou la cabana. Els arbres són flexibles i la cabana també ha de ser-ho. Fins i tot, en dies de forta tempesta, pot semblar que us trobeu dins d’un vaixell, segons em van explicar. Però és del tot segur. Als països acostumats als terratrèmols, com el Japó, saben que la flexibilitat de les estructures és fonamental. Si l’arbre es mou, la cabana es mou.

Cabanes als arbres 4.JPG

Les cabanes són refugis totalment ecològics que ens submergeixen en la tranquil·litat del bosc. © ÒM

Després d’observar tots els detalls de la cambra, vaig sortir al balconet i vaig estirar la corda a l’extrem de la qual hi havia una cistella on m’hi havien deixat el deliciós sopar casolà. Crema de carbassa, pollastre amb crema de curri a l’estil tailandès i pastís de galeta amb xocolata negra i caramel. Sopar dalt d’un arbre, com un esquirol, com un ocell, sense luxes superflus, sense cambrers atents ni comensals observadors. Quina tranquil·litat.

No són pocs els països on es pot dormir en una cabana d’alt d’un arbre, però aquest és l’únic bosc de la península Ibèrica on podem gaudir d’aquest tipus d’allotjaments. Això, unit al fet de trobar-nos en el límit de l’exuberant Parc Natural de les Guilleries-Savassona, fa de l’aventura un regal singular i exclusiu.

Cabanes als arbres 5.JPG

Des de la cabana contemplava els boscos de les Guilleries i els contraforts del Montseny. © ÒM

Cabanes sala.JPG

La masia Vileta és el punt de recepció dels visitants, on també es pot sopar o llegir. © ÒM

Cabanes menjador.JPG

Es pot escollir sopar a la cabana o al menjador de la masia Vileta. © ÒM

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , ,

    Comentaris

    • Jordi

      06/06/2011 - 11:22

      Quina iniciativa tant innovadora! M’encanta… Ara, tinc un dubte, a part del preu 😉 Aquests arbres m’imagino que deuen viure molts anys, segles, oi? Esclar, ja sé que res es per tota la vida, peró… Ara, crec que es genial, fer una escapada al silenci del bosc, de les guilleries, meditar, reflexionar… Voltant de bosc! Quina gran idea, quina bona manera de desconnectar!!!

    • Amanda

      07/06/2011 - 12:51

      hola! m’ha encantat! i justament amb els meus amics haviem pensat fer un viatge a un lloc com aquest! jeje!

      que em podries dir la pàgina web o algun telèfon de contacte amb l’empresa de les cabanes??

      Moltes gràcies! I impressionants les fotos! 🙂

    • El plaer de viatjar

      07/06/2011 - 13:11

      Hola Amanda. Pots trobar més informació i confirmar la reserva a través del web de Cabanes als arbres: http://www.cabanesalsarbres.com/ca

    • Salomó

      09/06/2011 - 22:03

      Èl bloc del Marín és lo millor de tot el web del Descobrir. Felicitats, noi, perquè quan escrius sempre m’alegres la vida. Sempre dius coses interessants.

    • Òscar Marín

      10/06/2011 - 12:20

      A mi m’alegren la vida comentaris com el teu. Gràcies, Salomó.

    • Maria Josep(Lleida)

      19/06/2011 - 1:56

      Hola,aquesta manera de fer turisme es la HOSTIA,JO DE PETITA HI SOMIAVA…. M’ agradarà provar-ho,aquest es el somni de qualssevol nen i adult fet realitat…..si senyor!!! hi penso portar els meus fills i el meu home aquest estiu,je,je,je serà una agradable sorpresa i enmig de la natura que sempre es d’agrair.Gràcies Oscar MARÍN per aquestes troballes…….Arreveure

    • David

      07/02/2012 - 20:12

      Las Cabanes del mal son!!!

      El cap de setmana del 3 al 5 de febrer de 2012, i coincidint amb la onada de fred Sibèria que ha recorregut Catalunya de dalt a baix, em anat a les Cabanes als arbres.

      Teníem una reserva des del passat mes de Gener, durant la setmana i veient les informacions que apareixien a tota la premsa junt amb els comunicats de Protecció Civil, on es recomanava no realitzar desplaçaments innecessaris, varem posar-nos en contacte diverses vegades amb la recepció del establiment per tal de saber si per part d’ells i havia la intenció de tancar, en tot moment ens van indicar que no hi havia cap mena de problema.

      Divendres matí per últim cop tornem a posar-nos en contacte i van manifestar de nou que no hi havia cap mena de problema.

      Poca estona abans de l’hora de arribada vam rebre una trucada, indicant-nos que un cop arribem al coll de Revell, truquem i aixi podran enviar un 4X4 a buscar-nos, ja que l’accés al recinte era impracticable, des de 2 quilometres abans.

      Al preguntar on deixaríem el cotxe, ens van assegurar que hi havia un espai habilitat i vigilat, finalment van deixar-lo abandonat en la absoluta foscos al costat de la carretera, el espai en qüestió era aquest (primera mentida)

      Un cop arribat al mas, ens van donar les claus, dues llanternes un mapa i busque-vos la vida, 800 metres bosc a traves amb 15 cm de neu, sense llum, i amb totes les maletes (la rebuda no podia ser millor)

      Al entrar a les Cabanes feia fred, obligat sopar dins del llit, no es podia estar a la taula, feia molt fred (segons la noia de recepció la previsió per aquella nit era -15 graus.

      Al mati continuava fent fred, contrari al previst, ja que creiem que tota la nit amb l’estufa caldejaria l’ambient, també hi havia moltes mosques, normal estem al bosc!! La pregunta era per on entraven.

      Aquí es on vam esbrinar el perquè del fred, la junta de la porta i el vestiment de la pared hi ha uns 2 centímetres per 1.80metres on es cola l’aire, i un forat al terra on hi cap 4 dits, mes diverses escletxes al terra de la cabana que literalment es veia la neu del terra.

      L’ultim dia un cop fet el “check in”, varem demanar que ens baixessin fins al cotxe, ja que anàvem amb les maletes, i eren prop de 2 quilometres, plens de gel, el dia anterior ho varem tenir que fer a peu, i un parell de cops vam anar per terra, la sorpresa va ser quan ens van dir que no!!!!

      Incrèdul vaig explotar, fins aquell moment no havia dit res, finalment una parella que estava allotjada, ens va baixar amb el seu Vehicle.

      Tot plegat una vergonya, una autentica vergonya!!! Les Cabanes son molt maques i l’experiència en condicions normals es segur molt enriquidora, però per nosaltres va ser un autentic mal son.

      No cal dir si ho recomano o no, que cada un tregui les seves conclusions, de quines son les èpoques on es pot anar a gaudir i les que es pot anar a patir!!!

    • Manel Soria

      09/02/2012 - 17:44

      Es veu preciós, donen moltes ganes d’anar-hi !

    • Kris

      07/06/2012 - 10:29

      Es – pec – ta – cu – lar! Gràcies Òscar.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús