El bon gust de Cal Sastre

IMG_9770.JPG

Taula parada al menjador del restaurant Cal Sastre. © Òscar Marín

Avui us recomano un d’aquells establiments que ja formen part de la història d’un poble. En una escapada per la Garrotxa, vaig aturar-me a dinar a Cal Sastre, sota les voltes de la placeta dels Balls de Santa Pau. Assegut a taula amb en Jesús Pont, propietari del restaurant que va obrir fa 26 anys, vaig assaborir els plats que tot seguit us mostraré mentre conversàvem sobre els orígens del negoci, que va muntar amb el suport de la seva mare quan encara era estudiant d’hostaleria a l’escola de Girona. Cal Sastre pren el nom de l’avi d’en Jesús, que era el sastre del poble, i encara trobem alguns estris, calendaris i revistes de l’època en la decoració tant del restaurant de la plaça com de l’hotel, que es troba en una masia a tocar de la muralla. El restaurant té l’aspecte d’una fonda de tota la vida i això és el que es vol, mantenir la decoració i l’ambient d’altres temps i conjugar-la amb la tradició del bon menjar, amb productes de proximitat que ja formaven part de les receptes que cuinava l’àvia d’en Jesús a la fonda que regentava a Olot.

IMG_9758.JPG

El barrejat de fesols de Santa Pau amb botifarra de perol. © ÒM

IMG_9754.2.JPG

Exquisida sopa de tomàquet amb una bola de gelat d’alfàbrega. © ÒM

Entre tots els plats de Cal Sastre, n’hi ha un que no podeu deixar de tastar: el barrejat de fesols de Santa Pau amb botifarra de perol. Aquestes mongetes menudes, tendres i saboroses es conreen en els terrenys volcànics que envolten el poble i, quan arriben al plat, ens fan oblidar innovacions i deconstruccions. La senzillesa és el millor homenatge que es pot fer a un producte de primera qualitat. També hi ha espai per als qui busquen un toc de sorpresa: un cruixent de parmesà muntat en un pal, un tast de bacallà amb confitura i una sopa de tomàquet amb timbal de porro i gamba i gelat d’alfàbrega avisen l’estómac perquè es vagi preparant abans de l’arribada dels fesols. Més tard ens serveixen un plat emblemàtic de la casa: el caneló farcit de botifarra de bolets amb beixamel de tòfona i oli de tòfona d’hivern. Un sol caneló protagonista, suau, melós, gustós, desperta la nostra admiració. Encara queda lloc per a un garró de porc ibèric amb salsa de ratafia abans no donem entrada als postres i els cafès per culminar un dinar amb bon gust i bona conversa.

IMG_9759.2.jpg

L’emblemàtic caneló de botifarra de bolets amb beixamel de tòfona. © ÒM

IMG_9753.2.jpg

Un petit tast de bacallà amb confitura de tomàquet. © ÒM

Quan el restaurant ja estava consolidat, Cal Sastre va obrir l’any 1996 l’antiga casa pairal de la família als viatgers que arribaven a Santa Pau. Van començar amb quatre habitacions. Després van ampliar la cuina perquè els clients no haguessin d’anar a sopar fins al restaurant de la plaça, però la gent volia sortir de l’hotel. És una bona combinació: sopar al cor de Santa Pau i fer un breu passeig fins a l’habitació abans d’anar a dormir. L’endemà al matí s’obren un munt de possibilitats. Tenim a tocar la fageda més famosa i els volcans de la Garrotxa. No es pot demanar més per acabar un deliciós cap de setmana.

IMG_9738.JPG

L’hotel Cal Sastre ocupa l’antiga masia pairal de la família Pont. © ÒM

Comparteix

    Etiquetes: ,

    Comentaris

    • jaume saladrigas cussons

      24/05/2012 - 12:49

      Oscar, m’ha agradat molt l’article – excel.lent lloc, agafen ganes d’anar-hi -, però, no dius res de preus. Els temps que corren, amb la gent més sensibilitzada (ens agradi el bon menjar o no; es un tema de butxaca), cal esmentar aquest detalls…

    • Òscar Marín

      24/05/2012 - 13:14

      Hola Jaume. Entenc el que em comentes. De fet, tinc la intenció de publicar un post sobre idees per viatjar amb pocs diners. Però pel fet que hi hagi un context de crisi hem de deixar de recomanar llocs que valen la pena? Jo crec que no. Potser a Cal Sastre no hi podràs anar cada dia, potser només un cop a la vida. La meva intenció és informar-vos que en aquest lloc s’hi menja molt millor que en altres restaurants. A partir d’aquí, cadascú decideix si hi vol o hi pot anar en funció de la seva butxaca.

    • Jordi Garcia i Soriano

      26/05/2012 - 22:56

      A l’any 1989 el propietari del restaurant Pont Vell de Besalú quan jo feia un curs de barman que ell impartia a Barcelona ja parlava de les excelències del seus colegues de professió. D’aquells temps encara recordo dinars que han quedat a la meva memòria com de lo millor que he menjat. Si estic d’acord a Cal Sastre s’ha de fer bossa i anar-hi, però més d’un cop.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús